Nova jugada d’escacs de Turquia que vol escanyar la milícia yezidi bastida pel PKK al Sinjar. Gran part de la població local, però, desconfia dels peshmerga que els van abandonar quan l’Estat Islàmic els va atacar.
Abandonats pels peshmerga, salvats pel PKK
Quan l’Estat Islàmic va atacar la regió yezidi, l’estiu de 2014, les forces peshmerga van fugir cap al nord deixant indefensa la població civil. Foren les milícies de la Confederació de Comunitats del Kurdistan (KCK)* les que van intervenir-hi. Primer aturant l’ofensiva islamista a la muntanya de Shengal. Després obrint un corredor humanitari fins al camp de Maxmur. Finalment refusant l’assalt contra aquest camp.
Estabilitzada la situació, aquestes milícies de la KCK, van formar militarment la població local yezidi establint les seves pròpies milícies. En especial les YBŞ formades per yezidi de Shengal armats per la KCK. Les YPG/J primer i les HPG després van retirar-se formalment deixant les YBŞ gestionant la regió yezidi.
Els peshmerga reapareixen i reconquereixen Sinjar
Tots aquests grups, però, no van poder expulsar l’Estat Islàmic (IS) de la ciutat de Sinjar i rodalies. Van ser els peshmerga, de retorn, amb ajuda de l’aviació dels EUA els qui van llençar una ofensiva per fases recuperant Sinjar el novembre de 2015. Les forces properes al PKK-KCK, ja llavors, van participar en els combats, sense ser convidats, i van controlar parts de la ciutat. Els mesos següents ambdues faccions han mantingut una calma tensa motivada per la proximitat de la línia de front amb l’IS que va provar tres vegades de recuperar Sinjar.
La recent ofensiva sobre Mossul, capital de l’IS a l’Iraq, ha esfondrat les línies islamistes al voltant de Sinjar. Fins i tot la veïna Tell Afar està encerclada per les milícies xiïtes (Hashd), armades per l’Iran. L’IS ja no és una amenaça a Sinjar. Per la seva part Barzani ha invertit notables recursos en la reconstrucció de Sinjar i Shengal mitjançant la seva fundació mentre el PKK no pot aportar diners que no té.
Turquia ordena a Barzani expulsar el PKK de Sinjar
I és en aquest nou escenari quan el 26 de febrer el president kurd de l’Iraq, Masud Barzani, visita el president turc, R.T. Erdogan a Ankara. Ambdós parlen sobre com afeblir el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i el que consideren, seus grups pròxims (YPG a Síria i YBŞ a l’Iraq). La visita li costa una polèmica al propi Erdogan que rep amb la bandera kurda, a l’aeroport d’Ankara, a Barzani. Això li suposa les crítiques del neo feixista MHP que l’acusa de “pro kurd” i amenaça amb retirar-li el suport al referèndum sobre un règim presidencialista de l’abril.
El preu que ha de pagar Turquia
Erdogan acorda amb Barzani expulsar les milícies yezidis properes al PKK de Shengal. A canvi els turcs donaran suport al Kurdistan iraquià en l’esperada ofensiva dels àrabs iraquians sobre el Kurdistan del sud. Una vegada conquerida Mossul, les Hashd, ja han anunciat que reunificaran Iraq i eliminaran l’autonomia kurda començant per Kirkuk. El govern central iraquià ha estat més prudent però no se n’amaga de la seva voluntat de recuperar Kirkuk i limitar l’actual autogovern kurd a una mera autonomia cultural. En aquest escenari s’entén que ahir, els peshmerga, van ocupar les explotacions petrolieres de Kirkuk llençant una greu amenaça. Kirkuk produeix 120.000 bpd i tots els beneficis se’ls queda Bagdad.
Turquia ha estat situant petites bases al territori kurd de l’Iraq. La més meridional a Bashiqa, a les portes de Mossul. Quan Barzani va acordar amb Bagdad atacar Mossul Erdogan va pressionar enormement per formar-hi part. Va arribar a dir que les seves tropes entrarien a Mossul en qualsevol cas. No se’n va sortir. El govern iraquià i els EUA es van negar a una intervenció turca a Mossul que no tenia cap sentit geopolític. L’ús de la minoria turcmana de la zona tampoc no li va servir. En canvi, ara, aquestes bases poden ser molt útils als kurds de l’Iraq. Si Bagdad dóna suport aeri a una ofensiva de les milícies xiïtes Hashd sobre Kirkuk, les forces peshmerga kurdes poden rebre el suport dels avions turcs i evitar una desfeta total. És el preu, al capdavall, que els kurds de l’Iraq han de pagar per no tenir força aèria. Llogar-la. I el preu és expulsar els grups propers al PDK del seu territori o, en un futur, envair Rojava amb els milers de refugiats kurds sirians que ha acollit Barzani. Real politik.
El lloc dels fets correspon amb el punt 6 del mapa
Peshmerga ataquen Khanasor
Amb aquest escenari, complex, però lluny del maniqueisme, s’entenen els moviments del 2 de març al Sinjar. Uns moviments lamentables que recorden els pitjors moments de guerra civil kurda entre PDK i PKK, entre PKK i UPK o, la pitjor, entre PDK i UPK. El govern del PDK va desplegar uns 500 peshmerga sirians (no iraquians) que fa anys que arma. El cos fictici de Peshmerga de Rojava són refugiats que han escapat de Rojava per oposar-se a les polítiques del confederalisme democràtic i, per tant, opositors al PKK-KCK i PYD. Aquestes unitats van avançar sobre la ciutat de Khanasor (Xenesor) i van atacar les YBŞ. Aquesta milícia va respondre militarment i política: “És una iniciativa altament provocativa" Com a mínim un milicià de les YBS ha mort i tres han resultat ferits. També una periodista kurda, Nujihan Erhan, d'una agència propera a la KCK.
Turquia, per boca del seu ministre d’exteriors, Mavlut Cavusoglu, ja havia anunciat el pas: les YBŞ “suposen una amenaça contra el govern regional legítim del Nord de l’Iraq i estan sent utilitzats per alguns estats contra aquella administració. És la nostra obligació destruir-los”. L'eufemisme “alguns estats” és l’Iran.
* Relació d'acrònims:
Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ)
Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF)
Islamic State (Estat Islàmic, IS)
Partiya Yekîtiya Democrat (Partit de la Unió Democràtica, PYD)
Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK)
Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats Kurdistan, KCK)
Yekîneyên Berxwedanê Şengalê (YBŞ, Unitats de Resistència de Shengal)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada