El fiscal federal va recórrer aquesta important decisió al Tribunal de Cassació. El Tribunal de Cassació va rebutjar aquest recurs el 28 de gener i va confirmar la decisió anterior del Tribunal de Recurs. La decisió del Tribunal de Casació no només acaba amb deu anys de procediment en aquest cas concret, sinó que també és molt probable que també la criminalització del PKK i d'altres organitzacions o activistes kurds que, segons el fiscal federal, estiguin relacionats amb aquesta.
Aquesta decisió important arriba poc després de la decisió del Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea que, en la seva decisió T 316/14, de 15 de novembre, va anul·lar per motius insuficients totes les decisions de la UE preses entre 2014 i 2017 per incloure el PKK al llistat de terroristes europeus La Unió Europea va apel·lar aquesta decisió i va decidir immediatament incloure PKK de nou a la llista terrorista. Tanmateix, aquesta decisió es basa en una identificació de motius idèntica a la de les anteriors decisions que es van cancel·lar perquè el Tribunal de Primera Instància va considerar que aquesta raó de motius era insuficient. El PKK va apel·lar immediatament aquesta nova decisió i manifestament il·lícita.
Les dues decisions del poder judicial tenen una gran importància per al PKK i per extensió per als kurds. El conflicte entre els kurds i l’Estat turc continua des de fa dècades. L'Estat turc ha criminalitzat el moviment emancipador kurd en sentit ampli com a "terrorista" i "controlat per PKK". Que la criminalització ha estat el pretext de violacions massives de drets fonamentals, com ara el dret a l’expressió, la llibertat d’associació, el dret a no ser torturat i el dret a la vida dels que es van defensar pels drets dels kurds a Turquia. També ha provocat massives campanyes militars contra la població kurda com la de finals del 2015 i principis del 2016, durant les quals diverses ciutats kurdes van ser completament destruïdes i durant les quals es van cometre crims de guerra a gran escala per part de les forces de seguretat turques. Tot això en nom de la “lluita contra el terrorisme”.
Si bé la majoria dels països de la Unió Europea van adoptar una posició molt crítica envers les polítiques de criminalització turca durant els anys 90, van adoptar gradualment polítiques similars després del 2001 i van criminalitzar el PKK (i tothom que se suposa que hi havia relacionat) com a "terrorista".
Les dues decisions recents podrien ser un punt d'inflexió en aquestes polítiques. Si considerem el PKK no com una organització terrorista, sinó com un partit bel·ligerant en una guerra civil, l’enfocament legal del moviment kurd no només s’ajusta al dret internacional. També s’esborra el camí per a un enfocament més equilibrat del problema kurdo-turc. I sobretot es crea un espai destinat a iniciatives diplomàtiques per donar suport i fomentar una solució política per al conflicte. Mentre la UE i els seus membres van prendre la posició que PKK és "terrorista" i, per tant, que hi ha un partit "bo" i un "dolent" en el conflicte, això era impossible perquè el terrorisme només es pot combatre. S'hauria de resoldre un conflicte al contrari.
Durant una conferència de premsa el 30 de gener (vegeu més detall al nostre lloc web - Activitats), persones destacades kurdes, acusades en els procediments belgues, faran comentaris sobre les decisions dels tribunals belgues i europeus i sobre la seva importància per a la comunitat kurda. Els membres del Parlament Europeu debatran sobre com aquestes decisions obren noves perspectives perquè la UE contribueixi positivament a una solució política del conflicte turc-kurdo. Els advocats faran comentaris sobre la decisió dels tribunals europeus i belgues.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada