“Faig una crida a la comunitat internacional i a les parts implicades en el món per a què assumeixin responsabilitats en salvar Efrîn i ajudar a trencar el setge”. Són paraules del President del Govern Regional del Kurdistan (KRG, per les sigles en anglès) Masud Barzani, i constaten que el focus d’atenció al Kurdistan sirià (Rojava) ha virat de l’est de Kobanê cap a l’altra banda del riu Èufrates, coincidint amb la zona de més activitat.
I és que els embats de grups com el Front al-Nusra contra la regió d’Efrîn fan cada dia més delicada la ja vulnerable posició d’aquest cantó, atrapat entre Turquia (pel nord i l’oest) i els rebels (pel sud i l’est). En aquest sentit, i segons l’Agència Hawar, al-Nusra hauria establert dijous controls de seguretat a “300 metres de Dêr Belut (a la província d’Efrîn)”, mentre en altres punts els xocs entre integristes i les Forces Democràtiques de Síria (SDF) haurien deixat, segons ARA News, nou milicians d’al-Nusra morts.
La clau de volta, però, la trobem a l’oest de l’Èufrates, concretament a Kobanê i Cizire. En aquestes regions la situació militar és relativament estable, la qual cosa permetria a les SDF posar rumb cap a Efrîn, per bé que troben en el riu que els separa el principal escull que els ho impedeix. En aquest cas, i a diferència d’anteriors campanyes, el suport aeri els està sent denegat, i els mitjans de què disposen actualment fan difícil un desembarcament de les milícies tricolor a l’altra banda del riu, tenyida del negre de l’EI.
Dues noies kurdes de Rojava. Foto: Álvaro Herraiz San Martín
Les SDF, a l’espera d’ajuda
Des que les Unitats de Protecció Popular (YPG) i les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ), ara enrolades en les Forces Democràtiques de Síria de la mà d’altres grups locals, van aconseguir la tan anhelada unió entre els cantons de Kobanê i Cizire, les especulacions sobre quin seria el seu proper objectiu van començar a florir. El dubte era si les forces kurdes posarien la directe cap a Raqqa, capital de l’Estat Islàmic a Síria i prioritat de l’administració nord-americana, o cap a Jarablus, a la riba oest de l’Èufrates i amb la mirada posada a una futura unió amb el cantó d’Efrîn, el tercer de Rojava.Els motius per deixar córrer la primera opció, si més no a curt i mitjà termini, eren cada dia més evidents: l’alliberament del centre neuràlgic de l’EI a Síria havia de formar part d’una operació molt ben definida i emmarcada en una estratègia global, doncs qualsevol altra possibilitat enviaria les SDF a un vesper que molt probablement no els rebria amb els braços oberts i del qual difícilment podrien sortir amb vida. La sensació que aquesta no és ara la seva guerra, doncs, anava calant.
A més, la dinàmica dels fets a Alep s’obra pas amb força a mesura que l’exèrcit de Bashar al-Assad va reforçant la seva posició gràcies a l’ajuda russa. Aquesta situació empeny diferents grups rebels a recular en alguns punts, sumant així pressió sobre els territoris controlats pels kurds, que malgrat l’ambició, resten bloquejats per la manca de suport exterior.
Marc Español i Escofet
@mespanolescofet
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada