Tres guerrillers kurds assassinats per una unitat especial turca al Kurdistan de l'Iraq

Les Forces de Defensa Popular (HPG) han declarat que una unitat paramilitar especial de l'exèrcit turc va ser responsable del martiri de tres guerrillers en una emboscada al Kurdistan Sud. El 21 de febrer tres guerrillers de les HPG van ser morts prop de la petita ciutat d'Amêdî. Segons els primers informes, el grup es desplaçava pels voltants del poble de Guherzê quan va ser atacat per l'esquena per persones armades vestides de civil. L'agència de notícies Roj News va publicar enregistraments de l'atac. Al vídeo publicat es veuen diverses persones de parla turca en un vehicle amb matrícula civil, disparant en la mateixa direcció.

Les HPG van desmentir els rumors que circulaven a les xarxes socials que els residents del llogaret estiguessin implicats a l'emboscada. D'altra banda, les HPG encara no han facilitat informació sobre la identitat dels guerrillers que van ser morts a l'atac. Pel que fa als últims atacs de Turquia al Kurdistan Sud, al front occidental de la regió de Zap, els túnels de la guerrilla al massís de resistència de Girê Amêdî van ser atacats dues vegades amb drones explosius dilluns. A més, les HPG van informar de 15 atacs aeris amb avions de combat que van tenir lloc entre el 22 i el 24 de febrer. Van ser aconseguits objectius a Xakurke, Gare i Metîna.

Leggi di più »

Turquia destitueix 12 batllies i hi imposa fiduciaris sense cap elecció democràtica

El Ministeri de l'Interior turc ha nomenat síndics de 12 municipis, 10 dels quals estan governats pel Partit DEM, des de les eleccions locals del 31 de març de 2024. El Ministeri de l'Interior continua destituint els batlles del seu càrrec malgrat l'absència de sentències judicials fermes contra ells i nomena síndics en el seu lloc. Dilluns, el ministeri va nomenar un síndic del municipi de Kağızman (Qaxizman) a Kars (Qers en llengua kurda), que estava dirigit pel Dem Parti (Partiya Wekhevî û Demokrasiya Gelan, Partit Popular de l'Equitat i la Democràcia). Això eleva a 12 el nombre total de municipis assumits pels síndics des de les eleccions locals del 31 de març de 2024.

El 3 de juny, el Ministeri de l'Interior va nomenar un síndic del municipi de Hakkari (Colemêrg). El coalcalde del Partit DEM, Sıddık Akış, va ser arrestat després del nomenament de síndic i condemnat a 19 anys i 6 mesos de presó el 5 de juny.

Model de 'consens urbà' dirigit

Ahmet Özer, batlle d'Esenyurt del Partit Popular Republicà (CHP), que va ser escollit pel model de "consens urbà", va ser detingut el 30 d'octubre de 2024, acusat de "ser membre d'una organització il·legal" i posteriorment va ser detingut. El 31 d'octubre, el sotsgovernador d'Istanbul, Can Aksoy, va ser nomenat síndic en el seu lloc.

El 4 de novembre es van nomenar síndics al municipi metropolità de Mardin (Mêrdîn) i als municipis de Batman (Êlih) i Halfeti (Xelfetî) a Urfa (Riha), tots governats pel Partit DEM.

Els nomenaments de síndics van continuar el 22 de novembre, quan es van fer càrrec el municipi de Dersim liderat pel Partit DEM i el municipi d'Ovacık (Pulur) liderat per CHP. El nomenament de síndics es va justificar per les condemnes de 6 anys i 3 mesos de presó dictades el 20 de novembre al coalcalde de Dersim, Cevdet Konak, i a l'alcalde de Pulur, Mustafa Sarıgül, de CHP.

El 29 de novembre, Ayvaz Hazır, el coalcalde de Bahçesaray (Miks) a Van (Wan en kurd), va ser destituït del càrrec i es va nomenar un síndic en el seu lloc. La seva destitució es va basar en una condemna de tres anys i 11 mesos de presó que va rebre per assistir a una declaració de premsa mentre treballava a l'oficina de premsa del municipi el 2015, així com una investigació en curs per "fer propaganda a una organització il·legal".

Fiduciari nomenat al municipi d'Akdeniz

El 10 de gener, els co batlles del Partit DEM del municipi d'Akdeniz a Mersin, Nuriye Arslan i Hoşyar Sarıyıldız, van ser arrestats. El 14 de gener es va nomenar un síndic del municipi.

La cobatllessa de Siirt (Sêrt), Sofya Alağaş, que abans treballava com a periodista, va ser condemnada a sis anys i tres mesos de presó el 28 de gener acusada de "ser membre d'una organització il·legal". El ministeri de l'Interior la va destituir del càrrec el 29 de gener i va nomenar el governador com a síndic.

El cobatlle del municipi metropolità de Van (Wan), Abdullah Zeydan, va ser condemnat a tres anys i nou mesos de presó l'11 de febrer després de ser jutjat de nou amb l'acusació d'"ajudar a una organització il·legal". El 15 de febrer es va nomenar un síndic del municipi. El dilluns 24 de febrer es va nomenar un síndic de Kağızman (Qaxizman) a Kars (Qers). El 20 de febrer, el cobatlle Mehmet Alkan va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó per "pertinença a una organització il·legal". La seva destitució del càrrec es va justificar amb aquesta sentència.

Leggi di più »

Aplec de dones Zenobia: Tres dones en perill de mort a l'Iran

La trobada de dones Zenobia ha advertit del greu perill al qual s'enfronten les activistes Bakhshan Azizi, Warisha Moradi i Sharifa Mohammadi a les presons iranianes, considerant que les condemnes de mort emeses contra elles són una vergonya per a la humanitat i una evidència clara de la continua repressió de les dones que defensen la llibertat i els drets humans. "El règim iranià, que fa temps que ha violat els drets humans, ara utilitza aquestes dures sentències per enviar un missatge que no tolerarà cap oposició, per pacífica que sigui. Aquestes sentències només reforçaran la nostra determinació per continuar la lluita per la llibertat i la justícia. Creiem que la veu de la veritat finalment prevaldrà i que l'opressió no durarà per sempre".

La declaració demana a la comunitat internacional, les organitzacions de drets humans i totes les persones lliures d'arreu del món "a estar amb nosaltres contra aquesta injustícia i prendre mesures immediates per salvar la vida d'aquests activistes". També va advertir que les vides de Bakhshan, Warisha i Sharifa corren un perill extrem i que qualsevol retard en la intervenció podria provocar una catàstrofe.

En conclusió, el comunicat insta les Nacions Unides a prendre una postura ferma contra aquestes sentències "injustes" i pressionar el règim iranià perquè les revoqui immediatament. Va destacar: "Nosaltres, les dones de l'Aplec de Dones Zenobia, afirmem que no ens quedarem en silenci davant aquesta injustícia i que continuarem lluitant per la llibertat i la justícia fins a aconseguir la victòria. Creiem que la nostra solidaritat és la nostra arma més forta i que la nostra unitat és la font de la nostra força".
 

Leggi di più »

La minoria drusa crea el Consell Militar de Suwayda i s'uneix a les Forces Democràtiques Sirianes (SDF)

Avui s'ha presentat el "Consell Militar de Suwayda (Sweida o Suweida)" que s'ha format sota les "Forces Democràtiques Sirianes" (SDF) a Suwayda/Suweyda. El Consell Militar de Suwayda, mitjançant un comunicat, defensa la construcció d'una nova Síria sobre la base d'un estat democràtic, laic i descentralitzat. En concret té com a tasca l'autodefensa de la minoria drusa del sud-est de Síria amenaçada pel govern islamista de Damasc. Mantindran les armes per protegir-se i exigiran un govern d'autonomia com les SDF.

Qui són els drusos ?

La minoria drusa, ètnicament àrab i repartida essencialment entre Síria, Israel i el Líban. Gran part dels musulmans la consideren una heretgia. El motiu és que accepten la reencarnació, no practiquen el Ramadà ni el pelegrinatge a La Meca, no consideren Mahoma l'últim profeta, creuen que Déu es pot encarnar en homes i mantenen postulats gnòstics. El seu nom prové del turc Ad-Darazí que va estructurar el moviment dotat de cultes esotèrics. Perseguits durant segles, els drusos van optar per forjar comunitats secretes que no accepten conversos i a més practiquen la 'taqiyya' dels xiïtes: mantenir en secret la doctrina.

Els drusos de Síria, unes 700.000 persones, són sobretot a la regió de Jabal al-Druze, a la província de Suweida. Altres nuclis importants són els Alts del Golan o a la zona del nord oest de Khabal al-Sammaq, a la província d'Idlib on en viuen uns 30.000 repartits entre 17 poblacions. Generalment han tingut bones relacions amb el govern sirià. Quan el 2011 va esclatar el conflicte, els tres caps religiosos drusos de Síria es van posicionar a favor d'Assad però es van negar a delatar als drusos que abandonaven l'exèrcit sirià. Els drusos d'Israel on viuen uns 140.000 dels quals 23.000 els Alts del Golan sota administració israeliana. Els drusos, principalment a Galilea, estan ben integrats en la societat israeliana encara que els del Golan segueixen lleials a Síria. El drus Ayoub Kara, per exemple, forma part del govern pel partit Likud. La presència drusa en l'exèrcit israelià no és menor. 

Reaccions a la fundació del CMS 

Després de la declaració del Consell Militar de Suweida han passat diferents posicionaments:

1. Els clergues drusos, inclòs el més alt clergue drus, van rebutjar el consell militar de Suweida i el titllen de il·legítim

2. Joint Operations Room, que és una aliança militar de forces militars a Suweida, també va qualificar la declaració d'il·legítima: la marca "il·legítima" gira al voltant del diàleg en curs entre les faccions militars de Suweida i el govern sirià, on afirmen que s'ha fet un diàleg positiu. Sembla que les faccions militars de Suweida estan preocupades perquè aquesta declaració pugui bloquejar qualsevol possible acord amb el govern sirià.

Tanmateix, al mateix temps, faccions importants com les Forces Nabi Shuyab han jurat lleialtat al Consell Militar de Suweida (Nabi Shuyab és la tomba/santuari del seu profeta Shuyab) el 23 de febrer.

Aleshores, el Consell Militar de Suweida és il·legítim o les faccions locals només estan planejant? Ara mateix, el Consell Militar de Suweida es prepara per a una desfilada militar a la regió de Suweida, un moviment que no seria possible si les altres faccions militars s'hi oposessin. A més, s'han fet convocatòries de manifestacions:
Sembla que el discurs que va pronunciar Netanyahu unes hores després de la declaració en què afirmava que Israel protegirà la comunitat drusa està causant molts problemes.

1. Hem deduït d'aquest discurs, com passa poc després de la declaració i donat que la declaració és un moviment audaç on les faccions militars de Suweida no tindrien cap possibilitat real de frustrar un atac de l'HTS, que Israel ha donat en secret algun tipus de garantia al Consell Militar de Suweida que rebrà suport militar de les FDI en cas d'atac.
2. No obstant això, aquesta mesura va causar molts problemes al públic en general, ja que molts membres de la comunitat drusa van rebutjar aquesta declaració i van demanar a Israel que no interferís en els afers exteriors (és a dir, els afers de Suweida); Es preveuen manifestacions per rebutjar públicament aquesta declaració a Daraa, Quneitra i Suweida.

La situació es tornarà desordenada, parlant de manera realista, tot i que aquest suport de les FDI és el benefici més gran que la comunitat drusa o del sud d'Israel podria haver esperat - això garantirà que HTS no vindrà a atacar-los i posteriorment massacrar-los - aquí és important subratllar que HTS en el passat ha demanat l'extermini de la comunitat drusa; el setembre de 2024, per exemple, Jolani va emetre personalment un decret que confiscava totes les propietats (actius) de la comunitat drusa a Idlib i els va col·locar al tresor de HTS; el 2022 es va prohibir a totes les comunitats druzes d'Idlib practicar la seva religió.

L'únic problema real que tenen els drusos amb això és la marca de ser "aliats d'Israel"; independentment de si això és cert o no: només aquesta marca et convertirà en l'enemic de la comunitat àrab sunnita a Síria. Sobretot tenint en compte la situació actual amb Gaza. Per tant, la comunitat drusa haurà de pensar què pot passar si accepta aquest suport i què pot passar si Israel retira o deixa de donar suport, potser en el marc d'un dels tants acords de pau maleïts que negocien els EUA sota Trump.

 

Leggi di più »

L'Iran prohibeix el funeral a la veterana activista kurda Kharaman Khasrawi

A Saqiz i les àrees circumdants, les autoritats d'ocupació persa van impedir el funeral de Kharaman Khasrawi. Després de la mort de Kharaman Khasrawi, la mare del màrtir Karwan Ala Muzafar Abbaszada, i la data del funeral i la mesquita seleccionada per dur a terme el seu funeral i compartir-lo a les xarxes socials; els centres de seguretat de l'Iran van impedir que el funeral tingués lloc. Malgrat això, dotzenes de persones heroiques del Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK), inclosa la mare d'alguns dels màrtirs de l'aixecament de Zhina van visitar la casa del difunta.

Leggi di più »

Iran confirma la pena de mort per la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi

El Comitè per a la Defensa de Sharifa (Sharifeh) Mohammadi va anunciar que la condemna a mort del presonera polític kurd va ser confirmada pel jutge en cap de la branca 2 del Tribunal Revolucionari de l'Iran, Mohammad Ali Darwêş Goftar, després del nou judici. Sharifa Mohammadi va ser condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari del règim iranià el 4 de juliol de 2024 per "propaganda antiestatal", però el veredicte va ser revocat el 12 de desembre de 2024.

Una de les acusacions contra Mohammadi va ser la seva pertinença al "Comitè de coordinació per a l'establiment d'organitzacions laborals". No obstant això, els informes van destacar que fa anys que no n'és membre. Els tribunals iranians van acusar Mohammadi de "rebel·lió armada contra l'estat" i que la prova principal era la seva pertinença a l'organització obrera. A més, l'Iran la va acusar de ser membre d'un partit separatista kurd prohibit (Komala). Mohammadi va ser arrestada el desembre del 2023 com a part de la campanya de l'Iran per extirpar la dissidència pública, i el règim ha executat, sobretot, almenys 22 dones durant l'últim any, va informar Iran International. L'ONU ha demanat que s'acabi la "horrible onada d'execucions". Com a resultat de la decisió de l'estat, els activistes s'han compromès a iniciar una vaga de fam davant del Tribunal Revolucionari de Rasht fins que la sentència sigui revocada. L'activista Farhad Meysami, va declarar: "Si voleu executar Mohammadi, caveu dues tombes". Meysami és empresonat des de 2018 pel règim teocràtic islàmic. 

Petició en línia per aturar l'assassinat de Sharifeh Mohammadi

Leggi di più »

Unió de Joves Patriotes del Kurdistan ataca una columna de vehicles de les forces d'ocupació turques a Wan (Kurdistan de Turquia)

YCWK (Unió de Joves Patriotes del Kurdistan) ha anunciat que va dur a terme una acció contra els ocupants al districte d'Artemêtan de Wan la nit de l'11 de febrer per protestar contra la conspiració internacional del 15 de febrer contra el líder Öçalan en l'àmbit del moviment "Unim-nos amb la lluita, siguem lliures amb el líder". En el comunicat, es va dir: "Les nostres unitats van atacar els vehicles dels ocupants amb còctels molotov i focs artificials i van impedir que els ocupants entressin al barri. Condemnem el vil complot contra el nostre líder i demanem a tots els joves del Kurdistan que s'uneixin al voltant del líder ÖçalanO". Wan ha estat escenari de diverses protestes els darrers dies després de que els tribunals ocupants hagin destituït el batlle escollit amb el 55 % dels vots amb pretextos sense cap fonament.

 Vídeo de l'acció

Leggi di più »

Entrevista a la guerrillera feminista kurda de les YPJ Delal Çiya: "Els mercenaris turcs seran derrotats, Tishreen serà el seu darrer alè"

Des del 28 de setembre de 2024, l'estat turc i els seus representants han intensificat els seus atacs al nord i l'est de Síria. La presa de Tishreen i la regió de Qereqozak, en particular, s'han convertit en els principals objectius d'aquests atacs. La regió té una importància estratègica, ja que proporciona l'energia i l'aigua necessàries a la població, de manera que els conflictes en curs comporten el risc de convertir-se en un desastre humanitari. Aquesta situació està causant una gran preocupació entre la població local.

L'estat turc ocupant i els mercenaris aliats de l'anomenat Exèrcit Nacional Sirià (SNA) porten 68 dies atacant la presa de Tishrin. El 8 de gener, la població del nord i l'est de Síria es va unir a la resistència dels combatents Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) i YPJ (Yekîneyên Parastinê Gel o Unitats de Defensa Popular, YPG), fent una vetlla a la regió de Tishrin.

La combatent de l'YPJ Delal Çiya va dir que porten més de dos mesos desenvolupant l'autodefensa i enfrontant-se als atacs de l'estat turc ocupant i els seus mercenaris a la primera línia de Tishreen, Síria. “Els mercenaris de l'estat turc ocupant encara no han estat capaços d'aconseguir resultats malgrat els seus atacs des de l'aire i la terra. Definitivament, els seus atacs no queden sense resposta. Pateixen una gran derrota com a conseqüència de cadascun dels seus atacs, i fugen com si es penedeixen d'haver atacat. Les combatents de YPJ estan oposant una gran resistència. La nostra voluntat contra aquesta guerra és gran. Estem centrats en la victòria. La victòria serà nostra".

Delal Çiya va saludar la resistència de la gent que vetlla a la presa de Tishreen i afirma: "Els atacs de l'estat turc ocupant contra el poble són una prova del bloqueig que viuen els mercenaris afiliats. Amb atacs contra els civils, pretenen venjar-se, però els pobles són insistents i assertius en la defensa i protecció de la seva terra, aigua i presa. L'estat turc ocupant ja no té poder, està respirant els seus últims alès i Tishreen serà el seu darrer alè".

Cridant l'atenció sobre la resistència de les combatents de YPJ, Delal Çiya va concloure: "De la mateixa manera que YPJ ha estat pionera en totes les campanyes i en tots els entorns bèl·lics, avui també és un pionera a Tishreen. La seva tècnica avançada no va poder trencar la nostra resistència. Continuem la nostra lluita. Els pobles fent vetlla i participar en la resistència ha estat una gran moral per als combatents. La ràbia i l'odi dels invasors fa créixer encara més la nostra ira i odi. Continuarem amb la nostra resistència per garantir la seguretat dels pobles i una vida estable per a ells”.

Entrevista al canal de telegram

Leggi di più »

17è congrés del Partit Democràtic del Kurdistan iranià

El Partit Democràtic del Kurdistan iranià (PDKI) anuncia la conclusió exitosa del seu 17è congrés. L'acte, celebrat el 3 de gener de 2025, va reunir líders del partit, representants electes, quadres i forces peshmerga de dins i de fora del país. La cerimònia d'obertura va començar amb l'himne nacional kurd, Ey Reqîb, seguit d'un moment de silenci en honor als màrtirs del Kurdistan. Khalid Azizi, portaveu del PDKI, va pronunciar el discurs d'obertura, destacant el recorregut històric del partit i la seva visió de futur. Va destacar la necessitat d'unitat entre els demòcrates kurds i la importància de la reflexió política i estratègica per enfortir el moviment.

En la seva intervenció, el Sr. Azizi va analitzar la crisi política a l'Iran i els reptes per davant, subratllant el compromís del partit de preparar-se per a tots els escenaris possibles abans i després de l'enfonsament del règim iranià. Després de les paraules d'obertura, el Sr. Kamal Karimi, cap de la Comissió Preparatòria del Congrés, va presentar un informe detallat sobre l'organització del Congrés i el procés d'elecció de representants. També va abordar els reptes de seguretat als quals s'enfronta el partit després del moviment Jina i els desenvolupaments polítics més amplis a la regió.

El Sr. Mustafa Hijri, president del Comitè Executiu del PDKI, va presentar un informe polític exhaustiu que avaluava el panorama regional i internacional. Es va centrar en el paper creixent de la lluita kurda, el debilitament del règim iranià i la necessitat urgent d'una major unitat entre les forces d'oposició democràtiques i progressistes. També va reiterar la visió a llarg termini del partit d'assegurar els drets nacionals kurds dins d'un Iran federal.

Durant el congrés, els membres van mantenir amplis debats sobre resolucions clau, polítiques internes i la direcció estratègica del partit. En un procés democràtic i transparent, el congrés va adoptar resolucions polítiques que reafirmen el compromís del partit amb la resistència civil, l'activisme polític i la cooperació regional.

El congrés va concloure amb l'elecció d'un nou Comitè Central, que va marcar un compromís renovat amb el lideratge i la força organitzativa. La conclusió exitosa del 17è Congrés reflecteix la resistència, la unitat i el compromís del partit amb la causa kurda. El PDKI es manté ferm en la seva lluita per la democràcia, els drets humans i els drets nacionals del poble kurd. Els resultats d'aquest congrés serviran com a full de ruta per als futurs esforços del partit per avançar en la causa kurda i treballar per un Iran democràtic i federal.

Leggi di più »

Els mercenaris turcs es retiren d'Efrîn que passa a mans del govern islamista sirià

Turquia va ocupar militarment el cantó kurd d'Efrîn (Rojava, Kurdistan de Síria) des de la seva ofensiva iniciada el 20 de gener de 2018 i acabada el 24 de març de 2018 precedida de l'atac del 24 d'agost de 2016 al 29 de març de 2017 en que va ocupar la veïna Azaz. Des de març de 2018 les violacions de drets humans contra la població autòctona han estat constants, segrestos, violacions, assassinats, substitució demogràfica, robatoris, destrucció de medi ambient incloent-hi les 280.000 oliveres centenàries de la regió kurda. Encara una tercera operació (octubre 2019) va suposar l'ocupació d'una franja al est de Rojava (Serê Kaniyê / Tell Abyad) i la darrera, iniciada el 30 de novembre de 2024 ha avançat cap a Kobanê, saquejant Manbij i trobant-se aturada, hores d'ara, a la presa de Manbij.

La reunió del 6 de febrer entre Erdogan i Jolani (que ara es fa anomenar Ahmed Al Sharaa), cap d'Al Qaeda/HTS (Hayat Tahrir al-Sham, Organització per l'Alliberament del Llevant), nou home fort de Síria sense càrrec concret, ha tingut resultats immediats i les forces mercenàries turques han entregat Efrîn al nou govern islamista que ha desplegat forces internes el mateix dia 6. Alguns civils han sortit amb banderes kurdes a rebre les forces del govern car esperen un alleugeriment de la seva persecució. Els mercenaris turcs desplegats a Efrîn han estat desplaçats al front de Manbij on combaten contra la resistència kurdo-àrab a la presa de Tishreen.

Leggi di più »

Crim de guerra: Turquia deixa Kobanê sense aigua

Funcionaris de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria (AANES) han dit avui dilluns que els avions de guerra turcs van atacar la principal estació d'aigua de la ciutat de Kobani, al nord de Síria, que subministra aigua potable a la ciutat i als seus voltants, la qual cosa la va fer inoperable.

La Direcció de l'Aigua de Kobani va declarar que l'aturada de l'estació ha privat aproximadament 200.000 persones de l'accés a l'aigua potable.

La declaració va condemnar l'atac com un "crim de guerra" i va demanar a les organitzacions de drets humans, les Nacions Unides i la Coalició Global a prendre una posició clara i complir amb les seves responsabilitats morals i humanitàries en resposta a aquestes violacions.

La Direcció de l'Aigua va denunciar enèrgicament Turquia i les seves faccions armades afiliades, també conegut com l'Exèrcit Nacional de Síria (SNA), per aquestes accions, subratllant que les forces turques han intensificat els seus atacs a la regió, cometent massacres i apuntant sistemàticament a infraestructures vitals.

Leggi di più »

Balanç de les HPG de gener 2025

INFORME DE GUERRA DE GENER(1 de gener - 31 de gener)

Premsa i opinió pública!

L'estat turc colonial i genocida i el govern feixista de l'AKP van continuar els seus atacs al Kurdistan del Nord i les zones de defensa de Medya sense interrupció el gener de 2025.

Durant el mes de gener es van dur a terme centenars d'operacions militars al Kurdistan del Nord des de Dersim fins a Serhed, de Xerzan a Diyarbakır, de Mardin a Botan, Hakkari i Van. Però totes aquestes operacions no van tenir èxit. A les zones de defensa de Medya, juntament amb les operacions d'ocupació, es van dur a terme atacs aeris contra la nostra gent al Kurdistan del Sud i, com a resultat, els nostres civils van ser massacrats. El règim feixista de l'AKP-MHP, que insisteix en la política de genocidi i guerra, ha assassinat civils davant de tot el món i ha comès crims de guerra utilitzant armes químiques prohibides contra la guerrilla. L'estat turc invasor va atacar els nostres túnels de guerra a les zones de defensa de Medya 5 vegades amb armes químiques, 9 vegades amb drons carregats de bombes i 113 vegades amb explosius prohibits durant el mes de gener. Al mateix temps, les zones de resistència van ser bombardejades 235 vegades per avions de guerra i 59 vegades per helicòpters d'atac.

Les guerrilles de la llibertat del Kurdistan van continuar la seva lluita sense interrupció contra aquests atacs al nord del Kurdistan i les zones de defensa de Medya. Les nostres forces, que van resistir aquests atacs amb valentia i alt rendiment, van dur a terme 13 operacions aèries i 50 operacions terrestres, un total de 63 operacions, utilitzant diferents tàctiques, en condicions hivernals. En aquestes accions, 6 invasors van ser castigats, i un invasor va resultar ferit. A més, molts vehicles militars, equipaments i armes dels invasors van ser destruïts i danyats.

Les Guerrilles de la Llibertat del Kurdistan resistiran tots els atacs contra l'existència i la llibertat del poble kurd amb l'esperit de sacrifici de l'Apo i, com han fet fins ara, continuaran responent com calgui a partir d'ara.

El balanç detallat de la guerra del mes de gener és el següent:

ATACS DE L'EXÈRCIT TURC

Atacs d'avions de guerra

235

Atacs amb helicòpters

59

Atacs amb armes químiques

5

Atacs amb bomba amb drons

9

Atacs amb explosius prohibits

113

ACTIVITATS DE GUERRILA

Activitats organitzades des de l'aire

13

Activitats organitzades des de la base

50

Activitats generals organitzades

63

Pèrdues d'enemics

Ocupants castigats

6

Nombre d'ocupants ferits

1

ELS QUE HAN EXECUTAT

Sistema de radar

2

Contenidor

5

Drone

6

Càmera Mobesse

2

Doçka arma pesada

1

Mur

2

Tenda

4

40 quilos d'explosius

Fotògraf

1

ELS QUE HAN ESTAT DESTRUITS

Tanc

1

Vehicle militar blindat

2

Doçka arma pesada

1

Mur

1

1 de febrer de 2025

HPG Centre d'Informació i Premsa

Leggi di più »