diumenge, 1 de febrer del 2015

Les milícies kurdes avancen imparables pel cantó de Kobanê

Vint-i-sis de gener. A falta de confirmació oficial de les Unitats de Defensa Popular (YPG), a l’ambient començava a respirar-se un aire diferent. Tot indicava que el gran dia havia arribat. Des de Mardin fins a Batman i des d’Amed fins a Istanbul; des d’Efrîn fins a Qamixli i des d’Arbela fins a Duhok; des de París fins Estocolm i des de Basilea fins a Viena; el món començava a vestir-se de gala i la negra nit es començava a il·luminar amb focs artificials per a rebre la notícia que Kobanê havia estat alliberada.












I finalment, el comunicat. “La ciutat de Kobanê, a Rojava (Kurdistan Est), ha estat avui (26 de gener), completament alliberada dels terroristes de Daesh (ISIS)”. Conscients que es tractava d’un dia històric, el comunicat es convertia més aviat en una declaració i lloava “l’heroica resistència davant els fonamentalistes” i la lluita per a evitar que “les esperances del poble kurd i de tota la humanitat es veiessin frustrades”. D’aquesta manera, veien complerta la “promesa de la victòria: la victòria de la Revolució de Rojava, la victòria de la Síria democràtica, la victòria de la humanitat, i la victòria de la llibertat contra la barbàrie i la brutalitat de Daesh”.

Com no podia ser d’una altra manera, i donant vida a la idea que de les tombes de les patriotes neixen lliures les nacions, les YPG escrivien que “al final, ha estat l’esperit pur dels homes i les dones que han mort durant la resistència el que ha prevalgut”. Al seu honor declaraven que “una vegada més s’ha provat que ningú mai podrà conquerir la Revolució de Rojava”.

Tampoc van faltar els agraïments a tots aquells que han col·laborat “en aquesta gran victòria”, en especial a tot el poble kurd, però també als membres de la “Coalició Internacional, de Burkan al-Firat, de l’Exèrcit Sirià Lliure (FSA, per les seves sigles en anglès), i dels germans Peshmerga”, sense els quals hagués estat molt difícil assolir l’objectiu d’alliberar una ciutat que a l’agost era a punt de caure en les urpes de Daesh.

Les YPG tancaven la proclama acceptant el nou repte que ara han d’afrontar, i que passa per “alliberar el cantó de Kobanê”, convençuts que, de la mateixa manera que ho han aconseguit amb la ciutat, “també compliran aquesta promesa satisfactòriament”.













Els darrers combats

Tal i com vam explicar el mateix dia al KurdisCat, les últimes posicions que Daesh va aconseguir mantenir dins de Kobanê es concentraven al front est i sud-est, concretament a Kaniya Kurda, a una benzinera i al barri de Muktele. Després d’haver alliberat els dos primers enclavaments, amb l’ajuda dels nombrosos bombardejos llençats per la Coalició Internacional, les milícies tricolor van començar a avançar, ara lentament, per l’última posició dels terroristes, que ho van intentar impedir amb foc de morter i minant la zona.

Eren les quatre de la tarda i el somni s’havia fet realitat. “Aquesta campanya”, declaraven les YPG, “havia conclòs satisfactòriament”. Kobanê entrava així en el gran Llibre de la Història com la ciutat que va aconseguir provocar la primera gran derrota de l’Estat Islàmic, i es feia un lloc al costat de ciutats com l’Stalingrad que derrotà els nazis.

El somni continua

Un cop alliberada Kobanê, l’objectiu de les forces kurdes passa per expulsar Daesh del cantó que duu el nom de la ciutat. Per aconseguir-ho, l’estratègia traçada implica el desplegament de tres columnes, una cap a l’oest, una cap al sud i l’última cap a l’est, i la prioritat immediata és allunyar els homes de negre de Kobanê ciutat, amb la mirada posada, ara ja sí, però, a l’alliberament total d’un dels tres cantons de Rojava.

A partir d’aquí, l’avançament kurd ha aconseguit fer-se ràpidament amb diverses ciutats i vil·les que han obligat a endarrerir les posicions fonamentalistes entre set i tretze quilòmetres segons el front, alhora que aconsegueixen recollir també una gran quantitat d’armament, munició i vehicles que els terroristes deixen pel camí. Una material que, ja durant el setge a Kobanê, va ser aprofitat pels locals per a intentar compensar el desequilibri que hi havia entre la qualitat i la quantitat d’armament d’uns i altres.

Pel que fa als front per separat, el més avançat es correspon a la part oest de Kobanê on, només des de divendres, les YPG i les YPJ van aconseguir alliberar (agafin aire) Dolê, Çolbeg, Çikurê, Zorava, Mezra Erbuş, Minaz i tres vil·les del voltant, Numanê Sheikha, Girê Izea, Şehîd Êrîş, Shikeft i Siftek. Pel que fa als fronts sud i est, es van alliberar dimecres les ciutats d’Helinc (3 quilòmetres al sud-est de Kobanê) i Gulmêt, i el dissabte els terroristes també eren expulsats de Qaramezrê i Sheikh Çoban mentre segueixen oferint resistència a les ciutats d’Îdiq, en direcció a Alep, i a Til Hecib, ambdues a 7km de Kobanê.

La realitat dels fronts, doncs, es correspon de moment amb el que ha estat la situació de la ciutat de Kobanê aquestes últimes setmanes, en la mesura que el front més avançat, l’oest, una zona rural, es correspon amb la part de la ja històrica ciutat on els kurds millor van resistir, mentre que precisament els fronts sud i, sobretot, est, coincideixen amb els enclavaments on millor posicionats estaven els homes d’Abu Bakr al-Baghdadi.

Marc Español Escofet
@mespanolescofet


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada