dissabte, 12 d’agost de 2017

El model i la posada en pràctica del Confederalisme Democràtic




Davant la modernitat capitalista; els tres pilars fonamentals assenyala Öcalan com l'Estat-nació, el capitalisme i l'industrialisme; el Confederalisme Democràtic representa la modernitat democràtica que alliberarà el Kurdistan de l'opressió nacional / cultural, social, política, econòmica, patriarcal i ecològica.

El confederalisme democràtic és un dels tres projectes del dret a l’autodeterminació:

- República democràtica: reforma de l’estat d’un estat-nació a estat-ciutadans

- Autonomia democràtica: dret del poble dins de l’estat a definir les seves característiques culturals

- Confederalisme democràtic: dret a l’autorganització des de baix

“L’autonomia democràtic és un concepte que defineix la relació amb l’estat... pot ser realitzada també dins una estructura unitària o a una estructura d’estats” afirma Karasu. De fet és indiferent si els estats reconeixen o no aquest autogovern: es posa en pràctica igualment. En aquest sentit hi ha la proposta del Congrés de la Societat Democràtica (Demokratik Toplum Kongresi, DTK) de 2007 de crear 26 parlaments regionals a Turquia.

En definitiva el Confederalisme democràtic suposa un canvi de paradigma.

- la política passa a ser prioritària a l’estat

- l’organització política és prioritària al partit

- la subjectivitat política és prioritària a la classe

En oposició a aquest model hi ha les societats de classes, en forma d’estat i la modernització capitalista que han provocat la destrucció dels kurds en un procés perniciós.

El model de nació-estat és modern. Cerca l’homogeneïtat cultural i deriva en un nacionalisme imperatiu, exclusiu i intolerant. La població no té dret a les diferències i ha d’optar entre assimilació (genuïna o superficial), emigrar o patir un genocidi.

Öcalan ha realitzat una auto crítica de les formes dogmàtiques, violentes i de culte a la personalitat autoritària practicades pel PKK. També ha indicat “Ha quedat clar que la nostra teoria, programa i praxis els anys setanta no va produir res excepte un separatisme fútil i violència i, encara pitjor, que el nacionalisme al que ens havíem d’oposar ens va infestar. Tot i que ens hi oposàvem en principi i retòrica, nosaltres l’acceptàvem com a inevitable”.




La posada en pràctica del confederalisme democràtic

El model social i polític del Kurdistan de Síria és avui un exemple clar de l’aplicació de les propostes de confederalisme democràtic. Els tres cantons autònoms practiquen les directrius de democràcia de base i equitativa. Els efectes de la guerra, però, han evitat la seva implementació completa.

Al Kurdistan turc també hi ha hagut exemples. L’any 2007 la vila de Sur (Amed) va comença a aplicar els serveis multilingües (kurd, armeni, turc i síriac). Fou relevat del càrrec per l’estat-nació turc però va ser rescollit el 2009 amb una victòria més ampla que la precedent. El DTK ha pres nombroses iniciatives allà on té influència. Tots els moviments propers al PKK tenen una quota de gènere del 40 %, si un funcionari pega a la seva dona, el seu sou passa a ella i és allunyat. Si un home es casa amb una segona dona la meitat dels seus béns passen a la primera, a Van s’ha creat una “vila ecològica de dones” per víctimes de violència domèstica i a Hakkari s’han creat cooperatives autogestionades.

0 comentaris:

Publica un comentari