dilluns, 25 de gener de 2016

Qui són els kurds?

La tasca d’explicar la història de pobles o comunitats socials amb identitats nacionals pròpies és difícil, ja que quasi sempre presenta una complicada barreja de dades objectives i dades de caire romàntic que, en molts casos, ja no són contrastables avui en dia.

El Kurdistan o ‘terra dels kurds’ és una extensió de 190.000 km² (segons la Enciclopèdia Britànica) o 392.000 km² (si s’atén a l’Enciclopèdia Islàmica) situada en el continu format per l’alta Mesopotàmia i l’Est i Sud-est de la Península Anatòlica. El nexe d’unió d’aquest territori és el conjunt muntanyós format per les muntanyes de Zagros i Taurus.

En termes polítics, el Kurdistan és un territori repartit entre diferents estats: el trobem al Sud-est de Turquia, a l’Est sirià –actualment en extensió per gran part del nord de l’Estat–, al Nord iraquià, a l’Oest iranià i en menor mesura, en petites comunitats a Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan. En total, és considerat que hi ha prop de 30 milions de kurds, residents en aquests territoris i repartits en diàspora.

Tot i que no hi ha un acord unànime, es creu que la paraula ‘kurd’ deriva de la paraula persa kwrd –nòmada–. Molts acadèmics assenyalen que la paraula, en el seu moment, no pertanyia a cap grup ètnic concret. Ara bé, en el que sí que hi ha acord és que els actuals kurds són un grup etnolingüístic iranià que ha habitat durant segles els territoris muntanyosos del nord de l’àrea del Zagros i l’est del Taurus.

La llengua kurda deriva de les llengües iranianes nordoccidentals, de la qual hi ha 3 dialectes: el Nord –Kurmanji–, el Central –Sorani– i el Sud –Pehlewani–. El primer és escrit en alfabet llatí mentre que el altres en alfabet perso-àrab. Es calcula que la llengua és parlada per un conjunt d’entre 20 i 30 milions de persones. A més, de forma més reduïda, hi ha un conjunt de llengües (el Zaza-Gorani, un total de sis llengües que també són iranianes nordoccidentals) que són parlades pels kurds.

La majoria de kurds són musulmans, encara que també hi hagi yarsanís, yazaidís i, de forma més reduïda, cristians i jueus. Dins el complicat entramat de sectes musulmanes, la majoria de kurds són sunnites xafiïtes, mentre que a l’Iraq i a l’Iran hi ha zones de predomini xiïta i a certes parts de Turquia predomini alevi. Així com passa amb la religió, la cultura kurda és un conjunt de tradicions resultant de les costums adquirides a través de les diferents invasions, encara que es podria catalogar com una cultura predominantment iraniana.

No es tenen massa dades sobre el poble kurd fins el segle VII, quan el territori patí la invasió de l’Imperi Persa. Des d’aquest moment fins a la caiguda de l’Imperi Otomà, el Kurdistan va ser, de forma genèrica, un conjunt de califats islàmics o províncies amb certes competències atorgades per l’imperi que en moments històrics diferents dominava el territori: Bizantí, Persa, Otomà, etc. Es tractava, doncs, de principats governats per diferents dinasties que no aconseguien imposar-se sobre les altres degut a la constant invasió per part dels esmentats pobles d’Àsia Occidental.

Segons Robert Olson, la comunitat kurda comença veure’s a sí mateixa com a tal (és a dir, com un poble diferenciat de la resta) a partir de l’Edat Mitjana, però no és fins l’arribada dels nacionalismes de finals del segle XIX que es comença a reivindicar –sovint mitjançant revoltes– com un territori independent. Una explicació romàntica, però també plausible, versa que el poble kurd ha conservat una mateixa identitat, tot i formar part de tants imperis diferents que han tingut ingerència en el seu territori, gràcies al fet de viure retirat a les muntanyes, les quals han estat inexpugnables i estratègiques per la seva defensa.

És precisament per la importància estratègica del territori que els kurds estan prenent un paper important en la història recent. Pas comercial tradicional (per exemple, de la Ruta de la Seda), el Kurdistan és una regió rica en aigua i petroli, però també en altres recursos naturals: carbó, coure, or, ferro, pedra calcària, marbre i zinc. El pas pel territori kurd de quatre rius –entre ells el Tigris i l’Èufrates–, dos gasoductes, i l’existència d’ingents pous de petroli (sobretot al Kurdistan iraquià) expliquen la importància geoestratègica del territori kurd, així com la recent reconsideració occidental (de forma dispar i en major o menor mesura segons l’Estat que reconegui la singularitat kurda) dels kurds com una verdadera comunitat ètnica, lingüística, social i política. En definitiva, com un poble.

Article de Ferran Muñoz pel Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan (KurdisCat)

0 comentaris:

Publica un comentari