El govern turc presenta un "paquet democratitzador"

El president turc, Tayyip Erdogan, islamista, presentava el 30 de setembre el que el seu govern anomena "paquet democratitzador". És innegable que el conjunt de mesures proposades van en una direcció d'obertura però també ho és que són clarament insuficients. Erdogan no ha citat els kurds ni una sola vegada en el seu dircurs i les seves propostes es resumeixen en els següents punts:

- possibilitat d'ensenyament d'altres llengües que no siguin el turc en escoles privades

- eliminació de l'obligació de tots els alumnes de jurar lleialtat a Turquia abans d'iniciar les classes i fer homenatge a la bandera turca

- possibilitat de retornar als noms originals de les viles petites tal i com eren anomenades abans del cop d'Estat de 1980. Caldrà un procés legal per fer-ho a les ciutats grans

- eliminació de les restriccions laïques sobre la forma de vestir religiosa en els espais públics, també pels funcionaris

- trasnferència del monestir cristià de Mor Gabriel a la comunitat síriaca (assirio-caldea)

Leggi di più »

Doble atemptat suïcida contra el govern autònom kurd iraquià

Com a “estrany” ha estat qualificat el doble atemptat del 29 de setembre a Hweler (Erbil/Arbela), capital del Kurdistan iraquià. Els atacants tenien com a objectiu l’edifici dels serveis de seguretat kurds d’Iraq (Asayesh) amb un primer suïcida que es va fer esclatar amb un cotxe a un control. Una segona explosió va produir-se a una ambulancia plena de bombes i tot seguit els islamistes van llençar-se contra l’edifici tot disparant. Les forces de seguretat kurdes van fer front a l’atac matant els assaltants. Tots anaven amb uniforme militar. El balanç definitiu ha estat de 61 ferits i set agents morts a part de 4 atacants.

La zona kurda d’Iraq és generalment lliure de la violencia que fueteja la resta de l’Estat. Malgrat això ja el 2007 uns islamistes van fer un atac similar a l’edifici de seguretat d’Erbil/Arbela. Tant el govern iraquià com analistes (Yahya Kubaisi9 aseguren que l’atac està vinculat al conflicte de Síria. Segons els islamistes radicals el govern kurd d’Iraq estaria donant suport a la milícia kurda del nord de Síria. La darrera setmana aquest moviment ha fet recular de forma notable els ilsmistes que pretenen establir bases a la zona de kurda de Síria per tenir pas lliure cap a Turquia. 

Leggi di più »

Coronada Miss Kurdistan 2013

Una kurda resident a Suïssa, Fênik Mohammad Abdul Karim, fou coronada el 27 de setembre a Erbil (Arbela) com a Miss Kurdistan 2012. La cerimònia, que av durar quatre hores,  es va celebrar al Kurdistan iraquià i el jurat va escollir la guanyadora entre dotze finalistes. Un cantant àrab i dos de grecs van participar a l’acte. Les participants van desfilar en texans, roba tradicional kurda i vestits de nit. La guanyadora és nascuda a Slêmani,i parla kurd, francès, espanyol i anglès.  L’elecció de Miss Kurdistan es va començar a celebrar l’any 2012 i és una mostra de certa normalitat en el torturat Kurdistan.

Fotografia : AFP

Leggi di più »

Celebrat l'onzè congrés del PKK

Entre els dies 5 i 13 de setembre va celebrar-se l'onzè congrés del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Va aplegar 125 delegats i delegades. La línia de crítica al capitalisme es va veure consolidada apuntant a aquest sistema econòmic com a responsable dels problemes en termes de democràcia, igualitat i llibertat a nivell mundial. El PKK analitza que l'estatisme vigent des de fa 5.000 anys és el nucli central del problema que està afectat la modernitat capitalista. En concret el congrés va explicitar que:

"la substitució de les velles polítiques i pràctiques amb d'altres de noves no ofereixen una solució a cap problema. El Confederalisme Democràtic que es basa en la democràcia de la societat tornarà a reclamar el seu lloc a la història com a única alternativa de solució, així com per aplanar el camí per al socialisme democràtic, contra la repressió i l'explotació".

En aquest sentit es va considerar que el Confederalisme Democràtic, proposat pel líder del PKK, Abdullah Ocalan, ja s'estava posant en marxa a la zona de Síria controlada per la milícia kurda.

Fotos: Firat News

Leggi di più »

Amnistia Internacional alerta de la imminent execució de sis kurds

Amnistia Internacional és l'única organització que ha aixecat la veu contra una nova ignomínia del règim teocràtic iranià. Sis kurds ón al passadís de la mort a Iran a la presó de Ghezel Hesar. Els seus crims són "enemistat contra Déu" i "corrupció terrenal".
Els noms dels ciutadans kurds amenaçats de mort són Hamed Ahmadi, Sedigh Mohammadi (transferits ja a la zona prèvia a l'execució), els germans Jamshid Dehgani iJahangir Dehgani, a més de Kamal Molayee, i Hadi Hossein. Com denuncia AI Iran és l'Estat que practica més execucions al món després de Xina. 

Leggi di più »

El 80 % dels rebels sirians són extremistes islamistes

Salih Muslim és el dirigent del Partit de la Unió Democràtica (PYD) formació prohibida pel règim de Baixar Al-Àssad. La formació controla gran part de les àrees kurdes del nord de Síria mercès a les eficients milícies de les Unitats de Protecció Popular (YPG). Els darrers tres dies les YPG han desallotjat els islamistes de l'Al Nusra Front, ala siriana d'Al Qaida, de set poblacions. En els combats han mort 75 persones.
Muslim ha xifrat en un 80 % el nombre de militants islamistes radicals a les files de l'oposició siriana. Això deixa en només una cinquena part els qui realment estan lluitant per establir un règim democràtic. Com ja ha denunciat diversos cops des del mes d'agost Turquia i els Germans Musulmans són al darrera dels rebels. El propi Exèrcit Lliure Sirià (FSA) ha emès un comunicat on afirma que els islamistes "ja no lluiten contra el règim d'Al-Assad. Ben al contrari estan enfortint les seves posicions en les àrees alliberades posant en perill la seguretat dels civils". El cop més dur per l'FSA ha estat saber que la seva 11ª Brigada, una de les més potents, s'ha passat íntegrament a l'Al Nusra Front. D'aquesta manera els islamistes radicals controlen gairebé en solitari la província de Raqqah que els ofereix un pas lliure cap a Turquia. Els kurds del PYD han denunciat reiteradament que Turquia està donant suport als islamistes.

Leggi di più »

Boicot a les escoles turques en defensa de la llengua kurda

Turquia continua negant-se a ensenyar la llengua kurda a l'escola. El màxim que ha cedit és permetre jugar a parar i amagar a la mainada kurda en la seva llengua materna. El nou any escolar turc iniciat la setmana passada s'ha trobat amb les aules buides a la zona kurda. A Van, per exemple, el propi diari Hurriyet oferia una imatge d'una classe gairebé buida.El Partit per la Pau i la Democràcia (BDP) va fer una crida a la societat a una vaga d'una setmana per demanar que la llengua kurda sigui, no ja mitjà d'ensenyament sinó simplement ensenyada. El propi governador d'Hakkari, va reconéixer que les 400 escoles de la seva província eren massivament buides; en canvi el d'Amed (Diyarbakir) va negar cap incidència.
Desenes de milers de persones s'han manifestat per l'ensenyament en kurd seguint la crida del BDP. És trist veure en ple segle XXI com infants han de demanar que se'ls ensenyi a escriure la seva llengua però Turquia és així.

Leggi di più »

Rússia destina una partida a recerca sobre els kurds

Segons va anunciar el propi govern rus, el President Vladimir Putin ha aprovat una partida de 40 milions de rubles (més de 900.000 €) per fer un estudi de recerca sobre la nació kurda. Putin està interessat en els kurds ja que creu que són una ètnia clau en el joc d’interessos del Mitjà Orient.

Putin ja va rebre Massoud Barzani, actual president del Kurdistan iraquià, el passat mes de febrer. El president rus va indicar que estava al corrent de la lluita kurda i va recordar que el pare de Barzani havia viscut com exiliat a Moscou els anys cinquanta.

Leggi di più »

Panorama de les eleccions al Parlament Kurd de l’Iraq

El proper 21 de setembre hi ha convocades eleccions al parlament autònom kurd de l’Iraq. S’hi presenten 29 formacions per optar a cent escons. Un 11 % estan reservats a les minories ètniques del Kurdistan iraquià: turcmans, armenis i cristians.

Sobre els resultats les expectatives són una còmoda victòria del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i el Gorran. En canvi l’Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) patiria un retrocés provocat per l’absència en la campanya del seu líder fundador Jalal Talabani qui s’està recuperant a Alemanya d’un accident vascular cerebral.

El PDK és el més veterà dels partits que es presenten. Fundat l’any 1946 recull la tradició feudal dels aghàs de base tribal. De fet és dirigit pel clan dels Barzani des del seu inici. Pertany a l’Aliança dels Demòcrates on hi forma part Unió Democràtica de Catalunya.

L’UPK va néixer el 1975 com l’ala esquerra del PDK de la mà del propi Talabani. Defensa un socialisme no marxista. Pertany a la Internacional Socialista on hi forma part la branca a Catalunya del partit unionista PSOE .

El Moviment Gorran (Moviment pel Canvi) és el més recent. Creat l’any 2009 per Nawshirwan Mustafa per crítics de l’UPK que denunciaven la seva corrupció. S’oposa a l’statu quo format pel PDK/UPK i no defensa polítiques centristes.

A les darreres eleccions de 2009 els resultats foren:

PDK *	30
UPK *	29
Gorran	25
Islamistes-KIU	6
Islamistes-KIG	4
KSDP	2
Islamistes-KIM	2
Altres **	3

*En realitat PDK i UPK van formar una sola candidatura com a 'Llista Kurdistaní'.

**La diferència fins als 111 escons són formacions de minories ètniques no kurdes.

Fou escollit president Masoud Barzani formant govern conjunt entre PDK i UPK. Gorran va encapçalar l’oposició. En general la campanya està essent pacífica però el 5 de setembre un acte de Gorran fou atacat per un home armat fent un ferit i un altre xoc entre membres de Gorran i militants de PDK/UPK va deixar 12 ferits.

Leggi di più »

Un expert israelià afirma que els kurds mereixen un Estat propi

Jonathan Spyer és un jove però molt valorat analista jueu d’orígen britànic que viu a Israel. Va treballar a l’oficina de premsa del govern i escriu entre d’altres per als diaris ‘The Guardian’, ‘Haaretz’ o ‘The Jerusalem Post’. Treballa al Global Research in International Affairs Center vinculat al prestigiós Inter-Disciplinary Center d’Herliza.




Spyer acaba de publicar un estudi sota el títol: ‘Diguem-ho altre cop. Independència Kurda ara’. No deixa lloc a dubtes. L’analista descriu els kurds com “un poble orgullós, auto suficient i sorprenentment pro-Occidental” que ha sobrevisvut mig segle entre els “règims brutals” baaistes (nacionalistes àrabs) d’Iraq i Síria. En paraules d’Spyer: “Un Estat kurd és bo pels kurds. També és bo per occident”. Actualment hi ha 150.000 ciutadans israelians d’ascendència kurda. Un Estat kurd, per l’analista, seria un dic sòlid front el desordre, un aliat i una justícia històrica.

Leggi di più »