On s'ha refugiat l'Estat Islàmic? Què en queda del Califat? Quins passos donarà l'IS ara?
Si a Mossul ja no, si a Raqqà ja no, l'S ha decidit amagar-se i protegir-se en la zona de Deir Ezzor, a Síria, on encara domina importants porcions de terreny. Concretament, ha instal·lat el seu nou quarter general Al Mayadin, una localitat a les ribes del riu Eufrates a uns 175 quilòmetres al sud-est de Raqqà i que comptava amb una població de més de 44.000 persones (dades de 2004).
L'elecció d'Al Mayadin té dues explicacions essencials. La primera és que està a prop de jaciments de petroli, dels quals es nodreix el seu contraban de combustible, que compren empreses turques, xineses i russes, però també comerciants locals; es calcula que l'IS ha ingressat entre 365 i 995 milions de dòlars per aquest concepte en els millors anys. La segona, que és avançada d'una llengua de terra que s'introdueix a l'Iraq, més fàcil de controlar per guerrilles islamistes que per un exèrcit regular, en la qual ja tenen una estructura important i es manté encara fort.
Fins allà l'IS s'ha emportat el més important: els seus milicians, els seus caps, les armes i el centre de reclutament i propaganda -també per internet, essencial-. I no ho ha fet de forma precipitada, sinó que les va veure venir i des de l'estiu de 2016 ja ha estat traslladant a poc a poc al seu personal (famílies incloses) i fins i tot ha estat cobrant tots els deutes possibles per tenir liquiditat immediata, indica l'International Center for the Study of Violent Extremism. Tot, concentrat entre Al Mayadin i llogarets pròximes.
Tant el Govern de Bashar al-Assad i els seus aliats russos com la coalició internacional contra l'IS han identificat aquesta ciutat com la nova clau i han intensificat els atacs a Al Mayadin. A Raqqà, a més, encara queda un petit reducte que controla més del 65 % de la ciutat. Les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) lluiten allà des de novembre, amb l'ajuda de la Coalició internacional que comanda Washington. Des de juny el cercle s'ha estret sobre la ciutat vella, tot i que mitjans dels EUA sostenen que l'Estat Islàmic encara té uns 2.500 milicians dins d'ella, difícils de perseguir a la xarxa de passadissos, túnels i viaranys creats en aquests anys i que han d'estar minats de perills.
La seva derrota a Mossul no és la seva derrota a l'Iraq. En absolut. La seva derrota a Mossul no és la seva derrota al país i en el seu passadís amb Síria. És veritat que s'ha quedat sense grans nuclis urbans, amb el que això suposa de població -a la qual esprémer, a la qual servir d'escuts humans-, d'infraestructures i recursos, però segueix tenint el desert, en el qual tan bé es sap moure.
L'IS va perdre Ramadi i Fallujah, un cop que es va entendre com l'inici real de la seva desgràcia a l'Iraq, però avui encara mana a la província d'Al-Anbar, Hawija o Tell Afar. Aquesta última ciutat es troba a mitja hora en cotxe de Mossul i s'ha convertit en el nou mini bastió iraquià dels islamistes, de manera que està sent sistemàticament assetjada per forces de seguretat del Govern de Bagdad i per milícies xiïtes.
Si a Mossul ja no, si a Raqqà ja no, l'S ha decidit amagar-se i protegir-se en la zona de Deir Ezzor, a Síria, on encara domina importants porcions de terreny. Concretament, ha instal·lat el seu nou quarter general Al Mayadin, una localitat a les ribes del riu Eufrates a uns 175 quilòmetres al sud-est de Raqqà i que comptava amb una població de més de 44.000 persones (dades de 2004).
L'elecció d'Al Mayadin té dues explicacions essencials. La primera és que està a prop de jaciments de petroli, dels quals es nodreix el seu contraban de combustible, que compren empreses turques, xineses i russes, però també comerciants locals; es calcula que l'IS ha ingressat entre 365 i 995 milions de dòlars per aquest concepte en els millors anys. La segona, que és avançada d'una llengua de terra que s'introdueix a l'Iraq, més fàcil de controlar per guerrilles islamistes que per un exèrcit regular, en la qual ja tenen una estructura important i es manté encara fort.
Fins allà l'IS s'ha emportat el més important: els seus milicians, els seus caps, les armes i el centre de reclutament i propaganda -també per internet, essencial-. I no ho ha fet de forma precipitada, sinó que les va veure venir i des de l'estiu de 2016 ja ha estat traslladant a poc a poc al seu personal (famílies incloses) i fins i tot ha estat cobrant tots els deutes possibles per tenir liquiditat immediata, indica l'International Center for the Study of Violent Extremism. Tot, concentrat entre Al Mayadin i llogarets pròximes.
Tant el Govern de Bashar al-Assad i els seus aliats russos com la coalició internacional contra l'IS han identificat aquesta ciutat com la nova clau i han intensificat els atacs a Al Mayadin. A Raqqà, a més, encara queda un petit reducte que controla més del 65 % de la ciutat. Les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) lluiten allà des de novembre, amb l'ajuda de la Coalició internacional que comanda Washington. Des de juny el cercle s'ha estret sobre la ciutat vella, tot i que mitjans dels EUA sostenen que l'Estat Islàmic encara té uns 2.500 milicians dins d'ella, difícils de perseguir a la xarxa de passadissos, túnels i viaranys creats en aquests anys i que han d'estar minats de perills.
La seva derrota a Mossul no és la seva derrota a l'Iraq. En absolut. La seva derrota a Mossul no és la seva derrota al país i en el seu passadís amb Síria. És veritat que s'ha quedat sense grans nuclis urbans, amb el que això suposa de població -a la qual esprémer, a la qual servir d'escuts humans-, d'infraestructures i recursos, però segueix tenint el desert, en el qual tan bé es sap moure.
L'IS va perdre Ramadi i Fallujah, un cop que es va entendre com l'inici real de la seva desgràcia a l'Iraq, però avui encara mana a la província d'Al-Anbar, Hawija o Tell Afar. Aquesta última ciutat es troba a mitja hora en cotxe de Mossul i s'ha convertit en el nou mini bastió iraquià dels islamistes, de manera que està sent sistemàticament assetjada per forces de seguretat del Govern de Bagdad i per milícies xiïtes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada