"Ara ha arribat el moment adequat, i les condicions són ara les oportunes per a que el poble del Kurdistan decideixi el seu futur mitjançant d'un referèndum. El referèndum no conduirà a la immediata declaració de la condició d'Estat, sinó que serà per a conèixer l'opinió i el desig de la gent del Kurdistan, i que la direcció política kurda implementarà en el moment i circumstància apropiada.". Són les paraules del president del Kurdistan iraquià, Masud Barzani. No és la primera vegada que anuncia quelcom així. L'any 20005 va anunciar i dur a terme un referèndum. El resultat va ser prou clar: hi van participar 1.998.061 persones. Un 98,76 % van votar sí a favor d'un Estat kurd.
Dimarts 2 de febrer, Barzani, torna a anunciar un referèndum. I les coses han canviat molt des del 2005. Ho fa en un moment en que membres del seu govern es reuneixen amb els seus homòlegs de Bagdad. Sense avanços, amb promeses incomplertes i amb una crisi econòmica galopant. Ho fa controlant, militarment, gairebé tot el Kurdistan de l'Iraq, inclosa la venerada Kirkuk on ha fet front a l'expansió de les milícies xiïtes amb la connivència de Bagdad i Teheran. Ho fa, en darrer terme, amb la seva pròpia vida política amenaçada. L'agost de 2013 el parlament kurd va acordar prorrogar el seu mandat dos anys més. Per tant, el president està en fals des de l'agost de 2015 però continua en el càrrec. En el seu missatge nadalenc, Barzani, va afirmar que calia mantenir l'status quo fins a l'any 2017 per dos motius: la guerra, que va afectar de ple el Kurdistan iraquià l'agost de 2014, i la "situació extraordinària que viu el Kurdistan". Amb tot, Barzani es mostra disposat, si hi ha acord amb l'oposició a nomenar un nou president o a realitzar eleccions. En un moment delicat, en que ni els funcionaris estan cobrant, fer una despesa com aquesta no seria ben vist per part de la societat. Menys encara quan l'oposició (islamista, UPK o Gorran) està dividida en si mateixa.
El comunicat del president kurd és sorprenentment dur doncs Masud Barzani sovint s'ha caracteritzat per la seva suavitat i diplomàcia aconseguint pactes amb forces contràries entre si:
"En els últims dies alguns polítics locals i funcionaris dels estats regionals han fet declaracions incorrectes i injustes sobre el dret del poble kurd a la celebració d'un referèndum i decidir el seu propi futur.
En primer lloc, l'existència del poble kurd a l'Orient Mitjà és una realitat i els kurds poden, igual que totes les altres nacions, assolir els seus drets i beneficiar-se'n. Aquests són els drets naturals i donats per Déu i no es poden negar sota cap excusa. Si els kurds esperen a d'altres que els hi lliurin la independència, com un regal, mai l'assoliran. Aquest dret està aquí, ara, i els kurds ha de cercar la manera d'implementar-lo.
És clar per a tots que aquesta regió (en referència al Pròxim Orient i els acords de Sikes-Picot) i el Kurdistan, en particular, van ser dividits sense tenir en compte la voluntat dels seus pobles indígenes i això,a la vegada, va conduir a un centenar d'anys de problemes, a la guerra, a la negació i a la inestabilitat. Els qui van causar aquesta divisió saben molt bé que fou un gran error, però no estan disposats a admetre el seu fracàs polític dels darrers cent anys.
No és just descartar els drets del poble kurd per raons polítiques o per apaivagar a d'altres. Permetrien ells (en referència a àrabs, perses o turcs) negar els drets del seu propi poble? Kurdistan té tots els elements, geogràfic, històric i humà de la mateixa manera que tenen Escòcia, Catalunya o el Quebec. De la mateixa manera que la gent, en aquests llocs, tenen el dret a decidir el seu futur, els kurds també tenen aquest dret i això no està obert a discussió.
També és sorprenent que algunes figures locals es dediquin a trobar excuses contra aquest dret i parlin de posposar (el referèndum) i de que cal preparar el terreny. Un referèndum és conèixer l'opinió de la gent del Kurdistan a la independència i no necessita cap preparació. Cercar excuses contra un referèndum està originat en la vacil·lació i la falta de confiança en el dret del poble kurd.
Ara ha arribat el moment adequat, i les condicions són ara les oportunes per a que el poble del Kurdistan decideixi el seu futur mitjançant d'un referèndum. El referèndum no conduirà a la immediata declaració de la condició d'Estat, sinó que serà per a conèixer l'opinió i el desig de la gent del Kurdistan, i que la direcció política kurda implementarà en el moment i circumstància apropiada.
Un referèndum també té lloc en un procés pacífic i modern i se'l fa per a aconseguir més pau a la regió i el retorn dels drets pels qui han estat privats d'ells. Això es farà sense violència i a través de la comprensió i el diàleg; i no suposarà cap amenaça per a ningú.
La nostra regió ha estat testimoni de molts desastres i el canvi està en camí. Els kurds no han provocat cap d'aquests desastres. Els kurds només n'han estat les víctimes, mentre que altres han portat els desastres i els conflictes de la regió. Després de tantes tragèdies i sacrifici, és el moment de que els kurds decideixin el seu propi destí i és el deure de tot ciutadà patriòtic del Kurdistan que haurà d'estar a l'altura de la seva responsabilitat històrica; i estar al costat de la voluntat del seu poble per aconseguir els seus drets.
Negar un poble oprimit seus drets és inacceptable i hem de donar al nostre poble els seus drets i treballar-hi per ell sense dubtar-ho."
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada