En global, 3.800.000 persones han escapat de Síria arran de la guerra civil. Turquia amb 1.800.000 i el Líban amb 1.200.000 han estat, amb diferència, els dos estats que han acollit el gruix de fugitius. A aquests, però, cal afegir-hi 7.600.000 persones que, tot i restar a Síria, són desplaçades internes. El Kurdistan de Síria, la zona més segura del país, ha acollit una part important però no se'n coneixen les dades. El Contracte Social de Rojava estipula que tothom serà acollit al seu territori.
La immensa majoria de refugiats/des sirians/es a l'Iraq, un 95 %, viuen precisament a la regió kurda. De 249.000, 247.000 ho fan en territori administrat pel govern presidit per Barzani, en especial a les regions d'Arbela i Duhok amb 112.000 i 98.000 persones acollides. La situació esdevé paradoxal doncs és el govern de Bagdad qui rep les ajudes per acollir refugiats sirians quan en realitat és el govern kurd qui els acull. I sovint el primer no transfereix els fons al segon com a mesura de pressió política.
A la situació dels refugiats sirians cal afegir els interns dins del propi Iraq. Fins al mes d'agost el Kurdistan iraquià era la zona més segura del país asiàtic. Ara, però, els desplaçats interns sumen 1.910.000 persones segons dades del propi Masrour Barzani, qui presideix el Kurdistan Region Security Council (KRSC). Tenint en compte que la població del Kurdistan autònom és d'uns cinc milions de persones, això significa que un de cada quatre habitants de la regió és, en realitat, una persona refugiada o desplaçada. Encara més: la meitat dels 4 milions de persones desplaçades internes a l'Iraq viu al Kurdistan autònom que només representa el 9 % del territori de l'Iraq. En efecte el territori autònom suma només 40.000 km2 dels 78.000 que reivindica el moviment kurd. Tenint en compte que l'Iraq comprèn 437.000 km2 la proporció és que amb el 9 % del territori acull el 48 % dels desplaçats. I malgrat això el govern de Bagdad sistemàticament nega fons pressupostaris al d'Arbela que sobreviu mercès als ingressos del petroli, actualment venut a Turquia qui el revèn a Israel, o bé a donacions de la comunitat internacional, en especial l'ONU.
Cristina Torrent
@CrisTorrentMas
La immensa majoria de refugiats/des sirians/es a l'Iraq, un 95 %, viuen precisament a la regió kurda. De 249.000, 247.000 ho fan en territori administrat pel govern presidit per Barzani, en especial a les regions d'Arbela i Duhok amb 112.000 i 98.000 persones acollides. La situació esdevé paradoxal doncs és el govern de Bagdad qui rep les ajudes per acollir refugiats sirians quan en realitat és el govern kurd qui els acull. I sovint el primer no transfereix els fons al segon com a mesura de pressió política.
A la situació dels refugiats sirians cal afegir els interns dins del propi Iraq. Fins al mes d'agost el Kurdistan iraquià era la zona més segura del país asiàtic. Ara, però, els desplaçats interns sumen 1.910.000 persones segons dades del propi Masrour Barzani, qui presideix el Kurdistan Region Security Council (KRSC). Tenint en compte que la població del Kurdistan autònom és d'uns cinc milions de persones, això significa que un de cada quatre habitants de la regió és, en realitat, una persona refugiada o desplaçada. Encara més: la meitat dels 4 milions de persones desplaçades internes a l'Iraq viu al Kurdistan autònom que només representa el 9 % del territori de l'Iraq. En efecte el territori autònom suma només 40.000 km2 dels 78.000 que reivindica el moviment kurd. Tenint en compte que l'Iraq comprèn 437.000 km2 la proporció és que amb el 9 % del territori acull el 48 % dels desplaçats. I malgrat això el govern de Bagdad sistemàticament nega fons pressupostaris al d'Arbela que sobreviu mercès als ingressos del petroli, actualment venut a Turquia qui el revèn a Israel, o bé a donacions de la comunitat internacional, en especial l'ONU.
Cristina Torrent
@CrisTorrentMas
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada