dimecres, 25 de novembre de 2015

Batlle de Londres: "Les meves simpaties són amb el PKK i els peshmerga"

La màxima figura institucional de la capital britànica ha fet les afirmacions arran de la recent condemna de Shilan Özçelik. En declaracions a ITV News el dimarts 24 novembre, alcalde de Londres, Boris Johnson, va dir: "Les meus simpaties estan, molt, amb el PKK i els peshmerga i espero que el sistema legal ho reflecteixi i que ella (Shilan Özçelik) rebi el tractament assenyat, en lloc d'un càstig absurd."

El polític, actualment batlle de Londres, pel Partit Conservador (Conservative Party) va arribar a ser vice president d'aquesta formació l'any 2004. Boris Johnson va visitar el front kurd a l'Iraq i va donar suport a les Forces Peshmerga fins i tot fotografiant-se amb les seves armes. En concret va trobar-se amb els militars britànics que formen a tropes kurdes prop de la capital del Kurdistan iraquià, Arbela. La visita es va produir el gener d'enguany. En aquella ocasió va afirmar: "Vaig a donar suport a alguns dels nostres xicots que aquí estan provant d'entrenar als combatents peshmerga, així que vaig a veure, de primera mà, algunes de les coses bones que la Gran Bretanya està fent a l'àrea."



No era la primera vegada que Johnson explicitava el seu suport al Kurdistan. El maig de 2014 l'alcalde va organitzar una visita de Nechirvan Barzani, el primer ministre del Kurdistan autònom de l'Iraq, i diversos dels seus ministres, en un primer viatge oficial al Regne Unit. Johnson va discutir els plans dels kurds per construir hotels i centres d'esquí al seu país, així com transformar Arbela en "el centre bancari natural de l'Orient Mitjà". Uns mesos després Standard Chartered Bank s'instal·lava al Kurdistan iraquià que, l'alcalde, ha descrit com "un oasi d'estabilitat i tolerància". Afegint: "Tenen un sistema democràtic; estan impulsant els drets de les dones, insisteixen en un respecte mutu absolut entre totes les religions".

L'estiu de 2014 va escriure un notable article a National Post sota el títol "We cannot abandon the Kurds" (No podem abandonar els kurds). En el text, reconeix l'escepticisme de l'opinió pública sobre intervencions internacionals: "Estem observant una catàstrofe, i el primer ministre, David Cameron, té tota la raó en el seu instint - que la Gran Bretanya ha d'actuar, i que la Gran Bretanya ha d'ajudar. Sé com se sent la gent actualment quan es parla de col·laborar en conflictes estrangers. Hi ha un profund cansament i el cinisme que ha entrat en el moll de l'os de la nació - la sensació que tots vam ser enganyats per Tony Blair sobre l'Iraq, i que no ens deixem enganyar de nou."

Johnson reconeix la factura històrica britànica amb la nació kurda: "Hem d'ajudar perquè tenim el deure moral amb aquesta part del món. Va ser l'Imperi britànic el qui va prendre la decisió a principis de 1920 d'ignorar les divisions ètniques òbvies, i no crear un Kurdistan. (De fet, en una ocasió notòria els britànics en realitat van utilitzar gas per suprimir una revolta kurda.)

I va ser la decisió britànica d'unir-se a la invasió de l'Iraq el 2003, i a l'enderrocament de Saddam Hussein; amb Tony Blair, (...) que ha tingut com un dels resultats el final de Saddam i la tirania baasista així cim el buit de poder a l'Iraq, i el incompetència que ha permès que l'ISIS s'expandeixi amb una velocitat esfereïdora. L'última raó per la qual hem d'acudir en ajuda dels kurds i altres és que és en el nostre interès de fer-ho."




 


0 comentaris:

Publica un comentari