Els principals líders xiïtes iraquians mostren la seva oposició a que el Kurdistan celebri el referèndum

En poques hores de diferència, gairebé de forma coordinada, dos dels quatre màxims líders de la majoria xiïta de l'Iraq han amenaçat el poble kurd. La qüestió que aquesta clergues controlin grans grups paramilitars, fora de la llei, afegeix llenya al foc de la tensió de l'Iraq, un estat fallit que aquests sectors proven de mantenir.

Hakim, de conciliador a demagog agressiu

 

Ammar al Hakim, és l'hereu d'una saga de clergues xiïtes que han dirigit les darreres dècades el Consell Suprem Islàmic de l'Iraq. És un grup polític en l'òrbita iraniana i lleial al govern de Bagdad (també dominat per l'Iran). Dirigeix el grup paramilitar de les Brigades Ashura formades per musulmans de tendència xiïta. Les Brigades són una de les formacions dels Comitès de Mobilització Popular o Hashd, aliança de 60 grups paramilitars xiïtes al marge o paral·lels a la llei i el govern. Hakim dirigeix també l'Aliança Nacional Xiïta amb representació parlamentària. En la seva participació a la 9ª Conferència de ràdios i televisions islàmiques el clergue es va referir a la consulta democràtica kurda:

"Israel sempre ha provat de tenir una forta plataforma al Pròxim Orient i, per això, dóna suport a la celebració del referèndum, dividint l'Iraq, i creant divisions entre el poble iraquià. La desintegració de l'Iraq no es limitarà a aquest país, tindrà influència a tota la regió i interessa a aquells que sempre han provat de dividir els xiïtes i els kurds." Hakim s'ha reunit amb el president del govern teocràtic iranià, Hassan Rouhani amb qui ha afirmat que celebrar un referèndum democràtic és "inacceptable i una amenaça per un Iraq unit i estable".

La seva posició ha sorprès doncs tradicionalment la família Hakim havia mantingut bones relacions amb la minoria kurda. El fet que els Hakim, lleials a l'Iran, s'enfrontessin amb Saddam Hussein (sunnita anti iranià), va crear força sinèrgies i Hakim és considerat el més capacitat per aconseguir una entesa xiïta-kurda. L'emergència de l'Iran com a poder regional, però, ha destapat una versió gens conciliadora del líder polític-religiós àrab. Ja el més d'abril Hakim ja va assegurar que un referèndum provocaria un "tsunami polític".

Zeid, la cantarella de la constitució

En la mateixa línia s'ha expressat Abdullah Zeid, de l'Aliança Nacional Xiïta de Hakim que té 29 escons (de 328) al parlament de Bagdad. Malgrat això Zeid presideix el comitè que negocia les futures relacions entre el parlament iraquià i el govern kurd. "A la constitució iraquiana no s'hi reconeix, enlloc que es pugui celebrar un referèndum sobre la separació".

Sadr: "Iraq és un"

Més conciliador ha estat Muqtada al-Sadr. El seu moviment, Saraya al -Salam, amb 34 escons al parlament, és hereva del Jaish al-Mahdi, l'Exèrcit del Messies. Sadr és també hereu d'una família de clergues xiïtes amb desenes de milers de seguidors. Al contrari que Hakim, s'oposa al govern iraquià i és enemic mortal de l'anterior primer ministre, al Maliki, paradigma de la corrupció o mala gestió. En aquest aspecte coincideix i fa pinya amb el govern kurd. Sadr destaca també per la seva dura oposició als EUA i manté un programa integrador entre les diverses minories iraquianes. El clergue ha demanat al govern kurd que "posposi o, eventualment, cancel·li el referèndum: Iraq és un i és per a tots."

El clergue ha rebut les queixes dels kurds faylis per la persecució que estan patint per part d'àrabs xiïtes es darrers mesos i que s'assemblen a les que ja van patir sota els àrabs sunnites de Saddam Hussein. Sadr ha condemnat aquestes persecucions.

"Demani al meu germà Massud Barzani que posposi el referèndum de secessió, especialment ara que som a punt d'alliberar Mossul. Posposar-ho ha de ser el primer pas per a cancel·lar-lo. El referèndum kurd és una decisió de la que no hi ha marxa enrere."