divendres, 31 de desembre del 2021

La guerrilla turca HPG anuncia que l'exèrcit turc invasor s'ha retirat de 3 regions de Zap

L'exèrcit turc invasor, que va patir forts cops de la Guerrilla del Kurdistan, va haver de retirar-se de les zones de Girê Martyr Munzur, Girê Martyr Serxwebûn i Ciloya Biçûk de la regió de Zap, Kurdistan de l'Iraq. La declaració del Centre de Premsa de HPG és la següent:

"Com se sap, l'exèrcit turc invasor va llançar una operació d'invasió integral contra les zones de defensa de Medya el 23 d'abril. Aquests invasors es van convertir en l'objectiu de les nostres forces moltes vegades durant el període de 8 mesos i no van poder escapar de ser colpejats després d'un cop. Sobretot en l'últim període, l'operació revolucionària duta a terme per les nostres forces contra els invasors a Girê Martyr Munzur els dies 8 i 9 de desembre gairebé ha desarrelat l'enemic. De nou el 9 de desembre, aquesta vegada els invasors de la zona de Ciloya Biçûk de Zap van ser colpejats amb una acció eficaç. En aquestes accions, en què no vam tenir pèrdues i les tàctiques de la nova era es van implementar amb èxit de manera coordinada i entrellaçada, l'exèrcit turc va rebre cops forts i va fabricar intenses mentides de guerra privada per encobrir la seva derrota.

Com a resultat, l'exèrcit turc invasor no va poder aguantar més temps i es va retirar a les zones de Girê Martyr Munzur, Girê Martyr Serxwebûn i Ciloya Biçûk de la regió de Zap. L'exèrcit turc, que era l'objectiu de les accions efectives de la guerrilla i es va adonar que aquí patiria cops molt més grans, igual que a les zones de Werxelê i Tabura Ereban, va haver de retrocedir.

L'exèrcit turc invasor, que no va poder obtenir cap resultat de la terra contra la guerrilla, està intentant obtenir resultats desenvolupant intensos atacs aeris contra les Àrees de Defensa de Medya com a única solució. Tanmateix, tots aquests bombardeigs no van ser concloents i no vam patir cap pèrdua. Les notícies falses de l'exèrcit turc que tenim baixes a causa d'aquests bombardejos no reflecteixen la veritat.

ATACS AERIS

El detall dels atacs aeris duts a terme és el següent:

El 27 de desembre, entre les 14:00 i les 15:00, les zones de Girê Ortê i Girê Hakkarî a la regió de Metîna van ser bombardejades amb avions de guerra.

El 28 de desembre, entre les 16:20 i les 18:00, Gundê Silê a la regió de Qendil va ser bombardejada per avions de guerra.

El 29 de desembre, a les 17:10, la zona al voltant d'Ava Lolanê a la regió de Xakurke va ser bombardejada amb avions de guerra.

El 29 de desembre, entre les 11:00 i les 17:00, les zones de Shkefta Brîndara i Kurojahro a la regió de Zap van ser bombardejades amb avions de guerra.

El 30 de desembre al vespre, es va viure l'activitat d'helicòpters a la zona de Mervanos d'Avaşîn.

Leggi di più »

dimecres, 29 de desembre del 2021

Commemoració dels 10 anys de la matança de Roboski


Durant la commemoració de la massacre de Roboski a Şırnak, els participants van destacar que "encara que triguin 100 anys, continuarem aquesta lluita fins que els autors siguin portats davant la justícia i rebin el càstig que es mereixen". 34 persones, 19 de les quals eren menors d'edat, que van ser assassinades per avions de caça turcs al poble de Roboski del districte d'Uludere de Şırnak el 28 de desembre de 2011, van ser commemorades al cementiri de Roboski del poble.

El 28 de desembre de 2011 a les 21:37 dos F-16 turcs van bombardejar la zona de Roboski, a la frontera entre Turquia i l'Iraq. Sense cap provocació prèvia els avions es van situar sobre els civils kurds. Alguns venien de jugar un partit de futbol. Les bombes van matar 34 persones la majoria tenien menys de 25 anys i eren homes. Turquia va argumentar que una columna de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG)  estaven creuant la frontera en aquell moment i els avions l'atacaven. Després va acusar les víctimes de ser contrabandistes. Certament duien mercaderies de contraband però no només no eren de les HPG sinó que pertanyien a famílies dels anomenats Guàrdies de Vila. Aquests esquadrons són milícies auxiliars que ajuden l'exèrcit turc.


L'origen de la informació fou un dron (avió no tripulat) dels EUA que va informar Ankara d'una columna guerrillera en moviment però els propis nord-americans van demanar Turquia que calia confirmar-ho. El govern turc no en va fer cas i va enviar els avions contra els civils kurds bombardejant-los en plena nit impunement.

Els cossos van quedar estesos tota la nit fins que els familiars de pobles propers van arribar a la matinada. Alguns dels cossos eren tan cremats que no es van poder reconèixer. Turquia no va moure un sol dit i foren els propis familiars que amb bestiar van haver d'arrossegar-los fins als seus pobles.

Erdogan va assegurar que s'investigaria. No hi ha hagut ni un sol moviment.


 

Leggi di più »

Dos ferits en un atac amb ganivet a l'oficina prokurd de l'HDP a Istanbul



La policia turca va detenir ahir dimarts un home que va ferir dues persones durant un atac amb ganivet a una oficina de districte del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) prokurd a Istanbul, va informar el lloc de notícies Duvar.

L'agressor va entrar a l'oficina de l'HDP al districte de Bahcelievler d'Istanbul i va fer preguntes al personal abans d'amenaçar amb "matar tots els que hi havia a l'edifici". L'agressor va ferir un membre del personal Ramazan Dişarı abans de ferir també Aziz Şimşek, que va intentar detenir-lo.

"Després de donar-li te (a l'agressor), va cridar 'he vingut a matar-te' i li va agafar l'arma i em va atacar amb un ganivet", va dir Duvar, citant Dişarı. "Llavors va tirar el seu ganivet a un company que va intentar aturar-lo". L'incident suposa el segon atac a una oficina de HDP en aquest any.

Un home armat va assaltar l'oficina de l'HDP a la província occidental d'Esmirna al juny, matant una empleada. El govern turc ha liderat durant anys una repressió contra l'HDP, el segon partit d'oposició de Turquia al parlament. El partit està acusat de vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), un grup armat que porta quatre dècades en guerra per l'autogovern kurd a Turquia. L'HDP nega els càrrecs.

L'oficina del governador d'Istanbul va anunciar que havia iniciat una investigació sobre l'incident, va dir Duvar, i va assenyalar que la policia havia confiscat dues armes i sis bales al sospitós.

Leggi di più »

dimarts, 28 de desembre del 2021

Augment del 32% en un any de matrimonis de nenes entre 10 i 14 anys a l'Iran

A l'Iran es fomenten els matrimonis infantils. El 2021, només a les províncies de Sistan i Balutxistan es van registrar 2.400 matrimonis infantils, segons les dades proporcionades per la Direcció de Planificació de la Població de l'Iran. La primavera passada, el Centre Nacional d'Estadística de l'Iran va anunciar que 9.753 noies joves d'entre 10 i 14 anys estaven casades. Durant el mateix període també es van casar 45.522 noies d'entre 15 i 19 anys. Les joves d'entre 10 i 14 anys van donar a llum 969 nadons, i les joves d'entre 15 i 19 anys van donar a llum 44.896 nadons.

Els matrimonis de més de 9.000 nenes entre 10 i 14 anys a la primavera del 2021 mostren un augment del 32% en comparació amb el mateix període de l'any passat.

L'Iran té 31 províncies i el principal factor en l'ocurrència de matrimonis infantils és el propi dret civil. Segons dades registrades, almenys el 17 per cent dels matrimonis al país són amb noies menors de 18 anys. A l'article 1041 del Codi Civil iranià, l'edat més primerenca per casar-se és de 13 anys per a les noies i 15 per als nois. Els matrimonis infantils estan legitimats per lleis i fomentats per fàtues religioses musulmanes.



Leggi di più »

dilluns, 27 de desembre del 2021

Funeral pels 5 joves kurds assassinats a Kobanê per un dron turc

Nûjiyan Öcalan, Viyan Kobani, Rojîn Ehmed Îsa, Mirhef Xelîl Îbrahîm i un ciutadà anomenat Welid van morir a causa de l'atac de dron turc dissabte 25 de desembre . Quatre ciutadans més, que van resultar ferits, segueixen sent atesos a l'hospital. Els assassinats eren actius a la feminista associació Unió de Dones Joves (Yekitiya Jinên Ciwan) o al Moviment Juvenil Revolucionari (Tevgera Ciwanên Şoreşger). Avui han de ser enterrats en una cerimònia pública.






Leggi di più »

Atemptat turc amb dron turc assassina tres feministes kurdes i dos membres del moviment juvenil

Turquia va enlairar dissabte a la tarda un dron militar per atacar una casa a Kobanê, una ciutat del nord-est de Síria. Cinc civils, Nûjiyan Öcalan, Viyan Kobani, Rojîn Ehmed Îsa, Mirhef Xelîl Îbrahîm i un ciutadà anomenat Welid van morir a causa de l'atac de dron turc. Quatre ciutadans més, que van resultar ferits, segueixen sent atesos a l'hospital. Els assassinats eren actius a la feminista associació Unió de Dones Joves (Yekitiya Jinên Ciwan) o al Moviment Juvenil Revolucionari (Tevgera Ciwanên Şoreşger). Avui han de ser enterrats en una cerimònia pública.

El 23 d'octubre, les Forces Democràtiques de Síria (SDF) van anunciar que tres més dels seus membres havien perdut la vida en un altre atac de Turquia a Kobani, i el 20 d'octubre, un dron turc va atacar un cotxe que transportava un funcionari de l'AANES (Administració Autònoma del Nord i Est de Síria), en el qual van morir dues persones.


Llamamiento de la Unión Juvenil de Mujeres de Rojava (YJC) y la Unión  Juvenil de Rojava(YCR) - ROJAVA AZADI

Leggi di più »

diumenge, 26 de desembre del 2021

Naufragi de 27 migrants al Canal: els cossos de 16 víctimes van ser repatriats al Kurdistan iraquià

Els cossos de 16 víctimes, que van morir al novembre en un naufragi al Canal de la Mànega que va deixar 27 morts, van ser repatriats diumenge 26 de desembre abans de l'alba al Kurdistan iraquià, on les famílies els esperaven per organitzar un funeral, va assenyalar un fotògraf de l'AFP. L'avió ha arribat cap a les 2 del matí a l'aeroport d'Erbil, la capital d'aquesta regió autònoma al nord de l'Iraq. Les víctimes van ser traslladades a ambulàncies que van sortir de l'aeroport per traslladar-les a la seva ciutat natal al Kurdistan, va dir el fotògraf.

Els cossos aniran a les ciutats de Darbandikhan, Ranya però també Soran o Qadrawa, on l'AFP s'havia reunit al novembre amb les famílies que esperaven amb angoixa les notícies d'un fill o un ésser estimat potencialment al vaixell.

Dels cossos trobats, 26 van ser identificats a França: 17 homes i set dones d'entre 19 i 46 anys, un adolescent de 16 anys i un nen de 7 anys. A més dels 16 kurds iraquians, també hi ha un kurd de l'Iran, tres etíops, un somali, quatre afganesos i un egipci. Només dos homes havien estat rescatats, un kurd iraquià i un sudanès, segons el ministeri de l'Interior francès.






Leggi di più »

La guerrilla kurda mata 8 soldats turcs en una emboscada i decomissa divers armament

 



"Els dies vuit i nou de desembre, les forces de la Guerrilla van dur a terme una operació revolucionària qualitativa contra l'exèrcit d'ocupació utilitzant les seves tàctiques modernes a la zona del Màrtir Munther a Zab, , la següent és la informació detallada sobre l'operació que es va iniciar durant el campanya revolucionària Falcons de les Zagros:

"El dia 8 de desembre, a les 14:00 hores, les nostres forces van llançar un atac amb armes pesades a posicions de l'exèrcit d'ocupació al turó del Màrtir Munther, posteriorment; les unitats mòbils de les forces de la Guerrilla es van desplaçar i van aconseguir controlar posicions dels ocupants de cinc eixos.

La nostra primera i segona unitats d'atac professional van dur a terme un atac simultani a la 01:00, dirigint-se a dos llocs i un punt de concentració pertanyent a l'exèrcit d'ocupació, on el primer eix de l'operació apuntava a un punt de concentració amb bombes i armes individuals, matant cinc soldats, confiscant dos canons M-16, un llançagranades, armes BKC, una bossa i gran part del seu equipament militar. El segon eix va apuntar a dos llocs dels soldats d'ocupació amb granades i armes lleugeres, on dos llocs van ser destruïts en poc temps i es va confirmar la mort de tres dels soldats d'ocupació. El quart i cinquè eix van destruir objectius al castell de Badawi amb armes pesades".

"Les nostres forces mòbils van aconseguir colpejar tots els objectius del turó en 10 minuts utilitzant mètodes tàctics professionals, mentre que les nostres forces no van patir cap baixa, ja que per a l'exèrcit d'ocupació turc, va resultar en la mort de 8 soldats d'ocupació turca i dos M-16. També es van decomissar canons, una arma BKC, una maleta i molts equipaments militars”.

Aquesta operació va ser com a represàlia per tots els màrtirs que van morir com a conseqüència de l'ús d'armes químiques per part de l'exèrcit d'ocupació turc."

Leggi di più »

Missatge del germà d'Heidar Ghorbani, executat per l'Iran


El germà d'Heidar Ghorbani, que va ser executat pell sagnant estat d'Iran, Hassan Ghorbani, va agrair al poble kurd i a tots els que van expressar el seu dolor per l'assassinat del militant nacionalista i va dir: "Heydar estava a la presó de Sine en aquell moment, avui es troba al cor de tots els kurds honorables i conscienciats".

Leggi di più »

Iran executa un altre pres kurd el dia de Nadal



Les autoritats iranianes van executar ahir dissabte un presoner kurd a Kermanshah, segons l'Organització Hengaw pels Drets Humans. Ali Reza Muradi, de 28 anys, va ser executat a la presó de Dizel Abad a Kermanshah sis anys després de la seva detenció. Muradi va ser detingut fa sis anys per "assassinat deliberat" a Kermanshah, va dir l'organització, que supervisa els abusos dels drets humans al Kurdistan iranià. També el 19 de desembre, les autoritats iranianes van executar "en secret" el pres polític kurd Heidar Ghorbani a la presó central de Sanandaj i Amnistia Internacional. se li va negar qualsevol comiat entre ell i la seva família. Qurbani juntament amb el germà de la seva dona, Mahmoud Sadqy, van ser detinguts l'octubre de 2016. Va ser condemnat a mort el gener de 2021 per ser membre del Partit Democràtic del Kurdistan iranià (PDKI), un grup polític kurd que defensaa l'autodeterminació de la minoria kurda de l'Iran.

"El cas d'Heidar Ghorbani estava tan marcat de defectes i de la manca de proves creïbles que l'horror de la seva execució s'agreuja encara més", va dir l'investigador iranià d'Amnistia Raha Bahreini. "Això consolida un patró alarmant de les autoritats iranianes que duen a terme execucions en secret o amb poca antelació per minimitzar les possibilitats d'intervencions públiques i privades per salvar vides de persones", va afegir. "La mort d'Heidar és il·legal fins i tot sota les regles de la República Islàmica".

Amnistia va dir que el seu cas encara s'estava examinant al Tribunal Suprem i que els seus familiars només van ser assenyalats cap a la seva tomba després de dur-lo a terme. L'Iran va dur a terme almenys 246 execucions el 2020, assegurant-se el "vergonyós lloc del segon botxí màxim del món", va dir Amnistia.

Leggi di più »

dissabte, 25 de desembre del 2021

Les SDF capturen un dels caps de l'Estat Islàmic que va dirigir l'assalt a Kobanê el 2014

 

Farhad Shami, el cap del centre de mitjans de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF) ha anunciat avui que les SDF van arrestar un dels líders més "perillosos" de l'IS. Amb el suport de la Coalició, va arrestar un dels líders més perillosos de l'Estat Islàmic, Mohammad Abd Al-Alawad, que va participar en els atacs a Kobanê el 2014, i algunes altres zones de Síria. El pla incloïa un grup de terroristes suïcides, IED i armes per treure líders i individus de l'Estat Islàmic. Les SDF també van anunciar dijous que havien desactivat de manera segura els explosius que havien estat enganxats a un vehicle fora de la ciutat de Hasakah/Hesekê un dia abans.

Leggi di più »

divendres, 24 de desembre del 2021

Zozan Çewlik, comandant de la seu de YJA Star: "La lluita de guerrilles és l'estil bèl·lic desenvolupat pels oprimits, els pobles i les petites forces contra les forces numèricament i tecnològica superiors"


Zozan Çewlik, comandant de la seu de Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star), va fer balanç teòric i pràctic de la lluita de la seva milícia. La komutani ha afirmat que: "Cada època té el seu caràcter únic, els seus equivalents d'institucions organitzades, estils de vida i relacions. Al mateix temps, sorgeix un tipus humà equivalent al caràcter de l'època. Pel que fa al segle XXI, el caràcter d'aquesta època també es reflecteix en els models de l'exèrcit i l'estil bèl·lic. En aquesta era, que també s'anomena era de la informació, les forces de poder protegeixen tota mena d'informació i utilitzen aquesta informació per als seus propis interessos, no per a les necessitats de la gent. Tenir coneixement significa tenir poder. Una dimensió de la guerra lliurada al segle XXI també s'anomena mitjans digitals, guerres per Internet i ciberatacs. En el passat, la guerra es lliurava entre dues o més forces militars. Els exèrcits s'enfrontarien. Ara el sistema capitalista modernista ha declarat la guerra a tota la societat. Per tant, es va reduir el nombre d'exèrcits, es va mobilitzar el poder i la guerra va adquirir un caràcter asimètric. La guerra es va desenvolupar segons la qualitat, no la superioritat numèrica. Es basa en un estil de guerra basat en l'alta tecnologia i la intel·ligència. Mitjançant l'ús de mètodes de guerra especials de manera molt eficaç, es pretén matar persones en termes de valors espirituals i humans en lloc de matar físic. A les guerres del segle XXI, també anomenades guerres modernes, també és important el vessant militar de la guerra, però la part principal és el període en què es duen a terme les operacions de percepció. El vessant militar es completa en poc temps i ràpidament i posa el punt final a la fase final.


La lluita de guerrilles, en canvi, és l'estil bèl·lic desenvolupat pels oprimits, els pobles i les petites forces contra les forces numèricament i tecnològicament superiors. Aquesta definició no ha perdut res del seu valor. Les persones, les dones i els oprimits només poden triomfar si duen a terme l'estil de la guerra de guerrilles contra els poders hegemònics al segle XXI. Per descomptat, tenint en compte el caràcter d'aquesta època, cal reestructurar les regles i el mode d'acció de la guerrilla. Els principis guerrillers determinats per Mao es van convertir en una font d'esperança per als pobles dins i fora del seu propi temps, i molts moviments guerrillers van desenvolupar els seus propis moviments guerrillers basats en aquests principis. El nostre moviment ha creat el seu propi sistema de guerrilles i ha determinat el seu curs d'acció i acció basant-se en els moviments guerrillers del Vietnam i la Xina. Tanmateix, estem passant per un període en què la constant serà superada i derrotada amb el temps. L'organització guerrillera és una organització flexible i fluida. Ha de ser capaç d'adaptar-se a qualsevol situació en qualsevol moment.


També fa temps que posem la reestructuració a la nostra agenda. No sentim aquesta necessitat de renovació i canvi només per les tendències de l'enemic. La guerrilla del nou període que hem desenvolupat no és una guerrilla desenvolupada únicament a través de l'autodefensa. A través de llargues reunions, discussions i entrenament militar es va formar una nova doctrina guerrillera. Per descomptat, aquestes no es van limitar a meres discussions ni es van quedar en documents. Sobretot l'any 2021, la guerrilla de la modernitat democràtica va ser provada i provada en la pràctica de l'any, es van determinar amb més força els seus punts febles i es van aprofundir els seus punts forts. Pensem que aquesta doctrina de la guerra, que també anomenem guerrilla de la modernitat democràtica, serà la perspectiva principal de tots els pobles, dones i forces antisistema. Aquest any, hem aconseguit resultats més concrets a la pràctica. S'ha desenvolupat la professionalitat en guerrilla, sobretot amb les branques i les formacions d'especialització. L'estil d'equip es va implementar de manera molt més eficaç. Una vegada més, com a primer en la nostra història de guerra, les guerres de túnels són suficients preparacions i experiències en aquesta forma de guerra.

Va deixar l'enemic sense resoldre, tot i que no teníem solució. Hi va haver resultats instructius que vam extreure de la pràctica de la guerrilla de la modernitat democràtica el 2021. A la vista dels resultats que hem extret de la pràctica, hem vist que podem formar la guerrilla de la victòria el 2022. També podem considerar el 2021 com un any en què es reforça la creença que la victòria s'aconseguirà amb la guerrilla de la modernitat democràtica i es revifa l'esperança. El que va portar a la guerrilla de la llibertat va ser la seva auto-renovació, poder aprendre dels seus errors i mancances, estar obert al canvi i no caure en el dogmatisme. Per descomptat, també hi va haver enfocaments que vam tenir dificultats per canviar en primer lloc a causa de la sociologia kurda, insistint en els hàbits i a la seva manera. Els resultats d'aquests enfocaments també van ser pesats per a nosaltres, perquè vam pagar un preu a canvi. Tanmateix, estava convençut del projecte de reconstrucció de la guerrilla i va veure amb els seus propis ulls que havia vençut l'enemic. Per descomptat, aquests èxits no es van aconseguir només mitjançant canvis en la manera d'organització, d'acció i de moviment. Tot i que aquests són importants, és la seva posició ideològica la que fa invencible la guerrilla. Per dir-ho en una paraula; És apocalíptic. En primer lloc, la seva devoció al Líder, als màrtirs i als seus companys. La invencibilitat de la guerrilla prové del seu fort compromís amb els valors que fan humans les persones. No hi ha tècnica més poderosa que una persona que creu en una ideologia i es compromet a morir amb aquesta ideologia. El PKK ho ha aconseguit.

Aquest procés va ser un període en què es va desenvolupar la guerrilla de les dones lliures en la guerra popular revolucionària. Com es poden avaluar els beneficis obtinguts per aquest procés?

Les guerrilles YJA Star tenen un fort llegat de llibertat i ascendència valuosa. No podem fer front a la lluita per la llibertat en desenvolupament i al moviment guerriller de dones lliures aïlladament dels esforços dels que ens van precedir, del preu que van pagar, del dolor que van patir i de les dificultats que van experimentar. El nostre regal el devem als Saras, Bêrîtans, Zîlan i Semas. Són la nostra font de vida i de guerra. Els heroismes resultants i el treball de les dones són realment importants i significatius. Les nostres dones comandants i guerrilles no van dubtar a assumir la responsabilitat i liderar la guerra històrica i estratègica que vam fer. Van tenir una participació viva, creativa, productiva, fluida i dinàmica. En molts dels nostres camps, les amigues van assumir la responsabilitat de la guerra, van planificar accions amb la ment femenina i van dur a terme moltes accions creatives amb el seu propi poder. Els nostres guerrillers YJA Star es troben als Zagros, als peus de la muntanya Cilo, als cims de Cudi, als cims de les muntanyes Dersim, al camp de Tendürek, a Botan, Amed, Metîna, Heftanîn, Xakurkê, Gever' He també va mantenir les seves posicions a Garzan i Mêrdîn; van demostrar amb les seves pràctiques que es dedicaven apassionadament a la línia de la vida lliure. El 2021 també ha estat un any per a nosaltres en la guerra popular revolucionària, en què la guerrilla de dones lliures es va concretar, es va fer més activa i es va establir el sistema de vida i organització.

Per descomptat, aquests guanys no van ser gratuïts. Hem perdut els nostres preciosos companys com a màrtirs en aquesta lluita. Vam donar a la nostra causa les filles més belles i els fills més bonics d'aquest poble. En la nostra guerra d'honor i llibertat, amics com Nûjîn Koçer, Nûjîn Êrs, Hilal Goran, Diljîn Marya, Nuda Sason, Sozdar Qamişlo i Şîlan Goyî, que havien estat desenvolupant, guerrillers, comandants i comandants de la guerra popular revolucionària durant anys, van ser martiritzats. Aquestes dones valentes són les deesses de l'època. Són les deesses d'autodefensa de l'època. significa deessa; Significa ser creatiu, constructiu, fluid, immersiu i col·leccionable. Aquestes valentes dones kurdes tenen moltes més de les característiques que hem esmentat. De nou, hi ha una altra veritat de la nostra lluita; la guerra crea el seu propi comandant. Fins i tot fa dècades, el nostre lideratge va decidir que la guerra era tremendament constructiva. Aquí hi ha molts dels nostres joves amics com Adife Kanîreş, Veroz Ovacık, Eylem Zewkan, Sozdar Kerboran, Delal Muş, encara que no porten molts anys al partit, la posició d'iniciativa de molts dels nostres amics durant la guerra, el seu rancor i la ira cap a l'enemic, els va convertir aviat en comandants amb els cops que van infligir a l'enemic. Creien en el lideratge, els màrtirs, el companyerisme i com a expressió d'aquests, la línia de la llibertat de les dones, i es van mantenir fidels fins al final. Les mesures de militància del PKK i del PAJK, que van desenvolupar la voluntat de resistir tota mena de tendències de l'enemic en aquests amics, van ser fortes en ells. Intuint la gravetat del concepte d'aniquilació del lideratge i el moviment, així com la força del seu compromís de camaraderia, es van protegir d'aquests atacs. La participació de les dones, amb identitat i voluntat pròpies, en l'acte de recreació d'una nació sobre la base de la llibertat, és la invencibilitat i l'èxit d'aquesta nació. Això ha sorgit en la realitat del Kurdistan. Amb el desenvolupament de la guerrilla de les dones lliures, el projecte de reestructuració va adquirir tal dimensió que va desenvolupar idees i projectes més concrets. Això es considera un desenvolupament molt important pel que fa a la lluita per la llibertat de les dones."



Zozan Çewlik també ha fet un balanç de situació de les activitats d'enguany del comandament central de YJA Star: Hem descrit els resultats i la naturalesa del balanç anual de YJA Star:

* 114 companyes van ser martiritzades aquest any.
* 5 guerrilleres van ser preses com a ostatges.
* YJA va realitzar 116 operacions.
* 25 actes de sabotatge,
* 22 activitats de seguiment,
* 24 activitats amb armes pesades,
* 13 activitats amb armes especials,
* 2 accions de llançament a l'enemic


Com a conseqüència d'aquestes accions aquest dany es va infligir a l'enemic;
* 136 soldats enemics van morir.
* Un contractista i 2 guàrdies van ser castigats.

* 38 soldats van resultar ferits.
* 2 vehicles blindats de tipus Kirpi van ser destruïts.
* Vehicle tipus Amorog, vehicle tipus trànsit, vehicle tipus Reo, camió destruït.

* Van ser colpejats 5 helicòpters d'atac.


 

 

Leggi di più »

HPG commemora 6 guerrillers que van ser morts en combat a Serhat fa un any

En commemoració dels 6 guerrillers que van ser martiritzats a Serhat, les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) va dir: "Entenem el nostre condol a les famílies dels nostres camarades, el poble de Serhat i a tots els patriotes del Kurdistan, que són els valents herois de Serhat, que són els més distingits i fills valuosos del nostre poble i que van assolir un nivell exemplar en la militància i el comandament apoistes. Commemorem els nostres camarades Serxwebûn, Lokman, Şîrvan, Akif, Baran i Aslan, que van ser martiritzats el 31 de desembre de 2020 com a resultat de la conspiració dels estats regionals a la frontera de la província de Serhat, en el seu aniversari del martiri."





Leggi di più »

"Esperem més, potser no és mort, aquest pres malalt", una revista satírica ironitza sobre la terrible situació dels presos a Turquia


La revista satírica turca LeMan presenta a la seva portada la situació que s'enfronten els presoners greument malalts a Turquia. La revista va informar que hi ha 1.605 presoners malalts a Turquia, 604 dels quals estan greument malalts.

Dos guàrdies de la presó que vénen a prendre el cos d'un reclús mort a la presó apareixen a la imatge de portada de la revista. "Què més és l'infern sinó un món que ha perdut la consciència!", era el titular de LeMan. En la caricatura, apareix un dels guàrdies entrant a la cel·la de la presó dient: "Esperem més, potser no és mort, aquest pres malalt" a l'altre guàrdia, mentre que la resposta de l'altre guàrdia diu: "Crec que està mort, posem-lo a la llitera".

A la part inferior de la caricatura, també s'afirma que 59 presoners malalts han mort a les presons des de principis del 2020 a Turquia. A més, la portada afegeix: “El copresident de l'Organització de Drets Humans (IHD), l'advocat Eren Keskin, va afirmar que '1.605 detinguts malalts, 604 dels quals ho estaven greument, viuen abandonats a la seva sort. pels informes de l'Institut de Medicina Forense”. L'Associació de Drets Humans (İnsan Hakları Derneği) va ser fundada el 17 de juliol de 1986 per 98 defensors dels drets humans. L'IHD es va fundar en temps foscos provocats pel cop d'estat militar del 12 de setembre de 1980. Després del cop militar, es van produir tantes violacions dels drets i llibertats humans fonamentals. Per exemple; es van intensificar els actes de tortura comesos sota custòdia policial i a les presons; les morts es van fer cada cop més freqüents; es van prohibir els partits polítics, les associacions i els sindicats i els seus executius van ser empresonats.

L'informe de IHD afirma que 27 presos malalts van morir a les presons l'any 2020. Només durant els tres primers mesos del 2021, 13 presos malalts van perdre la vida entre reixes i un detingut greument malalt va morir a l'hospital poc després del seu alliberament. Actualment hi ha 1.605 presoners malalts entre reixes, 604 dels quals, segons es diu, estan greument malalts. Els Instituts de Medicina Forense (ATK) de Turquia es troben al centre dels mecanismes legals que decideixen sobre l'alliberament o no dels presos malalts a Turquia. No obstant això, diversos defensors dels drets humans han afirmat repetidament que els informes de l'Institut de Medicina Forense són esbiaixats i que la institució pren decisions basades en ordres del govern.

Leggi di più »

68 organitzacions de dones demanen l'alliberament d'Aysel Tuğluk


68 organitzacions de drets de la dona han manifestat en un comunicat sobre el deteriorament de l'estat de salut de l'exdiputada del Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic dels Pobles)Aysel Tuğluk, que "és hora de solidaritzar-se amb Aysel Tuğluk", subratllant que "les autoritats administratives i judicials que van ignorar l'informe que deia "no pot romandre a la presó" seran responsables de qualsevol conseqüència desfavorable en relació amb la salut de Tuğluk.

La vicepresidenta de l'HDP fou condemnada a un any i mig de presó per una protesta davant la presó en la que actualment està empresonada. Aysel Tugluk va ser sentenciada dimarts el gener de 2018 per "organitzar i gestionar" protestes davant la presó de Kocaeli. Va ser arrestada originalment al desembre de 2016 i acusada d' "administrar una organització terrorista armada". L'HDP va condemnar l'arrest i la detenció de Tugluk com a il·legals i motivades políticament. Tugluk és una dels vuit diputats/des de l'HDP que actualment són a la presó, incloent-hi el copresident Selahattin Demirtas i l'antiga co presidenta Figen Yuksekdag.

Les 68 organitzacions de dones han instat les autoritats a alliberar Tuğluk perquè el seu tractament pugui continuar en les condicions necessàries. Els advocats de Tuğluk havien dit en un comunicat fa uns dies, que ella té pèrdua de memòria i no pot fer les seves activitats diàries per ella mateixa. La política porta entre reixes des del 2016. La Institució de Medicina Forense d'Istanbul va emetre un informe en què deia que Tuğluk podia romandre a la presó, mentre que la Institució Mèdica de Kocaeli afirmava el contrari, que no podia romandre a la presó. Totes les sol·licituds d'alliberament presentades pels seus advocats han estat rebutjades.

El comunicat diu: "Com tothom sap, Aysel Tuğluk va ser testimoni de l'atac racista contra el funeral de la seva mare i aquesta actitud inhumana va deixar un dany irreparable a la seva memòria. En realitzar el seu tractament i examen mèdic durant mesos, la Institució de Medicina Forense de la Facultat de Medicina de Kocaeli va elaborar per unanimitat un informe en què s'indicava que no estava en condicions de romandre a la presó, malgrat aquest informe, un nou informe emès per la Institució de Medicina Forense d'Istanbul indicava exactament el contrari. L'apel·lació dels seus advocats a la "Junta Suprema" contra els informes contradictoris queda sense resposta; es mira el deteriorament de la seva malaltia".
Ens oposem al que se li fa passar avui a Aysel Tuğluk, com a política que ha combatut durant anys tota mena de violència contra les dones i ha lluitat per la llibertat de les dones; sol·licitem el seu alliberament. A la llum de la nostra petició de "Justícia per a les dones", també reiterem la nostra demanda de llibertat per a Tuğluk i totes les dones que estan empresonades per raons polítiques com ella.L'Estat, principalment el Ministeri de Justícia, és responsable de l'incompliment de les exigències de l'informe de la comissió integral que indica que Aysel Tuğluk no pot romandre a la presó. Les autoritats administratives i judicials que ignorin l'informe d'"ella no pot romandre a la presó" seran responsables de qualsevol conseqüència desfavorable relativa a l'assistència sanitària de Tuğluk."

El comunicat fa una crida "a totes les autoritats que tenen un paper en aquest procés il·legal que se li ha imposat perquè actuïn d'acord amb la llei, la ciència i la consciència; recordar que Tuğluk ha de ser alliberada com més aviat millor perquè la seva tractament pugui continuar en les condicions necessàries i reiterar la nostra crida a la solidaritat."

Les signants són les següents:

Grup de Treball de Dones de la Fundació Adalar, Plataforma de Dones d'Adana, Xarxa Solidària d'Igualtat de Gènere de AĞ-DA, Unió de Dones Alevís, Moviment de Dones d'Anatòlia, Dones de l'Acadèmia de Solidaritat d'Ankara (ADA), Plataforma de Dones d'Ankara, Centre d'Assessorament i Solidaritat de la Dona d'Antalya, Associació d'Estudis de Gènere Aramızda (Entre nosaltres), Unió Europea de Dones Alevís, Associació Ben Seçerim (Jo escullo), Associació de Lluita contra la Violència Sexual, Plataforma de Dones de Datça, Assemblea de Dones de DAD, Associació de Dones de l'Estat de Solidaritat (DAKAHDER), Associació de Dones Demir Leblebi, Assemblea de Dones d'Associacions Alevís Democràtiques, Unió de Dones Alevís Democràtiques, Plataforma de Dones de Dili Drets de la Dona del Col·legi d'Advocats de Diyarbakır, Revista Ekmek veu Gül, Dones del Partit del Treball, Associació de Recerca i Solidaritat Escolar d'Eskişehir-Grup de T rabajo de Gènere, Grup de Dones de Monitorització per a la Igualtat-EŞİTİZ, Sindicat d'Empleats a Domicili, Dones de Pau Foça, Associació de Dones Günebakan, Halkevci Women, Hatay Women are Strong Together, Peoples' Democratic Congress , HDP Adana Women's Council, HDP Balıkesir Women's Council, HDP Hatay Women's Council, Hubyar Women's Council, İskenderun Women's Platform, Associació de Solidaritat de les Dones d'Esmirna, Solidaritat de les Dones, - Noves Solucions, Associació d'Escriptores, Kadınlar Birlikte Güçlü (Les dones són fortes juntes), Organització de Dones del HDP de Kağıthane, Plataforma de Dones Karaburun, Associació d'Assessorament i Solidaritat de Dones Katre, Assemblea de Dones de les Sindicats d'Empleats Públics (KESK), Solidaritat de Dones Kırkyama, Associació Kırmızı Biber (Pebrot Roig), Solidaritat de Dones Independents Körfez, Associació de Dones Mavigöl, Plataforma de Dones Alevís de Mersin, Associació de Dones Mimoza- Sarmaşık, Associació de Dones Muğla Emek Benim (El treball és meu), Associació de Solidaritat i Consulta de Dones Muğla.




Leggi di più »

dimecres, 22 de desembre del 2021

Bombardeig turc al Kurdistan de Síria amb 4 morts i 7 ferits

Quatre persones, inclosa una dona gran, van morir en bombardejos turcs a pobles del nord-est de Síria, va dir dimecres a primera hora el grup kurd recolzat pels Estats Units. Les Forces Democràtiques Sírianes (SDF) van dir que Turquia havia bombardejat diverses zones de la província de Hasakah dimarts a la tarda i dimecres a primera hora.

El nombre de morts va augmentar a quatre a causa del bombardeig turc a la ciutat de Zirgan a Hasakah, va afegir. Dimecres abans, les SDF van dir que set persones, entre elles tres germans, també van resultar ferides en el bombardeig. A més, va dir que les seves forces van respondre a un atac terrestre de les forces turques al poble d'Um al-Kaif. L'exèrcit turc ha bombardejat aquestes zones més de 800 vegades.

Leggi di più »

dimarts, 21 de desembre del 2021

La policia turca segresta el cadàver del pres polític Vedat Erkmen i es nega a entregar-lo a la família

Vedat Çem Erkmen, que estava detingut a la presó tipus Tekirdağ número 2 F, va morir ahir sospitosament a la seva cel·la. El cos d'Erkmen, l'autòpsia del qual es va fer sense esperar els seus advocats, va ser traslladat al matí a la Direcció dels Cementiris de Küçükçekmece d'Istanbul. La família volia portar el cos d'Erkmen a l'Associació Digor Dağpınar d'Esenyurt i després a la seva ciutat natal Kars per a l'enterrament. Afirmant que hi havia una instrucció de no portar el cadàver a Esenyurt, la policia s'ha apoderat del cadàver i el va segrestar malgrat les objeccions de la família. Davant la reacció de la família, la policia va dir que portaria el cos a la Fundació Mehmetçi, situada entre Istanbul i Gebze. Tanmateix, el vehicle de transport funerari no es va portar a la Fundació Mehmetçik.


Leggi di più »

La guerrilla kurda ha de matar set militars turcs i ocupa dues de les seves posicions a Serhat i Heftanîn


Set soldats turcs invasors han hagut de ser eliminats durant les accions realitzades pels guerrillers Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) a Serhat i Heftanîn, al Kurdistan de l'Iraq. Mentre els invasors abandonaven les seves posicions i fugien a Serhat, dues posicions van ser destruïdes a Heftanîn. Les accions efectives, en les quals es van combinar les tàctiques guerrilleres de la nova era, foren per saludar el Dia de la Resurrecció del 27 de novembre, aniversari de la fundació del PKK.


L'1 de desembre, l'exèrcit turc invasor va llançar una operació d'invasió amb la participació de tropes secretes a la zona de Demirkapı de la regió de Glîdax d'Agirî. Una unitat secreta al camp va ser seguida per les nostres forces el mateix dia. Els invasors, que van ser controlats, van ser colpejats per una acció guerrillera coordinada el 2 de desembre a les 17:00. Com a conseqüència de l'acció, un ocupant de la xarxa 1 va ser neutralitzat.

El 25 de novembre, una unitat d'ocupació secreta va ser controlada per les nostres forces a la regió de Glidax d'Agirî. Les nostres forces van dur a terme una acció guerrillera coordinada des de 2 braços, apuntant a les dues posicions on es trobaven els invasors, a les 09:30 del mateix dia. Els nostres equips d'atac, que van passar ràpidament per sobre de les posicions, van deixar caure les posicions dels invasors en 10 minuts. En aquesta acció, en què almenys 2 invasors van ser castigats, els invasors restants van abandonar les seves posicions i van fugir. Les forces kurdes van abandonar la zona d'acció sense cap pèrdua. 
 

A la regió de Heftanîn en el marc de la Campanya Revolucionària Cenga Xabur; El 17 de desembre, a les 12:30, una posició pertanyent als invasors a la serralada de Girê Koordîne a la zona de Pîrbila va ser l'objectiu de les nostres forces YJA Star. Com a resultat de l'acció, 1 posició va ser destruïda i els invasors van ser castigats. El 19 de desembre, a les 09:30, els invasors de Girê Koordîne a la zona de Pîrbila van ser afusellats de nou per les nostres forces. Com a resultat d'aquesta acció, almenys 4 invasors van ser eliminats i 1 posició que pertanyia als invasors va ser destruïda.


 


Leggi di più »

La gendarmeria turca mata un refugiat sirià de 16 anys a la frontera

La gendarmeria turca ha matat el refugiat sirià de 16 anys Maher Amer Barbash que és de la ciutat de Maarat al-Numan després que travessés el mur fronterer i entrés al territori turc des de la regió d'Idlib, al nord-oest de Síria.


Leggi di più »

dilluns, 20 de desembre del 2021

Apareix mort el pres polític kurd Vedat Erkmen, el cinquè en 10 dies

Vedat Çem Erkmen estava detingut a la presó tipus F de Tekirdağ núm. 2 i estava complint una condemna de cadena perpètua agreujada. Va morir diumenge 19.12.2021 en circumstàncies sospitoses. L'administració de la presó, que va trucar a la família d'Erkmen cap a les 9 de la nit de diumenge, va afirmar que Erkmen es va "suïcidar" a la seva cel·la. La família d'Erkmen i els advocats de l'Associació de Drets Humans (İHD) i de l'Associació d'Advocats per la Llibertat (ÖHD) van anar a la presó de Tekirdağ. No obstant això, es va saber que els tràmits de l'autòpsia a Erkmen es van dur a terme abans que arribessin la seva família i els advocats.

'Vedat va ser assassinat!'


Gürkan Isteli, membre de la Comissió de Presons de l'ÖHD Istanbul Branch, va publicar una declaració a les xarxes socials dient: "Què amaguen de qui? Vam anar i tornar entre la presó, el jutjat i l'hospital durant hores. La presó va rebutjar totes les nostres peticions per veure el cos. Hores més tard hem pogut arribar a la fiscalia de guàrdia, i acabem d'identificar i rebre el cos”. Isteli va dir: "El nostre client, Vedat Erkmen, va ser traslladat de la seva cel·la a una cel·la d'aïllament fa uns dies. Com a motiu de la mudança, van dir que 'no estava segur'. Diem que va ser assassinat obertament. Per què hauria de ser? Vedat, que va ser traslladat de la seva cel·la per garantir la seva "seguretat vital", s'ha suïcidat?

Isteli va afegir que en la trucada telefònica que Erkmen va fer al seu germà divendres passat (17 de desembre), li va dir que en la propera visita, el 23 de gener, volia que la família presentés una denúncia penal contra l'administració penitenciaria. Isteli va dir que el taüt i el vehicle funerari no es van donar. Davant la reacció de la família, que va demanar una manta per com a mínim embolicar-hi el cos, es va lliurar el taüt. Com que no es va facilitar el vehicle funerari, el cadàver d'Erkmen va ser portat a la Direcció dels cementiris de Küçükçekmece amb el vehicle cedit per la família. El cos d'Erkmen serà portat a l'Associació Digor Dağpınar d'Esenyurt. El cos serà enviat a Kars, la seva ciutat natal.

Leggi di più »

diumenge, 19 de desembre del 2021

Homenatge del PAK a Ali Mardan Khan Bakhtiari



El president del Partiya Azadi Kurdistan (PAK, Partit per la Llibertat del Kurdistan), el comandant general Hussein Yazdanpana, ha fet públic un recordatori en motiu de l'aniversari de la mort de Sher Ali Mardan Khan Bakhtiari
Sher Alimardankhani Bakhtiari, va cooperar amb la Gran Revolució kurda de Simko Shikak (1918-1922); una revolució armada massiva al sud-est contra l'estat persa de Razasha Pahlawi, liderada. En aquell moment Reza Sha no estava construint un estat iranià modern, imposava la persificació i la identificació de la identitat iraniana sobre nació kurda.

Segons el PAK "És motiu d'orgull que, avui, els descendents de Sher Alimardankhan i el gran Simko siguin a les files del Partit per la Llibertat del Kurdistan i de l'Exèrcit Nacional del Kurdistán, estiguin units i lluitant pel bé de la llibertat i la llibertat de la nostra nació. Avui mentre, Teheran està lluitant amb les diferències regionals i religioses entre els components de la nostra gran nació i la connivència entre ells i derrocant la política del nostre futur, els descendents dels grans Simko i Sheir Ali Mardan Khan Bakhtiari contra les amenaces del feixisme persa i el xovinisme turc, està en l'aposta per la unitat de la nostra identitat nacional i finalització. El nom i la memòria de Ali Mardan Khan Bakhtiari és al pit dels combatents de l'Exèrcit Nacional del Kurdistan i els lluitadors del PAK, i reviu el seu camí i objectiu a la terra de Bakhtiar i tot el Kurdistan."

Ali Mardan Khan pertanyia a la tribu dels Bakhtiari i es va aixecar contra l'ocupació soviètica i el Regne Unit. El seu pare va morir en la seva joventut com a conseqüència d'una conspiració familiar. Alimardan Khan va passar la seva infància amb la seva àvia materna, Bibi Fatemeh Chaharlang Kianarsi, així com els seus oncles, Aliqli Khan Sardar Asad i Sardar Zafa , i va anar a l'escola. Els bakhtiaris, amb un milió de membres, són una branca de la nació lur. Els lurs es van separar dels kurds fa uns mil anys i es consideren descendents de l'antic regne d'Elam, el més antic del món conjuntament amb Sumèria. La seva llengua, com el kurd i el farsi, és indoriraniana. La seva tradició diu que no són iranians sinó iraniizats i que haurien emigrat a Síria des de Bactriana (de la que deriva el seu nom. Habiten entre Isfahan i Khuzestan, la part més oriental amb població kurda. Fins al segle XX foren ramaders nòmades. Cada tribu estava manada per un kan, en aquest cas Ali Mardan Khan,. Les dones bakhtiaris no havien de portar vel i gaudien de gran llibertat fins a la imposició de la revolució islàmica de 1979.

En la seva joventut, va ser un dels genets dels Bakhtiari en l'anomenat "aixecament constitucional" (1905-1907) en la que els bakhtiari van arribar a conquerir Teheran enderrocant el xa. El 1923, ell i el seu germà Mohammad Ali Khan van ser nomenats caps d'aquesta tribu. Alimardan Khan es va rebel·lar contra el govern de Reza Shah un temps després. L'opressió de Reza Shah havien fet bullir la sang d'Ali Mardan Khan i de molts homes de la seva tribu. Pèrdua de ramats i bestiar, abandonament de cavalls i armes, viure sota el sostre d'una casa construïda en un lloc inadequat, l'obligació de posar-se un barret de Pahlavi al cap, pagar impostos pesats, allunyar-se de la tribu i servir al Reza Sha. Els nòmades estaven cansats de tota aquesta opressió i injustícia. Només estaven esperant per girar-se per aixecar-se i anar a la guerra contra la tirania de Reza Shah.

Amb l'arribada de la temporada migratòria, Ali Mardan Khan va portar els seus guerrers als camps d'estiu. La ira de la gent contra Reza Shah i els seus agents va fer que el jove i estimat Khan fos àmpliament acollit pel públic en general a tot arreu. El poble el va rebre amb instruments i davant de les seves forces s'hi van unir les ovelles de sacrifici i voluntàriament li van proporcionar el menjar i les necessitats que necessitaven els seus guerrers i la joventut. Amb els esforços d'Ali Mardan Khan, es va formar un exèrcit de joves Bakhtiari els cors del qual estaven plens d'odi i ressentiment cap a Reza Shah. Al mateix temps, successivament, alguns caps d'Haftalang també van visitar Ali Mardan Khan i van intercanviar opinions amb ell. Amb aquestes consultes, una part important de la tribu de Mahmud Saleh va abandonar Chehel Cheshmeh i es va unir a Ali Mardan Khan i es va establir a Dolatabad.

Ali Mardan Bakhtiari, en consulta amb els seus companys i amb l'objectiu d'una major cohesió entre les seves forces, va posar en marxa una iniciativa que consistia en formar una delegació. Aquesta junta, el nom complet de la qual era Bakhtiari Social Board, estava formada per 12 líders Bakhtiari. Algunes cites afirmen que Alexander Baba Ahmadi va ser elegit president de la junta. La tasca de la delegació era organitzar les forces i dirigir les operacions de combat. L'objectiu principal de la delegació era recuperar els drets perduts dels nòmades. Els joves Bakhtiari van jurar lleialtat a l'Alcorà per demostrar la seva lleialtat i adhesió a l'aixecament. Finalment, el 1929 moviment va començar i al principi els aliats d'Ali Mardan Khan van capturar Shahrekord amb Ali Mardan Khan i les seves forces, que eren 2.000. La revolta es va allargar fins . Aterroritzat per les accions valentes de la cavalleria Bakhtiari, el govern va enviar una columna de tropes amb vehicles motoritzats a través de l'estret de "Bidkan" per enfrontar-se als guerrers Bakhtiari. Els genets de Bakhtiari es van establir a Tang-e Bidkan i van derrotar les forces del xa en batalla. L'exèrcit va intentar diverses vegades salvar l'exèrcit assetjat atacant Tang Bidkan, però va fracassar amb nombroses baixes. Com a resultat, les forces militars sota el comandament del coronel Mohammad Khan Meymand es van veure obligades a refugiar-se a la fortalesa d'Abolghasem Khan Zargham a "Sefid Dasht" i van quedar completament envoltades. Reza Khan i el seu govern van enviar avions de guerra diverses vegades per bombardejar persones indefenses a Shahrekord i zones properes al camp de batalla. D'altra banda, els bakhtiaris que vivien a Isfahan, amb la seva extensa propaganda, havien fet una guerra psicològica i van intentar incitar i animar la gent a donar suport a l'aixecament de Bakhtiari alhora que destruïen la moral dels militars. El xa, que estava molt preocupat perquè Bakhtiari captures Isfahan i es mogués cap a la capital, va fer molta pressió sobre els vells Khans, que eren influents i ocupats en l'aparell governamental, per provocar la divisió i la dispersió dels genets Bakhtiari.

Uns dies més tard, es va produir una sagnant batalla a tres milles de Shahrekord; Però aquesta vegada els Bakhtiari van ser derrotats. L'exèrcit Bakhtiari de 2.000 homes va lluitar amb l'exèrcit armat de Reza Shah durant gairebé quaranta-quatre dies des del moment en què es van traslladar a Shahrekord fins a aquesta batalla desigual als afores de Shahrekord. Tot i que no disposaven de municions i armes suficients i equipades, van lluitar de valent i tot i crear una èpica indescriptible i molta valentia amb les armes bàsiques, al cap d'uns dies, van ser derrotats per l'exèrcit ben equipat de Reza Shah. n gran nombre de combatents, entre ells Ali Mardan Khan, van sobreviure.

Després de capturar Shahrekord i desplegar-hi forces militars; Ali Mardan Khan, juntament amb un grup dels seus aliats lleials, es van dedicar a la guerra de guerrilles i van intentar arribar a les zones muntanyoses i intransitables darrere del mont Mogwai. Les forces de Luristan sota el comandament del general de brigada Mehdi Qoli Khan Tajbakhsh i el coronel Rezapour van perseguir Khan fins a Miankuh per arrestar-lo. Ali Mardan Khan va creuar les zones difícils de Kino i Lepad. Khan era molt popular entre la gent. Com a resultat, la gent no només no va cooperar amb l'exèrcit, sinó que també va donar informació falsa a l'exèrcit per evitar que Khan fos arrestat. En una de les batalles i fugides, Ali Mardan Khan va aconseguir atrapar i assetjar les forces governamentals. El setge va durar diversos dies. Les tropes governamentals es van quedar sense menjar i els soldats es morien de gana. Van matar els seus cavalls i se'ls van menjar. Quan Alimardan es va adonar d'aquest problema. Va ordenar que s'enviés una gran quantitat de menjar als soldats, cosa que va sorprendre'ls.

Ali Mardan Khan va agafar el camí de Sardasht pels passos de Sa'ba al-Abur, fins que va arribar a l'Imamzadeh d'Ahmad Fadalhab. El coronel Sadegh Khan, encarregat d'arrestar Khan, es va reunir amb Ali Mardan Khan a l'Ahmad Fadala Imamzadeh i li va assegurar en nom del govern que no correria perill si es rendia. Molts dels companys de Khan es van oposar a la seva rendició i van reafirmar la seva lleialtat a Khan. Però Ali Mardan Khan, que havia patit grans baixes en la guerra de guerrilles, va considerar inútil la continuació de la guerra. Khan, juntament amb un gran nombre dels seus companys, va anar a Sardasht i d'allà a Dezful. Va convidar la gent a calmar-se i, juntament amb el coronel Sadegh Khan i les seves forces, va anar a Ahvaz però finalment, amb la invasió de l'exèrcit i la intervenció d'altres Khans Bakhtiari, després d'un any de guerra a Farrokhshahr, es va rendira Teheran i d'allà a a la presó de Reza Shah.Al cap d'un temps, tots els líders de l'aixecament i les persones arrestades van ser indultats i enviats a Bakhtiari. El govern va considerar que, en aquelles circumstàncies, no era aconsellable tractar amb els insurgents. En comprometre's, els va deixar lliures i va posposar el seu càstig i coacció a un altre moment. Ali Mardan Khan es va veure obligat a romandre a Teheran i estar sota vigilància.

Ali Mardan Khan va ser vigilat i interrogat a Teheran durant un temps; va ser alliberat poc després; però va haver de quedar-se a Teheran i estar sota vigilància. Per això, el va alliberar i va ajornar el seu tractament i càstig al futur. En aquest sentit, Ali Mardan Khan va ser arrestat el 3 de desembre de 1933 per segona i última vegada, juntament amb un altre grup de més de quaranta Bakhtiari. Fou enviat a Teheran. Allà, després dels primers interrogatoris, va ser traslladat a la presó de Qasr. Des d'aleshores, la presó de Qasr a Teheran ha acollit un dels joves més valents del país,. Els presoners també estaven orgullosos del fet que l'heroisme lliure de l'home es convertís en el seu aliat, i estaven contents amb aquest honor. Ali Mardan, que s'havia declarat culpable dels càrrecs d'intent d'enderrocar el règim de Pahlavi i de dur a terme un aixecament armat, va ser empresonat durant un total de més de quatre anys. Finalment, Ali Mardan Khan va ser afusellat el 8 de desembre de 1934, juntament amb altres set Khans i més de 25 van ser condemnats a presó.

Seyyed Jafar Pishevari escriu sobre les paraules d'un dels guàrdies de la presó que va presenciar l'execució de Bakhtiari: "En els últims moments en què el van voler penjar, va arrugar el seu barret de Pahlavi en senyal d'odi al règim de Pahlavi i el va llençar. El vent de l'Iran i la llibertat es va apagar amb unes quantes bales amb un xiulet, i instants després el cos sense vida d'un home que tenia un cor com un lleó i determinació d'acer i que no havia vist cap guerrer darrere seu als camps de batalla va caure a terra".

Pel que fa al xa va forjar una aliança amb els nazis i el 1941 els britànics el van deposar havent de marxar a l'exili on va morir tres anys després. A la revolució islàmica el seu mausoleu fou destruït i el seu cos no es va arribar a trobar. 

Per a saber-ne més:
- Sobre el PAK 

- El PAK commemora l'assassinat de Said Yezdanpenah a mans d'agents iranians fa 28 anys

- El PAK commemora les víctimes de la fàtua xenòfoba de Khomeini contra els kurds

- El PAK arresta un agent secret iranià infiltrat

- El PAK celebra els seus 30 anys

- Dos presos del PAK traslladats a Saqez, Kurdistan de l'Iran, i torturats

- Dos kurds més al corredor de la mort de l'Iran 

- El líder del PAK de Rojhilat (Kurdistan iranià) visita els Països Baixos

- El PAK denuncia que l'Iran està perseguint a mort els combatents kurds que van lluitar contra l'Estat Islàmic

- L'Iran enverina un dels peshmerga kurds que va liderar la lluita contra l'Estat Islàmic

- Maniobres de les Unitats femenines del PAK 

- L'Iran condemna a mort el kurd Houshmand Alipour del Partit de la Llibertat del Kurdistan (PAK) 

- Celebració del Newroz, any nou kurd per part de la guerrilla Kurda del PAK

- Guerrillers del Partit per la Llibertat del Kurdistan (PAK) que combaten contra l'Iran cantant una melodia tradicional kurda pel Newroz de 2020 

- Trobada del PAK a les bases de l'exili 

- Incursió guerrillera del PAK al Kurdistan de l'Iran 

- Els peshmerga del PAK ataquen la base iraniana de Sardasht 

- Dimiteix per malaltia el dirigent del PAK, del Kurdistan iranià 

Hussein Yezdanpena: cal un front unitari kurd

Leggi di più »

L'Iran ha executat, aquesta matinada, el pres polític kurd Heidar Ghorbani

 Ghorbani va ser detingut l'octubre de 2016 i condemnat a mort el 2019 pel Tribunal Revolucionari de Sanandaj, la capital provincial, per "rebel·lió armada contra l'Estat", implicació en els tres assassinats i extorsió. Segons Amnistia, Ghorbani "també va ser jutjat davant la branca 1 del Tribunal Penal 1 de la província del Kurdistan per ajudar i incitar a l'assassinat, intentar segrestar i ajudar els autors directes a fugir", per la qual cosa "va ser condemnat a un total de 118 anys i sis mesos i 200 pestanyes el 6 d'octubre de 2019 ". La sentència de mort ha estat confirmada pel Tribunal Suprem.

L’advocat de Ghorbani, Saleh Nikbakht, va dir divendres a la veu d’Amèrica del govern dels Estats Units que no es van proporcionar proves del seu armament ni de l’ús d’armes al judici i que la condemna s’havia basat en confessions. Els tres assassinats semblen haver tingut lloc en enfrontaments entre forces de seguretat iranianes, inclòs el Basij, i guerrilles del Partit Democràtic de l'Iran del Kurdistan, compromès amb l'autonomia kurda i amb seu al nord de l'Iraq.

En un comunicat al setembre de 2020, Amnistia Internacional va dir que Ghorbani va ser sentenciat malgrat que el tribunal va confirmar que no estava armat. Amnistia ha argumentat que, segons la legislació iraniana, el delicte de "rebel·lió armada contra l'Estat" requereix que qualsevol persona declarada culpable sigui membre d'un grup armat i hagi recorregut personalment a les armes.

"La seva condemna es basa en 'confessions' contaminades per la tortura, obtingudes mentre era desaparegut per la força", va dir Amnistia, en referència a tres mesos després de la seva detenció l'octubre del 2016 quan, segons Amnistia, no va poder contactar amb la seva família ni amb un advocat. Amnistia va instar les autoritats iranianes a anul·lar la seva condemna i concedir-li un nou judici.

Borzan Mohammadi, kurd que compleix condemna a la presó de Mariwan, província del Kurdistan, en una carta publicada diumenge per l'Agència de Notícies sobre Drets Humans (HRANA), va descriure les tortures físiques i psicològiques que havia presenciat. Va nomenar diverses víctimes, inclosa Vafa Vatandoust, que complia una condemna de 15 anys a la presó de Marivan per la pertinença a un partit kurd il·legal. Segons Mohammadi, Vatandoust, un porter transfronterer gairebé analfabet (kolbar) (l'enllaç és extern) que no pot parlar persa, havia estat despullat i torturat durant mesos per confessar-ho.

"La majoria dels presos polítics són objecte de diverses formes d'abús i tortura a les presons de tot el país o privats de visites familiars i trucades telefòniques. De vegades, les famílies dels presos també són tractades amb violència", va escriure Mohammadi en la seva carta.

Molts altres presos polítics, inclòs el lluitador Navid Afkari de 27 anys que va ser executat el setembre del 2020, i presos de consciència com Behnam Mahjoubi que van morir a l'hospital, han afirmat que van ser torturats física i psicològicament o que van ser privats de l'atenció mèdica adequada. . Molts també afirmen que les seves confessions, que sovint es mostren a la televisió estatal (IRIB), van ser extretes sota una intensa tortura física i psicològica.

Els funcionaris judicials iranians sempre han negat qualsevol tipus de tortura i confessions forçades. Després de la recent publicació de les imatges filtrades d'abusos de presos per part de pirates informàtics, alguns funcionaris, el primer diputat de la justícia iraniana, Mohammad Mosaddegh, han negat les denúncies de tortura i abús dels presos i han afirmat que les escenes que es veuen als vídeos "s'han pres des de llocs diferents de les presons i s'han reunit" per part de hackers.

En un fitxer d’àudio, Ebrahim Yusefi, antic company de cel·la del presoner kurd Heidar Ghorbani, que s’enfronta a l’execució, ha afirmat que Ghorbani va ser torturat per confessar la seva participació en la mort de tres membres del grup parlamilitar islamista Basij el 2016 a la província del Kurdistan.

A l'arxiu d'àudio publicat en un compte de Twitter,
Yusefi va dir que va ser detingut amb Ghorbani, que ara té 48 anys, a la presó de Kamyaran a principis del 2017 i que va veure proves que el seu company de cèl·lula havia patit tortures, incloses contusions als canells i als malucs. "Havia cridat tant sota la tortura, inclòs que el pengessin al sostre, que la gola se li va ratllar i infectar", va dir Yousefi.

Yousefi va insistir que Ghorbani havia negat qualsevol participació en els assassinats i que es va extreure una confessió televisada sota tortura. Abans que Ghorbani fos jutjat el març del 2017, el canal de televisió estatal en anglès Press TV havia emès un vídeo, "El conductor de la mort", en què Ghorbani confessava la seva participació en els assassinats.

Leggi di più »

dissabte, 18 de desembre del 2021

Les YPG comuniquen la mort en acte de servei de dos dels seus Voluntaris

"La lluita de la revolució al Kurdistan occidental i al nord i l'est de Síria, continua avui la seva resistència històrica contra totes les formes d'endarreriment i ocupació. Els nostres valors fonamentals que van permetre que aquesta revolució es desenvolupi i assoleixi aquest nivell són els nostres màrtirs i nosaltres, en la persona de Roj Şengal (Seyf Ibo)* i Şervan Şedadê (Efram Qasim Sevmê Vanervan)**, recordem una vegada més a tots els nostres herois màrtirs amb respecte. Avui, la nostra lluita contra l'ocupació turca i les bandes de l'ISIS continua sense parar. El nostre poble d'avui s'ha reunit al voltant d'aquesta lluita més que mai i està orgullós dels seus màrtirs.

El nostre company Roj, que va participar activament en aquesta lluita, va assolir el nivell de martiri en l'operació a la regió de Deir-ez-zor contra l'Estat Islàmic. El nostre camarada Şervan va ser martiritzat en un accident d'entrenament a Hesekê. En la persona del Màrtir Roj i del Màrtir Vanervan, recordem respectuosament tots els màrtirs de la revolució i donem el nostre condol a les famílies dels nostres màrtirs i al nostre poble".

Navenda Ragihandin û Çapemeniyê (Centre de Comunicació i Premsa)
Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG)

*16.12.2021 **09.12.2021

Şehid namirin. 


Leggi di più »

La direcció de les SDF explica la situació actual als àrabs de Deir ez Zor: "Hi ha un acord internacional sobre un procés de desescalada a Síria on les SDF hi forma part i compleix"




Ahir una delegació de les Syrian Democratic Forces (Forces Democràtiques Sirianes, SDF), liderada pel comandant general Mazlum Abdi i la comandant general de les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) Newroz Ehmed, ha visitat Deir er-Zor i es va reunir amb el consell civil i el consell militar de la regió. El comandant general de les SDF, Abdi, va subratllar que el 2022 s'intensificaran les operacions contra l'Islamic State (Estat Islàmic, IS) i les seves cèl·lules adormides i va demanar als cossos militars i civils que treballin junts per garantir la seguretat a la regió.

"Hi ha un acord internacional sobre un procés de desescalada a Síria on les SDF hi forma part i compleix amb l'acord per garantir l'estabilitat a la regió. El règim sirià intenta interrompre l'estabilitat de la regió. Aquests intents del règim i d'altres forces com Turquia són oportunitats perquè IS es torni més actiu i són un perill per a l'estabilitat de la regió. Durant cada diàleg amb el Règim sirià hi haurà representants de Deir er-Zor, Raqqà, Manbij i tots els pobles del nord i l'est de Síria presents. Hem alliberat la regió junts i la protegirem junts. "Encara hi ha cèl·lules adormides d'IS actives a Deir er-Zor. Hem de treballar junts per derrotar-los. Els líders tribals, la gent, les forces de seguretat i militars de Deir er-Zor han de treballar junts per garantir l'estabilitat i la pau a la regió".

Leggi di più »