Les paraules les ha pronunciat avui, una vegada més Recep Tayyip Erdogan. L'amenaça no ha arribat ni 24 hores després de la resolució d'ahir del parlament europeu que aprova congelar negociacions amb Turquia. Un pas en positiu, però insuficient. El que realment tem Erdogan són sancions. El deixarien en mans del mercat iraquià, inestable, iranià, adversari, o pitjor, en mans de Putin.
Per tot plegat, avui, a Istanbul, Erdogan ha tornat al seu xantatge, el que denunciàvem fa mesos i ningú volia veure. Tothom veia refugiats, la manera d'acollir-los a Europa o la guerra síria. Ningú veia que són moneda de canvi, que la guerra de Síria ha complert cinc anys, que els i les refugiades són un xantatge polític en el que no es pot caure. Erdogan ho ha explicitat avui i sense usar l'eufemisme de "refugiats" sinó "immigrants", doncs molts provenen de l'Iran, el Pakistan o l'Afganistan:
"Hi ha 50.000 immigrants aplegats al pas fronterer de Kapikule i ens heu demanat ajuda. Cal que us comenceu a preguntar: Què farem si Turquia obre les seves fronteres? Escolteu-me bé. Si aneu més lluny, aquestes fronteres s'obriran. Fiqueu-vos-ho al cap".
Annex:
- Article de KurdisCat a El Periódico de fa més d'un any: El xantatge turc
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada