A l'oest de Turquia, tocant amb l'Iran, es troba la província de Wan, lloc on el Moviment Kurd està desenvolupant diversos projectes de cooperatives per a la producció i distribució de les manufactures locals. Aquestes cooperatives vénen impulsades a la província per la Comissió Econòmica del Congrés de la Societat Democràtica (DTK). Alguns dels seus objectius consisteixen a impulsar la producció local ecològica, la creació de gremis entre els petits i mitjans comerciants, potenciar tant el consum dels productes generats per les associacions com la creació de noves cooperatives a través de les assemblees (meclîse) dels barris i pobles, amb l'objectiu d'engendrar el que ells anomenen "Basar Social o Mercat Social".
Cooperatives de producció
A la província de Wan existeixen diferents cooperatives de producció en funcionament i són diversos els projectes que estan arrencant en els últims mesos. Els productes estrella són la mel, les maduixes, els tomàquets i una raça autòctona d'ovelles que produeix una llana d'alta qualitat, així com llet i carn.
Hi ha una certa especialització per municipis: Bahçesaray i Çatak han desenvolupat vivers d'arbres fruiters, especialment la noguera, juntament amb la indústria auxiliar de tractament de la nou. Erciş s'ha especialitzat en vinyes de raïm blanc i hivernacles de diferents verdures, mentre que Saray compte principalment amb camps de blat. En aquestes últimes poblacions s'han col·lectivitzat la terra i les aigües termals, gestionant mitjançant comunes.
Part dels vivers d'arbres fruiters s'empraran per a la repoblació de la zona sud de Wan, veïna de la província d'Hakkari, on es produeixen forts enfrontaments entre la guerrilla i l'exèrcit turc. L'estratègia militar governamental inclou la destrucció de la flora autòctona, utilitzada per la guerrilla per operar, sobreviure i amagar-se. Aquestes accions deixen la terra erma i destrueixen no només la fauna i la flora, sinó també la manera de vida dels seus habitants des de temps immemorials.
La Comissió Econòmica del DTK no només impulsa la creació d'associacions productores i distribuïdores, sinó també l'agrupació de les mateixes, amb l'objecte de facilitar l'intercanvi i venda de productes, buscant la desaparició de la miríada d'intermediaris que encareixen els preus i que són base essencial de l'economia capitalista. Així mateix entenen que un altre dels pilars clau és la cooperació entre sectors i el desenvolupament d'un model de vida comunal, que fa possible la idea de Mercat Social. Aquest Basar Social ha adquirit importància per al Moviment Kurd a Bakur (Kurdistan de Turquia) durant l'últim any i des del DTK es tracta d'impulsar el seu funcionament i desenvolupament a través de les diferents Comissions Econòmiques, que s'organitzen en cada província. Consideren que el model d'autonomia democràtica només és possible amb el desenvolupament d'una forta economia solidària i comunal.
La base del desenvolupament de tot projecte són les assemblees (meclîse) de cada barri i poble. Són elles les que ideen, impulsen i treballen en els projectes d'associació i cooperació, així com en la difusió dels projectes en funcionament entre els seus propis veïns. Les Comissions Econòmiques tenen per objecte proporcionar les eines legals, els coneixements bàsics d'organització i funcionament, així com reportar a la resta del moviment kurd els avenços que aquestes assemblees realitzen, de manera que el coneixement i l'experiència s'està expandint vertiginosament.
A Wan, part del finançament dels projectes corre per compte dels governs dels municipis, controlades, en la seva major part, pel Partit Democràtic de les Regions (DBP), integrat en la coalició HDP (Partit Democràtic dels Pobles) , que té una estreta comunicació amb les Comissions Econòmiques, ja que les dues organitzacions estan sota el paraigua del DTK.
La distribució en potència a través de cooperatives
La primera cooperativa distribuïdora és un supermercat a la capital de Wan, obert des de fa només tres mesos. L'objectiu del supermercat és distribuir els productes de les associacions productores, així com oferir articles molt barats, a l'abast de les famílies amb menys possibilitats econòmiques. Hi treballen persones implicades en el Moviment que estan aturades o tenen ingressos precaris, tot i que és requisit indispensable la politització i tenir el convenciment que l'objectiu últim de la seva comesa és l'expansió i enfortiment econòmic de la revolució. El marge de beneficis és ínfim i serveix principalment per cobrir costos, però és que l'objectiu no és obtenir una gran rendibilitat, sinó desenvolupar i enfortir el Basar Social.
La majoria dels productes que trobem al supermercat prové de grans empreses, ja que, o bé no existeixen productes locals que els supleixin, o l'oferta de productes ecològics encariria els preus, fent-los inassequibles per als consumidors objectiu; o simplement, en no ser coneguts, no els comprarien. D'altra banda, sí que formen part de l'oferta tots els productes de les cooperatives de la municipalitat de Wan, procedents principalment de cooperatives de dones i els articles estrella són el formatge, iogurt i melmelades, de producció casolana i ecològica. En els propers mesos, amb el desenvolupament dels gremis de productors, esperen que arribi al supermercat gènere d'altres municipis.
Una altra iniciativa important en el municipi de Wan és la cessió de terrenys comunals a famílies amb nuls o escassos ingressos. El projecte va començar amb la construcció de 24 hivernacles. Cada hivernacle és compartit i gestionat entre 2 o 3 famílies, depenent del nombre de membres. Aquestes famílies tenen ple dret a utilitzar el fruit de la terra i, si els sobra producte, poden vendre per obtenir ingressos extres. En el cas que les famílies no tinguin els mitjans per vendre'ls per si mateixos, la Comissió Econòmica els ofereix ajuda per a la distribució i venda dels seus excedents. Tota la producció d'aquests hivernacles ha de ser ecològica i respectar els cultius autòctons. Així mateix és requisit indispensable per optar a aquesta iniciativa, ser persones actives en el Moviment i ajudar al desenvolupament de l'economia solidària. Aquesta iniciativa generarà projectes comunals a llarg termini, com ara els coneixem a Europa.
Cooperatives de dones
Els hivernacles familiars esmentats anteriorment ocupen aproximadament la meitat del terreny pertanyent a una casa comunal que compta amb una finca d'una hectàrea d'extensió. Una porció de la resta de terres cultivables proporciona les matèries primeres per a les dues cooperatives de dones actualment en funcionament al municipi de Wan.
La crònica de les cooperatives de dones al municipi es remunta a l'any 2004, quan va néixer la primera cooperativa de la zona, no vinculada al Congrés de Dones Lliures (KJA), sinó amb la idea d'impulsar la llibertat econòmica de les dones de l'entorn. Aquesta cooperativa produïa i confeccionava teles i vestits de diferent tipus. Però tot el treball va ser destruït amb el devastador terratrèmol que va sacsejar la província de Wan en 2011. A l'any següent, les dones van tornar a posar-se mans a l'obra i van crear la primera de les dues cooperatives existents a Wan a l'actualitat. Les seves manufactures consisteixen principalment en iogurt, melmelada i formatge, que es distribueixen en la pròpia botiga de la cooperativa, així com al supermercat recentment inaugurat.
La segona cooperativa va ser oberta fa tot just un mes i vam poder entrevistar i observar de manera directa a les dones que hi treballen. Els seus principis són molt clars: generar una economia solidària, comunal i anticapitalista. No cerquen enriquir-se personalment ni el creixement exponencial de la cooperativa. Volen oferir productes ecològics, artesanals i amb un preu assequible per a tothom. Aspiren a desenvolupar un nou model d'economia per al Moviment, que estigui al marge del sistema capitalista i que generi poder econòmic popular.
Al principi, quan van començar, no estaven vinculades al KJA (Congrés de Dones Lliures), però ara són part de la Comissió Econòmica de l'organització de dones. El KJA està tractant d'impulsar i unificar les diferents cooperatives de dones de la zona, així com altres a les províncies de Bakur. Així mateix, la Comissió Econòmica de Van també manté contacte i dóna suport a les cooperatives de dones amb la distribució dels seus productes. L'Ajuntament del municipi, controlat pel BDP, ha destinat algunes partides pressupostaries a impulsar les cooperatives, entre altres, llogant a fons perdut el local on treballen durant els sis primers mesos.És una cooperativa política, així que totes les dones que hi treballen estan polititzades. Diverses d'elles són delegades o vocals de les assemblees de barris o pobles de la zona. Literalment ens van dir: "La cooperativa no fa al grup, sinó que el grup polític genera la cooperativa com una manera més de lluita".
Al principi els va costar arrencar, però actualment cada vegada més dones passen a formar part de les cooperatives. Són dones de totes les edats i condicions. Per això, en la primera cooperativa, s'han destinat un espai de guarderia perquè els petits, de les dones que hi treballen, tinguin un espai propi. Cada vegada són més les adolescents que participen en sortir de classe, o dones grans, que prefereixen sentir-se productives i estar amb les seves companyes, en lloc de quedar-se a casa soles dedicant-se exclusivament a les tasques de la llar. No totes les dones que participen necessiten els diners que allà s'obtenen, sinó que és un espai on desenvolupen política i relacions comunals; un lloc on poder sentir-se part d'un grup que treballa pel Moviment.
A la segona cooperativa, de moment, es treballa per encàrrec. Les seves manufactures consisteixen en una pasta dolça típica de la zona, les baklavas, o bé pasta farcida de carn amb salsa o també melmelades. La matèria primera l'obtenen dels horts de la casa comunal que hi ha als afores, així que tots els productes són 100% ecològics.
A l'inici de la cooperativa treballaven jornades de vuit hores, que actualment han reduït a sis. Realitzen dos torns de sis hores, de manera que la cooperativa es manté oberta dotze hores al dia, sis dies per setmana.Els preus de les cooperatives busquen ser equiparables als de fabricació industrial per a fer-tots els consumidors. Per fer-nos una idea: una bossa de 5 kg de pasta de la cooperativa costa 18 TL (lires turques), mentre que 1 kg de pasta industrial costa al voltant de 3 TL en qualsevol supermercat local. Les dones triguen al voltant d'una hora a fer 1 kg de pasta casolana. Tot i que el preu de les cooperatives supera per pocs cèntims al preu industrial, el que no és superable és el sabor i la qualitat d'una exquisida pasta ecològica i casolana davant les de manufactura massiva.En aquesta segona cooperativa treballen actualment deu dones. Cap és mestra o la cap de la resta, sinó que s'ensenyen mútuament l'ofici i els trucs de la professió. Tot es discuteix i es parla en assemblea, de manera que la presa de decisions recau sobre la pròpia assemblea. Les jornades de treball són espais de debat i aprenentatge constants. No tenen un salari fix, sinó que reparteixen els diners segons les vendes. Aquesta es divideix en onze parts, una per a cada treballadora, més una altra part per la mateixa cooperativa. La remuneració es reparteix segons les necessitats: si alguna de les participants té un compromís econòmic, es parla entre totes i se li destinen els diners necessari perquè el solvent, rebent la resta una part menor. Entenen que el sistema salarial és capitalista i per tant no busquen tenir un salari fix, ni ara ni en el futur; sinó l'expansió de l'economia social i comunal. No destinen cap partida pressupostària a publicitat: el seu millor màrqueting és el boca a boca. La majoria dels seus consumidors són persones que participen del Moviment i saben que comprant allà donen suport a les iniciatives generades per les seves companyes, enfortint el model de Basar Social.
Malgrat el grandíssim avanç que s'està realitzant en matèria de Mercat Social, les persones participants en aquestes experiències reconeixen que es tracta d'assajos, que les estructures encara no estan assentades i que el camí de l'aprenentatge farà que es pugui millorar amb temps i esforç. Així mateix ens van dir que tot document que pugui ajudar-los a millorar, aprendre i aprofundir en el desenvolupament de cooperatives i producció ecològica serà una gran contribució per a elles. Si teniu material amb aquests continguts que vulgueu aportar, podeu enviar-lo directament al nostre col·lectiu perquè s'ho remetem o posar-vos en contacte amb la Comissió Econòmica del DTK.
Article original en castellà
Cooperatives de producció
A la província de Wan existeixen diferents cooperatives de producció en funcionament i són diversos els projectes que estan arrencant en els últims mesos. Els productes estrella són la mel, les maduixes, els tomàquets i una raça autòctona d'ovelles que produeix una llana d'alta qualitat, així com llet i carn.
Hi ha una certa especialització per municipis: Bahçesaray i Çatak han desenvolupat vivers d'arbres fruiters, especialment la noguera, juntament amb la indústria auxiliar de tractament de la nou. Erciş s'ha especialitzat en vinyes de raïm blanc i hivernacles de diferents verdures, mentre que Saray compte principalment amb camps de blat. En aquestes últimes poblacions s'han col·lectivitzat la terra i les aigües termals, gestionant mitjançant comunes.
Part dels vivers d'arbres fruiters s'empraran per a la repoblació de la zona sud de Wan, veïna de la província d'Hakkari, on es produeixen forts enfrontaments entre la guerrilla i l'exèrcit turc. L'estratègia militar governamental inclou la destrucció de la flora autòctona, utilitzada per la guerrilla per operar, sobreviure i amagar-se. Aquestes accions deixen la terra erma i destrueixen no només la fauna i la flora, sinó també la manera de vida dels seus habitants des de temps immemorials.
La Comissió Econòmica del DTK no només impulsa la creació d'associacions productores i distribuïdores, sinó també l'agrupació de les mateixes, amb l'objecte de facilitar l'intercanvi i venda de productes, buscant la desaparició de la miríada d'intermediaris que encareixen els preus i que són base essencial de l'economia capitalista. Així mateix entenen que un altre dels pilars clau és la cooperació entre sectors i el desenvolupament d'un model de vida comunal, que fa possible la idea de Mercat Social. Aquest Basar Social ha adquirit importància per al Moviment Kurd a Bakur (Kurdistan de Turquia) durant l'últim any i des del DTK es tracta d'impulsar el seu funcionament i desenvolupament a través de les diferents Comissions Econòmiques, que s'organitzen en cada província. Consideren que el model d'autonomia democràtica només és possible amb el desenvolupament d'una forta economia solidària i comunal.
La base del desenvolupament de tot projecte són les assemblees (meclîse) de cada barri i poble. Són elles les que ideen, impulsen i treballen en els projectes d'associació i cooperació, així com en la difusió dels projectes en funcionament entre els seus propis veïns. Les Comissions Econòmiques tenen per objecte proporcionar les eines legals, els coneixements bàsics d'organització i funcionament, així com reportar a la resta del moviment kurd els avenços que aquestes assemblees realitzen, de manera que el coneixement i l'experiència s'està expandint vertiginosament.
A Wan, part del finançament dels projectes corre per compte dels governs dels municipis, controlades, en la seva major part, pel Partit Democràtic de les Regions (DBP), integrat en la coalició HDP (Partit Democràtic dels Pobles) , que té una estreta comunicació amb les Comissions Econòmiques, ja que les dues organitzacions estan sota el paraigua del DTK.
La distribució en potència a través de cooperatives
La primera cooperativa distribuïdora és un supermercat a la capital de Wan, obert des de fa només tres mesos. L'objectiu del supermercat és distribuir els productes de les associacions productores, així com oferir articles molt barats, a l'abast de les famílies amb menys possibilitats econòmiques. Hi treballen persones implicades en el Moviment que estan aturades o tenen ingressos precaris, tot i que és requisit indispensable la politització i tenir el convenciment que l'objectiu últim de la seva comesa és l'expansió i enfortiment econòmic de la revolució. El marge de beneficis és ínfim i serveix principalment per cobrir costos, però és que l'objectiu no és obtenir una gran rendibilitat, sinó desenvolupar i enfortir el Basar Social.
La majoria dels productes que trobem al supermercat prové de grans empreses, ja que, o bé no existeixen productes locals que els supleixin, o l'oferta de productes ecològics encariria els preus, fent-los inassequibles per als consumidors objectiu; o simplement, en no ser coneguts, no els comprarien. D'altra banda, sí que formen part de l'oferta tots els productes de les cooperatives de la municipalitat de Wan, procedents principalment de cooperatives de dones i els articles estrella són el formatge, iogurt i melmelades, de producció casolana i ecològica. En els propers mesos, amb el desenvolupament dels gremis de productors, esperen que arribi al supermercat gènere d'altres municipis.
Una altra iniciativa important en el municipi de Wan és la cessió de terrenys comunals a famílies amb nuls o escassos ingressos. El projecte va començar amb la construcció de 24 hivernacles. Cada hivernacle és compartit i gestionat entre 2 o 3 famílies, depenent del nombre de membres. Aquestes famílies tenen ple dret a utilitzar el fruit de la terra i, si els sobra producte, poden vendre per obtenir ingressos extres. En el cas que les famílies no tinguin els mitjans per vendre'ls per si mateixos, la Comissió Econòmica els ofereix ajuda per a la distribució i venda dels seus excedents. Tota la producció d'aquests hivernacles ha de ser ecològica i respectar els cultius autòctons. Així mateix és requisit indispensable per optar a aquesta iniciativa, ser persones actives en el Moviment i ajudar al desenvolupament de l'economia solidària. Aquesta iniciativa generarà projectes comunals a llarg termini, com ara els coneixem a Europa.
Cooperatives de dones
Els hivernacles familiars esmentats anteriorment ocupen aproximadament la meitat del terreny pertanyent a una casa comunal que compta amb una finca d'una hectàrea d'extensió. Una porció de la resta de terres cultivables proporciona les matèries primeres per a les dues cooperatives de dones actualment en funcionament al municipi de Wan.
La crònica de les cooperatives de dones al municipi es remunta a l'any 2004, quan va néixer la primera cooperativa de la zona, no vinculada al Congrés de Dones Lliures (KJA), sinó amb la idea d'impulsar la llibertat econòmica de les dones de l'entorn. Aquesta cooperativa produïa i confeccionava teles i vestits de diferent tipus. Però tot el treball va ser destruït amb el devastador terratrèmol que va sacsejar la província de Wan en 2011. A l'any següent, les dones van tornar a posar-se mans a l'obra i van crear la primera de les dues cooperatives existents a Wan a l'actualitat. Les seves manufactures consisteixen principalment en iogurt, melmelada i formatge, que es distribueixen en la pròpia botiga de la cooperativa, així com al supermercat recentment inaugurat.
El postre dolç Baklava fet a una cooperativa de dones kurda de Wan
La segona cooperativa va ser oberta fa tot just un mes i vam poder entrevistar i observar de manera directa a les dones que hi treballen. Els seus principis són molt clars: generar una economia solidària, comunal i anticapitalista. No cerquen enriquir-se personalment ni el creixement exponencial de la cooperativa. Volen oferir productes ecològics, artesanals i amb un preu assequible per a tothom. Aspiren a desenvolupar un nou model d'economia per al Moviment, que estigui al marge del sistema capitalista i que generi poder econòmic popular.
Al principi, quan van començar, no estaven vinculades al KJA (Congrés de Dones Lliures), però ara són part de la Comissió Econòmica de l'organització de dones. El KJA està tractant d'impulsar i unificar les diferents cooperatives de dones de la zona, així com altres a les províncies de Bakur. Així mateix, la Comissió Econòmica de Van també manté contacte i dóna suport a les cooperatives de dones amb la distribució dels seus productes. L'Ajuntament del municipi, controlat pel BDP, ha destinat algunes partides pressupostaries a impulsar les cooperatives, entre altres, llogant a fons perdut el local on treballen durant els sis primers mesos.És una cooperativa política, així que totes les dones que hi treballen estan polititzades. Diverses d'elles són delegades o vocals de les assemblees de barris o pobles de la zona. Literalment ens van dir: "La cooperativa no fa al grup, sinó que el grup polític genera la cooperativa com una manera més de lluita".
Al principi els va costar arrencar, però actualment cada vegada més dones passen a formar part de les cooperatives. Són dones de totes les edats i condicions. Per això, en la primera cooperativa, s'han destinat un espai de guarderia perquè els petits, de les dones que hi treballen, tinguin un espai propi. Cada vegada són més les adolescents que participen en sortir de classe, o dones grans, que prefereixen sentir-se productives i estar amb les seves companyes, en lloc de quedar-se a casa soles dedicant-se exclusivament a les tasques de la llar. No totes les dones que participen necessiten els diners que allà s'obtenen, sinó que és un espai on desenvolupen política i relacions comunals; un lloc on poder sentir-se part d'un grup que treballa pel Moviment.
A la segona cooperativa, de moment, es treballa per encàrrec. Les seves manufactures consisteixen en una pasta dolça típica de la zona, les baklavas, o bé pasta farcida de carn amb salsa o també melmelades. La matèria primera l'obtenen dels horts de la casa comunal que hi ha als afores, així que tots els productes són 100% ecològics.
A l'inici de la cooperativa treballaven jornades de vuit hores, que actualment han reduït a sis. Realitzen dos torns de sis hores, de manera que la cooperativa es manté oberta dotze hores al dia, sis dies per setmana.Els preus de les cooperatives busquen ser equiparables als de fabricació industrial per a fer-tots els consumidors. Per fer-nos una idea: una bossa de 5 kg de pasta de la cooperativa costa 18 TL (lires turques), mentre que 1 kg de pasta industrial costa al voltant de 3 TL en qualsevol supermercat local. Les dones triguen al voltant d'una hora a fer 1 kg de pasta casolana. Tot i que el preu de les cooperatives supera per pocs cèntims al preu industrial, el que no és superable és el sabor i la qualitat d'una exquisida pasta ecològica i casolana davant les de manufactura massiva.En aquesta segona cooperativa treballen actualment deu dones. Cap és mestra o la cap de la resta, sinó que s'ensenyen mútuament l'ofici i els trucs de la professió. Tot es discuteix i es parla en assemblea, de manera que la presa de decisions recau sobre la pròpia assemblea. Les jornades de treball són espais de debat i aprenentatge constants. No tenen un salari fix, sinó que reparteixen els diners segons les vendes. Aquesta es divideix en onze parts, una per a cada treballadora, més una altra part per la mateixa cooperativa. La remuneració es reparteix segons les necessitats: si alguna de les participants té un compromís econòmic, es parla entre totes i se li destinen els diners necessari perquè el solvent, rebent la resta una part menor. Entenen que el sistema salarial és capitalista i per tant no busquen tenir un salari fix, ni ara ni en el futur; sinó l'expansió de l'economia social i comunal. No destinen cap partida pressupostària a publicitat: el seu millor màrqueting és el boca a boca. La majoria dels seus consumidors són persones que participen del Moviment i saben que comprant allà donen suport a les iniciatives generades per les seves companyes, enfortint el model de Basar Social.
Malgrat el grandíssim avanç que s'està realitzant en matèria de Mercat Social, les persones participants en aquestes experiències reconeixen que es tracta d'assajos, que les estructures encara no estan assentades i que el camí de l'aprenentatge farà que es pugui millorar amb temps i esforç. Així mateix ens van dir que tot document que pugui ajudar-los a millorar, aprendre i aprofundir en el desenvolupament de cooperatives i producció ecològica serà una gran contribució per a elles. Si teniu material amb aquests continguts que vulgueu aportar, podeu enviar-lo directament al nostre col·lectiu perquè s'ho remetem o posar-vos en contacte amb la Comissió Econòmica del DTK.
Article original en castellà
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada