El seguit de revessos militars de l’Estat Islàmic (IS per les sigles en anglès) dels darrers mesos tenen un rerefons econòmic provocat, essencialment, per l'estructura d'ingressos del moviment-estat islamista.
Reducció de sous
Les percepcions que rebien els seus membres van reduir-se a la meitat a principis d’any. Des de llavors l’afluència de mercenaris ha caigut notablement. Fins aleshores l’allistament de combatents era bufar i fer ampolles per a l’organització. Els joves sunnites de les zones de Síria i l’Iraq tenien poques opcions d’estudiar o treballar en unes regions devastades per la guerra. Entrar a l’IS suposava una sortida més econòmica que política. Però donar la vida per una causa que et rebaixa a la meitat el sou és menys atractiu. Dels 350 € que cobrava un nadiu l’any passat, actualment s’ha reduït a 175. En el cas dels voluntaris que provenen del Magreb i Europa havien arribat a cobrar 1.250 € i ara amb prou feines arriben als 630. Òbviament les motivacions no són les mateixes.
Un estat com els altres
Contràriament al que es creu, l’Estat Islàmic no sobreviu ni gràcies al petroli ni a l’extorsió. El territori que controla és un veritable estat de facto, ben organitzat i efectiu. La població de vuit milions que vivia dins el califat, proclamat l’estiu de 2.014, valora realment aquesta estabilitat després del desgavell per la caiguda de Saddam Hussein o la crisi civil siriana. Segons Amir Bagherpour, de Global Impact Strategies, tres quartes parts dels ingressos de l’IS provenen de taxes recollides al seu territori.
El petroli menys del que es creu
Una cinquena part prové efectivament del comerç del petroli. Però aquesta partida s’ha anat reduïnt progressivament. L’IS va obtenir uns 450 milions d’€ l’any 2.014 per aquest concepte; a l’any següent no van arribar ni a 265. La notable reducció del preu afegida a la de la producció pròpia en foren les causes. L’institut IHS Jane’s que es dedica a l’anàlisi de la zona sota control fonamentalista ha calculat que, en un any, la producció ha passat de 33.000 a 21.000 barrils per dia: un 36 %.
Pagaments en efectiu
La resta de fonts d’ingressos són menors. Per una part hi ha el tràfic d’antiguitats i els donatius des d’Europa, entre un 5-7 % del total que cobra el grup sunnita. Aquests imports, com la resta, es cobren en efectiu. El control a les transferències cap a l’IS ha fet que sigui l’únic estat al món que funciona en efectiu, sense comptes bancàries. Per això la coalició internacional ha atacat, segons el coronel Steve Warren, els dipòsits on amaga, literalment, els diners. Warren, excessivament optimista, ha quantificat en “centenars de milions de dòlars” el que ha estat cremat per bombes de la coalició als dipòsits de l’IS.
Un problema afegit és que part dels recursos que usava l’any passat l’Estat Islàmic provenien del tresor que va capturar a Mossul. Quan la ciutat iraquiana va caure els fonamentalistes van aconseguir un botí en efectiu de 380 milions d’€ del Banc Central de Mossul. Ara, però, els fons s’esgoten i la manera d’aconseguir-los es complica.
Reducció del 30 % en els ingressos
Tot plegat ha provocat una reducció del 30 % en els ingressos de l’IS: en un any s’ha passat de 71 milions d’€ mensuals a menys de 50. Per tant s’han augmentat els impostos a les zones sota control que, també, s’han reduït amb els revessos militars. En 15 mesos l’IS ha perdut un 22 % del territori. Al nord de Síria a favor de les milícies kurdes i al centre de l’Iraq en mans de l’exèrcit. Actualment viuen menys de sis milions de persones sota la seva administració. Per provar d’ingressar més diners ha implantat nous impostos sobre les antenes parabòliques o peatges medievals d’entrada/sortida de poblacions. També la religió, al capdavall el seu leiv motiv, dóna recursos. Així s’aplica la xaria i qui no segueix algun precepte de la llei corànica pot pagar enlloc de rebre càstig corporal. Hi ha, clar, excepcions, com ara l’homosexualitat, penada per l’Alcorà amb la mort.
Tot plegat, però, no serveix per redreçar un pressupost desequilibrat malgrat que Bagherpour subratlla que la gran força de l’IS és l’ampli suport popular que té. El rati de forces armades respecte a civils és de 4:1000 A això cal afegir que la majoria són al front. I malgrat això l’IS recull els seus impostos sense problemes. El sistema, simplement, no podria funcionar amb una població hostil i Bagherpour afirma que hi ha un “suport relatiu” que és clau.
Jordi Vàzquez
@JordiVazquez
Article publicat a 'El Periódico'
Reducció de sous
Les percepcions que rebien els seus membres van reduir-se a la meitat a principis d’any. Des de llavors l’afluència de mercenaris ha caigut notablement. Fins aleshores l’allistament de combatents era bufar i fer ampolles per a l’organització. Els joves sunnites de les zones de Síria i l’Iraq tenien poques opcions d’estudiar o treballar en unes regions devastades per la guerra. Entrar a l’IS suposava una sortida més econòmica que política. Però donar la vida per una causa que et rebaixa a la meitat el sou és menys atractiu. Dels 350 € que cobrava un nadiu l’any passat, actualment s’ha reduït a 175. En el cas dels voluntaris que provenen del Magreb i Europa havien arribat a cobrar 1.250 € i ara amb prou feines arriben als 630. Òbviament les motivacions no són les mateixes.
Un estat com els altres
Contràriament al que es creu, l’Estat Islàmic no sobreviu ni gràcies al petroli ni a l’extorsió. El territori que controla és un veritable estat de facto, ben organitzat i efectiu. La població de vuit milions que vivia dins el califat, proclamat l’estiu de 2.014, valora realment aquesta estabilitat després del desgavell per la caiguda de Saddam Hussein o la crisi civil siriana. Segons Amir Bagherpour, de Global Impact Strategies, tres quartes parts dels ingressos de l’IS provenen de taxes recollides al seu territori.
El petroli menys del que es creu
Una cinquena part prové efectivament del comerç del petroli. Però aquesta partida s’ha anat reduïnt progressivament. L’IS va obtenir uns 450 milions d’€ l’any 2.014 per aquest concepte; a l’any següent no van arribar ni a 265. La notable reducció del preu afegida a la de la producció pròpia en foren les causes. L’institut IHS Jane’s que es dedica a l’anàlisi de la zona sota control fonamentalista ha calculat que, en un any, la producció ha passat de 33.000 a 21.000 barrils per dia: un 36 %.
Pagaments en efectiu
La resta de fonts d’ingressos són menors. Per una part hi ha el tràfic d’antiguitats i els donatius des d’Europa, entre un 5-7 % del total que cobra el grup sunnita. Aquests imports, com la resta, es cobren en efectiu. El control a les transferències cap a l’IS ha fet que sigui l’únic estat al món que funciona en efectiu, sense comptes bancàries. Per això la coalició internacional ha atacat, segons el coronel Steve Warren, els dipòsits on amaga, literalment, els diners. Warren, excessivament optimista, ha quantificat en “centenars de milions de dòlars” el que ha estat cremat per bombes de la coalició als dipòsits de l’IS.
Un problema afegit és que part dels recursos que usava l’any passat l’Estat Islàmic provenien del tresor que va capturar a Mossul. Quan la ciutat iraquiana va caure els fonamentalistes van aconseguir un botí en efectiu de 380 milions d’€ del Banc Central de Mossul. Ara, però, els fons s’esgoten i la manera d’aconseguir-los es complica.
Reducció del 30 % en els ingressos
Tot plegat ha provocat una reducció del 30 % en els ingressos de l’IS: en un any s’ha passat de 71 milions d’€ mensuals a menys de 50. Per tant s’han augmentat els impostos a les zones sota control que, també, s’han reduït amb els revessos militars. En 15 mesos l’IS ha perdut un 22 % del territori. Al nord de Síria a favor de les milícies kurdes i al centre de l’Iraq en mans de l’exèrcit. Actualment viuen menys de sis milions de persones sota la seva administració. Per provar d’ingressar més diners ha implantat nous impostos sobre les antenes parabòliques o peatges medievals d’entrada/sortida de poblacions. També la religió, al capdavall el seu leiv motiv, dóna recursos. Així s’aplica la xaria i qui no segueix algun precepte de la llei corànica pot pagar enlloc de rebre càstig corporal. Hi ha, clar, excepcions, com ara l’homosexualitat, penada per l’Alcorà amb la mort.
Tot plegat, però, no serveix per redreçar un pressupost desequilibrat malgrat que Bagherpour subratlla que la gran força de l’IS és l’ampli suport popular que té. El rati de forces armades respecte a civils és de 4:1000 A això cal afegir que la majoria són al front. I malgrat això l’IS recull els seus impostos sense problemes. El sistema, simplement, no podria funcionar amb una població hostil i Bagherpour afirma que hi ha un “suport relatiu” que és clau.
Jordi Vàzquez
@JordiVazquez
Article publicat a 'El Periódico'
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada