dilluns, 16 de maig del 2016

Amenaces i ajudes, recents, pels yezidi

La comunitat yezidi del Kurdistan de l'Iraq, castigada per la persecució de l'Estat Islàmic cerca on refugiar-se des de, l'estiu de 2.014, la regió de Shengal fou objecte de l'atac musulmà. No fou un atac qualsevol, l'objectiu de l'IS era eliminar tota presència yezidi a la regió després d'haver expulsat la minoria cristiana. 

L'Estat Islàmic no fou una excepció sinó la norma


Si els yezidi són kurds, els cristians són majoritàriament assiris. La neteja ètnica d'aquestes minories derivava en la presència única de població àrab musulmana. El greu problema que han denunciat els yezidi és que la majoria dels seus veïns, musulmans sunnites, van ajudar a l'IS en la seva deliberada política genocida. Els van indicar on vivien els no musulmans i els van ajudar a matar-los. Tornar a conviure és difícil, sinó impossible. La neteja ètnica, així, és un fet.

El temple yezidi a Tblisi

Genocidi número 72 i l'alternativa, enverinada, georgiana


On fugir? Evidentment Alemanya continua essent l'estat amb més yezidi del món. Però la saturació d'immigració a aquest espai ha forçat a cercar alternatives. Una d'elles és Tbilisi. Com explica NRT els yezidi han estat rebuts a Geòrgia, en especial a la rodalia de Tblisi. En l'estat caucàsic fa dècades que una comunitat yezidi sobreviu. Precisament són víctimes d'altres genocidis patits a mans de musulmans. De fet, aquest és el genocidi número 72 que la comunitat kurda de confessió yezidi pateix.


L'any 2009 el govern georgià va cedir un terreny a la vora de la capital que s'ha convertit en un temple per a la comunitat i serveix com una petita flama enmig de l'enorme foscor de l'exili yezidi. Els ancians, però, no les tenen totes. A la cristiana Geòrgia ningú els persegueix però la comunitat està essent assimilada. Perd la llengua, es barreja i la seva identitat perilla. Fugir del genocidi permet sobreviure a les persones però anihila les identitats.


Nous reconeixements

Fa només unes setmanes que el parlament britànic s'ha afegit, a iniciativa de la conservadora escocesa Fiona Bruce, als qui reconeixen la persecució dels yezidi com un "genocidi". Ni l'espanyol ni el català ho han fet. Al mateix Regne Unit l'Església d'Anglaterra ha trencat amb segles d'indiferència i supremacia moral occidental reconeixent el yezidisme com una religió. Alhora, voluntaris protestants cristians mennonites han organitzat una ajuda especial. Desenes de membres d'aquesta comunitat, similar als amish, han arribat a l'Iraq procedents dels Estats Units. En aquest cas no ho fan per integrar-se a les diverses forces kurdes o assíries que combaten l'IS. Arriben desarmats però són famoses les seves capacitats com a constructors. I ja s'han posat mans a l'obra reconstruint la ciutat de Sinjar, la més destruïda per la barbaritat de l'IS sobre els yezidi. En un gest simbòlic, el 6 de maig es va tornar a celebrar un casament a la ciutat després de l'atac de 2014.

Primer casament, en mesos, a Sinjar


Darrera promoció de les Yekineyen Jinen Şengal

Conflicte intern


Mentrestant continua latent el conflicte intern dins la comunitat yezidi a l'Iraq. Els dos sectors principals mantenen un pols de difícil solució. Just fa uns dies les Yekineyen Jinen Şengal (YJŞ, Unitats de Dones de Shengal) anunciaven una nova promoció. Aquesta és una de les milícies propera al PKK que va desplegar-se l'estiu de 2014 a la zona per salvar els 40.000 fugitius yezidi. En canvi les Forces Peshmerga es van replegar deixant indefensa la població civil. Bona part dels yezidi ja no creuen en els peshmerga però el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), rival del PKK, exigeix tornar a tenir l'hegemonia a la zona o no hi invertirà. A finals d'abril, part de les HPG i YJA-Star, milícies del PKK, van començar una retirada parcial per cercar una entesa.

Voluntàries de les YJA-Star retirant-se l'abril de Shengal

El PKK ha acceptat abandonar parcialment la regió però deixant-la sota control de les seves milícies afins com les YPŞ o YJŞ. Per si tot no fos prou complicat han aparegut els Lleons d'Ezidxan, una petita formació armada amb mig miler d'integrants que reivindica una identitat "Ezidi" separada de la kurda que consideren musulmana. De tota manera aquesta és una força testimonial. No com l'anomenada Aliança de Shengal o Coordinació Êzidî integrada per les milícies oposades al PDK i els peshmerga. Avui mateix han fet públic un comunicat molt dur contra el govern kurdo-iraquià per matar, fa dos dies, un jove yezidi a Xanesor. La Coordinació ha respost al president Masud Barzani que ni estan "contra ell ni a favor d'ell". Donada la fracassada acció de defensa de 2014 volen apostar per enfortir les milícies d'autodefensa pròpies amb el suport del PKK. I no només militarment, volen establir un model similar al de Rojava a la regió kurda yezidi que anomenen de "vida lliure i democràtica".

Tot plegat en un moment en què l'IS continua a les rodalies de Sinjar. A pocs quilòmetres de la ciutat, columnes islamistes actuen com a llops provant de recuperar la ciutat amb cops de mà intermitents. Mal moment, doncs, per divisions. Però mal moment, també per imposar un o altre model sense cercar el consens.

Cristina Torrent
@CrisTorrentMas
La presentació de la Coordinació Êzidî, presentant-se com Aliança de Shengal

Per a saber-ne més:


Qui són els yezidi?

Article de Marc Español sobre la milícia yezidi de Shesho

Article sobre els fets d'agost de 2014

Article sobre les diferents postures yezidi al voltant de l'autogovern  

Fundació de l'Aliança de Shengal



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada