La tensió constant entre el barri kurd (Şêxmeqsûd o Sheikh Maqsoud) i les faccions islamistes "moderades" d'Alep va acabar esclatant el passat mes d'octubre. Les acusacions creuades de segrestos, excessos i males actuacions van derivar en enfrontaments que, cada vegada, són més greus.
Actors kurds
Per una part hi ha les milícies kurdes de la ciutat que controlen el barri de Sheikh Maqsoud des de l'inici de la guerra: Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Un element distintiu: l'alt nombre de persones àrabs voluntàries a aquestes milícies i l'ús, gairebé exclusiu, de la llengua àrab. Una facció del Free Syrian Army (FSA), els laics de Jaysh al-Thuwar, lluiten colze a colze al costat de les YPG i YPJ. De fet, el barri ha estat refugi de milers de refugiats d'ètnia àrab que han escapat de la zona del règim (sota control de l'exèrcit sirià àrab i les NDF) i de l'oposició. Però, qui és aquesta oposició?
L'oposició siriana, un niu d'islamistes en tres eixos
1) FSA o Jabhat al-Shamiya: Formalment l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA) és implantat a Alep. De fet, però, el seu paper és de convidat de pedra. Fins i tot una part d'aquesta organització actua de forma coordinada amb les YPG i YPJ. Qui realment conforma l'oposició "moderada" a Alep són l'aliança formada per l'Islamic Front (IF, Front Islàmic) i l'Al Nusra Front (Front de Suport) amb formacions menors. A la zona rural d'Alep els primers actuen oficialment com a Jabhat al-Shamiyya (Front de Llevant), una coalició d'operacions formada el 25 de desembre de 2.014 per grups islàmics sunnites, principalment l'Islamic Front*. Jabhat al-Shamiya, islamistes disfressats de laics, foren els "beneficiats" de la retirada. Aquest obscur grup, creat a finals de 2.014 aplega islamistes "moderats" i utilitza com a pantalla l'FSA per a tenir una aparença laica. En realitat el seu component principal és el Front Islàmic d'Alep, l'Exèrcit dels Mujahideen o el Front pel Desenvolupament i l'Autenticitat. Com es pot comprovar, aquestes forces, de laiques no en tenen res. Algunes d'elles reben suport dels EUA.
2) Nusra i la seva estranya retirada d'agost
Jabhat al-Nusra, l'organització representant d'Al Qaida a Síria, va fer l'agost un pas decisiu que mostra la seva submissió a Turquia. Els fonamentalistes van anunciar la retirada del front que mantenien a l'est de la regió d'Alep davant l'Estat Islàmic.Es van replegar a la ciutat on, entre l'oposició, conformen l'organització hegemònica.
3) Els satèl·lits turcmans de Turquia a Alep
Paral·lelament a aquest moviment, Turquia, amb el consentiment dels EUA, va crear unes milícies artificials turcmanes. Es tractaria de la Brigada del Sultà Murad i l'Exèrcit de Exèrcit Unit Turcman i dos grupuscles afiliats a l'FSA**. Aquestes, oficialment, estarien formades per nadius turcmans de Síria, una minoria de llengua i ètnia similar a la turca que Ankara ha utilitzat ja a l'Iraq contra els kurds. Armades per Ankara, aquestes guerrilles serien aparentment oposades a l'Estat Islàmic però el seu veritable objectiu seria evitar la unió dels cantons de Kobanê i Efrîn. No és descartable, donada la feblesa demogràfica i militant turcmana a Síria, que els grups fossin integrats, en realitat per militars turcs. Estarien infiltrant-se a Síria per Bab al-Salam i en les primeres fotografies que han mostrat no amaguen les banderes negres islamistes.
Són aquestes forces les qui ataquen Sheikh Maqsoud i han provocat la mort de diversos civils amb bombardeigs. També han decretat un embargament del barri que l'està asfixiant. Al capdavant Nusra-Al Qaida amb una entesa total amb l'Harakat Ahrar al Sham, Liwaa Suqour Al-Jabal i el suport dels satèl·lits turcs**.
Localització de Sheikh Maqsoud (groc), en vermell la zona controlada pel govern i en verd per l'oposició islamista i FSA. En gris l'amenaçadora proximitat de l'Estat Islàmic
Des de finals de setembre
L'escalada de tensió va tenir un punt culminant el 22 de setembre. Les YPG van respondre a les provocacions de Nusra i els van expulsar-los de la carretera de Castelo, artèria principal d'accés a la ciutat siriana. Al Nusra i Harakat Ahrar al-Sham van envoltar el barri el dia següent i el 25 Nusra va iniciar un sistemàtic bombardeig del barri kurd. Només aquell dia, segons els propis militants d'Al Qaida, van llençar-hi mig centenar de projectils. Enmig del conflicte es van succeir dues manifestacions antagòniques. Una a la zona rebel d'Alep contra les YPG acusant-les d'ajudar a Àssad. Una dada important és que no s'hi van permetre banderes islamistes però sí sovintejaren les de l'anomenada "Síria Lliure". El dia 29 foren els veïns de Sheikh Maqsoud els qui van manifestar-se amb banderes de les YPG i les citades de l'anomenada "Síria Lliure". A més les YPG van assegurar que la carretera de Castelo continuava obert, posteriorment van fer una crida a l'FSA a treballar conjuntament contra Nusra i l'u d'octubre van denunciar que Nusra i la Brigada del Sultà Murad havien segrestat dos membres de l'FSA.
El conflicte, segons els islamistes, el va iniciar les YPG al conquerir Castelo. En canvi el comandant de la milícia Rêzan Rojhat apunta a Ankara en l'estratègia de tensió a la ciutat que hi ha des de l'estiu. "Turquia, diu Rojhat, va enviar dos combois amb armament per Al Nusra, Ahrar al-Sham i la Brigada Nureddin Zengi d'Alep". L'enviament va coincidir amb la sospitosa retirada d'Al Nusra a favor de les milícies pro turques.
Octubre més tens
Els darrers moviments han empitjorat el conflicte. Culminant en l'atac del 3 d'octubre on les YPG van expulsat els islamistes de la carretera d'El-Cendol i Seken El- Shiqeyif on entraven les municions a la ciutat. En els combats van morir cinc membres d'Al Qaida segons les YPG i un de la milícia kurda. El dia següent la "Divisió 16" de l'FSA, una de les més proclius a una entesa amb les YPG, va anunciar que s'afegia a Nusra en els atacs contra la milícia kurda. Per si tot plegat no fos prou complicat, des de 26 de setembre l'aviació russa ha posat Alep en el seu punt de mira. De moment no s'ha verificat si ha atacat la ciutat però si les zones rurals fet que ha provocat protestes a les zones sota control de Nusra, FSA i l'Islamic Front.
Malgrat tot, les YPG no han declarat la guerra a Nusra i els altres grups. Oficialment continuen restant neutrals en el conflicte, com a tercera via front Àssad i l'oposició. Sí han especificat, però, que es defensaran dels atacs. I des del moviment d'agost, sobretot Nusra ha bombardejat amb notable insistència el barri kurd. La milícia kurda ha decidit dir prou a les creixents agressions i, l'entrada de Rússia en el conflicte, pot afavorir-la però li ha creat forta oposició a la zona "rebel" que, fins, ara era més aviat indiferent al barri kurd. De tot plegat, al capdavall, surt beneficiat el règim d'Àssad.
Novembre al límit
La reacció de les milícies kurdes i aliats (Jaysh al-Thuwar) ha acabat tallant la connexió dels grups rebels amb la part sud de la ciutat que controlen. En realitat les YPG estan asfixiant a Al Nusra i els seus aliats. Per això és comprensible la reacció d'aquests. El que és incomprensible és la seva política agressiva quan estan en situació de feblesa. Des del 24 de novembre, Al Nusra ha atacat de forma constant el barri kurd d'Alep i les YPG han hagut de respondre a les agressions.
Ahir, però Liwa Ahrar Souriya va emetre un diktat inacceptable i clarament genocida. En ell es declarava el barri de Sheikh Maqsoud com a "zona militar". A més s'obligava a la població civil kurda a abandonar el barri en 24 hores o patir les conseqúències. No cal ser gaire llest per veure que la situació del barri no permet a ningú sortir sense entrar o bé a la zona controlada pel govern sirià o bé per l'oposició dominada per Al Nusra. I aquest és el gran problema. Liwa Ahrar Souriya no és un grup extremista ni islàmic. És una facció de poc més de 2.000 membres afiliada a l'FSA. Representaria el que s'anomena "rebels moderats" amb els que pot haver una entesa amb el moviment kurd. Aquest grup, de fet, ha col·laborat amb les YPG en el passat. Que ara actuï en termes d'amenaces cap a la minoria kurda d'Alep demostra que ha entrat en l'esfera d'influència d'Al Nusra i Al Sham. En definitiva: enlloc de moderar-se els radicals es radicalitzen els moderats empitjorant l'escenari. I, com és habitual, els kurds són l'objectiu del seu odi.
Jordi Vàzquez
@JordiVazquez
Versió d'aquest article publicat a Geopolítica.cat
NOTES:
* Islamic Front (IF) integrat per l’antic SIF i part del SILF. Fou creat el 22.11.2013 integrant set grups amb el suport de l'Aràbia Saudita. Oposat a la democràcia i l’estat secular i partidari d’implantar la xaria. El 24.12.2014 l’IF d’Alep s’incorpora al Front Llevant. Hi formaren part, dissolent-se: Brigada Al-Tawhid Brigada d'Alep i Harakat Ahrar ash-Sham, salafista, entre d'altres.
* Brigada del Sultà Murad, Moviment del Sultà Selim, Brigada de la Fe en el Sultà Mehmet i Brigades Nureddin Zenki.
Un voluntari àrab de les YPG, a Sheikh Maqsoud molts àrabs militen en aquesta milícia laica i democràtica
Actors kurds
Per una part hi ha les milícies kurdes de la ciutat que controlen el barri de Sheikh Maqsoud des de l'inici de la guerra: Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ). Un element distintiu: l'alt nombre de persones àrabs voluntàries a aquestes milícies i l'ús, gairebé exclusiu, de la llengua àrab. Una facció del Free Syrian Army (FSA), els laics de Jaysh al-Thuwar, lluiten colze a colze al costat de les YPG i YPJ. De fet, el barri ha estat refugi de milers de refugiats d'ètnia àrab que han escapat de la zona del règim (sota control de l'exèrcit sirià àrab i les NDF) i de l'oposició. Però, qui és aquesta oposició?
L'oposició siriana, un niu d'islamistes en tres eixos
1) FSA o Jabhat al-Shamiya: Formalment l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA) és implantat a Alep. De fet, però, el seu paper és de convidat de pedra. Fins i tot una part d'aquesta organització actua de forma coordinada amb les YPG i YPJ. Qui realment conforma l'oposició "moderada" a Alep són l'aliança formada per l'Islamic Front (IF, Front Islàmic) i l'Al Nusra Front (Front de Suport) amb formacions menors. A la zona rural d'Alep els primers actuen oficialment com a Jabhat al-Shamiyya (Front de Llevant), una coalició d'operacions formada el 25 de desembre de 2.014 per grups islàmics sunnites, principalment l'Islamic Front*. Jabhat al-Shamiya, islamistes disfressats de laics, foren els "beneficiats" de la retirada. Aquest obscur grup, creat a finals de 2.014 aplega islamistes "moderats" i utilitza com a pantalla l'FSA per a tenir una aparença laica. En realitat el seu component principal és el Front Islàmic d'Alep, l'Exèrcit dels Mujahideen o el Front pel Desenvolupament i l'Autenticitat. Com es pot comprovar, aquestes forces, de laiques no en tenen res. Algunes d'elles reben suport dels EUA.
2) Nusra i la seva estranya retirada d'agost
Jabhat al-Nusra, l'organització representant d'Al Qaida a Síria, va fer l'agost un pas decisiu que mostra la seva submissió a Turquia. Els fonamentalistes van anunciar la retirada del front que mantenien a l'est de la regió d'Alep davant l'Estat Islàmic.Es van replegar a la ciutat on, entre l'oposició, conformen l'organització hegemònica.
3) Els satèl·lits turcmans de Turquia a Alep
Paral·lelament a aquest moviment, Turquia, amb el consentiment dels EUA, va crear unes milícies artificials turcmanes. Es tractaria de la Brigada del Sultà Murad i l'Exèrcit de Exèrcit Unit Turcman i dos grupuscles afiliats a l'FSA**. Aquestes, oficialment, estarien formades per nadius turcmans de Síria, una minoria de llengua i ètnia similar a la turca que Ankara ha utilitzat ja a l'Iraq contra els kurds. Armades per Ankara, aquestes guerrilles serien aparentment oposades a l'Estat Islàmic però el seu veritable objectiu seria evitar la unió dels cantons de Kobanê i Efrîn. No és descartable, donada la feblesa demogràfica i militant turcmana a Síria, que els grups fossin integrats, en realitat per militars turcs. Estarien infiltrant-se a Síria per Bab al-Salam i en les primeres fotografies que han mostrat no amaguen les banderes negres islamistes.
Són aquestes forces les qui ataquen Sheikh Maqsoud i han provocat la mort de diversos civils amb bombardeigs. També han decretat un embargament del barri que l'està asfixiant. Al capdavant Nusra-Al Qaida amb una entesa total amb l'Harakat Ahrar al Sham, Liwaa Suqour Al-Jabal i el suport dels satèl·lits turcs**.
Des de finals de setembre
L'escalada de tensió va tenir un punt culminant el 22 de setembre. Les YPG van respondre a les provocacions de Nusra i els van expulsar-los de la carretera de Castelo, artèria principal d'accés a la ciutat siriana. Al Nusra i Harakat Ahrar al-Sham van envoltar el barri el dia següent i el 25 Nusra va iniciar un sistemàtic bombardeig del barri kurd. Només aquell dia, segons els propis militants d'Al Qaida, van llençar-hi mig centenar de projectils. Enmig del conflicte es van succeir dues manifestacions antagòniques. Una a la zona rebel d'Alep contra les YPG acusant-les d'ajudar a Àssad. Una dada important és que no s'hi van permetre banderes islamistes però sí sovintejaren les de l'anomenada "Síria Lliure". El dia 29 foren els veïns de Sheikh Maqsoud els qui van manifestar-se amb banderes de les YPG i les citades de l'anomenada "Síria Lliure". A més les YPG van assegurar que la carretera de Castelo continuava obert, posteriorment van fer una crida a l'FSA a treballar conjuntament contra Nusra i l'u d'octubre van denunciar que Nusra i la Brigada del Sultà Murad havien segrestat dos membres de l'FSA.
El conflicte, segons els islamistes, el va iniciar les YPG al conquerir Castelo. En canvi el comandant de la milícia Rêzan Rojhat apunta a Ankara en l'estratègia de tensió a la ciutat que hi ha des de l'estiu. "Turquia, diu Rojhat, va enviar dos combois amb armament per Al Nusra, Ahrar al-Sham i la Brigada Nureddin Zengi d'Alep". L'enviament va coincidir amb la sospitosa retirada d'Al Nusra a favor de les milícies pro turques.
Banderes triangulars d'YPJ i YPG a la carretera de Castelo
Octubre més tens
Els darrers moviments han empitjorat el conflicte. Culminant en l'atac del 3 d'octubre on les YPG van expulsat els islamistes de la carretera d'El-Cendol i Seken El- Shiqeyif on entraven les municions a la ciutat. En els combats van morir cinc membres d'Al Qaida segons les YPG i un de la milícia kurda. El dia següent la "Divisió 16" de l'FSA, una de les més proclius a una entesa amb les YPG, va anunciar que s'afegia a Nusra en els atacs contra la milícia kurda. Per si tot plegat no fos prou complicat, des de 26 de setembre l'aviació russa ha posat Alep en el seu punt de mira. De moment no s'ha verificat si ha atacat la ciutat però si les zones rurals fet que ha provocat protestes a les zones sota control de Nusra, FSA i l'Islamic Front.
Malgrat tot, les YPG no han declarat la guerra a Nusra i els altres grups. Oficialment continuen restant neutrals en el conflicte, com a tercera via front Àssad i l'oposició. Sí han especificat, però, que es defensaran dels atacs. I des del moviment d'agost, sobretot Nusra ha bombardejat amb notable insistència el barri kurd. La milícia kurda ha decidit dir prou a les creixents agressions i, l'entrada de Rússia en el conflicte, pot afavorir-la però li ha creat forta oposició a la zona "rebel" que, fins, ara era més aviat indiferent al barri kurd. De tot plegat, al capdavall, surt beneficiat el règim d'Àssad.
Novembre al límit
La reacció de les milícies kurdes i aliats (Jaysh al-Thuwar) ha acabat tallant la connexió dels grups rebels amb la part sud de la ciutat que controlen. En realitat les YPG estan asfixiant a Al Nusra i els seus aliats. Per això és comprensible la reacció d'aquests. El que és incomprensible és la seva política agressiva quan estan en situació de feblesa. Des del 24 de novembre, Al Nusra ha atacat de forma constant el barri kurd d'Alep i les YPG han hagut de respondre a les agressions.
Amenaça de Liwa Ahrar Souriya de 27.11.2015 contra la població civil de Sheikh Maqsoud
Ahir, però Liwa Ahrar Souriya va emetre un diktat inacceptable i clarament genocida. En ell es declarava el barri de Sheikh Maqsoud com a "zona militar". A més s'obligava a la població civil kurda a abandonar el barri en 24 hores o patir les conseqúències. No cal ser gaire llest per veure que la situació del barri no permet a ningú sortir sense entrar o bé a la zona controlada pel govern sirià o bé per l'oposició dominada per Al Nusra. I aquest és el gran problema. Liwa Ahrar Souriya no és un grup extremista ni islàmic. És una facció de poc més de 2.000 membres afiliada a l'FSA. Representaria el que s'anomena "rebels moderats" amb els que pot haver una entesa amb el moviment kurd. Aquest grup, de fet, ha col·laborat amb les YPG en el passat. Que ara actuï en termes d'amenaces cap a la minoria kurda d'Alep demostra que ha entrat en l'esfera d'influència d'Al Nusra i Al Sham. En definitiva: enlloc de moderar-se els radicals es radicalitzen els moderats empitjorant l'escenari. I, com és habitual, els kurds són l'objectiu del seu odi.
Jordi Vàzquez
@JordiVazquez
Versió d'aquest article publicat a Geopolítica.cat
* Islamic Front (IF) integrat per l’antic SIF i part del SILF. Fou creat el 22.11.2013 integrant set grups amb el suport de l'Aràbia Saudita. Oposat a la democràcia i l’estat secular i partidari d’implantar la xaria. El 24.12.2014 l’IF d’Alep s’incorpora al Front Llevant. Hi formaren part, dissolent-se: Brigada Al-Tawhid Brigada d'Alep i Harakat Ahrar ash-Sham, salafista, entre d'altres.
* Brigada del Sultà Murad, Moviment del Sultà Selim, Brigada de la Fe en el Sultà Mehmet i Brigades Nureddin Zenki.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada