dimarts, 26 de juliol del 2016

Carta, des de la presó, de la periodista i artista kurda Zohra Dogan

"Sempre he provat d'existir a través dels meues pintures, les meues notícies, i la meva lluita com a dona. Ara, encara que estic atrapada entre quatre parets, segueixo pensant que he fet, absolutament, el meu deure, íntegrament. En aquest país, fosc com la nit, on tots els nostres drets han estat guixats amb el vermell de la sang, jo ja ho sabia que anava a ser empresonada.

Vull repetir l'ensenyament de Picasso: realment creus que un pintor és simplement algú que utilitza el seu pinzell per pintar els insectes i les flors?
Cap artista gira l'esquena a la societat; un pintor ha de fer servir el seu pinzell com a arma contra els opressors. Ni tan sols els soldats nazis van jutjar a Picasso per les seves pintures, i malgrat això se'm jutja pels meus dibuixos.

Seguiré dibuixant.
Quan una dona presa allibera tal riuada de colors, es pot sortir de la presó, a força de pinzellades.
Però són només pinzellades ....
No ho oblideu, és la meva mà qui sosté el pinzell ".



Nota de KurdisCat:

Zehra Dogan era editora de la agència Jinha a qui ha enviat el text des de la seua cel·la a la presó de tipus E de Mardin (Kurdistan turc). Entre les acusacions del règim turc hi ha la de retratar, amb els seus dibuixos, la repressió violenta d'Ankara en territori del Kurdistan del nord.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada