I ara? Mentre hi ha guerra, això determinarà l'economia de Rojava. El 70% del pressupost s'utilitza per a les armes, municions, logística, i així successivament. Això significa $ 10.000 per mes. A més, les famílies dels combatents caiguts han de rebre suport doncs no tenen ingressos. Se'ls dóna terra i són acceptats en cooperatives. També hi ha cooperatives que s'estan obrint en camps com l'artesania i el comerç específicament per a ells. Finalment, a causa de l'embargament, la benzina i el blat no es poden exportar. I els preus dels productes bàsics com els vegetals i tèxtils estan pujant.
Benzina : es satisfan les necessitats
Els 1.500 pous de petroli de Kurdistan sirià s'utilitzaven per produir 400 barrils per dia, que es refinaven a Homs. Ara, només una desena part d'aquesta quantitat està sent refinada amb mètodes primitius i després es porta, mitjançant camions cisterna, a Cizîrê [Cantó de Cezîre / Jazira ] i Kobanê [Kantona Kobaniyê / Kobani]. El petroli és més barat que l'aigua. Els costos de l'aigua són de 75 lires sirianes [SYP] per litre (100 lires sirianes = 20 cèntims d'euro), el dièsel costa 35 SYP, la gasolina 65 SYP. Al cantó d'Efrîn [Kantona Efrînê] que està aïllat, els preus són diferents: aquí un litre de benzina té un preu de 500 SYP, el mateix que a Damasc. L'explotació de gas natural a Dêrik [Derik / Al Malikiya] omple 9.000 ampolles al dia i les ven per 2.000 SYP per ampolla - en el passat una ampolla costava 4.000 Lires.
Electricitat
Des que la presa de Tishrin a l'Eufrates va ser conquerida l'any 2015, el subministrament d'electricitat de Kobanê i grans parts de Cizîrê s'ha aconseguit. A part d'això, l'electricitat és produïda per grans generadors dièsel, especialment en Qamishlo [Qamishli / Qamishli], Serê Kaniyê [Serekaniye / Ras al-Ayn] i Hesekê [Hesîçe / Al-Hasakah].
Indústria
Només hi ha una zona industrial a Hesekê. Allà, es volen crear 3.000 llocs de treball en els dos propers anys. A part d'això, no hi ha gairebé res. Una fàbrica de conserves a Qamishlo i una a Kobanê [Kobani] s'han posat en marxa de nou. Però no poden exportar. A Dêrik un taller està fent llenties, blat de moro, patates fregides i coses similars. Els molins d'oli a Kobanê i Dirbêsiyê [Derbesiye / Al-Darbasiyah] podrien refinar l'oli d'oliva - però les oliveres són Efrîn. Hi ha gairebé dues dotzenes de molins de gra a Rojava que produeixen 550 tones de farina, la que més s'utilitza.
Tèxtil
Durant la guerra, Efrîn es va convertir en un veritable centre de producció tèxtil, ja que moltes empreses es van traslladar allà des d'Alep, ciutat esquinçada per la guerra. Avui en dia, els seus 400 tallers compten 17.000 empleats. Subministren a tota Síria. En els cantons de Kobanê i Cizîrê només hi ha sastreries, moltes d'elles cooperatives per a dones. A Hesekê, s'obrí un taller de fil (amb 270 empleats) l'1 de maig de 2016. També hi ha una fàbrica de cotó.
Agricultura
L'agricultura s'està recuperant després dels combats. Els materials de construcció es produeixen de forma privada, especialment maons. L'única cooperativa de fabricació de maons està a Dirbêsiyê. La major fàbrica de maó està a Hesekê. És privada i està sent recolzada per l'administració, que la proveeix de combustible. Hi ha infinitat de productors de ciment a Kobanê, però hi ha una necessitat de més ferro, ja que fins ara només es produeix fonent-hi ferralla.
El trànsit i la comunicació
Com el dièsel és tan barat, petits busos privats també són barats. Per exemple, els 100 quilòmetres de Dêrik a Qamishlo costa 300 lires, o 60 cèntims d€. No hi ha transport públic.
A l'àrea principal de l'economia hi ha feina per a desenvolupar la cria d'animals. Una cooperativa agrícola animal i de llet es va obrir a Dêrik; una cooperativa de cria d'animals en Tirbespî [Tirbespiye / Al-Qahtaniyah]. Els ramaders venen la seva llet a la meitat del preu de mercat. Això ajuda a reduir els preus en general. Abans de l'embargament, la carn i els productes lactis havien estat exportats a Bashur [Kurdistan del Sud / Nord de l'Iraq] des de Rojava.
Mitjans de comunicació
L'agència de notícies Anha va ser creada després de la revolució. Compta amb 200 corresponsals a tot el país, un canal de televisió (Ronahî TV), que emet les 24 hores del dia, així com un diari (també anomenat Ronahî), que apareix dues vegades per setmana en àrab i un cop a la setmana en kurd. Encara més important és el fet que una dotzena d'estacions de ràdio han sorgit, i el 80% dels seus treballadors són dones. Tot just han sorgit tallers d'impremta, només un Efrîn i un a Cizîrê, però no hi ha fàbriques de paper. Hi ha una escassetat de materials i llibres d'escriptura a les escoles**. se suposa que màquines d'impressió s'instal·laran aquest any en Derik, Rimelan [Rumelan / Ramelan / Rmelan] i Qamishlo, així com a Kobanê i Efrîn.
La moneda, els bancs
S'utilitza la lira sirià, o Lliura Síria [SYP] 500 SYP = $ 1 a partir del 15 d'abril de 2016. Hi ha una forta inflació. A part dels bancs del règim d'Àssad, ara s'obriran bancs de Rojava per al sector agrícola.
La reforma agrària a Rojava
A l'agricultura, s'estan prenent mesures decisives per a construir una economia autosuficient. El règim del Baas havia expropiat les terres dels kurds sota el nom de l'anomenada "reforma agrària", durant el curs de la qual els àrabs es van assentar a la zona. L'administració de Rojava està provant de resoldre els conflictes que impliquen a aquests trossos de terra. 150.000 hectàrees estan afectades només al cantó de Cizîrê. Per ara, la compra o venda d'aquestes extensions de terra que està prohibdat. Una comissió integrada pels ministeris, la justícia, una agència pública per a l'agricultura, lles forces de seguretat kurdes [policia], així com representants de les comunes i els consells, examinarà la qüestió de la propietat real de la terra.
D'acord amb la llei, tots els ciutadans de Rojava poden rebre permís per convertir-se en propietaris de terres i la construir d'una casa. Malgrat això, les persones que ja no eren ciutadanes del Kurdistan sirià durant la guerra no poden fer cap reclamació si retornen després de la guerra. El Comitè Econòmic compta amb al voltant de 40.000 hectàrees de terra. Al voltant de 5.000 hectàrees es reserven per a propòsits especials. Això vol dir que 35.000 hectàrees estan disponibles per ser lliurades a les cooperatives. La terra es dóna amb preferència a les cooperatives integrades per dones i els joves, a les famílies dels caiguts en la guerra, municipis i altres organismes. Aquest any, del 20 al 30% dels ingressos es conservaran i posaran a disposició per a la inversió que beneficiarà al públic en general. A Qamishlo això ja està passant, i si això funciona, el model serà aplicat també en altres regions.
L'objectiu: un tipus diversificada, ecològica duradora de l'agricultura
La Comissió d'Economia vol un conreu variat de fruites i verdures en lloc de la del mono-cultiu de blat. Un centre s'ha creat a Amudê [Amuda / Amouda] per tal de desenvolupar les plantes de planter.
A Tirbespî, s'ha fundat un poble ecològic perquè les persones puguin adquirir experiència en l'ecologia amb l'ajuda de voluntaris de l'estranger. La instal·lació d'hivernacles és especialment important per a la diversificació. Per a això, el projecte Bistanen Rojava (Bis Roj, "els horts del Kurdistan sirià") s'ha posat en marxa. 18.000 metres quadrats s'han assignat al projecte en el cantó Cizîrê.
* Nota del KurdisCat: Partit imperialista àrab dirigit per la família Àssad a Síria.
** Nota del KurdisCat: El curs escolar 2016-17 ha comptat, per primera vegada, amb llibres en llengua kurda a les escoles de matèries com ciències socials o medi. Aquests han estat redactats a Rojava, impresos al Kurdistan iraquià (Sulaymaniyya) i traslladats amb avions de la coalició internacional encapçalada pels EUA a Rojava.
Article original Rojava: Die Wirtschaftsbranchen im Einzelnen de Dengir Güneş.Publicat el juny de 2016 a Yeni Özgur Politika.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada