L'èxit del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) és incontestable. Si el 2013 va passar de 30 a 38 escons, el 30 de setembre va arribar als 45 però no ha aconseguit la majoria absoluta (56 actes). Nechirvan Barzani ha obtingut 658.450 sufragis front els 311.612 de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) de centre esquerra. El partit de Kosrar Asul Ali, protagonista de divisions internes, ha crescut 3 escons. UPK i PDK passen de 59 a 66 escons.
Gorran s'enfonsa
El partit d'esquerra Gorran és el gran damnificat. La seva proposta regeneradora ha quedat afeblida amb la mort del seu fundador i una política erràtica. Ha perdut 11 escons i es queda amb 13 i 188.195 sufragis. Els anti independentistes del Moviment Nova Generació, crítics amb tots els partits, han entrat al parlament amb 8 escons, recollint, de facto, el vot de Gorran amb 102.478 vots.
La secular Aliança Sardarm perd un escó i es queda amb un sol diputat. La coalició està formada pel Partit Social Demòcrata del Kurdistan, la nacionalista YNDK (Unió Nacional Democràtica del Kurdistan) i el socialista Partit dels Obrers del Kurdistan (PZK).
KIG guanya el pols entre els islamistes
La resta de formacions islamistes obtenen resultats oposats. El Grup Islàmic Kurd aconsegueix 7 escons, un més dels que tenia, amb 102.478 vots derrotant la coalició rival (Moviment Islàmic del Kurdistan i Unió Islàmica del Kurdistan) que s'esclafen amb 78.760 vots i perden 6 escons (es queden amb 5). El Partit Comunista del Kurdistan desapareix de l'hemicicle.
Els resultats de les minories turcmana, assíria i armènia
El Parlament del Kurdistan reserva una representació a les dones del 30 % i també escons a les minories ètniques. La més petita, l'armènia, ha escollit novament Berunt Nissan Markos com a representant. Els 8 escons turcmans han quedat repartits entre 5 formacions i els sectors pro turcs (Front Turcman) fracassen amb només un escó. Els seus opositors (Moviment Democràtic Turcman), partidaris de sortir de l'esfera de Turquia, guanyen les eleccions al col·legi turcman amb 3 escons, seguits del Partit de la Reforma amb 2. Aquesta llista, liderada per una dona carismàtica Mona Kahwachi, també s'oposa a que Turquia intervingui en els afers turcmans i es propera al PDK.
Finalment els 5 escons cristians assiris queden en mans de l'ADM (2), els Consells Populars Assiris Siríacs i Caldeus (2) i la Llista Abnaa Al-Nahrain (Fills de Mesopotàmia), escindida de l'ADM el 2013. El veterà Moviment Democràtic Assiri (ADM) defensa un allunyament respecte al govern kurd i un nacionalisme assiri. En canvi els Consells Populars són partidaris d'aliar-se amb Erbil i acusen a l'ADM de col·laborar amb els xiïtes. A les darreres eleccions al Kurdistan els resultats havien estat els mateixos.
Resultats en percentatge del 30 de setembre de 2018
PDK 44,6 %
UPK 21,1 %
Gorran 12,7 %
NGM 8,3 %
KIG 6,9 %
IMK+KIU 5,3 %
Sardarm 1,0 %
Gorran s'enfonsa
El partit d'esquerra Gorran és el gran damnificat. La seva proposta regeneradora ha quedat afeblida amb la mort del seu fundador i una política erràtica. Ha perdut 11 escons i es queda amb 13 i 188.195 sufragis. Els anti independentistes del Moviment Nova Generació, crítics amb tots els partits, han entrat al parlament amb 8 escons, recollint, de facto, el vot de Gorran amb 102.478 vots.
La secular Aliança Sardarm perd un escó i es queda amb un sol diputat. La coalició està formada pel Partit Social Demòcrata del Kurdistan, la nacionalista YNDK (Unió Nacional Democràtica del Kurdistan) i el socialista Partit dels Obrers del Kurdistan (PZK).
KIG guanya el pols entre els islamistes
La resta de formacions islamistes obtenen resultats oposats. El Grup Islàmic Kurd aconsegueix 7 escons, un més dels que tenia, amb 102.478 vots derrotant la coalició rival (Moviment Islàmic del Kurdistan i Unió Islàmica del Kurdistan) que s'esclafen amb 78.760 vots i perden 6 escons (es queden amb 5). El Partit Comunista del Kurdistan desapareix de l'hemicicle.
Els resultats de les minories turcmana, assíria i armènia
El Parlament del Kurdistan reserva una representació a les dones del 30 % i també escons a les minories ètniques. La més petita, l'armènia, ha escollit novament Berunt Nissan Markos com a representant. Els 8 escons turcmans han quedat repartits entre 5 formacions i els sectors pro turcs (Front Turcman) fracassen amb només un escó. Els seus opositors (Moviment Democràtic Turcman), partidaris de sortir de l'esfera de Turquia, guanyen les eleccions al col·legi turcman amb 3 escons, seguits del Partit de la Reforma amb 2. Aquesta llista, liderada per una dona carismàtica Mona Kahwachi, també s'oposa a que Turquia intervingui en els afers turcmans i es propera al PDK.
Finalment els 5 escons cristians assiris queden en mans de l'ADM (2), els Consells Populars Assiris Siríacs i Caldeus (2) i la Llista Abnaa Al-Nahrain (Fills de Mesopotàmia), escindida de l'ADM el 2013. El veterà Moviment Democràtic Assiri (ADM) defensa un allunyament respecte al govern kurd i un nacionalisme assiri. En canvi els Consells Populars són partidaris d'aliar-se amb Erbil i acusen a l'ADM de col·laborar amb els xiïtes. A les darreres eleccions al Kurdistan els resultats havien estat els mateixos.
Resultats en percentatge del 30 de setembre de 2018
PDK 44,6 %
UPK 21,1 %
Gorran 12,7 %
NGM 8,3 %
KIG 6,9 %
IMK+KIU 5,3 %
Sardarm 1,0 %
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada