Més enllà dels debats sobre si el que ha votat el poble dels Estats Units és encertat o no ara caldrà passar a la fase d'analitzar-ne les conseqüències. Qüestionar el que es vota democràticament sempre té un rerefons de qüestionar la democràcia. El nou president republicà, de fet, no suposa un canvi enorme en la línia política dels EUA. La diferència entre demòcrates i republicans és menor si ho analitzem en clau de sistema de polítics europeus.
De fet el president electe té un tarannà similar al president turc. I l'acumulació de testosterona sí pot beneficiar, com a tercer, al poble kurd.Si Erdogan tracta l'administració Trump com va tractar l'administració Obama poden passar dues coses: o bé que Trump anés de farol i no vulgui tenir un perfil com el que ha mostrat o bé que Erdogan es trobi amb els EUA armant a les SDF i eliminant a Turquia de l'equació siriana. Erdogan ha definit Trump com un islamòfob i ha exigit que es retiri el nom de les Trump Towers d'Istanbul. El propi president turc va assistir a la inauguració de les torres el 2012 i, quatre anys més tard, considera que fou un erros del que es penedeix. Erdogan vol presentar-se com a cabdill de la causa musulmana sunnita a nivell mundial i aquí és toparà amb Trump que vol ser tot el contrari. Més que per mèrits propis, com és habitual, és aquí on la minoria kurda de Turquia pot trobar un espai. Com més enfrontats estiguin Erdogan i Trump, sense tenir afinitat per cap dels dos, menys s'uniran per esclafar la resistència kurda del nord i de Rojava. Un cas diferent és el Kurdustan de l'Iraq que es pot trobar forçat a triar entre els dos galls del galliner.
En tot cas Trump té un programa isolacionista, de retirar-se com a actor a nivell internacional. Si l'aplica (els programes habitualment no són per complir-los), els kurds de l'Iraq i Síria en sortiran afeblits. Afeblits no vol dir derrotats, només cal conèixer una mica la història kurda per saber-ho. I en realitat, llavors, no és Trump el que importa sinó que serà la figura de Putin la que en sortirà reforçada. Conjuntament amb l'Iran.
El lamentable llegat d'Obama
I les conseqüències per al poble kurd poden existir però no seran un gir copernicà. L'administració de Barack Obama ha utilitzat el poble kurd. I el poble kurd ha utilitzat a l'administració de Barack Obama. La incompetència del president demòcrata a l'Orient Mitjà, on no ha solucionat ni una sola crisi i ha mantingut uns equilibris sorprenents, ha enquistat problemes enlloc d'evitar-los.Falcó o paloma
Trump es presenta com un falcó. Obama ha demostrat ser una paloma. Si Trump opta per la via Putin, un altre falcó, les guerres a l'Iraq i Síria entraran en una altra fase. Sota la benevolència d'Obama, Estat Islàmic (IS) ha sobreviscut sinó crescut. L'Iran ha convertit l'Iraq en una mena de colònia amb suport militar de Washington sota el pretext de lluitar contra l'IS. Iran és un Estat Islàmic xiïta i no es pot treure un clau amb un altre clau. La presència de paramilitars xiïtes a Mossul només fa que reforçar el plantejament de l'IS: els xiïtes ens volen subjugar. El suport que Obama ha donat al Kurdistan iraquià ha estat clar, però s'ha negat a optar per la solució més lògica per un estat fallit com l'iraquià; la independència del Kurdistan.Aïllacionisme
El problema rau en que Trump no té un programa exterior més enllà d'exterminar l'IS. En aquest sentit sí beneficia als kurds. Tant de Basur com de Rojava. Són la força que més clarament ha combatut l'IS. Però Trump té clar que la seva prioritat és la política interior: evitar atemptats dins dels EUA. La seva és una victòria del replegament. "No direm a ningú que ha de fer dins de les seves fronteres", va dir. Aquest possible replegament dels EUA de l'escaquer internacional pot suposar l'abandonament als kurds. Malgrat tenir dos projectes diametralment oposats, els kurds de l'Iraq i Síria tenen en l'aviació dels EUA un suport innegable, tot i que no tant definitiu com es creu.El fan dels kurds
Les famoses frases de Trump "Sóc un fan dels kurds, ho entén?" i "Sóc un gran fan de les forces kurdes" poden animar a creure que el president electe actuarà en conseqüència. L'actual ministre d'exteriors britànic, Boris Johnson, va declarar-se també admirador del poble kurd. Quan era alcalde de Londres va visitar les peshmerga i va criticar la repressió turca i va mostrar el seu suport pel PKK. Una vegada en el càrrec no ha mogut ni un dit davant la brutal repressió d'Erdogan sobre la minoria kurda. Ser "admirador" en política no vol dir res. És tan buit com declarar-se "amoïnat" quan s'han detingut diputades i diputats de l'HDP. En conseqüència que Trump sigui "fan" no implica res.La relació amb Erdogan, clau
El mateix Trump va dir que vol una "relació exitosa amb Turquia". Aquí és on pot haver-hi un canvi significatiu. Obama i els seus enviats han actuat de forma genuflexe amb Erdogan. La presència de Joe Biden, el 24 d'agost a Ankara, atacant el PKK i amicalment amb Erdogan fou la punta de l'iceberg. Aquell dia tropes turques envaïen Síria violant tota legislació internacional. Tothom és conscient que la campanya d'Hillary Clinton ha rebut el suport de Qatar i l'Aràbia Saudita, aliats objectius d'Erdogan a Síria. Clinton sí era perjudicial per al pble kurd en aquest sentit, sense que això faci bo a Trump. Però a priori Trump no els hi deu res als saudites. Tampoc a Erdogan.De fet el president electe té un tarannà similar al president turc. I l'acumulació de testosterona sí pot beneficiar, com a tercer, al poble kurd.Si Erdogan tracta l'administració Trump com va tractar l'administració Obama poden passar dues coses: o bé que Trump anés de farol i no vulgui tenir un perfil com el que ha mostrat o bé que Erdogan es trobi amb els EUA armant a les SDF i eliminant a Turquia de l'equació siriana. Erdogan ha definit Trump com un islamòfob i ha exigit que es retiri el nom de les Trump Towers d'Istanbul. El propi president turc va assistir a la inauguració de les torres el 2012 i, quatre anys més tard, considera que fou un erros del que es penedeix. Erdogan vol presentar-se com a cabdill de la causa musulmana sunnita a nivell mundial i aquí és toparà amb Trump que vol ser tot el contrari. Més que per mèrits propis, com és habitual, és aquí on la minoria kurda de Turquia pot trobar un espai. Com més enfrontats estiguin Erdogan i Trump, sense tenir afinitat per cap dels dos, menys s'uniran per esclafar la resistència kurda del nord i de Rojava. Un cas diferent és el Kurdustan de l'Iraq que es pot trobar forçat a triar entre els dos galls del galliner.
En tot cas Trump té un programa isolacionista, de retirar-se com a actor a nivell internacional. Si l'aplica (els programes habitualment no són per complir-los), els kurds de l'Iraq i Síria en sortiran afeblits. Afeblits no vol dir derrotats, només cal conèixer una mica la història kurda per saber-ho. I en realitat, llavors, no és Trump el que importa sinó que serà la figura de Putin la que en sortirà reforçada. Conjuntament amb l'Iran.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada