- ¿El seu partit és legal a Turquia?
Sí, és una formació legal. El nom, Partit de la Llibertat del Kurdistan, no ha estat aprovat pels tribunals. Ens van obligar a canviar-lo. Però objectivament el Kurdistan és una realitat i no canviarem el nom. Vam respondre a Turquia que sigui ella la que canviï les seves lleis que prohibeixen noms de partits. Per això la situació continua oberta avui i el procés legal no ha acabat. El govern turc té més por de la política legal, la qual s'enfronta als tribunals estatals o internacionals que la dels kurds que resisteixen a les muntanyes. De fet li van bé.
- ¿En quin sentit?
Legitimen la seva resposta violenta. Violència genera violència i Turquia es troba còmoda en un escenari violent. És el seu terreny de joc i té totes les de guanyar.
- Per això neix el PAK?
La lluita armada danya al poble kurd. Cal difondre la seva cultura i identitat. A Rojava o a Rohjilat no hi ha altra via que l'armada però creiem que la tàctica al Kurdistan turc ha de ser diferent. Hi ha una altra via.
- ¿Quina és la diferència?
S'ha vist recentment. Fa tres anys existia l'anomenat "procés de solució". Un diàleg entre el govern turc i el PKK. En aquest escenari el poble kurd no va parar de créixer en tots els sentits, hi va haver una explosió cultural, organitzativa i social. El govern turc el va veure i va provocar la violència. Amb la ruptura de l'alto el foc al juny de 2015 Turquia va frenar aquesta efervescència. Va suprimir i suprimeix els ajuntaments democràtics i va recuperar les esferes de poder fins i tot les simbòliques. Per això pengen ara immenses banderes turques en els ajuntaments que clausuren.
- És per això que va néixer el PAK?
El nostre partit neix a l'octubre de 2014, en aquesta fase de diàleg polític. Durant 30 anys ha existit una sola veu kurda de pes, el PKK, i vam veure la necessitat de denunciar la situació colonial que pateix el nostre país.
- Llavors creuen que calia una altra veu.
I no només una. Volíem, volem, pluralisme. El PAK es caracteritza per no estar ideologitzat. Volem la independència com a solució, no el confederalisme. Busquem una solució similar a la qual es demanda a Catalunya. No hi ha un problema de burgesia, hi ha un problema colonial, d'ocupació militar i supressió política. És un problema general i la solució ha de ser general: la independència.
- ¿Quina és la procedència dels seus militants?
La major part són persones que s'impliquen per primera vegada en un projecte polític, de manera que ampliem l'espectre del moviment nacional kurd. No obstant això comptem amb militants d'organitzacions ja dissoltes per la repressió turca: Ala Rizgari, DDKD, Tekosin, KUK, el PSK o Rizgari.
- I això només al Kurdistan del nord.
No volem organitzar-nos en altres parts del Kurdistan. Amb respecte ens podem ajudar els uns als altres quan hi ha problemes: som germans. Quan guanyem guanyem tots, quan patim compartim el dolor. Per això ens mobilitzem a la frontera durant el setge a Kobanê. Per això hem denunciat les execucions, assassinats, de kurds a l'Iran.
- ¿I respecte a Basur? Es parla d'un referèndum sempre posposat, en això s'assembla a Catalunya.
Donem suport a la independència de Basur. Sí que s'ha posposat però el motiu no és el mateix que en el cas català sinó l'amenaça de l'Estat Islàmic al sud del Kurdistan. Una amenaça molt viva.
- Una altra diferència respecte a Catalunya és la manca de legitimitat del president.
Barzani argumenta que la situació és excepcional. Va acabar la seva presidència però continua en el càrrec per que el parlament va decidir que continués mentre la guerra està a les portes, sinó dins, del Kurdistan del sud.
- ¿I com s'analitzen les diferències en l'oposició al PDK de Barzani?
Ho llegim en clau d'influències geopolítiques. D'un sector més pro iranià i un altre pro kurd que no vol interferències, de divisions entre Barham Salih i Mele Bachteyor. Fins i tot hi ha la mà de Turquia.
- Donen suport el procés en Rojava.
Absolutament. Ho veiem legítim i hem explicitat el nostre suport. A Rojava la lluita armada no pot qüestionar, és una necessitat vital i l'alternativa és la mort a mans de l'Estat Islàmic.
- Finalment, observem a l'Orient un procés d'islamització progressiva. Això ha portat a un ascens de l'islamisme i de la islamització del propi estat turc, fins fa poc laic. Afecta també al Kurdistan?
Al Kurdistan no hi ha molts islamistes, són pocs però molt ben organitzats. Hi va haver la trista experiència de Hezbollah, usada pel propi estat turc i avui Huda-Par. La islamització de la societat és un fet, però no espontani. El govern de l'AKP l'ha promogut. L'està promovent. Si una dona busca feina amb mocador al cap té més possibilitats de aconseguir-ho. El vel l'ajuda. El poble kurd no ha acceptat el fonamentalisme. Al Kurdistan iraquià hi conviuen sis religions. Som l'únic poble de la zona que mai ha matat per religió.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada