Osman Sebrî va néxer el 7 de gener de 1905 i fou un va ser un poeta, escriptor i periodista kurd. Va néixer a Narín(actual poble de Narince, Kâhta) en el que era llavors les províncies orientals de l'Imperi Otomà (actual Turquia de Adıyaman). Ell i la seva família van estar involucrats en la revolta encapçalada pel xeic Saïd, i com a resultat va ser empresonat a Denizli el 1928.
Després del seu alliberament es va traslladar a Síria i després a l'Iraq l'any següent. Mentre era a Síria va conèixer a molts intel·lectuals kurds refugiats o autòctons com: Celadet Bedir Khan, Cegerxwîn, Tîrêj i Qedrîcan. Després de l'establiment de la República d'Ararat durant la rebel·lió kurda de 1927 a 1930, va intentar unir-se a la revolta, però va tornar a ser empresonat per les autoritats britàniques a Mossul primer i a Bagdad després. Encara que va ser alliberat el 1935, els britànics el van obligar a exiliar-se a Madagascar un any més tard.
Fou autor de nou llibres en o sobre la llengua kurda que encara avui es publiquen i són referents. Entre ells la grafia llatina per la llengua kurda, diferent de l'àrab o la persa, publicada en 1954 i essencial per entendre el desenvolupament del kurd. Va col·laborar o promoure revistes en kurd com Hawar (1932), Ronahî (1943), Roja Nû (1943), Hêviya Welêt (1963), Çiya (1966), Hêvî (1983), Berbang (1983), Roja Nû (1979).
Va anar al Líban el 1937, i es va involucrar en el partit kurd de Xoybûn i en les publicacions kurdes de Beirut. També va participar en la fundació del Partit Democràtic del Kurdistan de Síria (PDKS, encara existent) el 1957 i va ser elegit secretari general d'aquest partit. A causa de les seves activitats nacionals kurdes, va ser arrestat i empresonat diverses vegades fins a 1972. Va morir a Damasc el 11 d'octubre de 1993. Abans, però, va reunir-se diverses vegades amb Abdullah Öcalan, refugiat a Síria, a qui va traspassar el testimoni de la lluita nacional kurda per la llibertat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada