dilluns, 15 de febrer de 2016

Una guerra cada dia menys siriana

Relats creuats, agressions unilaterals, provocacions militars però, de moment, res canvia substancialment. Intensificació de les relacions diplomàtiques, augment de la tensió i calma tensa però, ara per ara, la correlació de forces no ha volat pels aires. Encara. Els diferents actors internacionals que fins ara han participat d’una manera més o menys explícita del conflicte sirià comencen a recelar dels importants avenços que està obtenint el regim de Bashar al-Asad sobre el terreny gràcies al suport de l’aviació russa i dels soldats iranians i afganesos. I no semblen disposats a quedar-se de braços plegats.


Turquia ataca les YPG/J


Turquia va començar a bombardejar dissabte posicions de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ), les Unitats de Protecció Popular(YPG) i els seus aliats de l’oposició laica Jaish al-Thuwar amb l’objectiu d’aturar els seus progressos al cantó kurd d’Efrîn. I és que encara que les forces tricolor estiguin lluny de poder unir els tres cantons de Síria, la mera possibilitat que s’arribi a establir una regió autònoma kurda a la frontera amb Turquia fa temps que va disparar totes les alarmes a Ankara, que tem que aquest canvi pugui comportar un efecte contagi cap als kurds del sud-est de Turquia.

En aquest sentit, el Primer Ministre turc Ahmed Davutoglu, de viatge a Ucraïna, ha assegurat que el seu país no permetrà que la ciutat d’Azaz (prop d'Efrîn) “caigui” en mans dels kurds. “Elements de les YPG van ser forçats a retirar-se dels voltants d’Azaz. Si tornen a apropar-s’hi veuran la nostra reacció més severa”, amenaça Davutoglu. La incògnita, però, és quina seria la reacció turca si les forces kurdes, que flirtegen amb Moscou per la seva enemistat compartida vers Ankara, són flanquejades per l’aviació russa.



Aràbia Saudita pren posicions


A l’altra banda del tauler, l’Aràbia Saudita acollirà aquests propers dies unes maniobres militars batejades amb l’enigmàtic nom de North Thunder (Tro del nord, en anglès), on hi participaran, segons el politòleg Abel Riu, les tropes de vint països, entre els quals els del Consell de Cooperació del Golf en la seva totalitat i bona part dels de la Lliga Àrab.

Els exercicis, a més, es duran a terme molt a prop de la frontera sud-est de l’Iraq i, per tant, a menys de 300 quilòmetres de la d’Iran, països que, evidentment, no hi participen. Així, durant 18 dies, 2.500 avions, 460 helicòpters, 20.000 tancs i 350.000 homes s’encarregaran de mostrar múscul davant la influència creixent de l’Iran a la regió. “Si les xifres són certes”, apunta Abel Riu a Twitter, “és tracta dels majors exercicis militars realitzats a l’Orient Mitjà en tota la seva història”.

Aquests moviments se sumen, al seu torn, al recent enviament d’avions saudites a bases turques, des d’on podrien estar prenent posicions els dos països de cara a una imminent intervenció aèria i terrestre sobre Síria per tal de frenar la desfeta que estan experimentant els grups opositors que han estat armant i finançant els últims anys.

La reacció per part de les milícies xiïtes no s’ha fet esperar, i la libanesa Hesbol·là, que ha assumit sacrificis enormes lluitant al costat de Damasc i Bagdad, els ha promès guerra si decideixen intervenir en algun dels seus fronts. En aquest sentit, i segons recull el diari israelià The Jerusalem Post, el portaveu de la milícia els ha desafiat recomanant-los “gravar els seus noms a les seves tombes” abans d’entrar en conflicte.

En la mateixa línia s’ha expressat Farzad Ismaili, general de les Forces Aèries iranianes, que ha assegurat que els seus avions estan “preparats” per a defensar l’espai aeri sirià si algun actor internacional pren la decisió d’intervenir militarment a Síria sense el vistiplau de Bashar al-Assad, que al seu parer és el representant legítim del poble sirià

Un futur incert


L’escalada de tensió que comporten els últims moviments i declaracions de Turquia, l’Aràbia Saudita, l’Iran i Rússia obren molts interrogants en l’esdevenir de Síria, que a pesar dels intents de les Nacions Unides per a resoldre el conflicte per la via pacífica sembla que només es resoldrà quan els actors regionals estiguin disposats a fer-ho.

En aquest sentit, el principal dubte que hi ha sobre la taula és saber fins on estan disposades a arribar les potències regionals per a fer-se amb el control d’un enclavament tant important en l’Orient Mitjà com Síria, així com el cost que estan disposades a assumir potències internacionals com Rússia o Estats Units per mantenir (o augmentar) la seva influència en l’inestable Orient Mitjà. El terreny és molt sec, i si cap jugador va de farol l’incendi a la regió podria arribar a ser encara molt més devastador.


Marc Español i Escofet
@mespanolescofet

0 comentaris:

Publica un comentari