dimecres, 14 de novembre del 2018

L'alcaldessa kurda Leyla İmret, escollida amb el 83 % dels vots; desposseïda i empresonada per Erdogan, guardonada per la Lliga Internacional per als Drets Humans

La Lliga Internacional per als Drets Humans (ILHR) amb seu a Alemanya ha concedit la medalla de Carl von Ossietzky a l'acreditada co-alcaldessa de Cizre (Kurdistan de Turquia) Leyla İmret, de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, per les seves contribucions als drets humans i la pau. ILHR, per les seves sigles en anglès) ha estat concedint un premi en nom del periodista, escriptor i pacifista alemany Carl von Ossietzky des de 1962. La institució premia amb la medalla a persones que participen en la societat civil i defensen els drets humans. va iniciar la seva carrera de periodista amb articles als diaris sobre teatre, feminisme i l'automobilització. Després de la primera guerra mundial , es va erigir en un líder del pacifisme i va començar a col·laborar en diversos periòdics pacifistes així com va fundar el moviment Nie Wieder Krieg (Mai més la Guerra) i va denunciar el rearmament secret que s'estava realitzant al seu país.

El 1931 fou acusat d'un delicte d'altra traïció per part del règim militar alemany pels seus articles en els quals es revelaven secrets militars sent condemnat a 18 mesos de presó.Amb l'arribada dels nazis al poder fou novament empresonat i va passar tres anys en distints camps de concentració, on va emmalaltir de tuberculosi. A pesar de la pressió política des del règim nazi contra el comitè Nobel li va ser concedit el premi Nobel l'any 1935. El premi va ser pres per Hitler com una ofensa, per la qual cosa va prohibir que, des d'aquell moment, ciutadans alemanys acceptessin el premi. Ossietzky va morir el 1938 d'una pulmonia a l'hospital de la presó sense haver rebut l'import del premi.
La Lliga ha emès un comunicat escrit anunciant que la medalla 2018 ha estat concedida a la co-alcaldesa de Cizre, Leyla Imret i al defensor dels drets humans, Ottmar Miles Paul. La Lliga assenyala que Imret solia viure a Alemanya i que va ser elegida co-alcaldesa de Cizre en les eleccions de 2014. El comunicat recull el següent:

"Imret fou escollida amb el 83% dels vots. Es va esforçar per fer avançar Cizre després de la guerra, i per assegurar la igualtat a la ciutat. Després de les eleccions parlamentàries de 2015, el conflicte turc-kurd va tornar a esclatar i es va declarar el toc de queda a la ciutat. Poc després, Imret va ser destituïda del seu càrrec i es van obrir diligències contra ella, moment en què es va veure obligada a tornar a Alemanya.

A la Cort Internacional celebrada a París el 2018, va parlar sobre els crims de guerra de l'Estat de Turquia i les violacions dels drets humans a Cizre. Imret va lluitar per tornar a treballar com a alcaldessa de Cizre a l'exili. Advoca per una solució pacífica al problema kurd a Turquia i continua el seu treball amb aquesta fi ".

La Medalla serà lliurada als premiats en una cerimònia que se celebrarà a Berlín el 16 de desembre.

Leggi di più »

dimarts, 13 de novembre del 2018

Irán ha ejecutado hoy en la horca a una mujer kurda de 27 años

Sharareh Eliasi, joven kurda, fue ejecutada hace unas horas en la prisión central de Sanandaj, en Rojhilat (Kurdistán Este) al oeste de Irán. Tenía solo 27 años en el momento de la ejecución. Más de 3.600 personas han sido ejecutadas bajo Hassan Rouhani.


Leggi di più »

Atac amb drons contra l'oficina del governador de Şırnak i una comissaria turca


El modus operandi de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinên Azad ên Star (Unitats de Dones Lliures-Ishtar, YJA-Star) és nou. En el 80è aniversari de la mort del dirigent Mustafa Kemal Ataturk ("Pare dels Turcs"), autor del genocidi contra la minoria kurda, la guerrilla va llençar dos atacs sorpresa. Una oficina del governador de Şırnak i una comissaria de la gendarmeria turca van ser atacats per quatre drons amb explosius el 9 de novembre sense causar víctimes. A més dos cotxes bomba van esclatar a Malatya/Mardin i a Hakkari la guerrilla va llençar un atac mortífer contra una posició militar turca.

Leggi di più »

dilluns, 12 de novembre del 2018

El cantant kurd, Ferhat Tunc, imputat judicialment per "insultar a Erdogan"

L'artista kurd, Ferhat Tunc, acusat de "insultar al president" en un nou plet. Tunc va dir: "Tinc el dret de criticar qui sigui que faci mal, fins i tot si és el president. Però per desgràcia, aquests són moments foscos quan hom veu que això no es veu com un dret ". Un tribunal inquisitorial turc va acceptar la petició de fiscalia del 7 de novembre contra el músic. Les quatre piulades que el poden dur a la presó: 

- "El caricaturista llatinoamericà Carlos Latuff va dir amb el seu art el que veu el món sencer en l'operació Jarablus".

- "Com pot un home conegut al món com a un dictador sense remordiments al seu país ser # DünyayıTitretenAdamRTE [" Erdogan l'home que va colpir el món ", HT en clau sorneguera]?

- "Com si ... Els milions que van votar per HDP no tingueren la dignitat suficient per a negar-se a agenollar davant el dictador".

- "Aquest és l'atrocitat del Dictador Erdogan i el seu govern pensant que Nusaybin mereix ser una imatge de la Segona Guerra Mundial!"

Leggi di più »

diumenge, 11 de novembre del 2018

Nou camp per a persones refugiades d'Efrîn ara a Ziyaret (Síria)

Un nou campament per a persones refugiades expulsades per la neteja ètnica turca a la regió siriana d'Efrîn estarà acabat a finals de novembre. Acollirà a les persones expulsades de Sherawa cap a  Shehba i s'ha instal·lat a la localitat de Ziyaret. És el cinquè camp a la mateixa zona i s'estan fent els treballs de base per evitar inundacions al sòl. En un principi el composaran quaranta tendes.




Leggi di più »

2ª Conferència de Jinên Ciwan ên Têkoşer (Organització de Dones Joves)



Jinên Ciwan ên Têkoşer (Organització de Dones Joves) de Başûrê Kurdistanê (Kurdistan del Sud) va celebrar l'esdeveniment político-ideològic a Suleymaniyya el 9 de novembre amb dues-centes delegades. L'organització kurda va escollir el lema “Bi têkoşîna jinên ciwan dagirkeriyê têk bibin” (lluita de les dones per fer front a l'ocupació) i va comptar amb la coordinadora del moviment político-social kurd de l'Iraq Tevgera Azadî, Tara Hisên.

La conferència va partir del paradigma d'Abdullah Öcalan, líder kurd empresonat. En aquest sentit va centrar-se en l'ocupació del Kurdistan: la nació del Kurdistan està sota ocupació. Això provoca una gran crisi a la regió. Té efectes negatius sobre les dones. La manca de dones en la política aprofundeix encara més en aquest procés. De nou, es preveu evitar el projecte de la solució d'Öcalan. En aquest sentit es va cridar a que les dones es resistissin al poder masculí amb totes les seves forces i es convertissin en solucions als problemes. "Feu una lluita lliure per crear una vida lliure, d'aquesta forma, les joves poden adonar-se de les seves utopies".

Es van analitzar les situacions a les quatre parts del Kurdistan i, sobretot, al Kurdistan Başurê, amb conferències amb videocàmera amb les reflexions de la lluita de dones joves. Finalment es va aprovar un pla per a les activitats que es duran a terme dins de la lluita per a dones joves.

Leggi di più »

dissabte, 10 de novembre del 2018

Set militars turcs morts en un atac de la resistència kurda a Şemdinli

Altres 25 han resultat ferits en l'atac de les Hêzên Parastina Gel (Forces de Defensa Popular, HPG) i Yekîneyên Jinen Azad ên Star (YJA-Star, Unitats de Dones Lliures-Ishtar) contra una posició de les forces d'ocupació a Şemdinli, regió kurda de Hakkari. Les autoritats estatals turques estan ocultant les pèrdues ocasionades després de l'explosió en el lloc d'avançat del turó Sungu, en Derecik Ortaklar, Şemdinli. El Ministeri de Defensa Nacional de Turquia va reconèixer en un comunicat que 7 soldats van morir i 25 van resultar ferits.

Leggi di più »

Un ataque de la resistencia mata 7 soldados en un puesto militar turco en Şemdinli

Otros 25 han resultado heridos en el ataque de las Hêzên Parastina Gel (Fuerzas de Defensa Popular, HPG) y Yekîneyên Jinên Azad ên Star (YJA-Star, Unidades de Mujeres Libres-Ishtar) contra una posición de las fuerzas de ocupación en Şemdinli, región kurda de Hakkari. Las autoridades estatales turcas están ocultando las pérdidas ocasionadas tras la explosión en el puesto de avanzado de la colina Sungu, en Derecik Ortaklar, Şemdinli. El Ministerio de Defensa Nacional de Turquía reconoció en un comunicado que 7 soldados murieron y 25 resultaron heridos.



Leggi di più »

YPG mata 8 policías y mercenarios pro turcos de Faylaq al-Sham y Sultan Murad en 2 ataques en Efrîn

La Oficina de Prensa de YPG (Unidades de Defensa Popular) ha hecho público que el 'Equipo de venganza del mártir Dilsoz' atacó a un grupo de la organización mercenaria Faylaq al-Sham en la aldea de Mihemediyê en el distrito de Jindires el 8 de noviembre. Como resultado de la acción, 3 miembros del grupo y 2 llamados policías murieron y otros 6 resultaron heridos.

El mismo día, el '
Equipo de venganza Vsyar' se dirigió a una unidad bajo el mando de Abû Lays, líder del grupo de mercenarios del grupo islamista pro turco Sultan Murad, en el centro de la ciudad de Efrîn. Tres mercenarios fueron asesinados y otros 6 resultaron heridos como resultado.

Leggi di più »

La Coalició per la Democràcia i la Justícia es transforma en Coalició Nacional

El partit fundat, liderat i dirigit per Barham Salih, ex dirigent de la formació independentista social-demòcrata Unió Patriòtica del Kurdistan, fins a la seva sortida el setembre de 2017; havia quedat orfe en ser escolli Salih nou president de l'Iraq. De fet la Coalició per la Democràcia i la Justícia havia convocat un congrés el 9 de novembre a Hewlêr amb la proposta de dissoldre's. Salih va abandonar la CDJ per assumir la presidència de l'Iraq el 2 d'octubre després d'haver anunciat el seu retorn a la UPK.

La convenció de la CDJ ha aplegat 350 delegats/des que han decidit no dissoldre la formació però sí modificar-ne el nom. La proposta vencedora ha estat Coalició Nacional amb 189 vots. El nou partit compta amb dos escons al parlament iraquià però cap al kurd i refarà el seu document ideològic.

Leggi di più »