Tres vectors apunten a un gir de Turquia envers l'IS

Tres vectors confirmen un gir del govern turc, provisional, envers la connivència amb l'Estat Islàmic. El canvi d'actitud apunta a un "enduriment" de la posició d'Ankara envers el grup islamista. Les "cometes" no són casuals. Els mesos que Turquia ha compartit frontera amb l'Estat Islàmic han suposat una col·laboració intensa sense la qual, el grup fonamentalista sunnita, hauria estat incapaç d'exercir, per exemple, el setge a Kobanê. La república de Turquia forma part de la coalició internacional contra l'IS des del seu inici però ni ha participat en els bombardeigs aeris ni ha cedit cap base per fer-los. En què consistia, doncs, la seva participació? Verbal. El pretext del govern d'Erdogan és que la prioritat de la coalició no podia ser atacar l'IS ans el govern de Baixar al-Àssad.

Els tres vectors que apunten a un gir venen precedits de l'atemptat de Suruç/Pirsûs. Aquest no ha estat reivindicat per l'IS ni tampoc s'ha provat la col·laboració de Turquia però no es pot concebre una acció tan brutal sense una alta incompetència o bé connivència per part del govern turc. A partir de l'atemptat, i les protestes generades, els fets han començat a canviar:

1) Detencions. Segons el govern turc, ha practicat unes 600 detencions de suposats membres de l'IS. Es desconeix on van a parar, les seves identitats i no es té constància de l'inici de cap procés judicial. La xifra, però, ha permès al portaveu governamental Ibrahim Kalim, d'afirmar que "estan completament en contra de qualsevol grup terrorista incloent-hi Daesh". El qualsevol implica una lectura política que va més enllà.

2) Incirlik. Des d'un inici, els Estats Units han provat de convèncer el govern islamista d'Erdogan de permetre l'us de les seves bases per a realitzar els bombardeigs contra l'IS a Síria. De fet, hores d'ara, encara no es té la certesa dels llocs d'on surten els avions nord-americans per fer les operacions aèries que han estat una de les claus de l'avanç de les milícies kurdes de Síria. Tot havia estat inútil, fins ahir. El segon efecte colateral de Suruç ha estat que Turquia ha acceptat l'ús per part de la coalició de la base d'Incirlik. La contrapartida és desconeguda però la decisió suposa un gir clar de la política turca envers Síria.

3) L'incident de Kilis. Es tracta del primer xoc armat entre l'exèrcit turc i l'IS. L'incident d'ahir a la frontera turco-siriana, a l'alçada de Kilis és una arma de doble fil. Turquia pretén guanyar la legitimitat perduda i treure's de sobre la provada connivència amb l'IS però, com apuntem l'apartat 2, sempre ho fa parlant de "qualsevol" terrorisme. L'objectiu d'Ankara és igualar Daesh-IS al moviment kurd PKK-YPG. En aquest sentit cal entendre les detencions que s'estan produint avui amb unes 300 persones capturades que no són de l'IS sinó del moviment kurd i de l'esquerra revolucionària turca. Vincular IS al PKK és el següent pas de la tàctica d'Ankara.