El recent informe "We had nowhere else to go" (el títol ja és poc equilibrat), publicat el 13 d'octubre per Amnistia Internacional (AI) acusa al Partit de la Unió Democràtica (PYD) i les Forces de Defensa Popular (YPG) d'"abusos" poc contrastats. Tot i això, el prestigi d'AI aconsella no descartar el que el document afirma com a fets. Ara bé, AI ha presentat el document, repetitiu i breu, just el dia després de que els EUA entregin armes, suposadament, a les YPG o grups propers de forma que li treu molta credibilitat.
- Tot i que l'estudi es va realitzar entre "el 27 de juliol i el 3 d'agost", en només cinc dies. No es va presentar fins el 13 d'octubre. La data no és aleatòria, el dia abans els EUA van decidir-se a donar el pas d'armar l'oposició a Rojava (sense concretar a quin grup però excloent-hi els kurds) amb 45 tones d'armament després de 4 anys de guerra. L'oportunisme és obvi i la promoció del document també. Al text no ho posa però a la promoció d'AI s'insisteix en definir les YPG com a "US-backed group". Primer error, i greu, el co president del PYD té prohibida l'entrada als EUA, fins ara Washington només ha ajudat les YPG en forma de bombardeigs aeris contra l'enemic comú. I en cap moment es pot considerar la milícia com, "mantinguda" pels EUA sinó amb una simple coincidència d'enemic. Però probablement a AI li resulta més comercial qualificar la resistència kurda a Rojava així, enlloc de definir-la com el què és: un moviment sense cap suport que lluita contra tots (Turquia, Nusra, IS, i gran part de l'FSA).
- El document no passaria com a prova judicial. A la plana 7 reconeix que "s'ha canviat la identitat dels testimonis per tal de protegir-los la identitat". Protegir-los de qui? La majoria resideixen a Turquia, un estat obertament hostil a les YPG. Citar testimonis sense identificar no dóna gaire credibilitat al text, tot i que AI la tingui.
- Tampoc s'identifica els autors de l'estudi. Només una persona hi surt citada Tirana Hassan. Curiosament la mateixa que va promoure un estudi similar, desmentit, quan era a Human Rights Watch. Si investiguem qui ha promocionat l'estudi ens trobem amb l'arab Lama Fakih. Com la seva companya, abans era a HRW i ara s'ha passat a AI. Fakik ha exagerat notablement els titulars per cridar l'atenció amb frases com "Els aliats militars dels EUA a Síria han comés crims de guerra" i exigint als EUA una "condemna" cap a les YPG. Per quin motiu Hassan i Fakih han marxat recentment d'HRW per passar-se a AI no se sap però és curiós que els dos documents acusadors cap a les YPG vinguin de la mateixa mà. Un tercer actor, Krystian Benedict, d'AI-Regne Unit potser ha estat el més honest. Coincidint amb l'entrega d'armes, el britànic anunciava que anaven a publicar un informe "incòmode pels EUA i els seus amics a Síria". Més enllà de la manca d'elegància en qualificar les YPG com a "els seus amics", Benedict va començar fent una forta defensa del document. Però a mitja tarda del mateix dia 13, responent a preguntes, les exageracions queien en contradicció:
- Reconeixia "no hem trobat evidència de neteja ètnica. L'equip va anar a llocs on àrabs i turcmans viuen sense cap molèstia"
- Responent a si els suposats "crims de guerra" eren "crims contra la humanitat", també va reconèixer que no
- Reconeix que els afectats pels abusos no només són àrabs, com es fa veure des d'AI sinó també hi ha turcmans i kurds
- Finalment va reconèixer que l'administració de Rojava no va posar cap impediment a la recerca. Això contrasta amb la resta de Síria on, ni a la zona d'Àssad, ni de Nusra, ni del Front Islàmic ni de l'Estat Islàmic ni de l'FSA, un estudi així seria possible. I el propi informe afirma que no van tenir "cap restricció"
- Si passem al detall del text trobem repetides les mateixes coses diverses vegades. Sembla un treball d'un adolescent que ha d'omplir 38 planes i repeteix la mateixa idea. L'idea central: "en alguns casos" YPG ha "enderrocat" pobles sencers. L'us del plural és clarament intencionat. L'única prova efectiva de tot el document, enllà de testimonis no identificats, són unes fotos a Husseiniya. Aquesta població va ser bombardejada intensament el maig de 2014 però això no es cita en el document. Tot i així, acceptant que les YPG van destruir el poble, seria un fet òbviament negatiu però . El cas d'Asaylem, situat al front de guerra de Tell Abyad, no aporta proves convincents. I no n'hi ha més de "destrucció de pobles". Les YPG controlen un miler de poblacions de Síria, tres milions de persones. AI ha trobat, diu, 2 casos de destrucció de pobles (un verificat) i 6 de desplaçament de població. És una anècdota, no cal menysprear-la, però el que no es pot fer és elevar-la a norma.
- L'altre acusació és "desplaçament forçats". AI va visitar 14 pobles i entrevistar 37 persones afectades pels suposats desplaçaments, la majoria refugiats a Turquia, enemiga del PYD. El text d'AI, sense evidències, és tendenciós. Així: "En alguns casos, pobles sencers han estat destruïts, aparentment com a repressió de suport dels seus habitants àrabs o turcmans al grup que s'anomena a si mateix (IS) o d'altres grups armats no-estatals". Eufemisme tendenciós de "En un cas, i potser en un altre, un poble va ser destruït i, o es desconeixen els motius, o bé pel suport de la població a l'IS." La insistència en aparentar una neteja ètnica és constant al text. Només entre línies es llegeix (plana 6) que els casos també inclouen kurds. El que no s'explica és que les zones afectades són de majoria àrab i a més pro-IS, per tant, és normal que siguin àrabs els implicats.
- Les YPG han desplaçat població, en casos "aïllats" per tres motius: salubritat, seguretat pròpia i seguretat de la població. En el primer cas AI reconeix que en alguns pobles "no hi havia ni electricitat ni llum, els forns estaven tancats" (plana 18). Els altres dos motius han estat militars i, en casos citats pel propi document s'ha deixat tornar als desplaçats una vegada restablerta la seguretat. Un cas paradigmàtic és el de Hamman al-Turkman. Presentat al document com un cas de deportació. Llegit a fons resulta que part de la població fou evacuada el 19 de juny de 2015 i va retornar el 17 d'agost de 2015...
- Es fa veure que els afectats són tots civils però la realitat és diferent. Així, a la plana 11: "Diversos residents locals van dir que cap dels locals estava afiliat a IS, però un resident va dir que de fet tres homes del poble ho eren". En la plana 13 s'explica que, abans de suposadament destruir Asaylem, van produir-se dos atemptats amb cotxe bomba, més que possiblement amb ajuda des de dins del poble, contra posicions de les YPG que defensaven la població. De fet a la plana 14 alguns dels testimonis reconeixen que "van ser castigats col·lectivament per què alguns dels vilatans eren membres de l'IS o li donaven suport". I els mateixos testimonis demostren la seva tendència (plana 27) quan parlen del PYD o YPG com a "el PKK", terme que utilitza l'Estat Islàmic per referir-se al moviment kurd sirià quan el PKK és del Kurdistan de Turquia. O de l'Estat Islàmic com a tal i no com Daesh, nom al que el coneixen els àrabs qui no estan a favor d'aquest grup. Cap persecució ètnica doncs, sinó persecució en alguns casos de col·laboracionistes, com a qualsevol conflicte. De fet, AI no demostra, en cap cas, que les persones implicades no fossin de l'IS ni es molesta en contrastar el seu passat quan elles van viure en territori de l'IS còmodament, segons sembla. El que es delirant (plana 14) és donar per vàlid que "no havien amenaces aparents de seguretat" al front de Suluk quan, per aquella època (juliol 2015) els atacs d'infiltrats a la zona eren la norma, fins i tot a Tell Abyad.
El text no contextualitza gens. Apunta que la zona havia estat netejada ètnicament per l'IS, però de passada. I sobretot, amaga que quan l'equip d'AI va visitar la zona, feia un mes que infiltrats de l'IS van provocar una matança fent-se passar per civils àrabs, a Kobanê. Una dada essencial que amaga. Tampoc s'explica que Suluk fou escenari de durs combats en l'ofensiva de Tell Abyad i es pretén mostrar aquella zona com a llunyana del front de guerra... a 2 quilòmetres.
Només una plana i mitja és dedicada a mostrar l'opinió de l'altra part. Evidencia, així, AI un partidisme sorprenent, tendenciós. Ciwan Ibrahim (Asayish) explica per quin motiu, s'han traslladat sis poblacions del front:
"En algunes àrees perilloses hi ha alguns casos específics que són molt petits, provocats per l'amenaça terrorista, algunes famílies fores traslladades de la zona... només 25 famílies van ser forçades a marxar de Rojava (...) Teniu els terroristes a ar-Raqqà i les seves famílies -l'oncle, el germà, la germana - són aquí, i estan en comunicació, els hi donen informació. Estem obligats a distanciar-los de les seves famílies. No a detenir-los. A distanciar-los. Treure'ls de la zona."
Ibrahim va explicar a AI que havien identificat aquestes persones amb documents i connexions electròniques amb infiltrats de l'IS que havien capturat. El que es coneix com a quintacolumnistes. Sense ells, per exemple, hauria estat impossible la matança de Kobanê.
Redur Xelil, de les YPG, també afegeix que retirar població civil de l'àrea de combat és la seva obligació: "Amb pena... a la guerra la persona que rep primer i més és el civil. Ho sabem. Però hi ha situacions on no hi ha altra opció... Les famílies que són al front... Qui és responsable d'ells quan l'IS ataca? Quan els combats tenen lloc, els cotxes bomba, bombardeigs, tota classe d'armament és usat". Xelil especifica que l'IS sovint aprofitava la població civil per a realitzar els seus atacs amb cotxes bomba.
En definitiva, el document aporta poques dades. Possiblement hi va haver una destrucció a Husseiniya. Emmarcada en la guerra civil siriana on l'IS decapita sistemàticament, membres de l'FSA han menjat el cor d'executats i l'exèrcit regular torturat 55.000 persones i matat 180.000 civils amb barrils bomba, aquest cas és una anècdota. Trista i per aclarir, però si algú ha actuat humanitàriament en aquesta guerra són les YPG. De fet, els suposats "crims de guerra" no inclouen ni una detenció arbitrària, ni una execució (els militants d'YPG/YPJ són decapitats si són agafats presos/es), ni una violació, ni una discriminació ètnica. Si s'ha traslladat població no ha estat per motius ètnics sinó per seguretat. De fet, l'estudi oblida una dada fonamental, el cantó de Cizîrê és governat per un àrab, Sanadid és una milícia àrab que col·labora amb YPG i la pròpia YPG té un nombre creixent de membres àrabs. I el document apareix el dia després de crear-se una coalició kurdo-àrab-assíria. Per tant, si alguna cosa queda clara és que les YPG són l'única força que permet entrar lliurement a AI al seu territori a investigar, l'única que no executa presos, l'única que no mata civils, l'única que no persegueix les persones per la seva ètnia o religió i l'única que no bombardeja zones civils.
- Tot i que l'estudi es va realitzar entre "el 27 de juliol i el 3 d'agost", en només cinc dies. No es va presentar fins el 13 d'octubre. La data no és aleatòria, el dia abans els EUA van decidir-se a donar el pas d'armar l'oposició a Rojava (sense concretar a quin grup però excloent-hi els kurds) amb 45 tones d'armament després de 4 anys de guerra. L'oportunisme és obvi i la promoció del document també. Al text no ho posa però a la promoció d'AI s'insisteix en definir les YPG com a "US-backed group". Primer error, i greu, el co president del PYD té prohibida l'entrada als EUA, fins ara Washington només ha ajudat les YPG en forma de bombardeigs aeris contra l'enemic comú. I en cap moment es pot considerar la milícia com, "mantinguda" pels EUA sinó amb una simple coincidència d'enemic. Però probablement a AI li resulta més comercial qualificar la resistència kurda a Rojava així, enlloc de definir-la com el què és: un moviment sense cap suport que lluita contra tots (Turquia, Nusra, IS, i gran part de l'FSA).
- El document no passaria com a prova judicial. A la plana 7 reconeix que "s'ha canviat la identitat dels testimonis per tal de protegir-los la identitat". Protegir-los de qui? La majoria resideixen a Turquia, un estat obertament hostil a les YPG. Citar testimonis sense identificar no dóna gaire credibilitat al text, tot i que AI la tingui.
