dijous, 5 de desembre del 2024

Unes 60 persones es concentren a Barcelona contra l'agressió imperialista turca al Kurdistan de Síria

Els concentrats que van començar a marxar davant del MACBA portaven banderes de YPG, YPJ i TEV-DEM i les paraules "Aturem el terrrorisme d'estat a l'Orient Mitjà, Defensem Rojava, Defensem la Vida") va marxar amb una pancarta. La marxa, en la qual es van cantar amb freqüència els eslògans "Jin Jiyan Azadî" i "Bijî Berxwedana YPG-YPJ", va acabar amb



una declaració de premsa davant el consolat turc. Es va cridar l'atenció sobre els atacs de l'estat turc invasor i de les milícies gihadistes paramilitars IS, SNA i HTS contra la revolució de Rojava. També es va protestar que els estats europeus guardaven silenci davant aquests atacs i van proporcionar equipament militar a l'estat turc.








Leggi di più »

dimarts, 3 de desembre del 2024

Les SDF prenen a l'assalt l'enclavament de Khasham per poder defensar-se amb la barrera natural del riu Eufrates


L'operació ha començat a dos quarts de sis del matí. El Consell Militar de Deir ez Zor / SDF, format per milicians àrabs demòcrates sirians han aconseguit entrar a set poblacions que eren a la riba esquerra de l'Eufrates. es tracta d'un enclavament en mans d'Assad i els islamistes iranians dins de territori controlat per les SDF. L'enclavament de Khasham és l'única zona de la riba oriental de l'Eufrates controlada per milícies islamistes xiïtes iranianes.

"A la vista de la greu situació de seguretat derivada dels avenços recents a l'oest de Síria, particularment a la regió de Badia, i de l'existència d'una greu amenaça relacionada amb el moviment imminent de grans cèl·lules terroristes de l'ISIS per controlar zones geogràfiques sense protecció, especialment al nord i l'est. de Deir Ezzo, confirmem que les nostres forces s'han convertit en responsables de la salvaguarda de les poblacions dels pobles de Salhiya, Tabia, Hatla, Khesham, Marrat, Mazloum i Husseiniya al camp oriental de Deir Ezzor. El desplegament de les nostres forces a aquests pobles respon a les peticions i crides urgents de la població local, arran dels creixents riscos potencials que ISIS exploti els esdeveniments a l'oest del país.

Comandament del Consell Militar de Deir Ezzor

3 de desembre de 2024"

Leggi di più »

dilluns, 2 de desembre del 2024

Campanya d'ajuda a la Mitja Lluna Roja Kurda per poder acollir els refugiats de Tell Rifaat i Alep

Davant del drama humanitari iniciat l'u de desembre de 2024 no es pot restar indiferent. Unes 200.000 persones han estat víctimes de la neteja ètnica a Alep i Tell Rifaat, a l'oest de Síria, expulsats de les seves llars pels islamistes armats per Qatar i Turquia. Moltes d'aquestes persones ja foren víctimes de la neteja ètnica al cantó d'Efrìn (Kurdistan de Síria o Rojava) el 2018. La millor manera d'ajudar-les és fent-ho a Heyva Sor a Kurdistanê, la Mitja Lluna Roja Kurda, que és qui està donant acollida a les víctimes a l'oest de Síria. Tenen una necessitat desesperada de subministraments mèdics i necessitats de supervivència.

Tots els fons donats van a Heyva Sor A Kurd al nord de Rojava. Des del Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan- KurdisCat donem suport a aquesta campanya que garanteix que els fons arriben al seu destí. La tasca de Heyva Sor es pot seguir dia a dia i és, ara per ara, l'organització humanitària més solida a Rojava. Ara mateix més de 200 000 persones estan lluitant per sobreviure a la crisi humanitària que està en marxa a Rojava, al nord de Síria.

Com que la comunitat internacional està veient quan les mateixes persones que van derrotar a l'Estat Islàmic estan lluitant en aquesta crisi humanitària, és un fracàs de la humanitat. Simplement no podem mantenir-nos i veure aquest fracàs humanitari si volem dir-nos humans. La gent de Rojava va lluitar contra l'IS i la mateixa gent ara està patint enormes conseqüències. Donant suport a aquest esforç per ajudar en una crisi humanitària, tu ajudes a les persones, però també és suport per a la humanitat. Que junts mostrem el que significa ser humà.

Podeu fer donacions a través de l’enllaç següent




Leggi di più »

Drama humanitari amb neteja ètnica contra els kurds del nord de Síria

Entre 40.000 i 200.000 persones, la majoria kurdes, es troben encerclats al nord-oest de Síria. A part de les desenes de milers de kurds completament tancats a la ciutat d'Alep una situació similar es produeix a Tell Rifaa, Shebha i Esferiye on ahir les SDF van ser derrotades pels islamistes pro turcs de l'SNA (Exèrcit Nacional Sirià). SNA és un moviment titella bàsicament integrat per islamites  i ultres turcs armats per Turquia i Qatar. Els civils que han hagut de marxar de les seves llars han passat la nit al ras i, amb temperatures gèlides, es troben atrapats a les carreteres sense aigua ni aliments. Els islamistes turcs s'han negat a obrir un corredor cap a Manbij i l'est de Síria i estan fent recerques per capturar militants kurds entre els civils. Alguns d'ells estan essent torturats.







Leggi di più »

Declaració del comandant en cap de les Forces Democràtiques de Síria, Mazlum Abdi

"La situació al nord-oest de Síria s'ha intensificat de manera ràpida i inesperada, i les nostres forces s'enfronten a atacs intensos des de múltiples fronts. Després del col·lapse i la retirada de l'exèrcit sirià i els seus aliats, vam intervenir per establir un corredor humanitari que connectés les nostres regions orientals amb Alep i la zona de Tell Rifaat per protegir el nostre poble de possibles massacres.

Tanmateix, els atacs de grups armats recolzats per l'ocupació turca han alterat aquest corredor.

Les nostres forces han defensat amb valentia el nostre poble a Alep, Tell Rifaat i la regió de Shahba. Estem coordinant-nos amb totes les parts rellevants a Síria per garantir la seguretat de la nostra gent i facilitar la seva evacuació de Tel Rifaat i Shahba a les nostres regions segures al nord-est de Síria.

Mentrestant, les nostres forces continuen resistint per protegir el nostre poble als barris kurds d'Alep".


 




Leggi di più »

diumenge, 1 de desembre del 2024

Les forces kurdes defensen en solitari Síria de la invasió islamista pro turca


Diversos fronts oberts per la múltiple ofensiva llençada per les forces islamistes armades i finançades per Qatar i Turquia el 27 de novembre a l'est i nord de Síria. Mentre l'Exèrcit Àrab Sirià (SAA) i els seus patrons russos s'han retirat de tot el front les forces kurdes el mantenen allà on tenen presència. No només això sinó que les SDF han creat un corredor que els ha permès contactar amb els dos barris kurds d'Alep.

La situació actual es desenvolupa en diversos fronts:

Front d'Alep:

- Assad ha regalat als islamistes l'aeroport militar de Kuweiris: el que el règim sirià va deixar enrere per al SNA liderat pels turcs a Kuweiris és enorme MIG21, L39, helicòpters, drons, sistemes de radar i sistemes antiaeris. El barri kurd de Sheikh Maqsoud s'està preparant per defensar-se. Ara es considera que el barri està encerclat i s'hi han refugiat àrabs i cristians de la principal ciutat de Síria.
 

 Front de Tell Rifaat:
- L'SNA (Exèrcit Nacional Àrab format per mercenarisislamistes i liderat per) Turquia va llançar un atac a la primera línia de Maraanaz i la primera línia de Sheikh Issa - YPG està resistint ferotgement amb enfrontaments ferotges a la primera línia de Sheikh Issa i la primera línia de Maraanaz. Aquesta darrera ha caigut en mans dels mercenaris turcs el 1/12/2024.

Front d'Al Bab :
- L'SNA liderat pels turcs va aconseguir tallar les carreteres al sud d'Al Bab en diversos punts.
- SNA va aconseguir assegurar completament la base aèria de Kuweriris i ara té un sistema antiaeri Pantsir, helicòpters i avions L39.

Manbij: hi ha enfrontaments al pas fronterer d'Abu Kahf (Tayha).

Kobanê: moviments de l'SNA  a Jarabulus

Tell Tamir: SNA i les SDF estan involucrats en enfrontaments al poble de Tal Tawil, just al front de Telll Tamir. El poble es troba entre l'autopista M4 i la carretera/carretera 716


Fora de les zones kurdes els islamistes han arribat a Hama on s'enfronten a l'SAA que hauria decidit provar de marcar la seva línia de defensa a la ciutat.

Mapa de la situació militar. En verd la zona dels islamistes pro turcs i els seus avanços des del 27.11.2024, en vermell la d'Assad i en groc la de les forces kurdes de les SDF.



Actualitzacions a 1 de desembre de 2024


- 4 membres de les Hezên Parastına Ciwakê (Forces d’Auto Defensa, HPC) assassinats a la zona de Shehba per part dels islamistes d'Al Qaeda/HTS. HPC han estat una expressió important de l'autoorganització democràtica radical al Kurdistan del nord i l'est de Síria des del 2015. Com a contramodel democràtic a les forces de seguretat de l'estat, protegeixen la població als barris, ciutats i pobles. Reşid Kobanê, és responsable de les HPC. HTS també ha matat 3 membres de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) a l'oest del riu Eufrates.

- El govern autònom de Rojava /Nord i Est de Síria (Administració Autònoma Democràtica) i les decreten la mobilització general 

- Els islamistes han conquerit l'aeroport de Menagh i la ciutat de Tell Rifaat a darrera hora del 1 de desembre (vídeo). Tell Rifaat es troba ara encerclada pels islamistes i es desconeix si les SDF han pogut replegar-se o estan essent capturats. 

- Al Qaeda / HTS ofereix a la població kurda abandonar les seves llars a Alep a canvi de no matar-los. Els dos barris Sheikh Maqsoud i Ashrafieh  duen des del 29/11/2024 sense aigua ni llum.

Leggi di più »

dissabte, 30 de novembre del 2024

Els islamistes turcs entren a Alep abandonada per Assad i les milícies kurdes són les úniques desplegades per defensar-la

 

Els kurds que controlen el nord-est de Síria no donen la benvinguda als islamistes sirians amb suport turc que va començar aquesta setmana i acusen els rebels de ser representants islamistes turcs que s'estenen i lluiten pels interessos turcs. Entre els atacants hi ha terroristes amb l'emblema de l'Estat Islàmic (IS), HTS (Al Qaeda a Síria) o islamistes uigurs.

Les tropes kurdes de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) amb les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) van arribar ahir al vespre al nord d'Alep per donar seguretat als residents kurds, concretament als barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafieh. Tanmateix, el principal grup rebel sunnita de l'ofensiva, Tahrir al-Sham o HTS, ha exigit a les forces kurdes que abandonin la ciutat. Part de la població d'Alep, la principal ciutat de Síria, s'ha refugiat als dos barris kurds davant l'alta traïció comesa pel govern de la família Assad (al poder de forma dictatorial des de 1971) a la seva pròpia població. Hores d'ara és difícil saber si Assad i Rússia s'han retirat per covardia o per un acord amb Turquia però un element fonamental és que Hesbol·là (el partit de déu xiïta libanès) s'ha esfondrat arran de l'ofensiva d'Israel i el propi Iran, sostenidor d'Assad i Hesbol·là, ha perdut gran part de la seva influència militar a la zona fet aprofitat pels turcs sunnites i els seus mercenaris.

Les preocupacions dels kurds s'incrementen encara més per la presència d'elements islamistes radicals, com IS, dins les files dels rebels. Les imatges i les proves emergents mostren que gihadistes islàmics lluiten al costat de l'exèrcit sirià lliure i l'HS. A principis d'aquesta setmana, els rebels turcs al nord-est de Síria van iniciar una gran ofensiva contra l'exèrcit sirià i han capturat amb èxit Alep en un parell de dies.



Què està passant a Síria: Acord d'Assad amb Turquia o incompetència ?

L'ofesiva d'Israel contra Hesbol·là és l'arrel dels fets a Síria. Tant Iran com la dictadura assadista de Síria com Hezbol·lah han redesplegat el gruix de les seves forces al sud. En el cas de Hezbol·là ho necessiten tot per defensar el sud del Líban, en el cas de l'Eix de Resistència han mobilitzat la Divisió Iman Husseín per reforçar Hesbol·là, i s'ha informat de més de 40.000 efectius juntament amb els Alts del Golan. És lògic, doncs molts temen que Israel envolti el sud del Líban atacant a través de Síria A més l'exèrcit sirià en el seu pla de seguretat per a Damasc té les seves millors unitats concentrades prop de la capital, doncs temen que la IDF israeliana ambicioni deposar el seu "arxienemic", la família Assad en el poder de forma despòtica des de 1971. I si a això hi afegim que Rússia està fracassant a Ucraïna en la seva "guerra llampec", el que observem és que el front nord estava defensat exclusivament per forces mediocres de l'exèrcit regular sirià. I davant dels Assadistes, Al Qaeda/HTS, Estat Islàmic i Ahrar al-Sham, els altres grans grups islamistes de la regió. HTS la dirigeix ​​el Al-Jolani, qui "va siritzar" HTS, branca local de Qaeda i va aconseguir un acord de "convivència" amb els turcs, que no van poder absorbir HTS.

L'ofensiva és coordinada amb Turquia, qui busca revigoritzar els acords d'Astana davant d'un Assad que no parava de bombardejar Idlib i provocar-ne de noves onades de refugiats. Però sobretot Turquia vol una solució final etnocida al "problema kurd", especialment a Tell Rifaat, així com construir el seu coixí de 30 quilòmetres de profunditat dins de Síria. De fet les milícies controlades per Turquia han llançat les seves pròpies ofensives, simultànies a les d'HTS al nord, des d'Al Bab i des de Serekaniyê. Per això, Turquia ha decidit "deixar-li anar la corretja " a HTS a Alep, esperant que el seu assalt servís de distracció i advertència a Assad, facilitant de pas l'ofensiva limitada turca al nord. Se'ls ha anat completament de les mans, HTS ho ha llançat tot, i les línies Assadistes eren molt més febles del que s'esperava, així que el problema s'ha agreujat, perquè a sobre els kurds estan ocupant les zones abandonades per Assad, guanyant així encara més territori. El 27 de novembre de 2024 Al Qaeda/ HTS va atacar des de dos eixos d'avanç convergents en direcció a Alep i després de trencar la primera línia defensiva, van aconseguir penetrar en profunditat. Les fortificacions Assadistes a la zona eren dolentes, desorganitzades, plenes de covards vivint d'un sou com mercenaris i amb una apreciable falta de disciplina, organització i diligència. I davant d'ells uns jihadistes entrenats i força motivats després d'un lustre d'escassa activitat. I amb el factor sorpresa del seu costat. Així que Alep i tot el front nord està caient com un castell de cartes. Els kurds, molt més efectius i organitzats, han entrat a Kweires i l'Aeroport d'Alep, potser al costat de tropes russes, per assegurar les que probablement siguin les posicions més importants de tota la província.

La simbòlica ciutadella d'Alep -que a la Guerra Civil els rebels mai no van conquerir- ha caigut, igual que la vital posició de la Base aèria d'Abu Duhur. Al Qaeda/HTS intentarà recaptar impostos i apoderar-se de totes les infraestructures que els produeixin ingressos: retens, mines, fàbriques, establiments comercials, restaurants. Si a això li sumem la "fama" i la sensació de victòria. nord de les forces governamentals. Però per això primer han d'assegurar Alep durant algunes setmanes que els permetin explotar els seus recursos i transformar-los en tropes equipades, així que un contraatac ràpid del govern encara podria evitar que HTS s'atrinxeri. A curt termini tot dependrà de quantes forces i en quant de temps pugui desplegar l'Exèrcit Àrab Sirià d'Assad, assegurant Janasir i la seva carretera secundària, vital per socórrer l'Aeroport d'Alep i les posicions dins de la ciutat Si cauen tot està perdut al nord. Els jihadistes podrien aconseguir una enorme empenta a les seves arques i al seu reclutament, permetent-los augmentar exponencialment la mida de la seva força i defensant amb èxit el front nord de les forces governamentals El pitjor escenari per a Assad seria que la Guerra Civil es reiniciï, que en treure tropes iranians de Deir ez Zor per defensar Alep, l'Estat Islàmic també ressorgeixi en el aquest de Síria i que en definitiva perdi el control del nord i d'Alep mentre els seus enemics tornen sobre Hama. escenari pot estar descontrolant-se a marxes forçades per a Turquia qui segurament desitja que Trump retiri les seves tropes i deixi de donar suport als kurds i a qui no li interessaria una Al Qaeda fora de control.


Leggi di più »

dimarts, 26 de novembre del 2024

Fòrum de la milícia feminista kurda YPJ sobre dones i la seva protecció




El fòrum al Centre de Cultura i Art de Tabqa va començar amb un moment de silenci, seguit d'un discurs del comandant general de la YPJ, Sozdar Dêrik, que va dir: "No deixarem que cap obstacle afecti la nostra lluita. Aquesta lluita ens portarà a la victòria".

Sozdar Dêrik va cridar l'atenció sobre la importància de l'emancipació de les dones i l'enfortiment de la seva autodefensa i va dir: "Hem d'alliberar totes les dones perquè puguin obtenir els seus drets, ser fortes i protegides". Aquest ha estat el nostre objectiu principal des del principi".

Dêrik va assenyalar que les guerres a l'Orient Mitjà serveixen als interessos de les potències, no als pobles. Sozdar Dêrik, descrivint els conflictes de molts països com el Líban, Síria, Palestina i el Iemen com a "guerres de genocidi", va subratllar que la lluita de les dones té un paper clau per superar la destrucció causada per aquestes guerres.

Afirmant que l'eslògan 'Jin, Jiyan, Azadî' (Dona, Vida, Llibertat) s'ha convertit en una filosofia de llibertat per als moviments de dones d'arreu del món, Sozdar Dêrik va assenyalar que aquest lema ha estat prohibit a Amed tr: Diyarbakır) al nord del Kurdistan i va dir que les polítiques d'ocupació a Turquia tenen com a objectiu suprimir la lluita de les dones. El fòrum també va parlar de les avaluacions del líder kurd Abdullah Öcalan sobre el paper de les dones en la transformació democràtica de l'Orient Mitjà, que van destacar la importància històrica de les dones en la lluita per la llibertat social.

També es va projectar un missatge de vídeo enviat pel Partit de les Dones Lliures al Kurdistan (PAJK) i un programa de cinevisió sobre la lluita de les dones al nord i l'est de Síria. El fòrum va tractar en detall la protecció de la dona, l'enfortiment de la cultura de l'autodefensa i el paper protagonista de la dona en la construcció d'una societat democràtica i ecològica. El fòrum també va discutir els esforços per desenvolupar estratègies per construir mecanismes de defensa regionals amb l'objectiu de proporcionar un entorn segur i sostenible per a les dones.

Després dels debats, el fòrum va acabar amb la lectura de missatges, representacions de teatre i cançons. Els moviments i organitzacions de dones participants al fòrum van reiterar el seu compromís de continuar i enfortir la lluita a la regió.

Leggi di più »

diumenge, 24 de novembre del 2024

Turquia condemna a 6 anys de presó la periodista feminista kurda Beritan Canözer

El Tribunal de Cassació turc ha confirmat la condemna del periodista kurda Beritan Canözer a una pena de presó per "propaganda". La corresponsal de l'agència feminista de dones JinNews va ser condemnada fa cinc anys a un any i deu mesos de presó per un jutjat penal d'Amed per articles a les xarxes socials. Un cop confirmada la sentència en el procediment d'apel·lació, s'espera la seva detenció.

Beritan Canözer fa deu anys que treballa com a periodista. Durant aquest temps, la seva casa va ser escorcollada sis vegades per la policia. Va ser detinguda cinc vegades i va estar detinguda dues vegades durant diversos mesos. Contra ella es van iniciar vuit procediments penals. En tres casos, va ser acusada de pertinença a una organització terrorista i va ser absolta als tribunals. Va ser condemnada a un total de set anys i mig de presó en quatre judicis diferents per l'acusació de propaganda a favor d'una organització terrorista.

Leggi di più »

dimarts, 19 de novembre del 2024

Comunicat de la guerrilla feminista kurda YJA-Star pel 25N: 'YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides'

 

Les guerrillers de les  YJA Star (Yekîneyên Jinên Azad ên Star o Unitats de Dones Lliures-Ishtar) van cridar l'atenció sobre la violència contra les dones en el sistema patriarcal amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Destacant que milions de dones són sotmeses diàriament a massacres, violacions, assetjament i violència en el sistema patriarcal, les guerrilles de YJA Star van afirmar que aquesta brutalitat contra les dones forma part de la vida i es vol legitimar. Afirmant que han assumit un paper pioner en tots els aspectes de la vida i la guerra, les dones guerrilleres van subratllar que la violència sistemàtica només pot acabar mitjançant l'organització conjunta i l'autodefensa de les dones.

La guerrilla va dir que a moltes parts del món s'estan duent a terme polítiques de feminicidis contra les dones, i que aquestes polítiques es poden superar amb la resistència i la solidaritat.

Les guerrilles de YJA Star van subratllar que lluiten no només per les dones del Kurdistan, sinó també per totes les dones oprimides i sotmeses a la violència, donant el següent missatge en el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones el 25 de novembre: "YJA Star és un exèrcit que defensa totes les dones oprimides, les dones del Kurdistan i Turquia en primer lloc, així com l'Afganistan, l'Índia i Europa. Derrotarem els invasors amb el lema ‘Jin, Jiyan, Azadî’ (Dona, Vida, Llibertat). Seguim el camí de companyes desinteressades com Asya, Rûken i Sar, que van sacrificar les seves vides per la llibertat sense dubtar un moment. Com a lluitadors de YJA Star, donarem un cop al sistema dominat per homes en cada acció nostra. Fem una crida a totes les dones joves a participar a les files de YJA Star, a unir-se a la vida embellida per la filosofia apoista (referent a Apo, Abdullah Öçalan) i a coronar la lluita amb èxit".

 

                                                                                    Sozdar Avesta

YJA Star és la milícia armada femenina del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK): En un sentit similar s'ha expressat Sozdar Avesta, membre del Consell Presidencial (format per 6 persones*) de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) que integra, entre d'altres, el PKK i la pròpia YJA: "Les dones han d'enfortir la seva autodefensa i ser més conscients i organitzades". Avesta, de nom real Nuriye Kesbir (1948), va incorporar-se al PKK el 1973 i s'ha centrat en la defensa de la minoria kurda yezidi.

*Actualment la pròpia Avesta, Cemal Bayık (1951, un dels fundadors del PKK el 1978, cap de l'ARGK fins 1995), Murat Karyılan (1948, un dels fundadors del PKK, des de 2014 dirigeix les HPG), Mustafa Karasu (1950, alevi empresonat el 1980 i ex cap de l'ERNK), Bese Hozat (1978, alevi, descendent de víctimes de la repressió a Dersim de 1938, co presidenta de la KCK organització que lidera des de 2013 amb Cemal Bayık) i Elif Pazarcik (activa en la resistència armada des de 1991, a la direcció des de 2013)

Leggi di più »

dimarts, 12 de novembre del 2024

Les companyes de presó de la feminista kurda Pakhshan Azizi, condemnada a mort a l'Iran, demanen justícia per a ella

Set recluses de la presó d'Evin de l'Iran han escrit una carta en defensa de l'activista kurda pels drets de les dones Pakhshan Azizi, que ha estat condemnada a mort a l'Iran, destacant la il·legalitat i la injustícia de la sentència d'Azizi. Pakhshan Azizi està acusada de ser membre del partit feminista kurd PJAK (Partit per una Vida Lliure al Kurdistan). La treballadora social qualificadava ser detinguda a l'agost, tot i que a Teheran per agents del Ministeri d'Intel·ligència. El règim també va detenir diversos membres de la seva família. Mentre van ser alliberats després de diversos dies d'interrogatori, Azizi va ser enviada a la sala 209 de la presó d'Evin. Segons KHRN, va ser severament torturada tant físicament com psicològicament. Azizi, de Mahabad, va treballar com a periodista quan era lliure. Va estudiar treball social a la Universitat Allameh Tabatabai de Teheran, on va ser detinguda per primera vegada el novembre de 2009. Va ser acusada de participar en protestes estudiantils contra l'execució de presos polítics kurds. Va ser posada en llibertat sota fiança el març del 2010.



Leggi di più »

diumenge, 10 de novembre del 2024

Un kurd per primera vegada escollit congressista dels EUA

Ibrahim Hamadeh és ell primer membre del Congrés dels Estats Units d'origen kurd, representant el vuitè districte de l'estat d'Arizona. És fiscal i comandant de reserva de l'exèrcit dels EUA, i va servir al Regne de l'Aràbia Saudita. Es presentava com a candidat del Partit Republicà. 

  https://x.com/abrahamhamadeh/

 



Leggi di più »

divendres, 8 de novembre del 2024

El jovent kurd es revolta contra l'usurpació de batllies per part del govern ocupant turc


Aquest dilluns, les autoritats turques han destituït els alcaldes kurds de Mardin, Batman i Halfeti acusats de "terrorisme" que van ser substituïts per administradors estatals. Ahmet Turc, coalcalde de la ciutat de Mardin que es troba entre els alcaldes kurds destituïts, va fer broma dient que hauria d'incloure's al Guinness World Records per haver estat destituït tres vegades seguides.

La resistència continua a la província kurda de Batman (Êlih) després que el govern nomenés un administrador (kayyim o kayyum) per dirigir el municipi de Batman liderat pel Partit DEM. Els joves van bloquejar els carrers de la ciutat de Batman i van respondre a la policia que els va atacar. El mateix va passar a Gever, Lice, Adana o Istanbul.

A moltes zones de la ciutat, els joves van sortir al carrer i van respondre als atacs de la policia turca amb pedres, focs artificials i còctels molotov. Els joves van corear consignes, com ara el famós "Jin jiyan azadî" (Dona, vida, llibertat) i "Bijî Serok Apo" (Visca el president Apo). Durant la nit s'ha registrat una intensa activitat d'helicòpters sobre la ciutat.

Leggi di più »

dimarts, 5 de novembre del 2024

Atacs turcs a Amûde, Kurdistan de Síria, deixen 70.000 persones sense aigua ni electricitat

L'estat turc va atacar les regions del nord i l'est de Síria amb armes pesades entre el 23 i el 27 d'octubre. La infraestructura, els centres de serveis, les fàbriques i els centres de vida bàsics de la regió van ser bombardejats per avions de combat, drons i helicòpters. Moltes persones van morir o van resultar ferides en els atacs i els centres de servei van ser atacats. Gran part de la fleca d'Amûdê va quedar malmesa. La subestació elèctrica 66/20 KF, que subministra electricitat al districte i a uns 188 pobles, va fallar com a conseqüència dels atacs. Segons el consell d'Amûdê, a la ciutat, pobles i pobles viuen 13.800 famílies o 70.000 persones.

Els habitants d'Amûdê cobreixen les seves necessitats d'aigua mitjançant 24 pous amb bombes d'aigua elèctriques. No obstant això, l'atac a la benzinera va deixar la gent de la regió sense llum i aigua. Es diu una dona L'estat turc ha atacat les fonts bàsiques de vida de la gent i ha matat persones". L'hospital i la fleca de la ciutat també s'han vist afectats a causa de l'avaria de la subestació elèctrica.
Segons Shamsedin Bîco, gerent de Bakery Amûdê, la fleca ara treballa amb generadors i el pa es fa amb unes 16 mil tones de farina diàries. El pa es reparteix entre la gent. Bîco va dir: “La fleca funciona ara les 24 hores del dia sense interrupcions gràcies als generadors i l'aigua de font. Però si els generadors fallen, no tenim cap altra alternativa". Siûd Elî, copresident de l'Amûdê Electricity Institution, va dir: "Hi va haver danys importants a la central elèctrica. Els atacs han deixat l'estació fora de servei i els pobles d'Amûdê i Dirbêsiyê sense electricitat. L'any passat, l'estat turc va atacar l'estació que subministrava electricitat i aigua a Dirbêsiyê i Amûdê.


Leggi di più »

diumenge, 3 de novembre del 2024

161 persones executades/assassinades per l'estat iranià només el mes d'octubre

 



L'octubre de 2024, almenys 161 presoners van ser executats a les presons de la República Islàmica de l'Iran, la qual cosa suposa un augment de 83 casos (106,5%) respecte al setembre, quan es van registrar 78 execucions. Això representa el nombre mensual més alt d'execucions documentades a l'Iran el 2024.

El Centre d'Estadístiques i Documents de l'Organització Hengaw per als Drets Humans ha confirmat les identitats de 149 dels 161 presoners executats, amb les identitats dels 12 restants encara sota investigació.

Les execucions de l'octubre van incloure almenys 22 presoners kurds, 21 presoners turcs, 15 presoners balutxs, 12 presoners Lur, 5 presoners àrabs, 3 presoners Gilak i 2 presoners turcomans. A més, almenys nou ciutadans afganesos van ser executats el mes passat.

En particular, l'execució de Jamshid Sharmahd, un presoner polític i de doble nacionalitat iranià-alemany, es va dur a terme en secret. A més, un presoner Baloch de 21 anys, que només tenia 17 en el moment del seu crim, va ser executat a la presó central de Zahedan; aquest pres, identificat com Mehdi Barahouei, havia estat condemnat per assassinat premeditat.

Entre les executades a l'octubre hi havia almenys cinc dones a diverses presons, incloses Tabriz (2 casos), Ahar, Hamedan i Ghezel Hesar a Karaj. Quatre van ser condemnats per assassinat, mentre que un va ser condemnat a mort per càrrecs relacionats amb drogues.

Dels 161 presos executats a l'octubre, només 14 casos (8,5%) van ser denunciats pels mitjans estatals i els llocs web vinculats a la justícia. Sis execucions es van dur a terme en secret, sense informar les famílies dels presos ni concedir-los una visita final.

Leggi di più »

divendres, 1 de novembre del 2024

HPG: 6 soldats d'ocupació turcs morts o ferits al Kurdistan del Sud

 Les Forces de Defensa del Poble van matar un soldat d'ocupació turc, van ferir 5 més, van destruir dues excavadores i van danyar un vehicle blindat, durant una sèrie d'operacions realitzades contra l'ocupació turca a les zones de defensa de Mediya al sud del Kurdistan entre el 29 i el 31 d'octubre. 




Leggi di più »

dijous, 24 d’octubre del 2024

Atac de la resistència a una fàbrica de drones turca a Ankara amb 5 mortsi






Cinc persones han mort i quinze més van resultar ferides en un atac a la fàbrica aeronàutica militar a Ankara, en què van ser assassinats dos dels activistes, va informar el Govern.

“Estem treballant per comprovar la identitat. Quan ho aconseguim, donarem a conèixer de quina organització es tracta”, va dir el ministre del Interior, Ali Yerlikaya.

L’atac es va produir quan almenys dues persones (un home i una dona) van arribar en un taxi a la porta de la fàbrica, una companyia de propietat estatal dedicada a desenvolupament i producció d’aeronaus.

La fàbrica de la companyia TUSAŞ, que fabrica aeronaus militars, helicòpters i material aeronàutic militar. El mitjà indica que els treballadors de la fàbrica es dirigeixen a refugis i es parla de la possibilitat que alguns hagin estat presos com a ostatges. La cadena CNNTürk assegura que els atacants han arribat en un taxi a la fàbrica i que van aconseguir accedir al recinte.

Les autoritats han enviat unitats especials en helicòpter al lloc, afirmen els mitjans esmentats. TUSAŞ desenvolupa i fabrica algunes de les aeronaus militars més prestigioses del programa d'armament turc, com el caça bombarder Kaan, encara en projecte, l'avió d'entrenament Hürjet o l'avioneta Hürkus.

Sense saber qui ha dut a terme l'acció el govern turc ha llençat 32 atacs nocturns contra el Kurdistan de Síria i el de l'Iraq.

En un comunicat, del 25/10/2024 les HPG han assumit l'acció i han identificat Asya Ali (ex  presidenta del partit HDP a la província de Hakkari)i Rojger Hêlîn com els atacants suïcides. Segons l'organització militar el recent atac a Ankara, que era preparat feia molt de temps, no té relació amb les discussions polítiques actuals que tenen lloc. 


 

Leggi di più »

dilluns, 14 d’octubre del 2024

La feminista kurda Warisha Moradi es declara en vaga de fam indefinida per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada




L'activista kurda Warisha Moradi, que es troba a la presó d'Evin de Teheran (Irab), va iniciar una vaga de fam indefinida el 10 d'octubre en el Dia Mundial contra la Pena de Mort per protestar contra la pena de mort a l'Iran i la seva pròpia detenció prolongada. Warisha Moradi, també coneguda com Ciwana Sine, va ser arrestada l'1 d'agost de 2023 durant un control policial prop de la seva ciutat natal de Sine (Sanandaj) i portada a un lloc desconegut. El poder judicial del règim iranià l'acusa d'"enemistat cap a Déu" i de "rebel·lió armada contra l'estat". Les denúncies estan relacionades amb la pertinença de Moradi a la KJAR (Komelgeha Jinên Azad a Rojhelatê Kurdistanê, Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental), l'organització paraigua del moviment de dones kurdes a l'Iran, i el seu compromís amb les qüestions femenines i feministes. Teheran veu el KJAR com una "organització terrorista separatista" perquè es diu que forma part del Partit per una Vida Lliure al Kurdistan (PJAK).

La Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental (KJAR) va emetre un comunicat demanant solidaritat amb Warisha Moradi, afirmant el següent:

“La Tercera Guerra Mundial continua a l'Orient Mitjà en diferents etapes. Aquesta guerra continua amb l'abolició de les fronteres morals per part dels estats-nació que no reconeixen fronteres. Aquestes guerres representen l'absència de democràcia com a expressió del vessament de sang i el patiment dels pobles de la regió, especialment de les dones. El feixisme a la regió i les seves conseqüències són només un genocidi.

El règim iranià és un dels estats-nació que fa anys que intenta silenciar l'oposició interna i fer una guerra que s'ha estès fora del país. Aquesta política és la representació d'una mentalitat completament masculina, i el seu principal objectiu és la construcció del poder.

En aquest context, es prioritzen els interessos de l'estat per sobre dels interessos de les persones i les classes socials. Aquest estat, impulsat diàriament per noves fatwes, lleis i projectes, es basa en la discriminació de gènere, el nacionalisme i la religió. El seu objectiu és destruir la voluntat social i imposar el silenci.

L'estat s'esforça per assegurar la seva sobirania i ha utilitzat la violència i el vessament de sang com a mètode per aconseguir-ho. La societat afeblida pel govern ha fet de la unitat dels pobles i sobretot de la veu de les dones a les presons una font de por al cor del govern.

La insatisfacció constant i el suport internacional als cercles a favor de la llibertat han intimidat encara més el règim. Els intents de silenciar les forces per la llibertat a les presons i la imposició del silenci a l'exterior són un intent de tapar aquest silenciament.

Les pressions físiques i psicològiques i la imposició de condemnes a mort han augmentat cada dia durant l'últim any. Tanmateix, aquesta pressió i tortura no tenen cap efecte sobre les dones a la presó. La nostra camarada Warisha Moradi és una de les dones més importants empresonades la tardor del 2023 i actualment es troba a la presó d'Evin.

La nostra camarada està sotmesa a tortures psicològiques i no se li permet reunir-se amb els seus advocats ni amb la seva família. No obstant això, malgrat l'augment de la pressió i la tortura, intenta constantment que la seva veu i la veu dels altres presos polítics s'escoltin a la societat. En moltes ocasions, ha compartit les seves cartes contra la pena de mort sobre Sharifah Mohammedi i Pakshan Azizi, i juntament amb totes les dones, s'ha oposat a la pena de mort en tots els sentits. Per aquest motiu, en el Dia Mundial contra la Pena de Mort, va escriure una carta des de la presó d'Evin per cridar l'atenció sobre la situació actual i va iniciar una vaga de fam contra els atacs contra els lluitadors per la llibertat. Donar a conèixer aquesta acció és una necessitat per participar en la lluita global contra la pena de mort i una postura contra la política repressiva del règim iranià.

La nostra camarada Warisha Moradi és la veu de la societat. És especialment la veu de les dones treballadores que cada dia són sotmeses als atacs del règim islàmic de l'Iran, però també la veu de totes les dones que lluiten per la llibertat. Nosaltres, la Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental, fem una crida a totes les dones activistes, lluitadores de la resistència, comunitats a favor de la llibertat, organitzacions i institucions nacionals i internacionals: estigueu al costat de la nostra camarada i doneu-la suport, sigueu la veu del poble. No permetis que el règim islàmic de l'Iran encobri els seus crims fora del país en nom de la guerra per acabar amb aquesta política cruel basada en la pena de mort".

Actualització:  Varishe Moradi ha estat condemnada a mort pel Tribunal Revolucionari de Teheran. Els seus advocats van ser notificats formalment de la condemna a mort el diumenge al matí, 10 de novembre de 2024. La sentència va ser dictada per la branca 15, presidida pel jutge Salavati conegut com el "Jutge Mort". La Unió de Dones del Kurdistan (Komalên Jinên Kurdistan, KJK) ha condemnat enèrgicament la condemna a mort contra Warisha Moradi i va demanar al poder judicial de l'Iran que reverteixi la decisió. En un comunicat publicat dilluns, l'organització paraigua del moviment de dones kurdes va qualificar el veredicte contra Moradi com una "expressió de la por a un règim misògin" que intenta trencar la lluita de les dones contra el patriarcat amb execucions.

Leggi di più »

dissabte, 12 d’octubre del 2024

Revocada la condemna a mort contra l'activista kurda Sharifeh Mohammadi

El Tribunal Suprem de l'Iran ha anul·lat la condemna a mort contra l'activista laboral Sharifeh Mohammadi i la va derivar a un altre tribunal perquè la reconsiderés. El 4 de juliol, un tribunal iranià va condemnar a mort la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi, que es troba a la presó de Lakan, a Rasht, acusada d'estar vinculada a una organització prohibida (el partit kurd Komala).

L'advocat de l'activista laboral i presoner polític condemnat a mort va anunciar que la seva condemna a mort havia estat anul·lada i que el seu cas havia estat traslladat al mateix jutjat perquè la reconsiderés. La campanya de defensa de Sharifeh Mohammadi va confirmar després de la publicació de la notícia que ells, com a campanya de defensa de Sharifeh Mohammadi, donen la benvinguda a la decisió emesa pel Tribunal Suprem. "Declarem que volem que sigui absolta de tots els càrrecs contra ella i en llibertat".

Sharifeh Mohammadi va ser arrestat el desembre de 2023 a Rasht, Iran, acusada de "rebel·lió", que comporta la pena de mort, i va ser condemnat a la pena màxima. Va ser acusada de pertànyer al partit Komala i va ser sotmesa a tortures físiques i mentals per agents d'intel·ligència mentre estava detinguda.

L'Iran condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi del partit d'esquera kurda Komala


Leggi di più »

dijous, 10 d’octubre del 2024

La guerrilla kurda mata 5 militars turcs al Zap, Kurdistan del Sud

Les Forces de Defensa del Poble (Hêzên Parastina Gel, HPG) han emès un comunicat sobre la resistència de la guerrilla a la invasió turca del Kurdistan del Sud i els atacs de l'exèrcit turc a les zones de defensa de Medya durant els dos darrers dies. Segons el comunicat, la resistència es concentra al front occidental de la regió de Zap. A les zones de Girê Bahar i Girê Amêdî, un total de cinc soldats turcs van ser morts dimarts i dimecres per franctiradors de l'HPG i de les Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star)


A Girê Bahar, la guerrilla també va intervenir contra la construcció de carreteres militars per als ocupants, i una excavadora de pala va ser destruïda pel foc d'una arma pesada. Els combatents YJA Star van dur a terme més atacs amb armes pesades contra les tropes turques a la zona de Girê Cûdî a la regió de Zap i a Girê Şehîd Hêmin a Xakurke.


Pel que fa als atacs de l'exèrcit turc, l'HPG va informar que s'han utilitzat explosius prohibits contra els sistemes de túnels de la guerrilla a les zones de Girê FM i Girê Cûdî un total de sis vegades en els últims dos dies. A més, zones de les regions de Xakurke, Gare, Metîna, Zap i Qendîl van ser bombardejades 15 vegades per avions de caça i 12 vegades per helicòpters d'atac.


Leggi di più »

divendres, 27 de setembre del 2024

Turquia arresta 30 mestres de llengua kurda i assalta escoles, entitats i llibreries on s'ensenyi o parli kurd


Turquia arresta 30 persones, inclosos educadors de llengua kurda, a Diyarbakır (Amed). Advocats i activistes diuen que les detencions tenen com a objectiu suprimir la llengua kurda i exigir la seva posada en llibertat immediata. El PEN Noruega descriu les incursions com "una greu violació dels drets lingüístics i culturals del poble kurd". Les detencions van tenir lloc el 24 de setembre, dirigides a organitzacions que promouen la llengua kurda, com ara l'Associació de Recerca en Llengua i Cultura de Mezopotamya (MED-DER), una llibreria i una cooperativa d'educació lingüística.

Aquestes detencions han provocat protestes i condemnes de set col·legis d'advocats, inclosos els de Diyarbakır, Mardin (Mêrdîn) i Van (Wan), que van criticar les detencions com a il·legals i un intent de suprimir la llengua kurda. La llengua kurda, parlada per milions al sud-est de Turquia, fa temps que s'enfronta a restriccions i els esforços per ensenyar-lo o promoure'l sovint són tractats amb recel per l'estat.

"Aquesta operació està clarament dirigida a la llengua kurda", van dir els col·legis d'advocats en un comunicat conjunt. "El dret a parlar i promoure la pròpia llengua materna és un dret humà bàsic, i criminalitzar aquest treball impedeix que el poble kurd desenvolupi la seva llengua". Van demanar l'alliberament immediat dels detinguts, dient que les detencions eren il·legals.

El PEN Noruega també ha condemnat les detencions, descrivint les batudes com "una greu violació dels drets lingüístics i culturals del poble kurd". En una declaració compartida el 26 de setembre, PEN Noruega va exigir l'alliberament immediat dels detinguts, afirmant: "Aquestes accions no només violen els drets humans fonamentals, sinó que també representen un atac directe al dret de la comunitat kurda a preservar i promoure la seva llengua". L'organització es va comprometre a seguir de prop la situació i continuar defensant els drets lingüístics a Turquia.

Leggi di più »

dilluns, 8 de juliol del 2024

240 membres de l'Estat Islàmic capturats i morts a Rojava des del gener a mans de la milícia kurda de Síria

Les Forces Democràtiques Sírianes (SDF) recolzades pels kurds han anunciat que han capturat i assassinat més de 240 membres de l'Estat Islàmic (IS) al nord-est de Síria (Rojava) des del gener, enmig d'un augment dels atacs gihadistes a les SDF i el règim.

"Durant el primer semestre de 2024, les nostres forces SDF han dut a terme 28 operacions anti-IS amb el suport de la coalició internacional a diferents àrees de la regió nord-est de Síria", es pot llegir en un comunicat de l'SDF.

"Durant aquestes operacions, 233 terroristes, sospitosos i col·laboradors van ser capturats... i 10 terroristes van ser eliminats", afegeix el comunicat.


Leggi di più »

diumenge, 7 de juliol del 2024

L'Iran condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi del partit d'esquera kurda Komala

L'Iran ha condemnat a mort a la sindicalista kurda Sharifeh Mohammadi, de Komala, mare d'un nen de 9 anys i que ja ha estat torturada a la presó. L'activista social i laboral Sharifeh Mohammadi ha estat condemnada a mort per l'Iran, fet que va provocar una condemna pública generalitzada, va informar dijous la BBC Persian.

Segons informes no oficials, una de les acusacions contra Mohammadi va ser la seva pertinença al "Comitè de coordinació per a l'establiment d'organitzacions laborals", va assenyalar BBC Persian. No obstant això, els informes van destacar que fa anys que no n'és membre. Els tribunals iranians van acusar Mohammadi de "rebel·lió armada contra l'estat" i que la prova principal era la seva pertinença a l'organització obrera. A més, l'Iran la va acusar de ser membre d'un partit separatista kurd prohibit.
Mohammadi va ser arrestada el desembre del 2023 com a part de la campanya de l'Iran per extirpar la dissidència pública, i el règim ha executat, sobretot, almenys 22 dones durant l'últim any, va informar Iran International. L'ONU ha demanat que s'acabi la "horrible onada d'execucions". Com a resultat de la decisió de l'estat, els activistes s'han compromès a iniciar una vaga de fam davant del Tribunal Revolucionari de Rasht fins que la sentència sigui revocada. L'activista Farhad Meysami, va declarar: "Si voleu executar Mohammadi, caveu dues tombes". Meysami és empresonat des de 2018 pel règim teocràtic islàmic.

El 10 de juliol fins a 55 presos polítics d'Evin s'han declarat en vaga de fam en protesta per la condemna a mort sobre Mohammadi: "Aquesta no és només la condemna a mort de Sharifa, sinó la condemna a mort de tots "nosaltres" activistes laborals, polítics, civils, de drets humans i de dones".

https://t.co/J5RUXP6rqf



Petició en línia per aturar l'assassinat de Sharifeh Mohammadi

Leggi di più »

dijous, 4 de juliol del 2024

Un tribunal turc condemna a 6 anys 8 periodistes kurds

 El 4t Tribunal de Delictes Greus d'Ankara va condemnar vuit periodistes acusats de pertinença a una organització terrorista com a part d'un judici massiu a 11 periodistes empleats per l'agència de notícies prokurdes Mezopotamya i JİNNEWS. Queden lliures pendents d'apel·lació. Els altres tres periodistes van ser absolts.


"Les autoritats turques van acusar un grup de periodistes kurds de pertinença a una organització terrorista mentre no presentaven proves sòlides per avalar les seves acusacions i, tanmateix, van declarar culpables a vuit d'ells", va dir Özgür Öğret, representant del CPJ a Turquia. "Les autoritats no haurien de lluitar contra les crides dels periodistes i han de deixar de presentar càrrecs sense fonament de terrorisme contra membres dels mitjans".


El tribunal va trobar l'editor de Mezopotamya Diren Yurtsever; Els periodistes de Mezopotamya Berivan Altan, Deniz Nazlım, Emrullah Acar, Hakan Yalçın, Salman Güzelyüz i Zemo Ağgöz Yiğitsoy, i el periodista autònom Öznur Değer culpables de ser membres de l'il·legal Partit dels Treballadors Kurds (PKK), una organització terrorista dissenyada per Turquia. Cap dels periodistes va assistir a l'audiència i, en canvi, van estar representats pels seus advocats.


El tribunal va absoldre el periodista de Mezopotamya Ceylan Şahinli, el periodista de JİNNEWS Ümmü Habibe Eren i l'ex intern d'informes de Mezopotamya Mehmet Günhan.


Les autoritats van detenir els 11 periodistes l'octubre de 2022 i els van acusar el febrer de 2023. El CPJ va enviar un correu electrònic a la fiscalia en cap d'Ankara per demanar-li comentaris, però no va rebre resposta immediata.

Leggi di più »

diumenge, 30 de juny del 2024

La milícia feminista kurda YPJ captura un cap de l'Estat Islàmic a Síria

"En una operació qualitativa especial realitzada per les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ) i les Forces Democràtiques Sírianes (SDF) a Deir ez-Zor van aconseguir detenir el terrorista islàmic Muhammad al-Bakhit, que va cometre molts actes terroristes de l'Estat Islàmic. El mercenari de la zona de Shuhail de Deir ez-Zor, es va unir a l'Exèrcit Lliure el 2011 i va treballar activament a Azaz, Alep i Idlib. Va lluitar contra les Unitats de Protecció de la Dona i les Unitats de Protecció del Poble a la zona de Yarubiyah.

Després d'alliberar la regió de Deir ez-Zor dels mercenaris de l'ISIS, el mercenari "Abu Ghamid" va tornar a la zona de Shuhail. Ell, juntament amb un altre líder mercenari anomenat "Ibrahim Al-Hafel", va formar els "Albu Jamil Repels". Aquesta formació, afiliada a ISIS, porta a terme activitats d'incitació amb l'objectiu de crear tensió i conflictes entre la població de la regió i les Forces Democràtiques de Síria. El terrorista va cometre molts crims a més de la destrucció d'equipament militar. El 26 de juny, mentre el mercenari "Abu Ghamed" travessava en secret des de zones controlades per Damasc a la zona d'Al-Shuhail a Deir ez-Zor per incitar la gent de la regió, especialment les tribus, contra les Forces Democràtiques Sirianes. No obstant això, va ser detingut per una operació conjunta de YPJ i SDF.



Leggi di più »

La guerrilla kurda HPG du a terme 16 atacs aeris en un mes i mata 6 militars ocupants turcs

Les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) han emès un comunicat on s'informa des de l'aire sobre les accions dutes a terme per la guerrilla contra les bases de l'exèrcit turc al sud del Kurdistan (nord de l'Iraq). El comunicat de l'HPG diu: "La Guerrilla per la Llibertat del Kurdistan s'ha reestructurat en la lluita guerrillera de la modernitat democràtica. La nostra lluita armada, que porta quaranta anys, ha assolit un nivell important en termes de sofisticació tàctica i tècnica. La resistència muntada amb èxit pels nostres equips professionals al camp i al subsòl s'ha estès a l'espai aeri del Kurdistan mitjançant l'expansió tàctica, a més de la capacitat d'abatre els vehicles aeris no tripulats armats de l'estat colonial turc genocida, els guerrillers de la llibertat també són capaços. per atacar l'exèrcit d'ocupació turc des de l'aire. "La nostra Unitat Şehîd Doğan Zinar, que porta el nom de la nostra Comandant Abnegada Immortal, la camarada Màrtir Dogan Zinar, que era membre del Comitè de Reconstrucció del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK), del Consell de Comandament de l'HPG i del Comandant de Camp Central, va fer un debut important al juny".




Segons el comunicat, les bases de l'exèrcit turc d'ocupació a la regió de Şehîd Delîl Western Zap van ser colpejades per la Unitat de Şehîd Doğan Zinar amb drons entre el 6 i el 25 de juny. Els guerrillers van atacar les bases turques a l'àrea de resistència de Girê Cûdî una vegada, les bases a l'àrea de resistència de Girê FM dues vegades i les bases de Girê Amediyê 13 vegades. "Segons els resultats aclarits d'aquestes accions, almenys 6 soldats turcs van ser assassinats, moltes posicions i tendes van ser destruïdes i les bases van ser àmpliament devastades".

 


Leggi di più »

dimecres, 26 de juny del 2024

Turquia bombardeja i penetra amb forts contingents militars al Kurdistan de l'Iraq


Les forces d'ocupació turques es desplacen des de la nit del 24 de juny per la regió autònoma del Kurdistan de l'Iraq. Durant dies, s'han enviat grans contingents de tropes des de Duhok a Amediyê. Ahir a la nit es va observar un nou comboi format per 40 vehicles blindats i armes pesades a la regió.
Amediyê limita directament amb Metîna i la regió occidental de Zap a les zones de defensa de Medya, controlades per la guerrilla Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), al nord de l'Iraq. A la controvertida zona de Girê Amediyê, al nord-est de la ciutat, els guerrillers han dut a terme accions efectives contra les forces turques en els últims mesos. Dissabte, un intent de les tropes turques d'avançar cap a Girê Amediyê va ser frustrat per la guerrilla. D'altra banda, els pobles dels voltants d'Amediyê, com Sergêlê o Amêdi són bombardejats repetidament per la força aèria turca.

La Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) declara que l'estat turc vol envair i fer-se càrrec del Kurdistan del Sud i, demana al poble de l'Iraq que s'aixequin contra aquesta ocupació de l'estat turc.



Leggi di più »

dilluns, 24 de juny del 2024

Trobada de coordinació entre les milícies feministes kurda i cristiana assíria de Síria

 



Les Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG), representades per Rohlat Afrin, la portaveu Ruksan Muhammed, i les membres de l'Oficina de Relacions Públiques, Lana Hussein i Dilsuz Afrin, es van reunir amb la Força de Dones Assíries del Consell de Defensa de Khabur o Consell de Guàrdies de Khabur (Mawtḇā d-Nāṭorē d-Ḥābor). La reunió va comptar amb la presència de la direcció de la Força de Dones Assíries al Consell de Defensa de Khabur, incloent Madeline Khamis i diverses combatents cristianes assiries.


"El Comandament General de les Unitats de Protecció de la Dona, Rohlat Afrin, va discutir la situació política i les polítiques de les forces d'ocupació turques a la regió amb la direcció i els combatents assiris. La reunió va abordar l'organització de les dones en l'àmbit de la l'autodefensa i la seguretat nacional, així com els èxits de la revolució, com a qüestions principals".

Rohlat Afrin, comandant general de les Unitats de Protecció de la Dona, va cridar l'atenció sobre els intents d'ocupació a la regió, subratllant que les dones del nord i l'est de Síria, que tenen un paper en la protecció, han d'organitzar-se més contra els polítiques d'ocupació La independència i les característiques singulars de la dona s'han de considerar fonamentals en aquest camp.

A la reunió, Madeline Khamis, líder de la Força de Dones Assíries del Consell de Defensa de Khabur, va afirmar que, com a dones assíries, reforçaran la seva resistència per protegir els èxits de la revolució. Madeline va destacar la importància de l'entrenament militar i l'entrenament de les forces femenines existents, com ara la Força de Dones Assíries del Consell de Defensa de Khabur, com a qüestió no negociable per a elles".

Leggi di più »

diumenge, 23 de juny del 2024

Turquia està cremant el Kurdistan del Nord amb una onada d'incendis premeditars i 14 morts

L'estat turc està promovent una onada d'incendis al Kurdistan ocupat sota la seva administració (Bakur o Kurdistan del Nord). DEDAŞ (Dicle Electricity Distribution Inc., empresa pública estatal) comet tres massacres alhora a través dels focs de Shemrekh i Cinar; van provocar la pèrdua de vides humanes, van devastar la natura i són responsables de la desaparició de centenars d'animals. Ha demostrat públicament la seva enemistat amb els kurds durant anys implementant polítiques hostils d'una manera planificada i sistemàtica que ara han arribat al nivell de massacre. Fins ara, DEDAŞ ha funcionat com una institució que distribueix la desigualtat més que no pas el servei, deixant el poble kurd sense electricitat i aigua.

A través de la seva hostilitat cap a la societat, la natura i l'agricultura kurdes, DEDAŞ s'ha convertit en un executor de la destrucció ecològica i de les pràctiques bèl·liques especials realitzades per l'estat turc al Kurdistan. Amb el comandament del govern turc, s'estan construint preses per tallar l'aigua tan necessària a tot l'Orient Mitjà. DEDAŞ, una extensió de les polítiques del govern feixista, ha treballat constantment per deixar la regió del Kurdistan sense aigua i sense electricitat, portant l'agricultura i la ramaderia al nivell d'extinció. En imposar la pobresa, la set i, per tant, la migració, DEDAŞ s'ha convertit en una eina d'opressió contínua, forçant la migració al Kurdistan destruint tots els mitjans de vida del poble kurd".

La declaració continuava: "El govern de l'AKP és tan responsable com DEDAŞ per no intervenir en el foc i obrir el camí per a aquesta massacre a través de la seva omissió basada en el feixisme. Es va veure una vegada més que el desastre més gran per a la gent i per a la natura és l'estat i les polítiques que implementa L'hostilitat de l'AKP cap a la gent i la natura ha estat retratada una i altra vegada durant el terratrèmol de Marash el 6 de febrer, o en les massacres de Soma i Ilic avions, helicòpters i gendarmes per massacrar el poble kurd i destruir la natura i els boscos del Kurdistan. El gendarme s'ha desplegat no per protegir la natura, sinó pels interessos de les companyies, la destrucció ecològica i les massacres dels boscos la força aèria i totes les seves instal·lacions es mantenen a punt dia i nit per sacrificar kurds (exemples dels quals són Roboski, Shengal, Rojava, el Kurdistan meridional i tot el Kurdistan), aquestes forces aèries no es van desplegar deliberadament en una situació en què es necessitava per la naturalesa i l'interès públic. Les autoritats estatals, que augmenten el pressupost de guerra cada any i presumeixen de ser un dels exèrcits més grans de l'OTAN, han desviat l'ajuda recaptada de la gent, i molt menys destinant un pressupost per als incendis forestals, els desastres naturals i la crisi climàtica".

El comunicat deia a més: "L'estat turc intenta eliminar els mitjans de vida del poble kurd ocupant terres kurdes mitjançant la destrucció ecològica, preses, centrals elèctriques i polítiques antiagrícoles. Aquestes s'han posat en pràctica, com a part de la guerra lliurada. al Kurdistan, des de fa anys, òbviament, el govern busca aprofundir-ho amb més desastres provocats i massacres. Una vegada més, es va revelar que l'estat turc, amb la seva mentalitat feixista i interessada, és la major amenaça per a la natura i tots els pobles. Les conseqüències de cada desastre que ens enfrontem es veuen agreujades per aquesta mentalitat de l'estat, que condueixen a nous desastres són responsables de protegir les persones, la natura i els animals contra la destrucció de l'estat, la violència i els desastres que provoca. No cal callar davant les pràctiques de l'estat que no permeten dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia i que amenacen el nostre futur.

L'evolució actual demostra una vegada més que cal no demanar ajuda a l'Estat sinó demanar-li comptes i prendre mesures contra tots els desastres que aquest provoca. Per tant, per a aquells que són solidaris amb la gent, la natura i la vida, el que cal fer després de tots els desastres no és esperar l'ajuda de l'estat sinó augmentar la solidaritat i la resistència organitzades. Les polítiques del govern contra la natura i el poble només es poden aturar amb una lluita organitzada, conscient i integral. Per tal d'oposar-se a aquestes massacres, cal mobilitzar tots els mitjans per lluitar per la natura i la societat. DEDAŞ i l'estat han de ser responsables de les seves massacres i opressió.

El patiment experimentat en aquests desastres demostra una vegada més que la destrucció ecològica és una preocupació comuna per a tots nosaltres. Cada arbre que es tala a qualsevol part del món, l'aigua i l'aire que estan sent retinguts i contaminats s'han de protegir actuant amb la consciència que són valors comuns. És important actuar amb la consciència que els arbres, l'aigua i l'aire que es vol destruir per l'estat són els valors comuns del nostre futur, sense deixar-nos atrapar.

 La Coordinació de la Comunitat de Dones del Kurdistan (KJK) va emetre un comunicat sobre l'incendi mortal que va cremar grans terres a una zona rural entre Amed i Mardin, i va matar 14 persones, ferir més de 70 i morir innombrables animals.

"Estem profundament tristos pel desastre de l'incendi a Amed i Mardin. Enviem el nostre condol a aquells que van perdre la vida en l'incendi i el nostre condol a les seves famílies i a la nostra gent", va dir el KJK.

La declaració continuava: "L'estat turc colonialista duu a terme un règim de genocidi cultural i polític contra el poble kurd juntament amb la destrucció de la natura. Utilitza tot tipus d'armes prohibides a les muntanyes, implementa la desforestació de tota la geografia del Kurdistan com a especial política, perpetra de manera irreversible ecocidi amb preses, realitza atacs aeris contra la vida construïda pel nostre poble a Rojava i sabotatge de foc a zones agrícoles, i destrueix les possibilitats del nostre poble de protegir-se d'aquests atacs i desastres d'aquest tipus amb la política de síndics. Se sap que no hi ha cap desastre natural al Kurdistan, sinó un desastre genocida i colonialista".





Leggi di più »