Després de diversos rumors no està clara la situació al sud-oest de la ciutat de Raqqà on hi conflueixen les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) i l'Exèrcit Sirià Àrab (Syrian Arab Army, SAA). Les forces lleials a Assad han provat d'avançar pel sud del front entre les SDF i l'Islamic State (Estat Islàmic, IS). L'objectiu sembla tallar l'avanç de les forces democràtiques cap al sud on podrien alliberar Deir ez Zor. De fet les SDF són a només 68 quilòmetres de la ciutat i l'avantguarda assadista és a 104.
L'atac del 18 de juny, culminació de provocacions
A l'inici de la cinquena fase de l'Ira de l'Eufrates Assad va ordenar avançar cap a Raqqà per evitar que les SDF encerclessin la ciutat i provar d'entrar-hi pel sud. Fou impossible. Després va enviar les seves unitats d'elit, les anomenades Forces Tigre que han arribat des del sud d'Al Bab fins a Tabqa creuant un espai principalment deshabitat o amb pocs nuclis de l'IS. Una vegada al sud de Tabqa va produir-se el desafortunat atac del 18 de juny quan aviació assadista va atacar una posició de les SDF a Resafeh. L'atac era un advertiment per a que les SDF abandonessin les posicions al sud de l'Eufrates. Estats Units va disparar contra l'avió atacant i el va abatre sense matar el militar agressor. A partir d'aquest fet l'SAA ha moderat notablement la seva actitud agressiva cap a les SDF al sud de l'Eufrates. De fet les milícies aliades han avançat pel sud de Raqqà expulsant l'IS i apropant-se a Deir ez Zor, sense marxar-hi directament.
Les YPG patrullant a Ukayrishsy el 25 de juliol després que els assadistes difonguessin que se'ls hi havia entregat la localitat. Ukayrishsy fou conquerida per les YPG el 11 de juliol i és a 15 km a l'oest de Raqqà.
S'estableixen ponts d'entesa
Paral·lelament s'han establert ponts entre les SDF i Assad. Dos diputats del parlament assadista, s'han reunit amb una delegació dels EUA a Manbij i un tercer, Shlash Ghaniemi, ha explorat vies d'entesa entre Damasc i Manbij tot respectant el nou model igualitari, federal i democràtic establert a la ciutat. La tasca de Ghaniemi ha estat segada per un atemptat probablement del MIT turc que vol evitar, a tot preu, una entesa entre assadistes i les SDF.
També ha fet de mitjancera Rússia. Moscou està aconseguint, alhora, donar clar suport al govern autoritari d'Assad, al clerical de l'Iran, mantenir excel·lents relacions amb la Turquia d'Erdogan que ha envaït part de Síria i amb les forces kurdes de les YPG. Tot plegat sense trencar els canals amb Washington després de millorar les relacions amb Trump respecta e les que hi havia amb Obama. Una veritable classe magistral de diplomàcia que signa el ministre Sergei Lavrov. Sobre el terreny Rússia manté operativa una base a Efrîn que està fent de mur de contenció al temut atac de les forces pro turques. En canvi ha abandonat les posicions que tenia a l'oest de Manbij i ha estat substituida per forces dels EUA.
El centre de coordinació de Resafah
Segons The Independent Moscou és també l'artífex d'un acord estable entre SAA i SDF a l'oest d'ar Raqqà. No ha estat confirmat per cap de les dues parts però és un fet que les hostilitats a la zona han desaparegut i Robert Fisk, reporter a la zona el descriu com a "secret". Novament és Resafeh, la Sergipolis romana, la localitat clau on es coordinarien russos, assadistes i les YPG, la principal milícia de les SDF. L'acord s'hauria posat en marxa el 14 de juliol per evitar nous enfrontaments entre l'SAA i les SDF i centrar-se, tots, en combatre l'Estat Islàmic. Un segon centre similar estaria actiu a Efrîn. De moment això ha significat una disminució de la tensió sense col·laborar sobre el terreny. SAA i SDF poden entrar en un escenari de respecte mutu en ser, al capdavall les dues vencedores de la guerra civil siriana davant l'IS, Nusra, Ahrar al Sham o l'FSA pro turc. L'alternativa és derivar en una espiral de lluita fratricida que només dugui més patiment a la població. Si Assad és capaç de respectar el que les SDF han guanyat amb cinc anys de sacrifici i un alt preu de sang podrà construir-se una Síria plural. Al capdavall les SDF són el resultat de la retirada vergonyant del propi Assad davant l'IS o Nusra quan aquests van emergir. Un exemple de col·laboració mútua s'està negociant per a reconstruir la presa hidroelèctrica de Tabqa de la que només queda operatiu un dels 6 generadors. En la mateixa línia s'estan restituint la línia elèctrica entre Raqqà o Hasakah.
La torre d'aigua de Resafah, punt de contacte entre SAA i SDF
Les mentides dels hooligans pro Assad
Malauradament les fonts pro assadistes, sovint més papistes que el Papa, ha difós informacions falses sobre aquests acords preliminars. L'objectiu és fer veure una suposada feblesa de les SDF sobre un victoriós SAA. Res més lluny de la realitat.
Segons els assadistes d'Al Modon les SDF haurien acceptat retirar-se del sud-oest de Deir ez Zor i entregar el sud de l'Eufrates. Fals.
Suposades forces tribals "neutrals" ocuparien el territori. Fals, avui a Síria, després de 5 anys de guerra no sorgeixen del no res forces "neutrals". A més serien 4.000. Quan es menteix és fàcil inflar números.
Diversos assadistes van celebrar l'entrega de les SDF a l'SAA de la localitat d'Ukayrishsy i fins i tot d'altres (Dahlah, Muqla, Zawr Shammar, Al-Sabkhah). Fals.
Les SDF han publicat aquesta setmana fotografies de les seves forces patrullant a Ukayrishsy on, com a molt, s'hauria deixat entrar un grup de 5 membres de l'SAA temporalment. Segons les mateixes fonts les Forces d'Elit haurien abandonat l'aliança amb es SDF i s'haurien retirat a l'est de Deir ez Zor. Novament fals. Aquestes forces continuen al front i lluiten a Raqqa on, certament, han comès errades tàctiques que, però, res tenen a veure amb l'SAA.
Una alternativa de win win
De moment, com recull LA Times, la "línia vermella" és la torre d'aigua de Resafah. Si l'SAA la creua per avançar cap a la riba sud de l'Eufrates les SDF respondran a l'atac. Moscou vol evitar aquest escenari amb totes les seves forces. "Nosaltres no tenim planificat combatre amb el règim , però si ens ataquen ens defensarem", afirma un milicià. De forma inteligent, les forces d'Assad que avançaven cap al nord sembla que estan evitant Resafah i avancen cap al sud. En direcció cap a Deir ez Zor, evitant la zona controlada, i conquerida amb sang, per les SDF. Per tothom seria el millor. Per aconseguir-ho cal deixar de costat els atacs de testosterona com el del general de les Forces Tigre a la zona que assegura que "recuperarem cada centímetre de Síria" o encara que "en 5 hores si volem som a Raqqà". Això després del que han fet amb les seves pròpies tropes i els milers de civils atrapats i abandonats a Deir ez Zor on els assadistes resisteixen. I ho fan sense que cap columna de les Forces Tigre les vagi a ajudar, des de fa anys, millor callar que fer afirmacions d'arrogància incontrolada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada