dilluns, 30 de març del 2015

Els kurds de l'Iraq adverteixen que les milícies xiïtes són una amenaça tan gran com l'IS


El cap dels serveis d'intel·ligència kurds de l'Iraq, Masrour Barzani, ha advertit del que, possiblement, sigui el proper problema que afronti l'Iraq. El dirigent kurd ha destacat a la BBC que el govern central iraquià està subvencionant de forma generosa les milícies xiïtes
Aquestes tenen un paper nuclear en l'actual ofensiva sobre Tikrit. Actualment les milícies xiïtes més que dupliquen les forces regulars iraquianes. Si l'exèrcit oficial està format actualment per 48.000 homes les milícies sumen entre 100.000 i 120.000. L'any 2009 l'exèrcit iraquià comptava amb 210.000 efectius mentre les milícies eren marginals. A aquest fet cal afegir que bona part de les tropes regulars estan també formades per xiïtes.

La diferència entre sunnites i xiïtes
Sovint s'utilitzen aquests dos termes sense detallar què és el que separa les dues comunitats principals de l'islam. L'origen de la divisió fou la successió de Mahoma com a cap de la comunitat islàmica. Els sunnites creien que el successor havia de ser escollit mentre els xiïtes creien que havia de ser algú de la família del Profeta doncs això indicava una senyal divina. En aquest sentit van adoptar una visió "monàrquica". 
Posteriorment les diferències s'han centrat en dos eixos. Els xiïtes practiquen una religió amb imams o caps espirituals que fan de mitjancer amb Déu. Un d'aquests imams, el dotzè serà el Messies. Els sunnites neguen que pugui existir cap mitjancer entre Déu i els fidels. El segon aspecte és la font escrita que segueixen ambdues branques a part de l'Al Corà. Pels xiïtes és l'Akhbar (notícies sobre el Profeta) i pels seus rivals la Sunna (textos de tradicions). Finalment difereixen en aspectes com el matrimoni temporal (només reconegut pels xiïtes) o els llocs de pelegrinantge que els sunnites limiten a tres mentre que els xiïtes augmenten a quatre venerant la tomba de l'imam Hussein.

Un nou vesper
En parlar de les milícies el plural agafa tot el seu sentit.  En especial des que el principal clergue xiïta de l'Iraq, Ali Sistani, va emetre una fàtua el juny de l'any passat on autoritzava la formació o reactivació de les milícies de la secta xiïta. La principal és l'Organització Badr finançada directament pel règim iranià. De fet el grup va néixer a l'Iran de la mà d'exiliats i dissidents al  règim pro sunnita de Saddam Hussein. Quan els EUA van enderrocar el responsable de la matança d'Halabja, l'any 2003, l'organització Badr va retornar a terres iraquianes. Des d'aleshores no ha deixat de guanyar poder.

Badr, al capdavant
Hadi al-Amiri, la cara visible de l'atac sobre Tikrit, forma part d'aquest grup i del Consell de la Revolució Islàmica a l'Iraq, una còpia del Consell Suprem de la Revolució Islàmica a l'Iran que dirigeix l'estat persa. Al seu costat hi apareixen membres de la Força Quds, l'elit de l'exèrcit iranià. Amiri, ex ministre de transports, ha estat acusat de matar 2.000 sunnites en els xocs entre les dues comunitats de l'any 2.009 i és un fonamentalista xiïta. El seu moviment té 22 dels 328 escons del parlament iraquià. A més el ministre de l'interior, Mohamed Gabban, forma part també del moviment Badr des de finals de l'any passat. Quan l'organització Badr va dirigir el mateix ministeri, els anys 2005 i 2006, els xiïtes van cometre assassinats de la minoria sunnita amb roba i cobertura policial. 
Amiri ha destacat diverses vegades que volen conquerir Tikrit "sense ajuda estrangera" però no ha amagat la presència de militars iranians o armament comprat a Teheran. De fet es dóna la paradoxa que mentre el govern central, del també xiïta Haider al-Abadi, ha agraït l'ajuda aèria dels EUA i demanat que s'augmenti, les milícies l'han refusada. Tot plegat ha tingut conseqüències militars doncs, sense suport aeri, el setge de Tikrit s'ha allargat més del compte. Sobretot si tenim en compte que hi ha uns 300 membres de l'Estat Islàmic resistint a la ciutat front 3.000 soldats i 23.000 milicians. Les proporcions ja són prou clares de qui té el pes real.

Com IS però a l'inrevés
Sadr és només la principal de dotzenes de milícies xiïtes. D'altres, com Asaib Ahl al-Haq o Kitaeb Hizbol·lah han format part de la resistència contra l'ocupació nord-americana des de l'any 2011. El primer, per exemple, ha protagonitzat centenars d'atacs explosius contra l'exèrcit dels EUA. Fundat l'any 2006 es tracta d'un moviment fonamentalista escindit del partit de Muqtada al-Sadr, el Jaish al-Mahdi, qui va ser màxim dirigent dels radicals xiïtes els primer anys de l'ocupació. Els vincles entre Asaib Ahl a-Haq, "la lliga dels justos", i l'Iran no s'han negat mai i membres del libanès Hizbol·lah han estat detinguts per formar els milicians iraquians. De fet Kitaeb Hizbol·lah manté vincles formals amb el partit libanès gairebé de franquícia. 
Una vegada retirats dels nord-americans l'objectiu principal d'aquests grups és convertir l'Iraq en un estat xiïta. No cal ser molt espavilat per veure que un grup com aquest pot conquerir la sunnita ciutat de Tikrit però difícilment la seduirà. La conquesta només suposarà llençar pólvora al foc. De fet ja hi ha proves que algunes poblacions conquerides han estat cremades per evitar que hi torni la població sunnita així com assassinada la població d'aquesta confessió. Badr ha acusat els morts de donar suport a l'Estat Islàmic. La darrera és l'assassinat d'un adolescent a Tikrit, publicat en vídeo per la milícia xiïta Kataib al-Imam Ali.
Amnistia Internacional ha publicat l’informe  Absolute Impunity. Militia rule in Iraq on afirma que "Les milícies xiïtes han anat agafant força en l'atmosfera de manca de llei i d'impunitat per segrestar i assassinar a sunnites, semblant a les venjances o represàlies que fa l'IS (Estat Islàmic) i, adesiara, per fer extorsió als familiars dels segrestats".

Una amenaça pels kurds
Per tot plegat les paraules de Barzani estan ben fonamentades. "No hi pot haver revenja. Això crearà un problema més gran que l'Estat Islàmic. Hem tenir-ho en compte mentre combatem l'IS. Tots ho hem de fer plegats. Però si es produeix la revenja, la resposta entre sectes o religions, o entre grups ètnics, llavors serà un problema molt més greu i controlar-ho tot plegat serà encara més difícil". 
El segon punt que ha advertit els dirigent kurd és sobre el finançament. La BBC afirma que Barzani està "clarament furiós" car les milícies reben els pagaments del govern central mentre les forces peshmerga kurdes no reben el finançament del govern central.
El tercer element és Kirkuk. Quan la ciutat fou atacada pels fonamentalistes sunnites, l'exèrcit regular va abandonar-la. Des de llavors els xiïtes han ignorat completament la ciutat i només les forces kurdes, peshmerga i la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), n'han mantingut les línies defensives. Ara, però, les milícies xiïtes han avançat sobre Kirkuk. Són a només 10 quilòmetres de la ciutat amenaçant l'hegemonia kurda sobre aquesta. El propi Hadi al-Amiri l'ha visitada el febrer amb la clara intenció d'evidenciar que és un dels seus objectius. En la seva reunió amb els dirigents kurds va afirmar que reforçarien la seva posició a la zona. Dit i fet: davant la consternació kurda dies després arribaven 5.000 milicians xiïtes a la base de Taza des d'on estan operant. 

El president kurd Barzani ja ha advertit que prohibiran les "milícies xiïtes sota qualsevol circumstància". El cap de Sadr a la zona va respondre de forma murri: "Ja som a Kirkuk. Hem de lluitar. La nostra religió ho legitima". De fet han començat a alçar cartells amb els rostres dels dirigents xiïtes tant iraquians com iranians. Mentre les forces kurdes han tingut el control de Kirkuk, a la ciutat han conviscut els principals grups (àrabs, kurds i turcmans) però l'arribada de grups de milicians xiïtes està duent problemes car, com diu un resident sunnita, "actuen com gàngsters". Human Rights Watch ha documentat els excessos de les milícies i constantment es documenten com destrueixen les poblacions que són de majoria sunnita de "forma deliberada". Només a la població d'Amerili foren cremades tres quartes parts de les cases. Els darrers dies HRW ha comptabilitzat 3.800 edificis destruïts a 30 poblacions.

Jordi Vàzquez
@JordiVazquez

Publicat a 'La Directa' (22.03.2015)


Moqtada al-Sadr’s Jaish al-Mahdi (JAM)
Moqtada al-Sadr’s Jaish al-Mahdi (JAM)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada