Després dels xocs a la ciutat de Tuz Khurmatu del passat mes de novembre, la situació es manté tensa a la ciutat, situada a l'extrem est del gran front entre kurds i àrabs. Tuz
Khurmatu, es troba en una zona del
territori en disputa entre el nord administrat pel govern kurd autònom i
les regions del sud, sota el govern central, amb una població
ètnicament diversa de turcmans i, en menor mesura, kurds i àrabs. La població àrab, amb notables
tendències islamistes xiïtes, també s'oposa a la part kurda, sunnita i
generalment laica.
Quan l'any 1991 les forces kurdes es van alçar contra Saddam Hussein, fou aquesta ciutat la més meridional que van conquerir. Davant la desfeta de l'exèrcit contra la insurgència sunnita, les forces kurdes van ocupar el seu lloc garantint-ne la seguretat en uns moments en que l'exèrcit s'esberlava de Sinjar a Tikrit. Grups paramilitars xiïtes, però, van entrar a la zona per lluitar contra l'Estat Islàmic (IS, Islamic State) el 2014.
Segons explica The Guardian ambdues posicions es mantenen inflexibles doncs Tuz Khurmatu és la porta de la veïna ciutat de Kirkuk. El diari britànic recull declaracions del tinent coronel Faruk Ahmed, responsable de la seguretat a la ciutat per part de les Forces Peshmerga (kurdes): "Si ha de ser la nostra batalla final, ho serà. Lluitarem fins al final per Kirkuk. Es nostra i, sempre ho serà."
La posició dels paramilitars xiïtes, àrabs, és exactament la contrària:
"Mai acceptarem que els kurds es quedin amb Kirkuk o Tuz Khurmatu. És una ruptura clara de la constitució i volem solucionar el problema mitjançant el diàleg polític no per mitjans militars com els kurds. Estan prenent avantatge del creixement de l'Estat Islàmic en el nord. Agafen el petroli de l'Iraq i el venen per la frontera turca sense consultar el govern central. A Tuz Khurmatu estem controlant la situació. Tenim l'hospital sota el nostre control i hem fet fora els kurds, però encara controlen alguns punts"
Ho diu Mu’en al-Khadimi, de les Hashd al-Shabi, o Unitats de Mobilització Popular. Aquestes forces paramilitars, armades fins les dents per l'Iran i radicals xiïtes del sud de l'Iraq, han topat més d'una vegada amb les forces kurdes. La seva duresa contra la població sunnita ha estat un dels motius de l'expansió de l'IS a l'Iraq. No només contra la població sunnita àrab.
Faruk Ahmed, confirma les paraules agressives del responsable d'Hashd: "No es pot negar el què està passant. Són als carrers prop de nosaltres parlant de cooperació de seguretat... i deu minuts després són a les teulades disparant-nos. El que va passar el 20 de novembre és imperdonable... els següents deu dies vam estar sota setge a aquesta base. Tinc forats de bala a la meva porta. Van anar a l'hospital i van assassinar el nostre metge principal, el van matar com fa l'ISIS. Hi ha realment cap diferència?"
Ahmed assegura que "La situació està pacificades ara mateix." però la tensió continua. El president del Kurdistan iraquià, Masud Barzani, ha declarat a The Guardian: "No volem enfrontaments amb ningú, però lluitarem fins a l'última persona i no permetrem que ningú més controli Kirkuk. Hem dit que (Kirkuk) és part del Kurdistan. Com totes les àrees que són indicades a l'article 140 de la constitució. És il·lògic que els nostres companys s'alcin contra nosaltres. Deixarem que el destí de Kirkuk el decideixi el poble de Kirkuk en un referèndum. Si decideixen que no són part del Kurdistan ho acceptarem definitivament, però ningú ho pot imposar per la força".
A part de la qüestió sentimental, que no és menor, hi ha l'econòmica. Els pous de petroli de Kirkuk són llaminers: produeixen 300.000 bpd. I la situació és, en aquest sentit, paradoxal. La ciutat està envoltada de fins a una desena de milícies xiïtes o bé per l'Estat Islàmic. Ambdós amenaçadors. Però qui controla els pous són les Forces Peshmerga. Per acabar d'adobar una situació absurda, els tècnics dels camps són àrabs pagats pel govern central. "Sense ells els camps nom funcionarien" diu el diari britànic. Però si Bagdad ordena que es retirin el govern kurd hi posarà els seus tècnics i, per tant, encara tindrà més control sobre els pous.
Només l'amenaça constant de l'IS, que periòdicament llença atacs contra Kirkuk evita una escalada del conflicte. El govern kurd sap que, a la llarga, si l'IS és derrotat, els paramilitars es llençaran contra les seves posicions a Kirkuk amb el model de Tuz Khurmatu on, al capdavall, gairebé els han expulsat manu militari. Les paraules de Barzani, deixant en mans de la democràcia el futur de la zona, no són compartides per Hashd. De fet, la democràcia, és pas la prioritat pels milicians xiïtes.
Quan l'any 1991 les forces kurdes es van alçar contra Saddam Hussein, fou aquesta ciutat la més meridional que van conquerir. Davant la desfeta de l'exèrcit contra la insurgència sunnita, les forces kurdes van ocupar el seu lloc garantint-ne la seguretat en uns moments en que l'exèrcit s'esberlava de Sinjar a Tikrit. Grups paramilitars xiïtes, però, van entrar a la zona per lluitar contra l'Estat Islàmic (IS, Islamic State) el 2014.
Segons explica The Guardian ambdues posicions es mantenen inflexibles doncs Tuz Khurmatu és la porta de la veïna ciutat de Kirkuk. El diari britànic recull declaracions del tinent coronel Faruk Ahmed, responsable de la seguretat a la ciutat per part de les Forces Peshmerga (kurdes): "Si ha de ser la nostra batalla final, ho serà. Lluitarem fins al final per Kirkuk. Es nostra i, sempre ho serà."
La posició dels paramilitars xiïtes, àrabs, és exactament la contrària:
"Mai acceptarem que els kurds es quedin amb Kirkuk o Tuz Khurmatu. És una ruptura clara de la constitució i volem solucionar el problema mitjançant el diàleg polític no per mitjans militars com els kurds. Estan prenent avantatge del creixement de l'Estat Islàmic en el nord. Agafen el petroli de l'Iraq i el venen per la frontera turca sense consultar el govern central. A Tuz Khurmatu estem controlant la situació. Tenim l'hospital sota el nostre control i hem fet fora els kurds, però encara controlen alguns punts"
Ho diu Mu’en al-Khadimi, de les Hashd al-Shabi, o Unitats de Mobilització Popular. Aquestes forces paramilitars, armades fins les dents per l'Iran i radicals xiïtes del sud de l'Iraq, han topat més d'una vegada amb les forces kurdes. La seva duresa contra la població sunnita ha estat un dels motius de l'expansió de l'IS a l'Iraq. No només contra la població sunnita àrab.
Tuz Khurmatu és a l'extrem de la línia on els kurds proven de fer front a l'expansionisme àrab
Faruk Ahmed, confirma les paraules agressives del responsable d'Hashd: "No es pot negar el què està passant. Són als carrers prop de nosaltres parlant de cooperació de seguretat... i deu minuts després són a les teulades disparant-nos. El que va passar el 20 de novembre és imperdonable... els següents deu dies vam estar sota setge a aquesta base. Tinc forats de bala a la meva porta. Van anar a l'hospital i van assassinar el nostre metge principal, el van matar com fa l'ISIS. Hi ha realment cap diferència?"
Ahmed assegura que "La situació està pacificades ara mateix." però la tensió continua. El president del Kurdistan iraquià, Masud Barzani, ha declarat a The Guardian: "No volem enfrontaments amb ningú, però lluitarem fins a l'última persona i no permetrem que ningú més controli Kirkuk. Hem dit que (Kirkuk) és part del Kurdistan. Com totes les àrees que són indicades a l'article 140 de la constitució. És il·lògic que els nostres companys s'alcin contra nosaltres. Deixarem que el destí de Kirkuk el decideixi el poble de Kirkuk en un referèndum. Si decideixen que no són part del Kurdistan ho acceptarem definitivament, però ningú ho pot imposar per la força".
A part de la qüestió sentimental, que no és menor, hi ha l'econòmica. Els pous de petroli de Kirkuk són llaminers: produeixen 300.000 bpd. I la situació és, en aquest sentit, paradoxal. La ciutat està envoltada de fins a una desena de milícies xiïtes o bé per l'Estat Islàmic. Ambdós amenaçadors. Però qui controla els pous són les Forces Peshmerga. Per acabar d'adobar una situació absurda, els tècnics dels camps són àrabs pagats pel govern central. "Sense ells els camps nom funcionarien" diu el diari britànic. Però si Bagdad ordena que es retirin el govern kurd hi posarà els seus tècnics i, per tant, encara tindrà més control sobre els pous.
Només l'amenaça constant de l'IS, que periòdicament llença atacs contra Kirkuk evita una escalada del conflicte. El govern kurd sap que, a la llarga, si l'IS és derrotat, els paramilitars es llençaran contra les seves posicions a Kirkuk amb el model de Tuz Khurmatu on, al capdavall, gairebé els han expulsat manu militari. Les paraules de Barzani, deixant en mans de la democràcia el futur de la zona, no són compartides per Hashd. De fet, la democràcia, és pas la prioritat pels milicians xiïtes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada