El 6 de setembre de 2013 es va posar a caminar el Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan - KurdisCat. Havia nascut molt abans, amb mesos i mesos de preparació, però fou aquell dia quan vam sorgir amb un web en llengua catalana i un perfil de twitter. Complim, per tant, tres anys d'acompanyar la causa kurda. Amb l'única vocació de donar veu a la pluralitat de la societat kurda, polièdrica, diversa, encisadora per aquest mateix fet.
Tres anys de creixement constant. De publicar articles, cada dia, durant 1095 dies sobre les quatre parts del Kurdistan, sobre les més de seixanta formacions polítiques que encarnen la causa kurda. Cada dia. Amb més de 2500 articles què hem publicat, les 28.000 piulades a twitter (una cada hora durant tres anys), els 200 dissenys gràfics, mapes o vídeos.
Aquest és el primer article on parlem de nosaltres. En tres anys no hem fet cap comunicat propi, cap valoració sobre fets des d'una perspectiva de KurdisCat. KurdisCat no té veu com a tal. La nostra vocació és aportar les diferents veus kurdes i, creiem, que la nostra societat és prou adulta i cadascú té prou capacitat per analitzar, discernir i concloure. Els propagandistes del segle XIX que volen convèncer però no informar, són això, del segle XIX. Som al segle XXI. El KurdisCat només vol fer arribar la veu de les kurdes i els kurds, no instrumentalitzar-la ni interpretar-la. Per això hem rebut atacs viscerals per part d'islamistes, amb amenaces intolerables en el moment del setge a Kobanê, que van seguir elements pro turcs i, darrerament assadistes pro iranians. Precisament l'Iran ha amenaçat persones que han col·laborat amb el KurdisCat amb reprimir a les seves famílies. Per això vam retirar alguns articles. Només els qui volen fer callar el poble kurd vol fer callar al KurdisCat.
I creiem que aquest procés del KurdisCat ha estat una bola de neu per què vam començar clamant al desert. El setembre de 2013 cap entitat, cap, feia la nostra feina. Ni a Catalunya, ni als Països Catalans ni a l'estat espanyol o Amèrica Llatina. A partir de la nostra irrupció, aquí i allà, a l'estat hem vist sorgir grups imitadors, fins i tot a Sudamèrica. I això ens omple d'orgull. Pensem que ha estat bola de neu perquè dels primers mesos a ara, el nostre creixement i impacte ha estat espectacular. I hem obert una plana de facebook, i organitzat classes de llengua kurda, publicat llibres, hem començat a publicar en espanyol, en anglès, en kurd i en esperanto, hem atès mitjans de comunicació, hem difós banderes del Kurdistan i els mocadors tricolors pusi, que tant ens van costar trobar, i pulseres, i més de setanta actes de divulgació. Actes que agraïm a les entitats, d'ideologies absolutament diverses, què ens han convidat a parlar de i sobre el Kurdistan. A tot el territori, des de València a Perpinyà, a Lleida, a Castelló, Girona, els nombrosos actes de Barcelona, el Garraf o el Maresme, l'Anoia; en dues ocasions a Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilanova... i així voltant per cada comarca.
Però a qui més agraïm és a tu. A qui llegeixes ara aquestes línies i t'has interessat pel Kurdistan. Tu ets el KurdisCat. La majoria de persones que ens escriuen ens diuen que fa 3 anys no sabien què era el Kurdistan. Aquesta és la gran victòria, era la nostra fita, divulgar. Diuen els propis kurds que no tenen més amics que les muntanyes. Tu pots ser una muntanya i no deixar mai més sol al poble kurd tot respectant les seves decisions. Per això agraïm els centenars de "gràcies" que ens heu fet arribar per la nostra tasca, però no tenen raó de ser. Nosaltres persistirem però sou vosaltres a qui hem d'estar agraïts/des. I ho estem de tot cor. Thanks, truly.
Us agraïm patir per cada militant del PKK assassinat, per la crema de civils a Cizre, pel setge de Kobanê, per celebrar la conquesta de Tell Abyad, per denunciar cada kurd executat a la forca per l'Iran, per seguir l'atac als yezidi al Kurdistan iraquià i la reconquesta de Sinjar...
per tot plegat com nosaltres que us donem les gràcies. Com a agraïment, aquest 6 de setembre obrim una nova via de comunicació a la xarxa instagram* on publicarem fotografies dobre el Kurdistan. És el nostre regal per ser-hi, per cada vegada que heu tancat els ulls i us heu sentit una persona kurda, i heu verbalitzat o interioritzat el seu dolor, per cada llàgrima per Kobanê i per cada somriure de milicianes de les YPJ que us ha fet emocionar-vos.
* https://www.instagram.com/kurdiscat/
Tres anys de creixement constant. De publicar articles, cada dia, durant 1095 dies sobre les quatre parts del Kurdistan, sobre les més de seixanta formacions polítiques que encarnen la causa kurda. Cada dia. Amb més de 2500 articles què hem publicat, les 28.000 piulades a twitter (una cada hora durant tres anys), els 200 dissenys gràfics, mapes o vídeos.
Aquest és el primer article on parlem de nosaltres. En tres anys no hem fet cap comunicat propi, cap valoració sobre fets des d'una perspectiva de KurdisCat. KurdisCat no té veu com a tal. La nostra vocació és aportar les diferents veus kurdes i, creiem, que la nostra societat és prou adulta i cadascú té prou capacitat per analitzar, discernir i concloure. Els propagandistes del segle XIX que volen convèncer però no informar, són això, del segle XIX. Som al segle XXI. El KurdisCat només vol fer arribar la veu de les kurdes i els kurds, no instrumentalitzar-la ni interpretar-la. Per això hem rebut atacs viscerals per part d'islamistes, amb amenaces intolerables en el moment del setge a Kobanê, que van seguir elements pro turcs i, darrerament assadistes pro iranians. Precisament l'Iran ha amenaçat persones que han col·laborat amb el KurdisCat amb reprimir a les seves famílies. Per això vam retirar alguns articles. Només els qui volen fer callar el poble kurd vol fer callar al KurdisCat.
I creiem que aquest procés del KurdisCat ha estat una bola de neu per què vam començar clamant al desert. El setembre de 2013 cap entitat, cap, feia la nostra feina. Ni a Catalunya, ni als Països Catalans ni a l'estat espanyol o Amèrica Llatina. A partir de la nostra irrupció, aquí i allà, a l'estat hem vist sorgir grups imitadors, fins i tot a Sudamèrica. I això ens omple d'orgull. Pensem que ha estat bola de neu perquè dels primers mesos a ara, el nostre creixement i impacte ha estat espectacular. I hem obert una plana de facebook, i organitzat classes de llengua kurda, publicat llibres, hem començat a publicar en espanyol, en anglès, en kurd i en esperanto, hem atès mitjans de comunicació, hem difós banderes del Kurdistan i els mocadors tricolors pusi, que tant ens van costar trobar, i pulseres, i més de setanta actes de divulgació. Actes que agraïm a les entitats, d'ideologies absolutament diverses, què ens han convidat a parlar de i sobre el Kurdistan. A tot el territori, des de València a Perpinyà, a Lleida, a Castelló, Girona, els nombrosos actes de Barcelona, el Garraf o el Maresme, l'Anoia; en dues ocasions a Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilanova... i així voltant per cada comarca.
Però a qui més agraïm és a tu. A qui llegeixes ara aquestes línies i t'has interessat pel Kurdistan. Tu ets el KurdisCat. La majoria de persones que ens escriuen ens diuen que fa 3 anys no sabien què era el Kurdistan. Aquesta és la gran victòria, era la nostra fita, divulgar. Diuen els propis kurds que no tenen més amics que les muntanyes. Tu pots ser una muntanya i no deixar mai més sol al poble kurd tot respectant les seves decisions. Per això agraïm els centenars de "gràcies" que ens heu fet arribar per la nostra tasca, però no tenen raó de ser. Nosaltres persistirem però sou vosaltres a qui hem d'estar agraïts/des. I ho estem de tot cor. Thanks, truly.
Us agraïm patir per cada militant del PKK assassinat, per la crema de civils a Cizre, pel setge de Kobanê, per celebrar la conquesta de Tell Abyad, per denunciar cada kurd executat a la forca per l'Iran, per seguir l'atac als yezidi al Kurdistan iraquià i la reconquesta de Sinjar...
per tot plegat com nosaltres que us donem les gràcies. Com a agraïment, aquest 6 de setembre obrim una nova via de comunicació a la xarxa instagram* on publicarem fotografies dobre el Kurdistan. És el nostre regal per ser-hi, per cada vegada que heu tancat els ulls i us heu sentit una persona kurda, i heu verbalitzat o interioritzat el seu dolor, per cada llàgrima per Kobanê i per cada somriure de milicianes de les YPJ que us ha fet emocionar-vos.
* https://www.instagram.com/kurdiscat/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada