La Copresident del Consell Executiu de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK), Besê Hozat, ha aclarit la posició del seu moviment, que inclou el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), ha afirmat que no estan en contra de la independència però ha criticat durament la gestió del PDK i la figura de l'estat-nació :
"Com vostès saben, el PDK* va ser el que va posar el referèndum a l'agenda, i va crear aquesta agenda per superar l'embús en què es trobaven, i per silenciar l'oposició. Hi ha temes polítics, econòmics i socials molt seriosos en el Sud. Aquestes qüestions han superat el nivell de crisi i arribant a un punt en el qual poden crear resultats més perillosos. Al Sud, el Parlament no ha estat funcionant durant gairebé dos anys. El Moviment Gorran, tot i que són al govern, n'ha estat suspès per complet. La UPK, encara que està en el govern, té la seva influència trencada, està sota gran pressió, no poden mostrar cap voluntat. Tota l'autoritat s'ha reunit al voltant del PDK, en realitat a la família Barzani. Una família està en el poder i està governant Kurdistan del Sud (Kurdistan iraquià). No hi ha un "sistema" per a parlar. La menor veu d'oposició s'enfronta a violents atacs i opressió atacs.
D'altra banda, l'Estat turc ha ocupat de manera veritable Kurdistan meridional. L'exèrcit turc té 24, potser més, bases militars al sud del Kurdistan. Tenen dotzenes de centres d'intel·ligència. L'exèrcit turc està duent a terme operacions en el sud de Kurdistan cada dia, estan bombardejant cada dia. Els recursos econòmics del Kurdistan meridional estan ocupats per l'Estat turc. El govern feixista AKP-MHP es manté, amb el consegüent benefici que genera l'ocupació. Els mercats del Kurdistan meridional s'han convertit veritablement en les escombraries de Turquia. Tots els béns que són considerats escombraries a Turquia es porten als mercats del sud del Kurdistan. Sense ofendre, però d'alguna manera, la gent del sud del Kurdistan s'ha vist obligada a alimentar-se de les escombraries de Turquia.
La nostra gent és conscient d'això, i estan molt enfadats. Les polítiques del PDK a Bakur (Kurdistan turc) i Rojava (Kurdistan sirià) també creen una gran pertorbació en el nostre poble. Perquè hi ha un suport a les polítiques genocides del règim feixista AKP-MHP. El PDK creu que les operacions genocides dutes a terme pel règim feixista de l'AKP-MHP tenen raó i els donen suport. És clar que els atacs del 3 de març i el 24 d'abril contra Shengal i Rojava van ser plans conjunts de l'Estat turc i el PDK. La seva participació oberta a aquest pla brut va exposar al PDK al Kurdistan i la regió.
Per tant, el referèndum va ser inclòs a l'agenda en aquesta atmosfera. De fet, el PDK va veure que estaven sent interrogats al Kurdistan meridional i al Kurdistan en general, i que estaven acumulant molta ràbia, i van empènyer aquest programa cap endavant. Volien una imatge fresca, i volien silenciar l'oposició. Estan provant de silenciar qualsevol que critica al PDK, en afirmar que els crítics estan en contra d'un Kurdistan independent. Cal tenir en compte que estan emprant les mateixes tàctiques que l'AKP. Igual que l'AKP diu a tots els crítics que són terroristes, Turquia té un problema de supervivència, i que no estan pensant en la supervivència de Turquia, el PDK silencia a tots els crítics acusant-los d'estar en contra d'un Kurdistan independent. Ells silencien l'oposició democràtica d'aquesta manera, desposseint de política i lluita.
Em realitat no hi ha ningú contra un Kurdistan independent. Qui no voldria un Kurdistan independent? Hem emprès una gran lluita per un Kurdistan independent i lliure durant 45 anys. El nostre líder està pagant el preu del Kurdistan independent a Imrali, ara. La realitat d'Imrali mostra molt bé qui vol un Kurdistan independent. No hi ha necessitat de demagògia o enganyar la gent. És vergonyós, és pecaminós. El que el KDP vol dir amb "Kurdistan independent" és un Kurdistan més depenent i més esclavitzat. L'estat nació té una història de 400 anys. A l'Orient Mitjà, aquesta història té 100 anys. Cap Estat-nació ha donat als pobles que viuen dins les seves fronteres la llibertat o la democràcia. Per contra, sempre han portat més tirania, tortura, opressió i dolor. Els pobles han estat en constant estat de guerra. Han estat profundament dependents de les grans potències i altres estats en el sentit polític, econòmic i militar.
La fundació d'un estat-nació al Kurdistan Meridional no portarà a la gent del Kurdistan Meridional o als kurds, en general, cap llibertat. No serà un guany per als kurds. Per contra, posarà als kurds enmig d'una guerra més gran i més patiment. Això provocarà una guerra kurdo-àrab que s'estendrà durant dècades. Crearà una classe colonialista al Kurdistan. Aquesta classe colonialista no tindrà cap problema explotant a fons al poble kurd.
Un sistema federal democràtic basat en regions democràtiques és el sistema més democràtic i llibertari per al Kurdistan meridional, és la solució a tots els problemes. La Federació Democràtica del Nord de Síria pot considerar-se també un exemple per al Kurdistan Meridional. Això portarà pau al Kurdistan del Sud també.
També crec que és important subratllar això: Què i com el futur del Kurdistan Meridional afectarà tot el Kurdistan?. Es tracta de les quatre parts del Kurdistan. Perquè els desenvolupaments en una part afecten directament a altres parts. En aquest sentit, el lloc per a tals decisions determinants del destí és el Congrés Nacional. La situació i el referèndum al Kurdistan Meridional han de ser discutits i una decisió ha de ser assolida en el congrés nacional. Amb d'altres mètodes, això no és una forma democràtica, és una imposició unilateral, i és inacceptable.
Qui pot al·legar que la decisió del PDK per un referèndum va ser presa d'una manera democràtica? Ningú. Ni tan sols és una decisió presa pel Parlament, i molt menys pel Congrés Nacional. El poble de Kurdistan del Sud no ha participat en gens ni mica amb aquesta decisió, no han dit la seva part. Aquesta és la decisió del PDK, i la seva metodologia és antidemocràtica.
En les quatre parts, els kurds tenen dret a determinar el seu propi destí, el dret a la autogovern, el dret a viure una vida democràtica i lliure. És el seu dret de naixement. El nostre poble ha pagat un gran i pesat preu durant dècades per a aquest fi, i des de fa temps l'han merescut. La nostra gent ha de viure com realment mereix. No han de ser forçats en un sudari per un grup d'oligarques. Haurien de prendre una decisió amb la voluntat nacional conjunta, sobre la base de qualsevol sistema que representi la veritable llibertat i la democràcia. El lloc per això, com ja he esmentat, és el Congrés Nacional ".
"Com vostès saben, el PDK* va ser el que va posar el referèndum a l'agenda, i va crear aquesta agenda per superar l'embús en què es trobaven, i per silenciar l'oposició. Hi ha temes polítics, econòmics i socials molt seriosos en el Sud. Aquestes qüestions han superat el nivell de crisi i arribant a un punt en el qual poden crear resultats més perillosos. Al Sud, el Parlament no ha estat funcionant durant gairebé dos anys. El Moviment Gorran, tot i que són al govern, n'ha estat suspès per complet. La UPK, encara que està en el govern, té la seva influència trencada, està sota gran pressió, no poden mostrar cap voluntat. Tota l'autoritat s'ha reunit al voltant del PDK, en realitat a la família Barzani. Una família està en el poder i està governant Kurdistan del Sud (Kurdistan iraquià). No hi ha un "sistema" per a parlar. La menor veu d'oposició s'enfronta a violents atacs i opressió atacs.
D'altra banda, l'Estat turc ha ocupat de manera veritable Kurdistan meridional. L'exèrcit turc té 24, potser més, bases militars al sud del Kurdistan. Tenen dotzenes de centres d'intel·ligència. L'exèrcit turc està duent a terme operacions en el sud de Kurdistan cada dia, estan bombardejant cada dia. Els recursos econòmics del Kurdistan meridional estan ocupats per l'Estat turc. El govern feixista AKP-MHP es manté, amb el consegüent benefici que genera l'ocupació. Els mercats del Kurdistan meridional s'han convertit veritablement en les escombraries de Turquia. Tots els béns que són considerats escombraries a Turquia es porten als mercats del sud del Kurdistan. Sense ofendre, però d'alguna manera, la gent del sud del Kurdistan s'ha vist obligada a alimentar-se de les escombraries de Turquia.
La nostra gent és conscient d'això, i estan molt enfadats. Les polítiques del PDK a Bakur (Kurdistan turc) i Rojava (Kurdistan sirià) també creen una gran pertorbació en el nostre poble. Perquè hi ha un suport a les polítiques genocides del règim feixista AKP-MHP. El PDK creu que les operacions genocides dutes a terme pel règim feixista de l'AKP-MHP tenen raó i els donen suport. És clar que els atacs del 3 de març i el 24 d'abril contra Shengal i Rojava van ser plans conjunts de l'Estat turc i el PDK. La seva participació oberta a aquest pla brut va exposar al PDK al Kurdistan i la regió.
Per tant, el referèndum va ser inclòs a l'agenda en aquesta atmosfera. De fet, el PDK va veure que estaven sent interrogats al Kurdistan meridional i al Kurdistan en general, i que estaven acumulant molta ràbia, i van empènyer aquest programa cap endavant. Volien una imatge fresca, i volien silenciar l'oposició. Estan provant de silenciar qualsevol que critica al PDK, en afirmar que els crítics estan en contra d'un Kurdistan independent. Cal tenir en compte que estan emprant les mateixes tàctiques que l'AKP. Igual que l'AKP diu a tots els crítics que són terroristes, Turquia té un problema de supervivència, i que no estan pensant en la supervivència de Turquia, el PDK silencia a tots els crítics acusant-los d'estar en contra d'un Kurdistan independent. Ells silencien l'oposició democràtica d'aquesta manera, desposseint de política i lluita.
Em realitat no hi ha ningú contra un Kurdistan independent. Qui no voldria un Kurdistan independent? Hem emprès una gran lluita per un Kurdistan independent i lliure durant 45 anys. El nostre líder està pagant el preu del Kurdistan independent a Imrali, ara. La realitat d'Imrali mostra molt bé qui vol un Kurdistan independent. No hi ha necessitat de demagògia o enganyar la gent. És vergonyós, és pecaminós. El que el KDP vol dir amb "Kurdistan independent" és un Kurdistan més depenent i més esclavitzat. L'estat nació té una història de 400 anys. A l'Orient Mitjà, aquesta història té 100 anys. Cap Estat-nació ha donat als pobles que viuen dins les seves fronteres la llibertat o la democràcia. Per contra, sempre han portat més tirania, tortura, opressió i dolor. Els pobles han estat en constant estat de guerra. Han estat profundament dependents de les grans potències i altres estats en el sentit polític, econòmic i militar.
La fundació d'un estat-nació al Kurdistan Meridional no portarà a la gent del Kurdistan Meridional o als kurds, en general, cap llibertat. No serà un guany per als kurds. Per contra, posarà als kurds enmig d'una guerra més gran i més patiment. Això provocarà una guerra kurdo-àrab que s'estendrà durant dècades. Crearà una classe colonialista al Kurdistan. Aquesta classe colonialista no tindrà cap problema explotant a fons al poble kurd.
Un sistema federal democràtic basat en regions democràtiques és el sistema més democràtic i llibertari per al Kurdistan meridional, és la solució a tots els problemes. La Federació Democràtica del Nord de Síria pot considerar-se també un exemple per al Kurdistan Meridional. Això portarà pau al Kurdistan del Sud també.
També crec que és important subratllar això: Què i com el futur del Kurdistan Meridional afectarà tot el Kurdistan?. Es tracta de les quatre parts del Kurdistan. Perquè els desenvolupaments en una part afecten directament a altres parts. En aquest sentit, el lloc per a tals decisions determinants del destí és el Congrés Nacional. La situació i el referèndum al Kurdistan Meridional han de ser discutits i una decisió ha de ser assolida en el congrés nacional. Amb d'altres mètodes, això no és una forma democràtica, és una imposició unilateral, i és inacceptable.
Qui pot al·legar que la decisió del PDK per un referèndum va ser presa d'una manera democràtica? Ningú. Ni tan sols és una decisió presa pel Parlament, i molt menys pel Congrés Nacional. El poble de Kurdistan del Sud no ha participat en gens ni mica amb aquesta decisió, no han dit la seva part. Aquesta és la decisió del PDK, i la seva metodologia és antidemocràtica.
En les quatre parts, els kurds tenen dret a determinar el seu propi destí, el dret a la autogovern, el dret a viure una vida democràtica i lliure. És el seu dret de naixement. El nostre poble ha pagat un gran i pesat preu durant dècades per a aquest fi, i des de fa temps l'han merescut. La nostra gent ha de viure com realment mereix. No han de ser forçats en un sudari per un grup d'oligarques. Haurien de prendre una decisió amb la voluntat nacional conjunta, sobre la base de qualsevol sistema que representi la veritable llibertat i la democràcia. El lloc per això, com ja he esmentat, és el Congrés Nacional ".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada