Els xammar, amb més de mig milió de membres, són una de les tribus àrabs principals del nord de Síria. Els xammar o shammar són una àmplia confederació tribal que suma entre 12 i 14 milions d'àrabs. De fet es tracta d'una escissió dels tayy però han passat segles des que es van separar i avui els banu xammar han conformat una personalitat pròpia i ben diferenciada repartida entre diversos estats.
Els xammar a nivell global
A l'Aràbia Saudita superen els sis milions, i van arribar a constituir un emirat (1836-1921). A l'Iraq, hi ha tres milions aproximadament. Mossul és una zona àmpliament habitada per aquesta tribu i epicentre de la guerra contra l'Estat Islàmic. A l'Iraq han sabut beneficiar-se de la monarquia britànica, enderrocada el 1958, del govern baasista de Saddam Hussein, sunnita com ells, i, posteriorment, un dels seus membres va ser president de l'Iraq post Saddam. Es tracta de Ghazo Mashal, cap de la tribu i president de l'Iraq entre 2004 i 2005. El mig milió de xammar que es creu que pobla Síria, la converteix en la segona tribu més important del nord-est de Síria. Arribats en diverses etapes, per exemple fugint de la llarga guerra contra la tribu dels Saud. Els xammar de l'Iraq han cooperat amb els peshmerga kurds, per exemple a la conquesta de Rabia ocupada per l'Estat Islàmic.
Els xammar a nivell global
A l'Aràbia Saudita superen els sis milions, i van arribar a constituir un emirat (1836-1921). A l'Iraq, hi ha tres milions aproximadament. Mossul és una zona àmpliament habitada per aquesta tribu i epicentre de la guerra contra l'Estat Islàmic. A l'Iraq han sabut beneficiar-se de la monarquia britànica, enderrocada el 1958, del govern baasista de Saddam Hussein, sunnita com ells, i, posteriorment, un dels seus membres va ser president de l'Iraq post Saddam. Es tracta de Ghazo Mashal, cap de la tribu i president de l'Iraq entre 2004 i 2005. El mig milió de xammar que es creu que pobla Síria, la converteix en la segona tribu més important del nord-est de Síria. Arribats en diverses etapes, per exemple fugint de la llarga guerra contra la tribu dels Saud. Els xammar de l'Iraq han cooperat amb els peshmerga kurds, per exemple a la conquesta de Rabia ocupada per l'Estat Islàmic.
Humaydi Daham Al-Hadi amb la bandera d'al Sanadid
Jaish al Sanadid
A Síria s'han integrat a les Forces Democràtiques de Síria (SDF) mitjançant la seva milícia pròpia Jiysh Al Sanadid. El seu xeic, Hamdi (Humaydi) Daham Al-Hadi, explicava el seu posicionament aquest estiu: "No som un exèrcit governamental, som combatents tribals. Ens anomenem Al-Fasah, forces d'emergència. Les tribus i els clans segueixen els seus propis interessos. Si s'alien amb l'Estat Islàmic, llavors lluitem amb ells. Però si s'alien amb Bashar al-Àssad llavors ajuden al règim. Esperem que la intervenció estrangera es dugui a terme amb responsabilitat, i que la Síria del futur sigui controlada pels sirians: drusos, alauites, kurds, xiïtes i sunnites en igualtat. Vivim una era de globalització, però el federalisme pot proporcionar noves oportunitats i ajudar-nos a evitar la dictadura". Humaydi Daham al Hadi, és co president del cantó autònom de Jazira.
Actualment els xammar participen en l'ofensiva de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) amb dues forces diferents. I això és una mostra de dues sensibilitats. Humaydi Daham al Hadi és el xeic que dirigeix el Jaish al-Sanadid (Exèrcit dels Valents). "Són emprats de forma principal com a policia mòbil per a facilitar la seguretat en les zones poc poblades del desert, veuen en aquest paper una oportunitat per a restablir la seva sobirania històrica sobre el desert de l'est de Síria" afirma la Jamestown Foundation.
Unitat de combat formada per àrabs xammar d'Al Sanadid
El passat digne dels xammar
Els xammar van unir-se a l'oposició a Àssad des de l'inici de la revolució i també van ser la tribu que més clarament es va oposar a l'Estat Islàmic quan va entrar a Síria. Això li ha costat patir carnisseries a mans dels islamistes. De fet fou l'única tribu de Síria que es va negar a participar en la brutal repressió d'Àssad contra la minoria kurda organitzada en forma de pogrom el 2004 arran d'uns incidents a Qamixli. Un membre d'aquesta tribu, Ahmad Jarba, va arribar a presidir la Coalició Nacional Siriana, principal grup opositor secular. I ha reaparegut.
Logos utilitzats per les Forces d'Elit Sirianes
Quwat al-Kukhbath
En molt menor nombre han emergit les pomposes Forces d'Elit Sirianes conegudes com a Quwat al-Nukhbath, oficialment Teyyar el Xed el-Suriye. Si al-Sanadid data de 2013, la seva "rival" data de 2016. Hi formen part els xammar i els shaitat una tribu veïna i segueixen el lideratge del noble Ahmad Jarba que defensa una autonomia sota el paraigua de les SDF. Jarba és un conegut dirigent opositor a Àssad, ex president de la Coalició Nacional Siriana fins el 2014, i té força seguidors a ar-Raqqà i Deir ez Zor, províncies on les forces assadistes han estat absents, amb una excepció, durant gairebé tota la guerra expulsades per la pròpia població.
Jarba és ben vist a Occident com un conciliador secular i té el suport d'Egipte
Les Forces d'Elit tenen millor armament però són quantitativament molt inferiors a Sanadid
Les Forces d'Elit Sirianes són l'ala armada de Tayyar Al-Ghad , el Moviment Al Ghad o Ghad al-Suri (Síria Demà) està liderat per Ahmad al Jarba qui fou acusat per Turquia d'ajudar amb armes la milícia kurda d'YPG. Erdogan no va acceptar al Jarba, que dirigeix diversos grups tribals de Deir er Zor, com a refugiat i el va acusar de rebre suport d'Egipte (adversari d'Erdogan), Jordània i Emirats Àrabs Units. Al Jarba viu a El Caire on promou una reconciliació siriana deixant de banda qualsevol odi i seient a la mateixa taula totes les parts sense tenir en compte la seva visió respecte el règim dels Àssad. L'objectiu seria trobar una fórmula comuna. Aquest posicionament és similar al que defensa Rússia. El 10 de setembre de 2016 Ghad al-Suri va reconèixer formalment la Federació Democràtica de Síria i alguns dels seus membres formen part de l'Assemblea de la Síria Democràtica.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada