dijous, 4 de febrer del 2016

És possible l'anarquia?

Any 2015, Estat espanyol, democràcia? Estem en un Estat democràtic? Què és la democràcia? Si la democràcia vol dir “govern del poble” realment el poble tenim el poder? Si la democràcia entenem que ve determinada per tenir unes eleccions lliures on es puguin presentar persones i partits de qualsevol ideologia i amb garanties de plena llibertat potser sí que podem determinar que parlem de democràcia però si parlem que el concepte “democràcia” també implica tenir llibertat no podem parlar de democràcia quan es persegueixen persones tan sols per la seva ideologia, per protestar, per exercir l’acció directa mitjançant la desobediència a l’Estat. Parlem de 73 persones anarquistes detingudes en els últims tres anys, la gran major part sense proves, acusades de delictes que tenen a veure amb actes que ja defensava Emma Goldman al segle XIX i XX i igual que amb el seu cas l’anarquisme segueix essent perseguit avui dia.

Respecte si el poble tenim el poder Emma Goldman diria clarament que no, ja que els individus que formen la societat no participem de la presa de decisions, la deleguem a un parlamentarisme que, en el millor dels casos (si és que de debò hi pot existir un partit que defensi els interessos de la població més desfavorida, que és clarament majoritària) hi ha un perill latent de maquinacions secretes, intrigues, adulacions, mentides… fins que no queda res. A més segons Emma Goldman no cal un govern que ens dirigeixi ja que aquest és intrínsecament violent per se, a més el govern comporta el domini de la conducta humana; tampoc creu en la religió, en tant que domini de la ment humana; ni la propietat ja que implica el domini de les necessitats humanes. Goldman ens presenta aquests tres conceptes com a baluard de l’esclavitud de l’home i els horrors que aquest exigeix. Segons ella la naturalesa humana porta intrínsecament una forta desconfiança cap a l’autoritat i proposa l’anarquisme com a solució al problema de l’obediència qualsevol tipus d’entitat superior a l’individu. Per a Goldman l’anarquisme és un nou ordre basat en la llibertat sense restricció per lleis fetes per homes. En el món anarquista el govern se substitueix pel principi de lliure cooperació; de cada persona segons les seves capacitats i a cadascú segons les seves necessitats. Però és això possible? Podem assolir una societat sense Estat ni govern, sense cap tipus d’autoritat? Ella diu que sí, és més, critica a qui diu que això no és possible.
Per sort en ple segle XXI en tenim una experiència real, no és el model exacte com el pensava o teoritzava exactament Emma Goldman però sí que és el model que més s’hi assembla, parlo de la revolució que ha esdevingut al Kurdistan, sobretot a la part de Rojava (el Kurdistan de Síria) on qui pren les decisions és la pròpia gent autònomament mitjançant un model horitzontal, amb assemblees comunals que marquen el camí a seguir mitjançant el consens i no la imposició d’unes mesures per sobre d’unes altres ja que ni tan sols en el cas d’últim recurs on calgui votar la majoria no imposa la seva decisió a la minoria. Goldman teoritzava i divulgava que la més absurda excusa per a l’autoritat i la llei és que serveixen per a disminuir el crim, ans el contrari, l’Estat és en sí mateix el més gran criminal, trencant tota llei escrita i natural, robant en forma d’impostos i assassinant en forma de guerra bruta contra la seva pròpia gent. Però a Rojava ho han solucionat reduint el crim. Com? Es fa desaparèixer el concepte de càstig punitiu al crim, es tracta de solucionar els conflictes anant a l’arrel de la causa que els provoca, observant si s’ha produït un dany social i s’adopten mesures adequades per a cada cas, un exemple és l’ostracisme social, és a dir que la persona és exclosa dels espais de decisió de la comunitat. Aquesta decisió la prenen els Consells de Pau i Consens com a institució mediadora dels conflictes. En els casos més greus de delictes de sang sí que s’adopta la figura de la presó però en aquest cas s’aplica un model diferent del que entenem avui dia ja que a les persones preses no se’ls maltracta, no se les redueix a un efecte degradant de la pròpia persona sino que se’ls segueix tractant com a humans, el contrari del model que denunciava Goldman a la seva època i que segueix existint avui dia la resta del món. Un altre fet destacat d’aquest sistema que existeix a Rojava és el respecte i la important presència a les diferents institucions a les minories ètniques i religioses però sobretot a la dona, element clau en aquest sistema. Pel que fa a les minories en tots els espais de presa de decisió n’hi ha un mínim d’un 10% de cada; pel que fa a les dones un mínim d’un 45% però no només això sino que hi ha una estuctura paral·lela no-mixta on només les dones s’uneixen per a tractar els temes que només els afecten a elles. Pel que fa a la propietat a no s’ha aconseguit abolir com proposava Goldman però a Rojava un 75% d’aquesta és comunal i un 25% és propietat d’ús és a dir que aquesta té un objecte de ser útil per a satisfer les necessitats bàsiques humanes i no se’n pot treure una plusvàlua i per tant no pot existir l’especulació i pel que fa a l'economia hi ha un sistema d'autosuficiència i autogestió dels seus propis recursos. Per últim i no per això menys important a Rojava, ans al contrari, és el que basa el model revolucionari que s’hi practica és el combat a la ignorància, allò que Emma Goldman anunciava que l’element més violent en la societat és la ignorància, doncs bé, allà el que practiquen és l’educació permanent de totes les persones, tinguin l’edat que tinguin, és a dir tothom rep una formació política i sobretot en gènere que fa que tothom pugui conèixer, saber, aprendre.
Com hem pogut comprovar sí, l'anarquia funciona i és possible, allà no l'hi diuen anarquia sinó “Confederalisme Democràtic”, allà no s'hi practiquen totes les teories que deia Emma Goldman però sí que es tendeix cap al model en que ella creia, el poble es pot autogestionar sense autoritats superiors, sense Estat, sense cap govern.

Joan Peiró Tura
@joanpeiro11

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada