L'antic bastió sirià de l'Estat Islàmic ha estat alliberat: la gent, gaudint, va treure's el pesat mantell de l'opressió.
Les imatges de les dones a Manbij celebrant la seva nova llibertat són el símbol del renaixement d'una ciutat que ha viscut durant gairebé dos anys, el malson Daesh (IS, Estat Islàmic). Aquestes dones, fotografiades mentre que cremen els seus burques negres i es consumeixen en fum, les mateixes dones que Daesh ha utilitzat com a escut humà durant la fuita, representen els sirians de llocs bloquejats que segueixen esperant des de fa molt de temps: s'alegren com quan les aus poden sortir fora de la gàbia.
Lluny de la sospita que aquestes imatges estan fetes ad hoc específicament, les fotos preses en Manbij retraten aquells sirians que s'han rebel·lat contra Baixar al-Assad el 2011 i que no han perdut l'esperança en la llibertat, compten amb l'espontaneïtat amb la qual van reaccionar al posar fi a la dominació brutal i expressar l'alegria de la victòria.
A Manbij s'ha derrotat a la bèstia que va devorar la revolució, precisament quan aquesta va esclatar, en la seva major part, al territori sirià. La ferocitat del Daesh però, es manté invicte en moltes àrees d'aquest territori sirià, les mateixes que l'Exèrcit Sirià Lliure (FSA) va allibertar i va convertir e fortaleses de la revolució, i Manbij o ar-Raqqà entre aquestes. La ciutat d'ar-Raqqà, declarada per Daesh la seva capital, va ser el primer pas en el camí de la repressió revolució i la imposició de la llei del Califat, i després va continuar cap a Deir ez-Zor, al-Hasakah, el camp d'Alep, Palmira i fins i tot el camp de Damasc i Qalamoun.
Això explica l'alegria de la gent de Manbij per la fugida del Daesh de la ciutat, i la fugida del model de criminalitat que aquest representa, un crim que no coneix precedents en la història, fins i tot entre les dictadures més cruels, i que va colpejar indiscriminadament tots els marges de la societat. Cremar vives a les persones, l'execució dels nens, matar les dones amb pedres, destruir esglésies , matar els viatgers innocents als aeroports són els actes delictius dels quals els homes de l'autodenominat Estat islàmic són culpables.
Barrejar les cartes polítiques, fer una coberturaa per als que necessitaven una excusa per a justificar el fet de no haver pres cap posició, com els Estats Units i Europa, el que facilitava les intervencions militars destinades a preservar el règim, com la de Rússia amb l'excusa aparentment de lluitar contra el Daesh però en realitat atacar l'FSA i a civils, de fet, són alguns dels efectes d'aquestes accions criminals.
Després hi ha les imatges que no han arribat als mitjans de comunicació, però que han deixat la seva empremta a la xarxa. Aquestes imatges estan relacionades amb les operacions portades a terme pel règim per tal d'engrossir les files contra l'oposició de Síria: ciutadans capaços o incapaços de lluitar, partidaris o adversaris del règim arriben cada dia a Damasc i són enviats per la força a combatre als fronts. Sense cap alternativa real, les famílies sirianes es veuen obligades a enviar il·legalment els seus fills a l'estranger per tal desalvar-los d'una mort segura a la batalla.
Basheer al-Baker, és un escriptor i poeta sirià, redactor en cap adjunt d'Al-Araby al-Jadeed.
Traducció gràcies a Chiara Avanzato
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada