Husseyin és kurd de Turquia. Va ser obligat a fer els seus dos anys de servei militar. Una vegada a Síria, va desertar i combaté amb l’organització Estat Islàmic amb les forces kurdes. Per tant, s’ha convertit en un aliat resistent del món occidental i de França en particular. Els combats van acabar, li va ser impossible tornar a Turquia. Allà, la deserció en temps de guerra és la pena de mort garantida. Per tant, Husseyin ve a refugiar-se a l'estat francès, on hi viuen dues de les seves germanes que han obtingut la naturalització francesa. Però no Husseyin.
Va ser arrestat i situat al centre de detenció de Perpinyà. Davant del jutjat de Perpinyà presentà peticions d’estatus de refugiat polític. Tots van ser rebutjades. Fins a la sol·licitud expressa de la seva expulsió signada pel prefecte dels Pirineus Orientals. El 8 de desembre, Husseyin va anar acompanyat de dos policies francesos a l’aeroport, però es va negar a pujar a l’avió. Ha tornat a estar tancat. Després penjar la seva bandera kurda en una de les finestres. Després va tallar els llençols a tires per penjar-se. Els guàrdies l’enxamparen a temps i denunciaren un intent de fugida i el fet d’haver penjat una bandera a la finestra.
Arribat el gener i un segon intent de deportar Husseyin a Turquia. Però el kurd es va negar a fer proves per verificar si és o no portador del virus Covid-19. Sense aquesta prova, li és impossible volar. Husseyin, per les seves reiterades negatives, es convertí en un delinqüent i passà al jutjat penal. Diu que va rebutjar la prova perquè tem els productes químics. El president del tribunal francès va respondre: "Si heu arriscat la vostra vida pel vostre ideal, no heu de tenir aquest tipus de fòbies". Però, el seu advocat, Me Muffat-Joly, pledejà per l'absolució d'aquest delicte, perquè l'article L 224-1 especifica que no es pot obligar una persona a ser sotmesa a la prova. El fiscal demanà una presó de 3 a 4 mesos i, sobretot, la prohibició del territori francès durant deu anys. Al final, Husseyin fou condemnat a 3 mesos de presó amb una ordre de comissió, però el tribunal no es pronuncià una prohibició. La seva voluntat queda clara en la seva última declaració: “Em nego a anar a Turquia."
Notícia original :
'La Semaine du Rousillon'
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada