Els Toyota de l'IS, una cavalleria mahometana del segle XXI

Un dels misteris al voltant de l'Estat Islàmic és la seva enorme capacitat d'armament, accés als explosius, artilleria i, sobretot mobilitat. Sense capacitat aèria, els combatents de l'IS (per les sigles en anglès), es desplacen amb força comoditat des del centre de l'Iraq al nord de Síria. Un dels elements claus d'aquesta mobilitat són els misteriosos vehicles Toyota de que disposen.

Es calcula que l'IS compta avui dia amb 10.000 vehicles Toyota de dos models: Toyota Hilux i Toyota Tacoma. En molts casos estan modificats de manera que incorporen metralletes o artilleria lleugera. Evidentment la companyia japonesa nega haver-los vengut als islamistes però reconeix que va vendre "uns centenars" a l'estat iraquià. A aquests cal afegir mig centenar que els Estats Units van proporcionar a l'oposició siriana però són pocs d'ells els que han acabat en mans dels fonamentalistes. En canvi molts dels 800 vehicles que Austràlia va comprar a Toyota, entre 2014 i 2015, sí que han acabat a mans de l'IS a l'Iraq. El que sorprèn més és per quin motiu Austràlia va dur un equipament així a l'Iraq quan les seves operacions terrestres són menors.

Més que explicacions conspiranòiques, el que habitualment explica el desgavell iraquià és la incompetència com es comprova en els treballs, per exemple, de Patrick Cockburn. Els EUA van desplegar desenes de milers de Toyota modificats per a ús militar. Molts d'ells es van fabricar per un acord entre General Motors i l'automobilística japonesa a Texas i Mississippi. Quan els EUA van abandonar l'Iraq, el 2011, deixant 20.000 morts i ferits, ho van fer de la manera més matussera possible. Per exemple l'IS va trobar un veritable arsenal abandonat a Mossul quan la va conquerir el 2014. I part dels Toyota van sorgir d'aquella conquesta. Segons el propi ministre de defensa francès, el bretó Jean-Yves Le Drian, en un sol dia va capturar 3.000 vehicles blindats, mig centenar de blindats i 60.000 armes lleugeres.

Una darrera la font, la més òbvia, ha proveït l'IS de vehicles Toyota i, sobretot, d'armes. Quan el règim de Saddam Hussein va col·lapsar van sorgir desenes de faccions insurgents de poc pes. Al principi eren baasistes, lleials al règim. Novament els EUA van armar profusament l'exèrcit iraquià per fer-hi front. L'objectiu de Washington era seguir el patró afganès i provocar una guerra civil enlloc d'una guerra d'ocupació. El problema va venir en trobar militars iraquians no addictes al règim després de dècades de supressió de tota dissidència. Per tant, de fet, es va armar als propis oficials de Hussein. A mesura que el retorn del dictador es feia més utòpic i el govern iraquià quedava en mans dels xiïtes, molts d'aquests oficials van evolucionar. Arran dels fets de Fallujah, molts d'ells van veure en l'IS l'alternativa de la resistència sunnita. I es van passar a l'Estat Islàmic amb armes i bagatges. Dins d'aquests bagagtes hi havia centenars de Toyota recentment entregats pels EUA.

I malgrat tot això no s'explica que més de la meitat dels vehicles sigui nous. Les informacions que troben el seu origen en les fàbriques de Toyota a Turquia no són convicents doncs no s'hi fabriquen els models usats pels islamistes. Tampoc les teories de que membres de l'IS lloguen aquests vehicles massivament a Turquia, els hi arrenquen els GPS i creuen la frontera. Caldria una immensa xarxa per fer-ho a més de passos fronterers francs amb Turquia i, actualment, només Jarablus permetria aquest pas.

Avui, doncs, aquests vehicles constitueixen una cavalleria musulmana que emula la que el segle VIII va conquerir part del món conegut. Els "cavalls", però, els ha fabricat el Japó. I els ha regalat, amb incompetència repetida, l'administració nord-americana.