dimarts, 1 de març del 2022

La primera trobada entre el Consell de la República Catalana i el Congrés Nacional del Kurdistan acorda continuar el diàleg i la solidaritat entre les dues nacions

El Consell de la República Catalana es va reunir diumenge 27 de febrer amb el Congrés Nacional del Kurdistan (KNK), a Bèlgica. Els funcionaris catalans i kurds han decidit continuar el diàleg i la solidaritat per millorar les relacions mútues entre les dues nacions.
 
La delegació catalana estava formada per l'eurodiputat i President de la Generalitat Carles Puigdemon, el professor Josep Alay, qui ja va visitar el Kurdistan iraquià durant el referèndum de 2017, l'acadèmic Guillen Fuster, el diputat Sergi Miquel, el politòleg Adria Alsina, la diputada Aurora Madaula o l'exparlamentàri Antoni Castellà.
 
Després d'un acte de recepció, el Consell de la República Catalana ha mantingut una reunió amb el Consell Executiu del KNK, presidit pel copresident del KNK, Ahmet Karamus. Durant la trobada es van fer presentacions i sessions informatives sobre el Kurdistan i Catalunya.
 
Carles Puigdemont i Aurora Madaula han pronunciat el discurs d'obertura en nom del Consell de Catalunya. El copresident del KNK, Ahmet Karamus, i el membre del Consell Executiu del KNK, Nilüfer Koç, van parlar en nom del KNK. Durant la reunió, que ha durat quatre hores, s'ha tractat l'evolució a Catalunya i al Kurdistan, així com els problemes que pateixen els pobles català i kurd. 

 
El Consell per la República Catalana (CxR) és una organització encapçalada per l'expresident Carles Puigdemont, que pretén organitzar i impulsar l'independentisme català després de la declaració d'independència de Catalunya l'any 2017. També promou la defensa dels drets civils i polítics. La junta està formada pel president i set membres.

El Congrés Nacional del Kurdistan  (Kongra Netewiya Kurdistan, KNK) és una entitat pan kurda similar. proclamat a Amsterdam el 24 de maig de 1999, en presència de 700 kurds i convidats, va ser creat per encarnar la unitat moral de la nació kurda, sense ignorar, però, la divisió del Kurdistan entre quatre estats; posar remei a la desunió o al conflicte entre els partits polítics kurds; elaborar normes de solidaritat i una estratègia concertada per a la solució democràtica de la qüestió kurda dins dels estats existents, i, finalment, però no menys important, treballar a nivell nacional i internacional, per a la promoció i la pràctica definitiva per part del poble del Kurdistan de el seu dret a l'autodeterminació. Ja vam informar de la seva 18ª assemblea general l'any 2018

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada