El genocidi cultural turc contra el Kurdistan agafa una nova dimensió amb la presa d'Ilisu. Es tracta d'un projecte, presentat cap a 1950, per retenir l'aigua del riu Tigris. Va rebre una immensa oposició al carrer i els tribunals. A part dels motius mediambientals, n'hi ha culturals. La presa inundarà el complex urbà i de coves d'Hasankeyf, a la província kurda d'Êlih (en turc Batman). Suposa anegar 300 km2.
Hasankeyf conserva una xarxa de coves neolítiques de l'any -7.000 i la pròpia ciutat, que quedaria en un 90 % sota les aigües, un minaret de l'any 1.400. La ciutat va ser ocupada a sang i foc pels turcs, procedents de les estepes de l'Àsia Central, l'any 1515. Van extirpar la població autòctona cristiana, bàsicament armènia i assíria, durant la Primera Guerra Mundial, en un procés de neteja ètnica que no té gaires equivalents a la història. La resta de població autòctona, kurda, va sobreviure a Hasankeyf en condicions precàries.
L'any 2006 els opositors al projecte van presentar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Les tropes ocupants turques van començar, ahir, a dinamitar les coves que havien resistit 12.000 anys... fins l'arribada dels depredadors turcs.
Hasankeyf conserva una xarxa de coves neolítiques de l'any -7.000 i la pròpia ciutat, que quedaria en un 90 % sota les aigües, un minaret de l'any 1.400. La ciutat va ser ocupada a sang i foc pels turcs, procedents de les estepes de l'Àsia Central, l'any 1515. Van extirpar la població autòctona cristiana, bàsicament armènia i assíria, durant la Primera Guerra Mundial, en un procés de neteja ètnica que no té gaires equivalents a la història. La resta de població autòctona, kurda, va sobreviure a Hasankeyf en condicions precàries.
L'any 2006 els opositors al projecte van presentar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Les tropes ocupants turques van començar, ahir, a dinamitar les coves que havien resistit 12.000 anys... fins l'arribada dels depredadors turcs.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada