dissabte, 12 de maig del 2018

Les forces kurdes, a excepció de l'UPK, denuncien frau electoral a Sulaymaniyya

El Partit Democràtic del  Kurdistan, la Unió Islàmica del Kurdistan, el Moviment Gorran, Komal-Grup Islàmic del Kurdistan, Moviment Islàmic del Kurdistan, el Partit Comunista del Kurdistan, Coalició Democràtica i de la Justícia  i Nova Generació, han denunciat frau electoral aquest vespre. Les vuit forces kurdes demanen un recompte manual dels vots, i asseguren que aquests han estat manipulats a la província de Sulaymaniyya. La Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK) s'ha declarat vencedora de les eleccions a la província oriental i els seus membres han sortit als carrers disparant salves de victòria.

UPK guanya les eleccions a la província amb el 33 % seguida de Gorran amb el 30 %. PDK, Nova Generació i CJD empaten amb un 9 % mentre  Grup Islàmic del Kurdistan obté un 5,5 % i Unió Islàmica del Kurdistan un 4,9 %.


Leggi di più »

Un peshmerga kurd ingressat inconscient per les tortures a mans els paramilitars pro iranians d'Hashd al Shaabi


Un militar peshmerga, que viatjava a la seva ciutat natal a Niniveh per rebre la carta censal per a poder votar, va ser capturat i interrogat abans de ser torturat intensament pels combatents d' Hashd Al-Shaabi. Aquests grups paramilitars mafiosos, formats per xiïtes amb el suport de l'Iran, també coneguts com les Forces de Mobilització Popular (PMF), actuen impunement a l'Iraq.

"Després d'esbrinar que [Rebar Taha] era un peshmerga afiliat al Partit Democràtic del Kurdistan (KDP), el va portar a la custòdia i el va sotmetre a tortura. L'home ara està en cura intensiva a la sala d'emergències de l'hospital Duhok i roman inconscient ", segons un corresponsal de Kurdistan 24. Quan va ser interrogat pels àrabs xiïtes d' Hashd al-Shaabi, Taha els havia dit que estava en camí a Bashiqa, una ciutat predominantment cristiana al nord de Mosul, per rebre la seva carta de votant.

Per a saber-ne més:
-El nostre informe sobre com s'organitzen i qui són Hashd al Shaabi 
-Mor torturat, a mans de l'exèrcit iraquià, un policia per haver participat en el referèndum d'autodeterminació kurd

Leggi di più »

Les SDF a punt d'assaltar Al-Baghuz, darrera població abans de la frontera

Al-Baghuz at-Tahtani és el darrer nucli, situat al sud, d'una bossa de poblacions on han quedat acorralats els membres de l'Estat Islàmic (IS per les sigles en anglès) a Deiz ez Zor. Si l'exèrcit iraquià no els deixa creuar cap a l'Iraq, doncs és un pobla fronterer, quedaran completament tancats.

L'avantguarda de les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) encapçalades per les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) han arribat a menys de dos quilòmetres d'Al-Baghuz.

Al nord d'aquesta població queda un nucli de pobles a la riba de l'Eufrates que són en mans de l'IS: Hajin la més septentrional, seguida d'Abu Hasan, Al Kishma, Ash Sha'fah, As Susah, Ash Shajilah i Baghuz Fawqani, situada just al nord d'Al-Baghuz at-Tahtan.

Leggi di più »

El emblema de las YPG marcha por Munich en la protesta de 30.000 personas contra la ley mordaza alemana

La nueva "ley estatal policial" que se intenta aprobar en el estado de Baviera fue protestada con una manifestación masiva en Munich el 9 de mayo. Más de 30.000 personas participaron en la demostración donde una bandera gigante de las Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG) estaba entre los símbolos usados.

La Unión Social Cristiana (CSU) se encuentra en el gobierno del estado de Baviera, donde está a punto de aprobarse una nueva ley que conducirá a un "estado policial". El "Nuevo acto de los deberes de la policía" (PAG - Polizeiaufgabengesetz) será votado la próxima semana en el parlamento estatal donde CSU, el "partido hermano" de la Cancillera Angela Merkel CDU, tiene la mayoría.

La nueva ley fue preparada bajo la dirección del ex primer ministro de Baviera Horst Seehofer, quien se desempeña como Ministro de Asuntos Interiores en el nuevo gobierno de Merkel, y fue protestado con una manifestación masiva en la capital del estado, Munich, ayer. Más de 30.000 manifestantes se reunieron en la céntrica Marienplatz y marcharon a la plaza Odeonsplatz donde se encuentran las principales oficinas ministeriales del estado.

Leggi di più »

divendres, 11 de maig del 2018

Disillusioned Kurds to vote in Iraqi poll


On Saturday, Kurds head to the polls, disillusioned with the political elites who led their failed independence bid.
Their vote could undermine the grip on power that two ruling parties have enjoyed in Iraq’s Kurdistan Region since it gained semi-autonomous status 27 years ago.
The Kurdistan Democratic Party (KDP) and the Patriotic Union of Kurdistan (PUK) are facing their first serious challenge from new parties in Saturday’s nationwide elections to choose a new prime minister and parliament.
While Prime Minister Haider al-Abadi appears marginally ahead in a tight race, the new Kurdish parties are hoping to exploit discontent that has only grown in their region since their independence dream was shattered.
“We had everything, and now we have nothing,” said Mohammed Abdelhamid, a 32-year-old Kurdish vegetable seller in Kirkuk. “They led us down this path, why should I ever vote for them again?”
As the older generation fades and an economic crisis sharpens demand for change, the power of the political establishment over their tribal support bases is waning.
Veteran PUK leader Jalal Talabani, who served as Iraqi president, died last year, and the KDP’s Masoud Barzani has been weakened since the failed referendum that he championed.
New parties are trying to fill the vacuum, chief among them the Coalition for Democracy and Justice, led by former Kurdish regional prime minister Barham Salih. A disciple of Talabani, he left the PUK last year and is campaigning against corruption, a key issue for many Kurdish voters.
“There is a deep crisis in the Kurdistan Region,” Salih told Reuters. “This crisis is the result of a failed system of governance based on partisanship and nepotism in the administration of the country.”

OPPOSITION PARTY

Salih is expected to take seats from the KDP and PUK, as well as from Gorran, an opposition party which spun off from the PUK in 2009. The fledgling New Generation Movement, led by political novice Shaswar Abdulwahid, is also trying to win seats from establishment candidates but is not considered a serious contender.
“We’re seeing a weakening of support for the two governing parties who no longer have anything to say to their voters,” said Yousif Mohammed, the former KRG parliamentary speaker banned from Erbil, who now heads Gorran’s list in Sulaimaniya.
The parties are nervously eyeing Saturday’s election, since its outcome will be a solid indication of their support base in the post-referendum era.
This is seen as a vital reality check ahead of regional elections set for Sept. 30. If the upstart parties do well on Saturday, many expect the internal balance of power to shift within the KRG come autumn.
The KDP and PUK dominate the Kurdish regional parliament and the majority of Kurdish MPs sent to the national parliament have been from those two parties.
The brief jubilation after last year’s vote to break away from Baghdad was shattered when the central government imposed swift punitive measures and retook the oil city of Kirkuk, which had been held by the Kurds for three years.
Now, the exuberance of the independence vote has been replaced with the painful belief that Iraq’s Kurdish leadership gambled away the hard-fought autonomy which their region has enjoyed since the 1991 Gulf War.

DISPIRITED

Interviews with dozens of Kurdish voters show a people left dispirited by the failure of their independence push, with some saying they will not take part in the ballot.
“I have no desire to participate in these elections,” said Gulala Jabar Abdullah, 38, a teacher in Sulaimaniya. “For 27 years, we haven’t seen anything from the two parties in government.”
There has been little enthusiasm for the election among Kurds. But in the multi-ethnic city of Kirkuk, the campaign is in full force with every inch of public space dominated by candidates’ billboards. In Kirkuk province, 458 candidates are battling for just 13 seats, a sign of its importance.
Whatever the results on Saturday, Kurdish MPs sent to Baghdad will face the mammoth task of mending acrimonious post-referendum relations with the federal government.
Ties with Baghdad thawed somewhat in March, when Abadi lifted a ban on international flights into the Kurdish region and paid a portion of its civil service salaries.
But negotiations have since stalled over oil exports and revenue-sharing, worsening the Kurds’ debt problems and public salary shortfalls after three years during which their share of the federal budget was withheld in disputes over oil sales.
When framed as part of a necessary step to independence, Kurds were more forgiving of austerity measures. That project now blunted, popular discontent has been rising.
“Every year we have a few months of salary missing,” said a KRG customs officer. He earns extra money helping at his father’s shoe shop in Erbil’s main souk. “Life is too hard.”
In March, thousands of civil servants demonstrated against salary cuts, including in the KDP strongholds of Erbil and Dohuk for the first time. They were met with a violent crackdown in which five people were killed.
“Democracy works everywhere except here,” said Abu Ghayeb, a longtime KDP supporter in Erbil who said he is too angry with the Kurdish leadership to vote for them again.
“We stay poor,” said Abu Ghayeb, a retired police officer who supplements his meager pension by selling knick-knacks by the roadside, “But they get richer. How if not by corruption?”

VOTERS SWITCH

Salih’s Coalition for Democracy and Justice is most likely to capitalize on this wave of discontent. His messaging hammers home that he will clean up the corruption which has plagued the governing parties.
While the PUK and KDP retain significant support, several voters told Reuters they are switching party affiliation this year, buoyed by Salih’s message.
“Dr. Barham is a good person and he respects everyone,” said Naim Mohammed Aziz, 36, a taxi driver in Erbil who used to belong to the Kurdistan Islamic Group party. “The government doesn’t care about us anymore, we need someone new.”
In KDP strongholds, his posters are ripped down within hours of being put up, which his supporters take as a compliment.
“It means the governing parties feel the threat,” said former KRG Trade Minister Mohammed Raof Mohammed, and Salih’s Erbil campaign manager.
The New Generation movement has also rattled the establishment. Leading candidate Rabun Maroof was beaten up while campaigning in Erbil this week.
The party has corralled some supporters, particularly young people excited by his message of change.
“We as Kurdish youth, we want to support this movement to help build Kurdistan anew,” said Aras Anwar, a 20-year-old volunteer campaigner.
Others have lost patience. “I can’t wait 10 years for change,” said Abdullah, the Sulaimaniya teacher. She has been on strike for months over years of unpaid salary.
“To vote or not to vote, it doesn’t matter,” she said. “Our voices won’t count.”

Leggi di più »

Parlen els partits kurds de Sulaymaniyya el dia abans de les eleccions

Les eleccions estatals a Başur (Kurdistan iraquià), el 12 de maig, han comptat amb la participació de diverses formacions polítiques kurdes, fins a vint-i-cinc. Competeixen per 46 escons del Kurdistan amb 503 candidats.


Logos de Gorran, UPK, PDK, Nova Generació 120, KSDP, Komal, CJD i Yekgirtu.

Els islamistes

Llista Islàmica de Komal. El president Ehmed Haji Rashid, d'aquesta formació islamista afirma que "Hem fet un gran treball per a l'elecció de candidats que treballaran durant 4 anys a l'Iraq i als habitants de Başhur (Kurdistan iraquià o del sud). Esperem un suport públic per a les eleccions parlamentàries de demà. Els estudis i enquestes que fem mostren que Komela Islam farà més parlamentaris."

Pel també islamista Yekgirtu el candidat Serko Cewde diu que "Esperem que les eleccions parlamentàries de demà siguin una solució als problemes per a l'Iraq i la Regió del Kurdistan. Estem fortament preparats amb les eleccions i pensem que el recompte parlamentari augmentarà en les eleccions."

Els renovadors


Gorran. El Candidat del Moviment Gorran per a Suleymaniya Xalib Mihemed promet que "Treballarem més al Parlament per l'ús efectiu de la Constitució de l'Iraq per al poble. Lluitarem per resoldre el problema dels treballadors, els salaris dels funcionaris públics, els problemes que viuen els kurds. Volem que la gent passi a les urnes a les eleccions parlamentàries el 12 de maig."

Llista de Nova Generació 120 Llista del president Serkewt Shamsedin: Crec que a les eleccions parlamentàries iraquianes que se celebraran demà, el poble castigarà els que han estat al poder durant 27 anys i no fan res a la gent. Els nostres habitants han de determinar la seva pròpia destinació pel seu vot i el seu color. A Başur, la nostra gent hauria d'anar als col·legis amb força, utilitzar els seus vots fins a l'últim instant"

El candidat de la nova Coalició Democràtica i de la Justícia, Mardin Ebdulkerîm: "Volem que la nostra gent visiti els col·legis electorals per votar i decideixi sense temor a que se celebrin les eleccions parlamentàries. Volem anar al Parlament amb el suport de la nostra gent i lluitar per la democràcia."

L'esquerra tradicional


Pel Partit Socialista Tanya Tahir: "Volem que la nostra gent vagi al votar demà i utilitzi aquesta oportunitat. Volem que les eleccions es realitzin en un entorn democràtic i que els resultats siguin democràtics. Volem augmentar el nostre nombre parlamentari al parlament."


Pel Partit Comunista (Hizba Şûî), Şilêr Ebdulmecîd afirma: "Vull que les eleccions siguin una solució als problemes del poble kurd. Fem una crida a la gent per anar a la boleta i votar. La nostra gent ens va acollir amb afecte i calor. Volem fer eleccions parlamentàries amb els vots de la nostra gent."

Els clàssics


Finalment les dues grans forces històriques són el PDK i l'UPK. El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), té com a candidat de Suleymaniyya a Rizgar Ejî Goran: "volem que la gent voti per la solució dels problemes entre Bagdad i Hewlêr. Desitgem que les eleccions iraquianes siguin fonamentals en la solució."

Per la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK o, en kurd, YNK), el candidat de Suleymaniyya és Miraan Mihemed: "combatrem al parlament contra la restricció del pressupost a Bagdad, l'obstrucció dels drets kurds. Anem a lluitar per l'entorn pacífic a Iraq i Başur. Hem completat el procés electoral amb gran entusiasme i, amb sort, ho veurem en la nostra ment."

Leggi di più »

Forces assadistes ataquen les SDF a Deir ez Zor

Les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF) han confirmat que han estat atacades per un "agressor no identificat" i que han respost al foc agressor a Deir ez Zor. La coalició internacional encapçalada pels EUA han establert contacte amb Rússia, suposat promotor de l'agressió, donant cobertura a assadistes, per a restablir la calma. No hi ha víctimes.

Leggi di più »

Les YPG/J maten 12 invasors pro turcs a Efrîn

Una onada d'atacs els darrers 9 dies han deixat 12 militars turcs i mercenaris sirians morts i cinc més de ferits. Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) ha comptabilitzat 2.436 invasors morts des que van entrar a Efrîn. Segons el detall de les milícies kurdes els combats dels darrers dies s'han localitzat a:

29 d'abril: Mabeta; refusat un atac turc contra posicions kurdes

30 d'abril: A Kafar Mazrah i Maraskah, districte de Shera on fou mort un soldat turc

3 de Maig: emboscada al barri de Mahmudiyah de la capital amb 3 morts inclòs un soldat.

5 de Maig: Muntanyes d'Hawar i al poble de Basoofan, Shera on 4 mercenaris islamistes d'Ahrar Sharqiyyah i un soldat turc foren neutralitzats en "una operació reeixida". Al sud, a Jindires, 3 membres del mateix grup islamista foren abatuts. Dos van ser identificats com Khalil Aldary i Mostafah al-Khalil.

8 de Maig: Assalt a la base de la "Brigada 23ª" a Hamman, Jindires, amb la mort dels mercenaris islamistes Khalil Saheed (de Damasc) i Mohammad Abdul Jasem (d'Idlib). Abatut un militar turc a Deirballoot.

Leggi di più »

Riza Altun, del Consejo Ejecutivo de la KCK: Rusia está utilizando el formato de Turquía para atacar a Estados Unidos y las fuerzas internacionales



Riza Altun es miembro del Consejo Ejecutivo Koma Civakên Kurdistan (Confederación de Comunitades del Kurdistán, KCK).  Se responsabiliza del análisis geoestratégico del movimiento de liberación kurdo y ​​habló con la agencia Firat News sobre la nueva fase de lo que denomina "la Tercera Guerra Mundial", el papel de las fuerzas de la coalición internacional, Rusia-Turquía, Rusia-Irán, Rusia-Siria, las elecciones de Irak y Turquía y las posibles consecuencias.

- Después de los ataques de EE.UU., el Reino Unido y Francia contra Siria el 14 de abril, la crisis de la Tercera Guerra Mundial y del Medio Oriente entró en una nueva fase. Después de estos ataques aéreos, ha habido un cambio en los actores de la región. Junto a la ONU, encontramos en la coalición internacional una Francia y un Reino Unido más activos, un nivel bajo de Alemania e Italia y Arabia Saudita a nivel regional. ¿Cómo se desarrolló este nuevo proceso y qué surgirá de esta nueva ecuación?

No podemos separar los últimos ataques aéreos contra Siria de la política mundial general. Esta situación está vinculada a la coalición internacional y su relación con Rusia o, más bien, con la relación Estados Unidos-Rusia. Hay una crisis experimentada aquí. Intentaron demostrar que esta crisis está relacionada con la crisis del agente ruso envenenado en Gran Bretaña. Pero en realidad esto no es más que la expresión de la crisis internacional. Recuerdo cuando colapsó la Unión Soviética y el mundo se detuvo para dividirse en dos bloques. Esta era la suposición: no más división de bloques oriental y occidental. Pero el surgimiento de Rusia demostró que siempre habrá un bloque con un carácter definido.

En resumen, habrá una fuerza dominante en el mundo y el sistema liderado por los Estados Unidos siempre encontrará resistencia.
Es cierto que Rusia emergió de forma un poco rara cuando surgió por primera vez. Entonces la política mundial volvió a subir al escenario. El sistema mundial liderado por los Estados Unidos no dejó de ser un bloque a pesar de proclamar estar en contra de los sistemas de bloques. Siempre hubo conflicto entre las fuerzas que intentaban convertirse en hegemonías.

Del mismo modo, siempre hubo crisis en Rusia. Por esta razón, no surgió una hegemonía fuerte. Pero esta contradicción siempre ha surgido. Pasó por diferentes etapas y emergió nuevamente en la crisis siria.

