diumenge, 31 de gener de 2016

El Kurdistan iraquià tem col·lapsar si la comunitat internacional no fa un pas decidit a ajudar-los

La innocència de tots aquells governs que un dia van confiar la sort del seu país als elevats preus del petroli i a la seva capacitat per a regular-los fa que comencin a patir forts maldecaps a mesura que l’or negre bat rècords de mínims mentre ells es mostren incapaços de revertir la tendència. En aquest sentit, el Govern Regional del Kurdistan iraquià (KRG, per les sigles en anglès) no és una excepció, i observa amb preocupació com la política de preus baixos del petroli pot conduir-los al col·lapse si l’ajuda exterior no ho compensa.

Que les alarmes a Arbela, capital del Kurdistan iraquià, fa mesos que s’han disparat es va evidenciar a partir del mes de setembre, quan el govern de Nechirvan Barzani va començar a acumular retards en els salaris del funcionariat. I és que segons informen fonts del KRG a Rudaw, més del 80% de l’economia de la regió ha depès dels diners que Baghdad feia arribar a l’Administració kurda pels ingressos derivats del petroli.

En una entrevista realitzada el maig del 2015 per KurdisCat al representant del KRG a Espanya, Daria Monastyrskaia, ja s’alertava del perill que comporta tenir una economia excessivament dependent del petroli, a pesar que aleshores el seu preu era el doble que l’actual. “Encara que el petroli és actualment el principal motor de la nostra autonomia [...] no és l’única via de la qual depenem. La construcció ha estat en auge en l’última dècada i tenim plans per a garantir la seguretat alimentària”, explicava el diplomàtic establert a Madrid. El cert, però, és que la bombolla generada en el sector del totxo no sembla tampoc una base prou sòlida sobre la qual construir una alternativa al petroli.


Nechirvan Barzani (esquerra) és el primer ministre del Kurdistan iraquià, Qubad Talabani, n'és el vice president

Els problemes, però, no s’acaben aquí, i als estralls que estan causant a l’economia de la regió kurda els actuals preus del petroli s’hi sumen unes transferències de Baghdad que es mantenen congelades des de finals del 2014. Així, el govern dels Barzani segueix reclamant al govern d’Al-Abadi que compleixi amb els seus compromisos i transfereixi al KRG la part del pressupost que els pertoca tenint en compte la contribució d’aquests últims a les arques estatals.

Aquesta delicada situació s’ha d’enquadrar, a més, en un moment marcat per la guerra contra l’Estat Islàmic (EI), en la qual el Kurdistan iraquià hi està plenament compromès. Tant és així que els Peshmerga (l’exèrcit del KRG) és considerat per la coalició liderada pels Estats Units com una de les forces més efectives en la lluita contra els homes de negre, i no reneguen la missió de ser les boots on the ground anhelades per Washington.

D’altra banda, el fet de ser la regió econòmicament més pròspera i militarment més estable de l’Iraq ha provocat que moltes persones que fugen de la guerra hi busquin un refugi. Així, entre els refugiats i desplaçats interns, es calcula que el Kurdistan de l’Iraq està fent un esforç comparable al de països de l’entorn com Jordània o Turquia, encara que rarament se li reconegui l’esforç que els suposa assumir aquesta responsabilitat.

Així doncs, no és estrany que, davant la suma de totes aquestes crisis econòmiques, militars, polítiques i humanitàries, Arbela vulgui remoure el panorama internacional. I la millor arma que té en aquest escenari és el d’amenaçar amb la independència. En una entrevista al diari britànic The Guardian, el President del KRG Masoud Barzani va posar de manifest que les fronteres traçades pels acords de Sykes-Picot són actualment inoperatives i que després d’haver fracassat múltiples vegades en el seu intent de liderar un canvi a l’Iraq, ara és quan creu que “la independència és més a prop que mai”.

Arbela té clar, però, que la solució a curt termini ha d’arribar des de l’exterior, i és per això que ha activat tota la maquinària diplomàtica a la seva disposició per a intentar que la comunitat internacional adopti un paper més actiu en l’ajuda financera i militar al KRG. Tal i com revelava la setmana passada el representant del govern kurd establert a l’Iran, els diplomàtics “no només demanaran armes i munició sinó també mitjans econòmics”. Segons informa Rudaw, ja s’haurien celebrat trobades amb Estats Units i el Regne Unit, però s’espera que es produeixin amb els altres 12 països on tenen oficines.

I és que per Arbela és inexplicable que, a pesar de tots els esforços que estan assumint per acabar amb els homes d’Abu Bakr al-Baghdadi i per donar asil a centenars de milers de desplaçats, la comunitat internacional no faci un pas decidit a ajudar-los en el que entenen que és no una lluita perduda a l’Orient Mitjà sinó una lluita per a la humanitat.

Marc Español i Escofet
@mespanolescofet

Entrevista al representant a l'estat espanyol del govern kurd de l'Iraq, del mateix autor

0 comentaris:

Publica un comentari