KurdisCat: Qui són els turcmans?

dimecres, 25 de novembre del 2015

Qui són els turcmans?

a dimecres, de novembre 25, 2015

Per turcmans o turkmens es coneix als pobles turcs nòmades procedents de l'Àsia Central. Són descendents de tribus turques que emigraren de l'Àsia Central en nombroses onades que començaren en els segles X i XI.

Turcmans a l'Iraq

Fins les darreres dècades eren la majoria de la població a la zona de Kirkuk, a l'Iraq. Segons el cens de 1957 hi vivien 567.000 turcmans a l'Iraq aleshores però els propis turcmans asseguren ser avui dia a la vora de tres milions i es consideren el tercer major grup ètnic del país. En realitat, però, la minoria turca de l'Iraq, o turcmans, sumen entre 50.000 i 500.000 persones. El Front Turcman representa el moviment més supeditat als interessos turcs de manera que ha perdut notables suports; fins a dos terços dels vots.

Turquia que ha instigat conflictes ètnics entre la població kurda i la turcmana de Kirkuk. També han estat membres de la minoria turcmana a Tuz Khurmatu els qui han provocat enfrontaments, aliats a les milícies xiïtes, contra la població kurda amb 21 morts.

La majoria kurda a l'Iraq, però, ha respost amb un projecte de convivència. Per exemple, el parlament autònom del Kurdistan dl'Iraq va declarar, el 2014, el turcman com a llengua oficial i el president Masud Barzani s'ha reunit amb els seus representants. En termes religiosos aproximadament un 55 % dels turcmans de l'Iraq són musulmans sunnites i la resta són xiïtes.

Turcmans a Síria

Turquia prova de fer a Síria el mateix que a l'Iraq: utilitzar els turcmans com a factor desestabilitzador contra els kurds. Per una part ho té més difícil: són menys. Per l'altra més fàcil: tenen connexió directa geogràfica amb Turquia. Els turcmans són a Síria des del segle XI. Com el cas anterior no se'n sap ben bé del cert el seu nombre. Les xifres més modestes serien de 200.000 i els propis turcmans les eleven a 3.000.000, una quantitat poc creïble. Conformarien un 1 % de la població siriana. En aquest cas, la majoria, són sunnites.

Els seus feus són a la zona coneguda com a Jabal al-Turkmen. Literalment, en àrab, significa Muntanya dels turcmans. És una zona de Latàkia, a la part oest de Síria amb connexió amb la frontera turca. Hi ha nuclis de població turcmana a Alep, Idlib, Homs, Tartus i a Damasc, la capital. Com en el cas dels kurds, els Àssad van prohibir la seva llengua, més propera al turc i a l'àzeri que al turcman del Turkmenistan. De fet, des de 1997 el Congrés Turcman de l'Iraq ha adoptat la forma estàndard del turc per escriure el seu dialecte. Per tant, pertany a la família Oghuz de les llengües túrquiques o turànies com les branques kipchak (tàtar, kazakh), karluk (uzbek, uigur de la Xina), oghur (Chuvash) o la família siberiana (tuva). En el cas turcman, però, els Àssad no van expropiar les terres a aquesta minoria, com sí van fer a la minoria kurda.

Arran de l'inici de la guerra civil els turcmans van ser un actor secundari sempre amb el rerafons del suport turc. Van crear l'Assemblea Turcmana de Síria dins de la Coalició Nacional Siriana. Majoritàriament van col·laborar amb l'FSA. Simptomàticament, aquest grup, avui acollit per Turquia, va refusar membres kurds per tenir una adscripció ètnica peró sí turcmans. Amb el suport d'Ankara van crear diferents grups armats. La poca preparació ideològica va fer que cada grup local creés la seva pròpia milícia, al contrari que a Rojava on es van unir en les YPG i YPJ. Evidentment això va suposar un guirigall i poca efectivitat. La més important, les Brigades Turcmanes Sirianes, de 2012, tenen entre 2.000 i 10.000 membres. La xifra més acurada és la primera.

La unitat que ha protagonitzat l'enfrontament entre Rússia i Turquia és la Jabal al-Turkman Brigade. Fundada l'any 2013 i integrada per una dotzena de sub unitats armades per Turquia. Aquest grup opera a Latàkia, una zona considerada bàsica per al-Àssad i els seus aliats russos. La Primera Divisió de la Costa i la Segona Divisió de la Costa són dos grups afiliats a aquesta Brigada que operen a Latàkia i, al mateix temps formen part del principal grup d'oposició laic a al-Àssad, el Free Syrian Army (FSA). Foren aquests grups els qui van abatre un helicòpter rus el 24 de novembre matant un militar eslau. A principi de novembre, amb ajuda russa, l'exèrcit àrab sirià va començar a avançar a la zona de Jabal al-Turkmen. Aquest ha estat el detonant dels dets del 24 de novembre.

Davant d'aquests grups hi ha els de la zona d'Alep. Es tractaria de la Brigada del Sultà Murad i l'Exèrcit de Exèrcit Unit Turcman i grupafiliat a l'FSA: Fe en el Sultà Mehmet o el Batalló Turkmen de Suleiman, de la ciutat d'Alep. Ej aquesta ciutat, al districte d'Hanano, els turcmans conformen la majoria.

Alpaslan Celik, turc fent-se passar per turcman, al capdavant d'una brigada a Jabal al-Turkmen

Aquestes milícies, oficialment, estarien formades per nadius turcmans de Síria, una minoria de llengua i ètnia similar, sinó la mateixa, a la turca que Ankara ha utilitzat ja a l'Iraq contra els kurds. Aquestes guerrilles serien aparentment oposades a l'Estat Islàmic però un dels seus objectisu seria evitar la unió dels cantons de Kobanê i Efrîn. No és descartable, donada la feblesa demogràfica i militant turcmana a Síria, que els grups fossin integrats, en realitat per militars turcs. Estarien infiltrant-se a Síria per Bab al-Salam i en les primeres fotografies que han mostrat no amaguen les banderes negres islamistes. Alpaslan Celik, per exemple, no és turcman sinó un feixista turc que lluita a Síria. Ahir va aparèixer als mitjans de comunicación catalogat com a "comandant turcman".

Una excepció és la Liwa sl-Sultan Selim o Brigada del Sultà Selim. Aquesta Brigada d'Alep pertany al Jaysh al-Thuwar, unitat d'entre 2.500 i 3.000 combatents d'Alep, Idlib i Latàkia. Aquesta facció s'ha integrat a les noves Forces Democràtiques de Síria (SDF) i ha combatut al costat de les YPG/J kurdes contra l'Estat Islàmic.