Por supuesto, en la crisis siria, esta situación debería evaluarse en el contexto de la realidad del Medio Oriente. Sería mejor tratar la crisis como una situación general dentro de la modernidad capitalista. Pero hay personajes regionales. Mientras que Estados Unidos está liderando el camino en la configuración del mundo sobre la base del nuevo orden mundial, no está marcando el camino en la configuración del Medio Oriente. Y por eso quiere contar con el apoyo de las muchas fuerzas decisivas en el mundo, llevando consigo a los estados regionales o anticipando cambios de régimen. No hubo alternativa. En el pasado, Rusia no era muy activa. Estaba preocupada con los problemas y las relaciones con sus propios vecinos. Más tarde se volvió hacia Siria. Rusia, entró en Siria. Su intervención es importante. Si Rusia hubiera limitado su intervención en Siria, la contradicción habría sido manejable dentro de ciertos límites. Pero al no mantener estas contradicciones dentro de ciertos límites, surgió el sueño de una nueva estructura hegemónica en el Medio Oriente. Si uno intentara hacer de Siria el centro de la cuestión, crearía una política en la que las contradicciones serían más intensas. De hecho, la modernidad capitalista tiene que ver dos extremos en la guerra de hegemonía dentro de sí misma. Una es la postura de los Estados Unidos y sus aliados. La otra es la posición alternativa de Rusia. Este es el resultado de la reciente crisis de agentes rusos en Europa y la posterior formación de bloques.

El Medio Oriente también ha entrado en una fase diferente. Si prestamos atención a las políticas de Rusia en Medio Oriente, los impactos finales se entienden mejor. Aunque se dice que el régimen sirio usó armas químicas en Guta oriental, esto en realidad cubre toda la crisis. No se trata de la masacre del régimen. Ni siquiera es la cuestión de cuántas armas químicas utilizó. Lo que ha hecho el régimen en la larga guerra de siete años es claro. Los aldeanos fueron bombardeados, masacrados. Hubo denuncias y pruebas de uso repetido de armas químicas. Pero tal reacción no se vio. Solo algunas advertencias fueron hechas. No se hizo ninguna intervención. ¿Por qué ahora se debate si se usaron o no armas químicas en el Ghouta oriental? Claramente ese no es el punto.

- ¿Cuál es la razón principal entonces de la acción de la coalición internacional contra el régimen?


Durante mucho tiempo, Rusia ha comenzado a llevar a cabo la política de establecer una hegemonía a nivel regional en Siria utilizando las oportunidades que le ofrece el régimen. Rusia ha estado trabajando en las relaciones no solo con el régimen sirio, sino también con Irán y sus aliados, Hezbolá, y más recientemente con Turquía. Mientras que el bloque occidental ha estado buscando un cierto cambio en Siria para reafirmar su control, la política de Rusia aquí es la contraria. Igualmente importante, como dije antes, son las relaciones de Turquía con Rusia. Esta relación está en un punto de ruptura. Turquía tiene una posición importante. Desde su fundación como estado nación tiene relaciones con Occidente, relaciones con América.

- ¿Cuál es la naturaleza de esta relación?

Turquía comenzó a relaciones cada vez más internacionalizadas con Rusia. Esto es económico, relaciones militares y acuerdos. Pero lo más importante de todos ellos es realmente tomar la oportunidad de intervenir en el Medio Oriente. La oportunidad de Turquía fue dada por Rusia que dio luz verde a la ocupación de Efrîn. Este es un punto muy crítico. Rusia está utilizando Turquía, y si es necesario puede dar luz verde a otros lugares como lo hizo con Efrîn. La renovada arrogancia turca es en realidad el resultado de las políticas de Rusia: está utilizando el formato de Turquía para atacar a Estados Unidos y las fuerzas internacionales. La hostilidad de Turquía contra los kurdos se ha tomado como una nueva situación política. La coalición internacional no puede aceptar esta nueva situación. Si lo hace, perderá su eficacia en el Medio Oriente, perderá su control alrededor del mundo puesto en el segundo plano.

- ¿La coalición internacional realmente va a detener esto?

Hay signos de ello. De eso se trata la crisis de agentes en Inglaterra. El mensaje fue dado en todo el mundo de que se emitirían sanciones.

-¿Qué pasará después?


Hay dos puntos para analizar aquí. Primero, cómo Rusia mejorará las relaciones después de este mensaje. En segundo lugar, la relación de Turquía con Rusia: que a su vez tomará esta relación. De acuerdo con esto, habrá una nueva situación. Por otro lado, después de haber tomado esta postura, la coalición ahora se está reposicionando. Esta es también una nueva situación. En resumen: después de las huelgas del 14 de abril, ambos frentes, las fuerzas de la coalición internacional y el ruso, sienten que algo está sucediendo.

- Algunos analistas dicen que los kurdos han hecho una gran movida política en Efrîn. ¿Qué piensas?

En primer lugar: derrotar a Estado Islámico en Kobanê fue un punto de inflexión. Con la liberación de Raqqa ha quedado claro que Estado Islámico ha perdido su antigua fuerza. Vamos a resumir todo esto. Hay una gran crisis en Medio Oriente, la modernidad capitalista, la crisis del estado nación de Medio Oriente. Esto, por supuesto, es una crisis en el sentido económico, político, cultural y social.

Fuerzas como Estado Islámico y al-Nusra se pusieron en acción para hacer frente a la crisis de la modernidad en el Medio Oriente durante los últimos cinco años. Rojava, las YPG y luego las fuerzas de SDF lo dejaron en evidencia. Porque, en gran medida, estas fuerzas jihadistas han sido derrotadas en manos de YPG y SDF, perdieron el poder, pero la crisis aún no se ha resuelto. La cortina en la parte superior fue eliminada, pero la crisis se mantuvo. Entonces la crisis tiene que expresarse con nuevas fuerzas. Que es cuando los estados han comenzado a mostrar sus poderes, dado que las fuerzas que han usado hasta ahora, Estado Islámico y al-Nusra, ya no son lo suficientemente poderosas. Esto sucedió después de Raqqa, tanto en el contexto de los poderes internacionales como en el contexto de estados nacionales regionales.

-Entonces, ¿cómo se desarrollará esta crisis o se resolverá a partir de ahora?

De ahora en adelante, la crisis continuará con el conflicto sobre la base de las relaciones internacionales, y las relaciones y contradicciones de las potencias regionales, o habrá un intento de resolverlo. Ahora han surgido las posibilidades de resolver la crisis en Siria. Pero esto no es solo por Siria. Se trata del Medio Oriente y el sistema mundial. Resolver el problema en Siria no será significativo sin resolver el problema en Medio Oriente. De hecho, resolver el problema en Siria sin resolver los problemas del Medio Oriente en realidad puede causar una crisis mucho más grande.

Hoy, cuando miramos la situación de los Estados Unidos y los bloques de Rusia podemos ver que definitivamente hay una solución potencial. Desafortunadamente, aunque en este momento nadie está tratando de resolver el problema. Se dirigen hacia una política que hace que Siria sea más chocante y caótica. Hoy, cuando las fuerzas de la coalición internacional golpean al régimen sirio, también están golpeando a los aliados del régimen. Hasta ahora, esta dinámica relación-contradicción realmente se manifestaría en la arena diplomática. Pero ahora un lado realmente ha golpeado al otro.
Notas:
YPG:Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular)
SDF: Syrian Democratic Forces (Fuerzas Democráticas Sirias)

Leggi di più »

"No permetrem mai que l'estat turc se senti segur en terra kurda"

El districte més afectat de la invasió és Sidakan, al nord-est del Kurdistan iraquià. Segons Ihsan Chalabi, governador del districte, els turcs han entrat dinou quilòmetres dins de la regió kurda. El comandant de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) Bager Erdal ha assegurat que mantenen el front a les muntanyes de Bradost malgrat la superioritat aèria turca. "No permetrem mai que l'estat turc se senti segur en terra kurda". Segons Erdal el govern kurd de l'Iraq ha permès a les forces turques envair el seu territori. "L'operació té com a objectiu destruir el Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) però això és només una excusa. El seu objectiu real és l'ocupació completa del Kurdistan".


Leggi di più »