Els rumors de les darreres setmanes són ja
evidències. Malgrat la negativa de molts sectors a reconèixer el desplegament rus a Síria amb el pretext de que "Rússia no ho ha reconegut", avui és
innegable la presència de tropes russes a Síria. No és la primera vegada que Moscou actua així. Va negar reiteradament la seva presència a Crimea tot i existir notables evidències i acabar-ho reconeixent. El mateix passa a l'est d'Ucraïna.
L'ajuda russa al govern sirià de Baixar al-Àssad no arriba ara. Fa anys que Moscou envia armament i ajuda humanitària (no militar) a Damasc. En un principi a canvi de petroli, després a canvi de res. Vladímir Putin considera clau el manteniment del règim sirià. Ara, però, el desplegament de tropes és un pas endavant.
La tercera fase
Entrem així en la tercera fase de la guerra. A la primera el xoc fou estrictament civil. El govern es va enfrontar amb l'oposició bàsicament laica de l'Exèrcit Sirià Lliure, integrat bàsicament per desertors sunnites. A aquests es van afegir islamistes, cada vegada més puixants, que van decantar la balança a favor de l'oposició. Fou el moment de l'emergència de l'actual Islamic Front, en gran part Ahrar al-Sham, o Al Nusra. La segona fou protagonitzada per l'entrada dels aliats xiïtes del xiïta alauita al-Àssad. Iran, i sobretot els libanesos d'Hesbol·là, van fer un gir a la guerra. L'icona fou la reconquesta d'Homs i la derrota de l'oposició a l'Antilíban. Iran, però, ara està centrada en l'Iraq on no aconsegueix fer retrocedir l'Estat Islàmic. Pel que fa a Hesbol·là la seva força s'ha esgotat. L'eternització d'ofensives com la de Zabadani o les derrotes a Idlib mostren un retrocés de la milícia libanesa. Internament hom es qüestiona si no és ja massa alt el preu que els militants estan pagant en un país que, al capdavall, no és el seu. Així doncs, les forces islamistes properes a Turquia i l'Aràbia Saudita guanyen terreny; fins i tot a Alep on l'exèrcit sirià àrab retrocedeix pam a pam des de fa mesos.
Malgrat que Rússia negava tenir presència, les xarxes socials s'han omplert de fotos dels propis soldats russos a Síria
Dades concretes
És en aquest context que ha Moscou ha donat un pas més. El detall del desplegament més acurat l'ha publicat
InformNapalm. Primer força naval, on la conquesta russa de Crimea ha estat fonamental. La flota del Mar Negre és avui el cordó umbilical pel que sobreviu el govern sirià. Rússia va enviar per mar 29 expedicions d'ajuda el 2013, bàsicament tancs i munició. L'any següent foren 46. Enguany ja són 44 en només 8 mesos. El port de Tartus ha estat la porta d'entrada fet normal doncs des de 1971 l'exèrcit rus, hi té una "centre de sosteniment naval". Però el centre ha passat de tenir
quatre militars russos a centenars passant, arran de la derrota a Idlib, a ser una base naval russa. D'altra banda, imatges per satèl·lit han
mostrat l'enorme desembarcament militar (helicòpters, tancs, centenars de militars) a Latakia a mitjans d'aquest mes.
El diari britànic
Telegraph ha estat clar en el seu titular "Rússia comença les operacions militars a Síria" en un article (21.09.2015) on mostra l'arribada de 28 avions militars russos a la base de Latakia.
Novaya Gazeta, diari rus, dóna per fet que els bombardeigs russos a Síria són a punt de començar sinó ho han fet ja. Segons el
Financial Times, en una primera fase, Putin enviarà 2.000 militars més. Això ha creat
protestes entre alguns soldats russos que han iniciat una campanya, de moment menor, per no anar a lluitar a Síria.
Només a l'oest de Síria
Actualment la presència russa a Síria és centrada a la part oest, en especial Latakia. Per exemple no hi ha cap indici de presència a Deir Ezzor El càlcul de tropes arriba a uns
1.700 efectius només a Tartus que, en general, no han entrat en combat. En general no significa que hi hagi
excepcions sobretot amb les unitats blindades però també de tropes de terra lluitant a
Zabadani al costat de les Forces de Defensa Nacional (NDF), la milícia lleial a al-Àssad o fins i tot directament el passat
20 de setembre a Latakia.
Les evidències de presència militar russa
aportades per Stratfor a Latakia va obligar a Moscou, el 15 de setembre, a reconèixer que tenien notable presència argumentant que ajudaven a refer un aeroport. El mateix dia les tropes d'Àssad començaven a
usar nou armament rus. Jableh (en català Gabala), una base situada just enmig entre Tartus i Latakia, sembla ser el comandament central de les tropes eslaves a Síria.
Evolució de l'ajuda russa al govern sirià els darrers tres anys. Font: Informnapalm
Una intervenció intel·ligent
Els Estats Units continuen una campanya militar sense èxit a excepció dels avanços de les milícies kurdes a qui el
Washington Post ha definit com el "millor aliat". Però l'entrada en joc de Turquia arran de
l'atemptat de Suruç i la traïció nord-americana ha deixat en escac la col·laboració kurdo-americana. Des que Turquia va optar per reprendre la guerra amb el PKK, la coalició gairebé no ha donat cap suport aeri a les milícies kurdes (YPG i YPJ) de Síria. Malgrat la voluntat d'aquestes d'atacar Jarablus (en mans de l'Estat Islàmic) els EUA no hi volen donar suport aeri. El mateix passa a al-Hawl. El cap de la missió dels EUA contra l'IS, John Allen, ha donat total suport a Turquia
essent determinant en la traïció al moviment kurd de Síria. Arran del desplegament rus, Allen
serà substituït i Turquia perd el seu màxim suport a l'administració Obama.
El plantejament rus d'intervenir a Síria ha estat radicalment diferent. En primer lloc Àssad ha demanat ajuda a Rússia, per tant la seva intervenció no pot ser entesa ni com a imperialista ni com a unilateral. En segon lloc Putin ha fet una sèrie de moviments intel·ligents. Quan Bulgària s'ha negat, el setembre, a permetre el pas pel seu espai aeri de l'aviació russa cap a Síria, Moscou no ha cercat l'enfrontament. Simplement ha trobat una via alternativa per l'Iran. Aquest és el primer aliat en la intervenció. Però el moviment més acurat ha estat la visita del dignatari eslau a Israel i
l'acord amb Netanyahu per coordinar-se a Síria. La quadratura del cercle. Putin s'ha compromès que el govern d'al-Àssad deixarà de ser, per sempre, una amenaça per a Israel. Tot plegat sense trobar cap oposició dels eterns enemics de l'estat israelià; Iran, Hesbol·là i el propi Àssad han callat. Atorgant.
Efectes a Rojava, el Kurdistan de Síria
És aviat per avaluar l'entrada de Rússia a la guerra. En primer lloc, com tothom fa, l'objectiu oficial és l'Estat Islàmic però a ningú se li escapa que la prioritat d'Àssad ja no és l'IS sinó evitar que caiguin les darreres places a la província d'Idlib. Encara més és la pròpia província de Latakia amenaçada directament pels "opositors" del Front Islàmic i Nusra. Per tant el primer perjudicat són els aliats de Turquia. De fet, amb aquests moviments se'n va en orris la possibilitat de que Turquia intervingui, com pretenia, directament a Síria. Fa només uns mesos Ankara llençava la possibilitat de crear una "zona de seguretat". Fer-ho ara duria al risc de trobar-se, cara a cara, amb l'exèrcit rus.
Per tant, tot plegat beneficia al moviment kurd de Rojava. A part de la depuració d'Allen, el secretari del departament d'estat, John Kirby, ha corregut a afirmar (22.09.2015) que
les YPG no són un "grup terrorista" disparant a la línia de flotació de les tesis del govern turc. Ara Rússia explora les possibilitats de col·laborar amb les milícies kurdes que, al capdavall, han lluitat al costat de l'Exèrcit Sirià Àrab en la recent defensa d'al-Hasakah. La feblesa del govern sirià dóna més força al moviment kurd. El propi Àssad ha
obert la porta a negociar una autonomia kurda davant sis mitjans de comunicació russos. La inacció de l'exèrcit dels EUA combinada amb el seu suport a les matances que Turquia està fent al Kurdistan obre la porta a una aproximació kurda a Moscou. Les milícies kurdes, les úniques que de debò han fet retrocedir l'IS a Síria, volen continuar avançant a Jarablus i al-Hawl. Si el suport aeri que reben prové de Washington o Moscou és accessori. El que no és irrellevant és que Turquia va anunciar el juliol que lluitaria contra el terrorisme de l'IS. Això va aturar les accions dels EUA contra l'IS a Síria. I Turquia va mentir i
només ha atacat el PKK.
Jordi Vàzquez
Un extracte d'aquest article ha estat publicat en castellà a "
El Periódico" i en versió íntegra a "
Geopolítica.cat"
