El resultat de l'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble) a les darreres eleccions legislatives de Turquia ha obert la porta a diverses interpretacions. El New York Times defineix la formació com a "plataforma kurda", The Guardian parla de "partit pro kurd" i Al Jazeera del "kurd HDP".
Hi ha una excepció, com sempre. La premsa espanyola ha volgut amagar, dissoldre, l'element kurd en un magma de l'esquerra turca. Així han creat el terme "Podemos turco" usat fins i tot per la dirigent andalusa Teresa Rodríguez per a definir la formació. Fins al punt d'esbandir el moviment kurd en termes com "les seves demandes no són tan grans com les del nacionalisme basc o català, en tenen prou amb una mica de descentralització". Referir-se així a un moviment amb milers de guerrillers/es a les muntanyes i que té el condeferalisme democràtic, on l'estat té un paper nul, com a nucli és, com a mínim, agosarat. Afirmar globalment que l'HDP ha crescut en base a un transvasament de vot del CHP (partit d'esquerra turca) és absurd. En especial si tenim en compte que l'CHP no només no ha perdut vots sinó que n'ha guanyat 360.000...
L'HDP és un partit turc, amb vocació de democratitzar Turquia, com des de fa anys defensa el dirigent del PKK, Abdullah Öcalan. La seva tesi és que sense una democratització de Turquia no hi pot haver espai per al poble kurd. L'HDP vol ser la veu dels sense veu de la societat turca, de les minories, sexuals, religioses o socials. De fet és una plataforma formada per sis partits minoritaris de l'esquerra anticapitalista turca i un partit, el DBP, hereu dels, molts, partits kurds prohibits.
Òbviament la legislació turca, amb el topall del 10 % a nivell estatal, està feta per evitar l'entrada de formacions kurdes al parlament. Potser la creació de l'HDP és per saltar per sobre d'aquest límit amb una proposta turca. Però tot indica que el moviment kurd creu sincerament que pot aliar-se amb els sectors progressistes turcs per democratitzar Turquia. La seva no és una aposta instrumental sinó sincera. Ho és des de fa dècades com mostren els exemples de Kemal Pir o Haki Karer.
Els resultats, però, certifiquen que el pes electoral de l'HDP depèn de forma absolutament majoritària del vot kurd. L'HDP ha guanyat per què, literalment, ha arrasat al Kurdistan. Dels seus 6 milions de vots 3.440.000 provenen de les 17 províncies kurdes. Al Kurdistan ha obtingut un 52,44 % de mitjana amb percentatges espectaculars com Hakakri (87,55 %), Sirnak (85,15 %), Diyarbakir (79,79 %), Agri (78,76 %) o Van (78,43 %).
L'HDP també ha guanyat per què ha aconseguit arrelar a la important comunitat kurda que viu a Turquia. I no és un nombre menor: parlem de més de 9 milions de persones que viuen com immigrants a la part est de Turquia. Així un 26 % de la població d'Istanbul és kurda, un 24 % de l'Adana i Mersin, un 20 % d'Izmir, 19 % a Gaziantep, 15 % a Bursa, 10 % a Ankara. A més hi ha els descendents de les comunitats kurdes deportades a l'Anatòlia central. Parlem de 102 pobles de majoria kurda a la província d'Ankara, 75 a Konya i 44 a la de Kirsehir. Els resultats en aquestes províncies són menors que al Kurdistan. Enlloc del 52,44 % l'HDP ha obtingut un 4,97 %. Però en termes absoluts ha recollit 2.456.000 vots. Òbviament no tots són kurds però és fàcil comparar els resultats on hi viu una comunitat kurda important amb les de les províncies on aquesta és menor. Per exemple, a Istanbul, on els kurds són un 26 % l'HDP esgarrapa un 12,6 %. A Bursa on són un 15 % només obté un 5,5 %.
Finalment els resultats a les províncies on la població kurda és mínima o nul·la, és a dir, plenament turques, deixen ben clar que l'HDP no ha arrelat encara entre la població turca. la mitjana en aquest cas és del 1,12 % (front el 52 % de les províncies kurdes). De fet, entre 49 circumscripcions, només en 7 casos es supera el 4 %.
Encara, doncs, queda molta feina per convèncer a la societat turca que la proposta de l'HDP pot democratitzar les estructures de la república. En aquest sentit, positiu, queda camí per recórrer. L'HDP té una vocació turca, per voluntat o necessitat, però, fins ara, l'origen dels seus vots continua essent majoritàriament kurd. S'ha iniciat el camí.
Hi ha una excepció, com sempre. La premsa espanyola ha volgut amagar, dissoldre, l'element kurd en un magma de l'esquerra turca. Així han creat el terme "Podemos turco" usat fins i tot per la dirigent andalusa Teresa Rodríguez per a definir la formació. Fins al punt d'esbandir el moviment kurd en termes com "les seves demandes no són tan grans com les del nacionalisme basc o català, en tenen prou amb una mica de descentralització". Referir-se així a un moviment amb milers de guerrillers/es a les muntanyes i que té el condeferalisme democràtic, on l'estat té un paper nul, com a nucli és, com a mínim, agosarat. Afirmar globalment que l'HDP ha crescut en base a un transvasament de vot del CHP (partit d'esquerra turca) és absurd. En especial si tenim en compte que l'CHP no només no ha perdut vots sinó que n'ha guanyat 360.000...
L'HDP és un partit turc, amb vocació de democratitzar Turquia, com des de fa anys defensa el dirigent del PKK, Abdullah Öcalan. La seva tesi és que sense una democratització de Turquia no hi pot haver espai per al poble kurd. L'HDP vol ser la veu dels sense veu de la societat turca, de les minories, sexuals, religioses o socials. De fet és una plataforma formada per sis partits minoritaris de l'esquerra anticapitalista turca i un partit, el DBP, hereu dels, molts, partits kurds prohibits.
Òbviament la legislació turca, amb el topall del 10 % a nivell estatal, està feta per evitar l'entrada de formacions kurdes al parlament. Potser la creació de l'HDP és per saltar per sobre d'aquest límit amb una proposta turca. Però tot indica que el moviment kurd creu sincerament que pot aliar-se amb els sectors progressistes turcs per democratitzar Turquia. La seva no és una aposta instrumental sinó sincera. Ho és des de fa dècades com mostren els exemples de Kemal Pir o Haki Karer.
Els resultats, però, certifiquen que el pes electoral de l'HDP depèn de forma absolutament majoritària del vot kurd. L'HDP ha guanyat per què, literalment, ha arrasat al Kurdistan. Dels seus 6 milions de vots 3.440.000 provenen de les 17 províncies kurdes. Al Kurdistan ha obtingut un 52,44 % de mitjana amb percentatges espectaculars com Hakakri (87,55 %), Sirnak (85,15 %), Diyarbakir (79,79 %), Agri (78,76 %) o Van (78,43 %).
|
RESULTATS
HDP
|
||
A
11 LES PROVÍNCIES AMB IMMIGRACIÓ KURDA
|
||
VOTS
ABSOLUTS
|
PERCENTATGE
|
|
ADANA
|
189506
|
12,61
|
ANKARA
|
178858
|
5,16
|
ANTALYA
|
97118
|
7,05
|
BURSA
|
102972
|
5,53
|
GAZIANTEP
|
151362
|
14,94
|
ISTANBUL
|
1101640
|
12,61
|
IZMIR
|
292142
|
10,51
|
KIRSEHIR
|
8722
|
6,25
|
KOCAELI
|
82804
|
7,45
|
KONYA
|
54903
|
4,19
|
MERSIN
|
196509
|
18,09
|
2.456.541
|
4,97
|
Finalment els resultats a les províncies on la població kurda és mínima o nul·la, és a dir, plenament turques, deixen ben clar que l'HDP no ha arrelat encara entre la població turca. la mitjana en aquest cas és del 1,12 % (front el 52 % de les províncies kurdes). De fet, entre 49 circumscripcions, només en 7 casos es supera el 4 %.
RESULTATS HDP
|
||
A LES 49 PROVÍNCIES TURQUES
|
||
VOTS ABSOLUTS
|
PERCENTATGE
|
|
AFYONKARAHISAR
|
4.862
|
1,08
|
AKSARAY
|
3.652
|
1,68
|
AMASYA
|
2.581
|
1,17
|
ARTVIN
|
3.050
|
2,72
|
AYDIN
|
62.580
|
9
|
BALIKESIR
|
25.445
|
3,08
|
BARTIN
|
1.553
|
1,26
|
BAYBURT
|
536
|
1,13
|
BILECIK
|
4.659
|
3,35
|
BOLU
|
3.321
|
1,71
|
BURDUR
|
2.568
|
1,48
|
ÇANAKKALE
|
9.710
|
2,72
|
ÇANKIRI
|
991
|
0,87
|
ÇORUM
|
6.580
|
1,88
|
DENIZLI
|
25.429
|
3,85
|
DÜZCE
|
4.724
|
2,05
|
EDIRNE
|
7.356
|
2,67
|
ESKISEHIR
|
20.368
|
3,65
|
GIRESUN
|
3.180
|
0,92
|
GÜMÜSHARE
|
1.131
|
1,31
|
HATAY
|
58.211
|
6,69
|
ISPARTA
|
5.000
|
1,83
|
KAHRAMANMARAS
|
38.517
|
5,07
|
KARABUK
|
1.689
|
1,14
|
KARAMAN
|
1.993
|
1,1
|
KASTAMONU
|
1.652
|
0,68
|
KAYSERI
|
19.194
|
2,33
|
KILIS
|
2.474
|
3,61
|
KIRIKKALE
|
2.154
|
1,27
|
KIRKLARELI
|
6.043
|
2,49
|
KÜTAHYA
|
3.443
|
0,89
|
MANISA
|
63.630
|
6,81
|
MUGLA
|
30.576
|
5,17
|
NEVESHIR
|
2.656
|
1,46
|
NIGDE
|
2.322
|
1,16
|
ORDU
|
3.576
|
0,81
|
OSMANIYE
|
11.471
|
3,89
|
RIZA
|
2.369
|
1,15
|
SAKARYA
|
15.422
|
2,56
|
SAMSUN
|
9.389
|
1,19
|
SINOP
|
1.536
|
1,17
|
SIVAS
|
5.500
|
1,3
|
TEKIRDAG
|
35.656
|
5,3
|
TOKAT
|
4.986
|
1,36
|
TRABZON
|
4.177
|
0,87
|
USAK
|
5.757
|
2,41
|
YALOVA
|
12.194
|
8,4
|
YOZGAT
|
2.378
|
0,94
|
ZONGULDAK
|
4.646
|
1,18
|
257.487
|
1,12
|
Encara, doncs, queda molta feina per convèncer a la societat turca que la proposta de l'HDP pot democratitzar les estructures de la república. En aquest sentit, positiu, queda camí per recórrer. L'HDP té una vocació turca, per voluntat o necessitat, però, fins ara, l'origen dels seus vots continua essent majoritàriament kurd. S'ha iniciat el camí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada