dijous, 17 de març del 2016

Els TAK assumeixen l'atemptat d'Ankara

Teyrêbazên Azadiya Kurdistan (TAK) ha reivindicat, aquest matí, l'atemptat de diumenge 13 de març explicant que lamenta la mort de civils i afirma que no era la seva intenció sinó atacar una posició de policia anti disturbis de la "capital de la feixista república turca". De fet afirma que el govern turc amaga que part els morts són agents policials però sense aportar-ne cap prova. Segons els TAK l'explosiu va detonar abans d'hora. La suïcida ha estat una noia Doğa Jiyan, de nom real Seher Çağla Demir. El grup afirma que l'atemptat fou realitzat com a "revenja" per les accions de la policia i l'exèrcit turc al Kurdistan. El mateix grup va reivindicar un atac similar, contra militars, realitzat el passat 17 de febrer.


TAK fou una organització armada activa a zones urbanes turques entre els anys 2004 i 2010*. La seva acció militar va malmetre el turisme turc així com infraestructures econòmiques o naus industrials.
Després de cinc anys de silenci, TAK va reaparèixer el 23 de desembre de 2015 atacant amb llença coets l'aeroport de Sabiha Gökçen, a Istanbul. En l'acció va morir una persona i van quedar malmesos cinc aparells. El gener, el grup va fer públic un comunicat on deia que s'havia vist obligat a reactivar aquest tipus d'accions arran de la brutalitat que l'estat turc opera a les zones kurdes contra la població civil. En un comunicat, el grup paramilitar assegurava que "A partir d'ara, nosaltres com a TAK no seren responsables de la seguretat de les aerolínies internacionals que viatgin a Turquia ni dels turistes estrangers o ciutadans de l'estat turc". En el mateix text, el misteriós grup es distanciava, clarament, del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). En qualsevol cas sorprèn que no se'n sàpiga res d'un grup d'aquestes característiques malgrat la tasca de tants serveis d'intel·ligència.

Per a saber-ne més sobre TAK:

- Reapareixen els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK)

- Els TAK es distancien clarament del PKK

1 comentaris:

  • Ushás says:
    18 de març del 2016, a les 6:55

    Ens convertim en el nostre enemic quan assumim els seus mateixos procediments.
    Accibnar en defensa pròpia és una cosa, però fer ús dels màrtirs i, més, sabent els gran porcentatge dels riscos de danys colaterals no aporta res. No venja res. No fa disminuir res. Només embruta les causes justes i fa perdre credibilitat i simpaties. Les lliçons han d'anar molt més enllà...

Publica un comentari a l'entrada