- Tampoc s'identifica els autors de l'estudi. Només una persona hi surt citada Tirana Hassan. Curiosament la mateixa que va promoure un estudi similar, desmentit, quan era a Human Rights Watch. Si investiguem qui ha promocionat l'estudi ens trobem amb l'arab Lama Fakih. Com la seva companya, abans era a HRW i ara s'ha passat a AI. Fakik ha exagerat notablement els titulars per cridar l'atenció amb frases com "Els aliats militars dels EUA a Síria han comés crims de guerra" i exigint als EUA una "condemna" cap a les YPG. Per quin motiu Hassan i Fakih han marxat recentment d'HRW per passar-se a AI no se sap però és curiós que els dos documents acusadors cap a les YPG vinguin de la mateixa mà. Un tercer actor, Krystian Benedict, d'AI-Regne Unit potser ha estat el més honest. Coincidint amb l'entrega d'armes, el britànic anunciava que anaven a publicar un informe "incòmode pels EUA i els seus amics a Síria". Més enllà de la manca d'elegància en qualificar les YPG com a "els seus amics", Benedict va començar fent una forta defensa del document. Però a mitja tarda del mateix dia 13, responent a preguntes, les exageracions queien en contradicció:
- Reconeixia "no hem trobat evidència de neteja ètnica. L'equip va anar a llocs on àrabs i turcmans viuen sense cap molèstia"
- Responent a si els suposats "crims de guerra" eren "crims contra la humanitat", també va reconèixer que no
- Reconeix que els afectats pels abusos no només són àrabs, com es fa veure des d'AI sinó també hi ha turcmans i kurds
- Finalment va reconèixer que l'administració de Rojava no va posar cap impediment a la recerca. Això contrasta amb la resta de Síria on, ni a la zona d'Àssad, ni de Nusra, ni del Front Islàmic ni de l'Estat Islàmic ni de l'FSA, un estudi així seria possible. I el propi informe afirma que no van tenir "cap restricció"
- Si passem al detall del text trobem repetides les mateixes coses diverses vegades. Sembla un treball d'un adolescent que ha d'omplir 38 planes i repeteix la mateixa idea. L'idea central: "en alguns casos" YPG ha "enderrocat" pobles sencers. L'us del plural és clarament intencionat. L'única prova efectiva de tot el document, enllà de testimonis no identificats, són unes fotos a Husseiniya. Aquesta població va ser bombardejada intensament el maig de 2014 però això no es cita en el document. Tot i així, acceptant que les YPG van destruir el poble, seria un fet òbviament negatiu però . El cas d'Asaylem, situat al front de guerra de Tell Abyad, no aporta proves convincents. I no n'hi ha més de "destrucció de pobles". Les YPG controlen un miler de poblacions de Síria, tres milions de persones. AI ha trobat, diu, 2 casos de destrucció de pobles (un verificat) i 6 de desplaçament de població. És una anècdota, no cal menysprear-la, però el que no es pot fer és elevar-la a norma.
- L'altre acusació és "desplaçament forçats". AI va visitar 14 pobles i entrevistar 37 persones afectades pels suposats desplaçaments, la majoria refugiats a Turquia, enemiga del PYD. El text d'AI, sense evidències, és tendenciós. Així: "En alguns casos, pobles sencers han estat destruïts, aparentment com a repressió de suport dels seus habitants àrabs o turcmans al grup que s'anomena a si mateix (IS) o d'altres grups armats no-estatals". Eufemisme tendenciós de "En un cas, i potser en un altre, un poble va ser destruït i, o es desconeixen els motius, o bé pel suport de la població a l'IS." La insistència en aparentar una neteja ètnica és constant al text. Només entre línies es llegeix (plana 6) que els casos també inclouen kurds. El que no s'explica és que les zones afectades són de majoria àrab i a més pro-IS, per tant, és normal que siguin àrabs els implicats.
- Les YPG han desplaçat població, en casos "aïllats" per tres motius: salubritat, seguretat pròpia i seguretat de la població. En el primer cas AI reconeix que en alguns pobles "no hi havia ni electricitat ni llum, els forns estaven tancats" (plana 18). Els altres dos motius han estat militars i, en casos citats pel propi document s'ha deixat tornar als desplaçats una vegada restablerta la seguretat. Un cas paradigmàtic és el de Hamman al-Turkman. Presentat al document com un cas de deportació. Llegit a fons resulta que part de la població fou evacuada el 19 de juny de 2015 i va retornar el 17 d'agost de 2015...
- Es fa veure que els afectats són tots civils però la realitat és diferent. Així, a la plana 11: "Diversos residents locals van dir que cap dels locals estava afiliat a IS, però un resident va dir que de fet tres homes del poble ho eren". En la plana 13 s'explica que, abans de suposadament destruir Asaylem, van produir-se dos atemptats amb cotxe bomba, més que possiblement amb ajuda des de dins del poble, contra posicions de les YPG que defensaven la població. De fet a la plana 14 alguns dels testimonis reconeixen que "van ser castigats col·lectivament per què alguns dels vilatans eren membres de l'IS o li donaven suport". I els mateixos testimonis demostren la seva tendència (plana 27) quan parlen del PYD o YPG com a "el PKK", terme que utilitza l'Estat Islàmic per referir-se al moviment kurd sirià quan el PKK és del Kurdistan de Turquia. O de l'Estat Islàmic com a tal i no com Daesh, nom al que el coneixen els àrabs qui no estan a favor d'aquest grup. Cap persecució ètnica doncs, sinó persecució en alguns casos de col·laboracionistes, com a qualsevol conflicte. De fet, AI no demostra, en cap cas, que les persones implicades no fossin de l'IS ni es molesta en contrastar el seu passat quan elles van viure en territori de l'IS còmodament, segons sembla. El que es delirant (plana 14) és donar per vàlid que "no havien amenaces aparents de seguretat" al front de Suluk quan, per aquella època (juliol 2015) els atacs d'infiltrats a la zona eren la norma, fins i tot a Tell Abyad.
El text no contextualitza gens. Apunta que la zona havia estat netejada ètnicament per l'IS, però de passada. I sobretot, amaga que quan l'equip d'AI va visitar la zona, feia un mes que infiltrats de l'IS van provocar una matança fent-se passar per civils àrabs, a Kobanê. Una dada essencial que amaga. Tampoc s'explica que Suluk fou escenari de durs combats en l'ofensiva de Tell Abyad i es pretén mostrar aquella zona com a llunyana del front de guerra... a 2 quilòmetres.
Només una plana i mitja és dedicada a mostrar l'opinió de l'altra part. Evidencia, així, AI un partidisme sorprenent, tendenciós. Ciwan Ibrahim (Asayish) explica per quin motiu, s'han traslladat sis poblacions del front:
"En algunes àrees perilloses hi ha alguns casos específics que són molt petits, provocats per l'amenaça terrorista, algunes famílies fores traslladades de la zona... només 25 famílies van ser forçades a marxar de Rojava (...) Teniu els terroristes a ar-Raqqà i les seves famílies -l'oncle, el germà, la germana - són aquí, i estan en comunicació, els hi donen informació. Estem obligats a distanciar-los de les seves famílies. No a detenir-los. A distanciar-los. Treure'ls de la zona."
Ibrahim va explicar a AI que havien identificat aquestes persones amb documents i connexions electròniques amb infiltrats de l'IS que havien capturat. El que es coneix com a quintacolumnistes. Sense ells, per exemple, hauria estat impossible la matança de Kobanê.
Redur Xelil, de les YPG, també afegeix que retirar població civil de l'àrea de combat és la seva obligació: "Amb pena... a la guerra la persona que rep primer i més és el civil. Ho sabem. Però hi ha situacions on no hi ha altra opció... Les famílies que són al front... Qui és responsable d'ells quan l'IS ataca? Quan els combats tenen lloc, els cotxes bomba, bombardeigs, tota classe d'armament és usat". Xelil especifica que l'IS sovint aprofitava la població civil per a realitzar els seus atacs amb cotxes bomba.
En definitiva, el document aporta poques dades. Possiblement hi va haver una destrucció a Husseiniya. Emmarcada en la guerra civil siriana on l'IS decapita sistemàticament, membres de l'FSA han menjat el cor d'executats i l'exèrcit regular torturat 55.000 persones i matat 180.000 civils amb barrils bomba, aquest cas és una anècdota. Trista i per aclarir, però si algú ha actuat humanitàriament en aquesta guerra són les YPG. De fet, els suposats "crims de guerra" no inclouen ni una detenció arbitrària, ni una execució (els militants d'YPG/YPJ són decapitats si són agafats presos/es), ni una violació, ni una discriminació ètnica. Si s'ha traslladat població no ha estat per motius ètnics sinó per seguretat. De fet, l'estudi oblida una dada fonamental, el cantó de Cizîrê és governat per un àrab, Sanadid és una milícia àrab que col·labora amb YPG i la pròpia YPG té un nombre creixent de membres àrabs. I el document apareix el dia després de crear-se una coalició kurdo-àrab-assíria. Per tant, si alguna cosa queda clara és que les YPG són l'única força que permet entrar lliurement a AI al seu territori a investigar, l'única que no executa presos, l'única que no mata civils, l'única que no persegueix les persones per la seva ètnia o religió i l'única que no bombardeja zones civils.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada