dimecres, 25 de novembre de 2015

Putin, ara sí, diu que el govern turc és "còmplice de terrorisme"

Vladímir Putin s'ha afegit a les veus que, des de fa anys, apuntem a Turquia com la còmplice imprescindible dels grups islamistes de Síria i l'Iraq. El president de la Federació Russa ha condemnat l'obscur afer d'ahir.

El cos del major Sergej Aleksandròvitx Rumyantsev, una milícia turcmana va mostrar part del seu material 
 El cos d'un dels militars russos mort, clarament mostra impactes de bala

Els fets

Un avió rus va ser abatut per un F-16 de l'exèrcit turc. Rússia afirma que no va creuar l'espai aeri turc. Turquia diu que sí. Els EUA han afirmat que va violar, deu (10) segons, l'espai aeri. Turquia ho ampliat a disset (17) segons en una nota dirigida a l'ONU. En tot cas l'avió rus va caure 4 quilòmetres dins de territori sirià i, és obvi, que sobrevolava Síria quan fou abatut. També és possible que l'aviació russa persegueixi els islamistes que lluiten a Síria cap a Turquia doncs aquesta els protegeix. Poc importa. L'aviació turca ha violat, des del 23 de juliol, més de mig miler de vegades l'espai aeri iraquià, ha assassinat impunement desenes de persones, inclosos civils, els civils que després envia cap a Europa quan escapen de les seves bombes. Ningú, en cap cas, ha condemnat la violació turca de l'espai aeri iraquià que, per cert, és condemnat pel govern de Bagdad. Amb el precedent d'ahir, Erdogan ha creat una perillosa "jurisprudència": els seus avions poden ser abatuts per l'exèrcit iraquià o algun exèrcit aliat d'aquest.

Com a mínim un dels dos pilots russos fou assassinat posteriorment pels grups pro turcs de Síria que van ensenyar el seu cadàver. Foren aquests, també, que van abatre un helicòpter rus que volia rescatar els pilots. Un altre militar eslau va morir en aquest segon incident que la reivindicat la "2ª Divisió de la Costa de l'FSA".

Una facció islamista de l'FSA ha publicat un vídeo on fa crides d'Al·là és gran junt al cadàver d'un pilot rus a Latakia

Putin alça la veu

Vladímir Putin ha parlat de "serioses conseqüències" per a Ankara, ha definit l'acció turca com una "punyalada per l'esquena realitzada pels còmplices del terrorisme". En canvi els EUA, per boca de Barack Obama van defensar Turquia. El president nord-americà creu que "El problema és que Rússia s'ha concentrat en apuntalar al-Àssad enlloc de lluitar contra l'Estat Islàmic".

Erdogan, ahir fou aclamat quan va anunciar els fets. Tot plegat l'ha reforçat encara més després de la seva victòria, atiant l'odi, el dia 1 de novembre. En canvi la imatge de Putin queda clarament afeblida doncs s'ha limitat a parlar però no ha pres cap decisió davant d'uns fets que feia temps que eren previsibles. La retòrica d'Erdogan va acompanyada de violacions de la frontera iraquiana i la siriana, suport a islamistes, violacions de tot tipus de drets amb la seva població i interferències objectives a Rojava (que Erdogan bombardeja impunement). Ningú li atura els peus. Putin tampoc.

Els nexes russo-turcs

De moment Rússia s'ha limitat a paraules, cap fet contra Turquia tot i advertir de "serioses conseqüències". Turquia és un molt bon client rus i a la inversa, com es pot comprovar amb les següents dades:

- el 57 % del gas consumit a Turquia és comprat a Rússia. Un 17 % del gas que ven Rússia a l'exterior va a Turquia mitjançant la companyia Gazprom.

- Turquia és el segon client comercial més gran de productes russos just després d'Alemanya.

- Turquia és el destí preferit del turisme rus i el turisme representa la sisena potència del sector a nivell mundial. Un 11 % del PIB turc prové d'aquest sector.

- Rússia construeix la seva primera central nuclear (via Atomstroyexport) fora de les seves fronteres a Mersin, precisament al Kurdistan turc. Una inversió de 20 bilions de dòlars que Moscou recuperarà amb electricitat... si no li tallen la connexió.

Ens trobem, doncs, en un marc de dos mandataris autoritaris, que han fet bandera de l'imperialisme i basen la seva política en l'agitació nacionalista. Cap dels dos pot cedir; doncs la seva vida política es basa en fer veure que són forts. Cap dels dos ho és suficientment. Ankara ha acabat callant amb la qüestió dels tàtars de Crimea i Rússia ha acabat enfangada al Donbass o Ucraïna de l'Est, sense resoldre el seu estatut. El mateix els passa a Síria. En tot cas, més enllà dels excessos de testosterona, la realitat és que Turquia i Rússia tenen vasos comunicants de caràcter econòmic que no apunten a un conflicte directe. En canvi, sí que apunten a un enfortiment de l'enfrontament indirecte.

El enemic del meu enemic és el meu amic

Tota la guerra de Síria, de fet, es desenvolupa per mitjà d'actors interposats. L'eix xiïta donant suport al govern i l'eix sunnita als grups de l'Free Syrian Army i sobretot els tres grans blocs islamistes sunnites: Front Islàmic, Al Nusra i Estat Islàmic. Aràbia Saudita i Turquia són, de facto, en guerra amb el govern de Síria, amb actors interposats. I l'Iran i l'Iraq ho estan amb els primers amb els seus propis actors interposats. Rússia, posicionada clarament sobre el terreny amb els primers des del 30 de setembre, ha passat a ser enemic directe dels segons. Així s'explica l'incident d'ahir.

Per tant, el més possible és una resposta indirecta russa. No amb el seu propi exèrcit però sí afavorint als enemics directes del govern islamista turc. No cal mirar massa lluny d'on van succeir els fets d'ahir per trobar els adversaris que més tem el govern d'Ankara. I són eficients si se'ls ajuda. El que més mal pot fer als "còmplices del terrorisme" del govern turc, és unir els cantons d'Efrîn i Kobanê.

Per a saber-ne més:
- Rússia entra en guerra contra l'oposició islamista a Àssad
- YPG: "Podem cooperar amb Rússia" 
- Efectes a Rojava de l'entrada de Rússia a la guerra civil de Síria
- Cada vegada més sol: Erdogan critica a Rússia per entrar a Síria i als EUA per armar les YPG



0 comentaris:

Publica un comentari