dissabte, 14 de novembre de 2015

Les milícies xiïtes obren, ara, un nou front de guerra contra els kurds de l'Iraq

Les milícies irregulars xiïtes* continuen els seus excessos contra la població kurda de l'Iraq. El desplegament de milicians xiïtes ha creat notable tensió a la zona kurda que és molt a la vora de la frontera iraniana. Paramilitars xiïtes ataquen civils kurds i els vexen.


Les milícies xiïtes estan cremant establiment i habitatges de la minoria kurda

Tuz Khurmatu, l'epicentre

La ciutat de Tuz Khormatu (o Tuz Khurmatu) n'és un exemple clar. Tuz Khurmatu, es troba en una zona del territori en disputa entre el nord administrat pel govern kurd autònom i les regions del sud, sota el govern central, amb una població ètnicament diversa de turcmans i, en menor mesura, kurds i àrabs. La població turcmana es sent propera a Turquia i, per tant, mostra notable menyspreu cap a la població kurda. La població àrab, amb notables tendències islamistes xiïtes, també s'oposa a la part kurda, sunnita i generalment laica. Una dita afirma que "els kurds són els més musulmans dels infidels". Les milícies Hashd, en canvi, estan plenes de fanàtics islamistes de tendència xiïta. A més, els àrabs comparteixen amb els turcmans un menyspreu supremacista cap a la minoria kurda. La convivència no és fàcil, doncs, però ni els àrabs ni els turcmans han estat capaços de fer front a l'Estat Islàmic, en aquest cas islamista sunnita.

Quan l'any 1991 les forces kurdes es van alçar contra Saddam Hussein, fou aquesta ciutat la més meridional que van conquerir. Davant la desfeta de l'exèrcit contra la insurgència sunnita, les forces kurdes van ocupar el seu lloc garantint-ne la seguretat en uns moments en que l'exèrcit s'esberlava de Sinjar a Tikrit. Grups paramilitars xiïtes, però, van entrar a la zona per lluitar contra l'Estat Islàmic (IS, Islamic State) el 2014.
Forces peshmerga han intervingut de forma moderada i la població civil kurda s'està auto defensant

Precedents

Els enfrontaments entre les forces paramilitars xiïtes, membres de la mobilització popular,i la milícia peshmerga ja van produir-se el 12 de juny a les ciutats en disputa de Golala (Jalawla en àrab) i Saadiya a Diyala, a uns 100 quilòmetres al sud de Tuz Khurmato. Faiq Mohammad, portaveu del Municipi, va dir a NRT que les forces paramilitars xiïtes van començar a disparar al grup després de començar-se una baralla. Els civils kurds anaven desarmats. El monopoli de la violència significa que, qui el té, no l'usa contra els qui no tenen armes de forma gratuïta. Les milícies xiïtes no entenen aquest concepte. No el van entendre quan dominaven l'Iraq i els seus excessos van provocar el sorgiment de l'Estat Islàmic. No l'entenen quan tracten amb civils kurds.

Mohammad va afegir que les forces de seguretat kurdes (Asayish) van arribar al lloc dels fets i van detenir quatre membres de la milícia xiïta. Poc després del xoc, un grup de desconeguts va atacar a un altre grup de forces xiïtes en un camí cap al poble de Khidir Wali, en el que semblava ser un atac de represàlia per part kurda. Un combatent xiïta va morir i tres ferits en l'atac. Arrogants contra els kurds, les milícies xiïtes no aconsegueixen en canvi avenços contra l'IS. Els darrers aconseguits en aquest front van ser a càrrec de les forces peshmerga, a finals d'octubre.  

A la pròpia Tuz Khurmato, un cotxe bomba xiïta va esclatar a la seu d'un partit kurd islamista (sunnita) a principi de juny. Aquell mateix mes ja hi va haver dos morts en enfrontaments entre milicians xiïtes i les forces kurdes.
Tuz Khurmatu és la més meridional de les ciutats sota control kurd




Quatre peshmerga de l'UPK morts defensant la població civil kurda dels excessos dels grups xiïtes

La crisi a Tuz Khurmato

El 12 de novembre va esclatar una nova crisi. Milicians xiïtes van entrar, una vegada més, a la zona sota control peshmerga. Han amenaçat diverses vegades d'expulsar els kurds de la ciutat i les seves provocacions són continuades. Aquesta vegada es tractava de milicians turcmans de les Hashd Al Shaabi. Literalment anomenades "forces de mobilització popular", aquestes forces paramilitars són armades fins les dents per l'Iran. Amb més de 80.000 membres que cobren els seus salaris de Teheran o fanàtics xiïtes iraquians, les Hashd són un exèrcit a l'ombra de les tropes regulars iraquianes, sovint millor armades que elles i sempre tan fanatitzats com els sunnites de l'Estat Islàmic. Membres de les Hashd han decapitat i cremat vius presos sunnites iraquians i actuen "com gàngsters". 

Membres de Badr caiguts en els combats a Tuz Khurmatu lluitant contra les forces kurdes


Els temuts paramilitars xiïtes de Badr estan marxant sobre la ciutat 


Tres forces militars convergeixen sobre la ciutat en flames

L'enfrontament entre milicians xiïtes i les tropes kurdes va acabar amb tres morts entre els turcmans i quatre peshmerga. Com a mínim Reuters parla ja de 16 víctimes mortals les primeres vint-i-quatre hores. Les Hashd van respondre també segrestant vint civils kurds locals i cremant una desena d'habitatges de kurds. Les tropes kurdes han respost atacant edificis de milicians turcmans. Milícies com Asa'ib Ahl Al-Haq i Kataib Hezbollah han arribat a Tuz Khurmato per combatre contra les forces kurdes. L'escalada ha provocat la intervenció del govern iraquià d'Haider Al Abadi qui ha convocat una cèl·lula de crisi. El 14 de novembre va ordenar l'enviament de dos regiments de l'exèrcit cap a la zona. El problema és que l'exèrcit iraquià és inferior en tots els sentits en comparació amb les milícies incontrolades xiïtes.

La principal formació xiïta, Badr, ha concentrat la seva Brigada 21 a a Sulayman Bek. Centenars de milicians, han començat a marxar contra Tuz Khurmatu. Badr és un apèndix de l'estat iranià a l'Iraq. En el tercer dia d'enfrontaments, sense saber-se el nombre de víctimes entre les que hi ha peshmerga. La segona formació del Kurdistan iraquià, Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) és qui està desplegada a la zona. El seu responsable, Sheikh Jafar, ha afirmat "No tolerarem cap discriminació cap als kurds, si ens forcen, els veurem (a les milícies xiïtes) com a enemics i els respondrem ràpidament". Un altre oficial de l'UPK, Mela Kerîm Sku, ha afirmat que "si no podem resoldre el conflicte per la via de la negociació ho resoldrem per la via del conflicte".

Un altre partit el PAK, Partit de la Llibertat del Kurdistan, ja ha anunciat que abandonaran el front contra l'IS per anar a defensar els seus germans a Tuz Khurmatu: "Ensenyarem les milícies que reben suport de l'Iran el mateix que hem ensenyat a l'IS" ha dit el seu comandant en cap Hussein Yezpandena.  Finalment la pròpia població civil kurda de la ciutat ha optat per agafar les armes contra els franctiradors i els excessos de les milícies xiïtes: "Si ningú ens defensa ho farem nosaltres". En resum un conflicte que arriba en el pitjor moment i que té com a darrer responsable l'Iran xiïta, l'alter ego de l'Estat Islàmic sunnita.

Jordi Vàzquez
@JordiVazquez

Del mateix autor:
- Directa: 'El perill d'armar els xiïtes' (Març 2015)

*Sobre les milícies irregulars xiïtes de l'Iraq:




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada